Mostra tots els articles de alexaguilera

“No creo” de Shakira

Hem trobat ja diferents cançons de Shakira amb referents clàssics. Quins hi veus en No creo? …

Imatge de previsualització de YouTube

Sólo tú sabes bien quien soy
Y por eso es tuyo mí corazón
Sólo tú doblas mi razón
Y por eso a donde tú quieras voy

No creo que el mar algún día
Pierda el sabor a sal
No creo en mi todavía
No creo en el azar

Sólo creo en tu sonrisa azul
En tu mirada de cristal
En los besos que me das
Y en todo lo que digas

Sólo tú sabes bien quien soy
Y por eso es tuyo mi corazón
Sólo tú doblas mi razón
Y por eso a donde tú quieras voy
Si hablo demasiado
No dejes de lado
Que nadie más te amará así
Como lo hago yo

No creo en Venus ni en Marte
No creo en Carlos Marx
No creo en Jean Paul Sartre
No creo en Brian Weiss

Sólo creo en tu sonrisa azul
En tu mirada de cristal
En los besos que me das
Y hablen lo que hablen

Sólo tú sabes bien quién soy
Y por eso es tuyo mi corazón
Sólo tú doblas mi razón
Y por eso a donde tú quieras voy
Si hablo demasiado
No dejes de lado
Que nadie más te amará así
Como lo hago

Quiero ser tu firmamento
De tu boca una canción
De tus alas siempre ser el viento

Tu terrón de sal
Un rayo de sol
Que a donde digas que tú
Quieras que yo vaya voy
Eres mi desliz, mi país feliz
Mi primavera
Mi escalera al cielo si
Por eso sigo aquí y camino
Contigo a tí nunca podría decirte que no

Sólo tú sabes bien quien soy
Y por eso es tuyo mi corazón
Sólo tú doblas mi razón
Y por eso a donde tú quieras voy

Tu terrón de sal
Un rayo de sol
Que a donde digas que tú quieres
Que yo vaya voy
Eres mi desliz, mi país feliz
Mi primavera,
Mi escalera al cielo

Si hablo demasiado
No dejes de lado
Que nadie más te amará así
Como lo hago…

Álex Aguilera
2n Batx. Llatí

“Vuelve”, de Shakira

Abans que el seu nom fos una constant a les revistes i notícies pels seus afers amorosos amb un jugador de futbol català, abans que les seves cançons sonessin a totes les festes pel seu ritme ballable, inclòs abans que il·luminés a les càmeres amb el seu cabell daurat, Shakira va ser una noia morena, senzilla i simpàtica, una noia apassionada per la cultura. En un moment donat, els tòpics i temes de les lletres van mutar (cap a pitjor o millor, però van canviar sens dubte) i van adquirir un caire més fàcil potser, però als seus primers àlbums, calia consultar llibres d’història i filosofia per gaudir en plenitud de la seva envejable capacitat d’escriptura. I és que podem trobar diversos referents culturals, i fins i tots grecoromans, a aquests dos primers àlbums de la seva joventut: -Paul Sartre, Karl Marx, Venus, Mart, etcètera. Però en aquest apunt vull recalcar una cançó en concret inclosa al seu primer àlbum: Vuelve.La cançó narra un melodiós lament escrit per una jove que troba a faltar el seu amant. Abans d’explícitament demanar que torni d’allà on és (però clarament lluny d’ella), compara la seva sensació de buit amb la de certs personatges històrics (la majoria grecs o romans) que van patir situacions semblants. Personalitats com Tiberi i Alexandre Magne, i fets importants com el Partenó són mencionats, entre d’altres

Imatge de previsualització de YouTube

Fría como una estatua de sal
en un mauseleo de cristal
seca hasta los huesos por llorar
y muerta como puede estar
Tiberio en su guacal
toda en ruinas como el Partenón,
sola como terminó Colón,
pálida como una Mona Lisa,
amargada como un limón,
arrugada como acordeón.
Como la Esfinge cuando perdió
su nariz
como Alejandro Magno sin
su espada y sin su dardo,
como un pobre cristino en
pleno imperio romano.
Busco algo que pueda contestar
porque estoy cansada de pensar
como es que transcurren los segundos
y yo sobrevivo este diluvio universal.
Sin mas esfuerzo la explicación
aparece en un viejo cajón
y en menos de una sola fracción
vuelve a vivir y se viste de verde
el corazón

[coro/chorus:]

Vuelve, vuelve
Vuelve, vuelve

Que mi vida se desliza por un cano,
que mis pies de estar
parados tienen callos.
Ya no sé como decirte que
te extrano
y ya en estas he pasado
más de un anño.

[coro/chorus]

Que mi barca se está
hundiendo en el lodo,
que de angustia me he
mordido hasta los codos.
Que mi mundo esta vacío y
aburrido,
que me muero por tenerte
aquí conmigo.

Qui és l’Esfinge i com va perdre el seu nas? Per què esmenta l’emperador Tiberi, Alexandre Gran o el Partenó en comptes d’esmentar altres referents clàssics relacionats amb l’enyor de l’estimat absent?…

Àlex Aguilera
2n de Batxillerat C

Venus in Furs, de The Velvet Underground

“No va vendre gaire,” va dir el prolífic músic Brian Eno sobre l’àlbum debut de The Velvet Underground, “però tots els que van comprar una de les 30,000 còpies vengudes van formar un grup”. I no va vendre poc per l’estil de música (que després va ser altament reconegut com a obra mestra), més aviat va ser per les lletres transgressores i polèmiques que abastaven els temes dins de l’àlbum.

El grup del recentment difunt Lou Reed, The Velvet Underground, són reconeguts com els creadors d’un corrent musical innovadora i especial, tal com és el rock experimental. El seu primer disc, The Velvet Underground & Nico (en col·laboració amb la model i cantant alemanya Nico), és considerat un exponent principal per la popularització d’aquest gènere. Tot i així, TVU no destaquen per la seva discreció: més ben dit, no tenien pas pèls a la llengua. Les cançons d’aquest àlbum criden l’atenció per tractar temes tabú (ara ho son, així que no em puc ni imaginar com va reaccionar el públic dels anys 60). Entre els tòpics de les cançons podem trobar la drogoaddicció, la prostitució i inclòs el sadomasoquisme.

¿Com parlar d’erotisme i amor i no pensar en Venus? Es mereixia una menció, almenys, en aquest disc que forma ja part de la història com a Bíblia musical de la cultura i l’art. La deessa bella es torna extravagant i kinky en aquesta cançó, Venus in Furs (Venus entre pells), que explora l’acte sexual del masoquisme, l’amor per l’altra persona i l’amor per l’acte en si. Una repetició obsessiva de la paraula “cuir”, fusionat amb un diàleg-monòleg ric en argot S&M des del punt de vista d’un “sumís” a l’acte, componen una cançó que ens mostra una cara més desconeguda de la divinitat de l’amor. La Venus “entre pells”, en aquest cas, seria la “dominatrix” que castiga (en sentit literal no, suposo) al cantant.

No m’estranya en absolut, però, que el grup afiliat amb el mateix Andy Warhol, el que és possiblement l’artista més pintoresc del segle passat i més sexualment ambigu de la història, li faci un cant tan estrambòtic a un acte tan controvertit com és el sadomasoquisme.

Shiny, shiny, shiny boots of leather
Whiplash girlchild in the dark
Comes in bells, your servant, don’t forsake him
Strike, dear mistress, and cure his heart
Downy sins of streetlight fancies
Chase the costumes she shall wear
Ermine furs adorn the imperious
Severin, Severin awaits you there
I am tired, I am weary
I could sleep for a thousand years
A thousand dreams that would awake me
Different colors made of tears
Kiss the boot of shiny, shiny leather
Shiny leather in the dark
Tongue of thongs, the belt that does await you
Strike, dear mistress, and cure his heart
Severin, Severin, speak so slightly
Severin, down on your bended knee
Taste the whip, in love not given lightly
Taste the whip, now plead for me
I am tired, I am weary
I could sleep for a thousand years
A thousand dreams that would awake me
Different colors made of tears
Shiny, shiny, shiny boots of leather
Whiplash girlchild in the dark
Severin, your servant comes in bells, please don’t forsake him
Strike, dear mistress, and cure his heart

Imatge de previsualització de YouTube

Àlex Aguilera
1r Batxillerat Llatí i Grec
 

Thanatos, de Soap&Skin

Anja Plaschg, que canta sota el nom de Soap&Skin, és una artista molt obscura. Tant es així, que de tots els mites o déus grecs als quals els podria dedicar una cançó, va decidir ni més ni menys que Thanatos. O potser thanatos, amb minúscula, doncs no clarifica si canta sobre el daimon o sobre el nom. El que sabem segur és que és una cançó sinistre sobre la mort, fins i tot podria referir-se als dos.

Plaschg es caracteritza pel seu estil fosc, experimentant amb música electrònica i amb unes pinzellades neoclàssiques. Si escoltem altres de les seves cançons, no estranya tant que li hagi dedicat una cançó a la mort. La lletra mostra un estil d’escriptura molt barroc a l’hora d’utilitzar paraules complicades, cultes i difícils, amb diversos clarobscurs. No relata una història o trama clara, però sabem que parla de la mort per alguns versos.

 

Imatge de previsualització de YouTube

Glaucoma on your eyes
Plague to weather
Until they run dry

Ages of delirium
Curse of my oblivion

I swell without a scar
To the end of time
A shell without a star
At the end of time

Watch the bend of my wandering
Of hunting with the lightning gun
Tremor on my heaven son
Tares above my kingdom come

Torn open tomb
I fell in your
Cold fission bomb
I fell in your war

Ages of delirium
Curse of my oblivion

Tremor of my heaven son
Tares above my kingdom come

Podeu identificar altres paraules gregues o referents clàssics a la lletra?

Àlex Aguilera

1r de Batxillerat D

Calypso, de Suzanne Vega

En cap moment podràs dubtar dels coneixements i la cultura de Suzanne Vega, la cantautora americana famosa pel seu estil musical eclèctic basat en el folk tradicional i la seva veu dolça: les seves lletres són pràcticament considerades poesia. Ens ofereix un referent clàssic directe i explícit amb la seva cançó Calypso, de l’any 1987.

Solitude Standing, l’àlbum més aclamat de la seva longeva carrera, ens dona hits clàssics com Luka o Tom’s Diner, entre d’altres. Al tracklist trobem la cançó ja mencionada, Calypso, escrita des del punt de vista de la nimfa quan va deixar anar a Ulisses després de mantenir-lo captiu durant set anys.

“Calypso és mencionada a la primera pàgina [de l’Odissea d’Homer] i ningú torna a parlar sobre/amb ella, ni tan sols per comprovar com està. Jo recordo haver-me sentit així, per això he escrit aquesta cançó des del seu [Calypso] punt de vista.”

La cançó explica des de la vida de Calipso abans de l’arribada d’Ulisses fins quan ell marxa, els seus sentiments, emocions i opinions, ja que tots aquests no surten a l’Odissea. Vega ens enfoca una part més humana i real de Calipso, com se sentia sola a Ogígia i quant molt estimava Ulisses. Ens relaciona la llegenda amb vivències personals i sentiments passats, el que ens fa sentir la cançó d’una manera més real.

Aquest apunt és més un recordatori d’aquesta cançó, la qual ja té un article al bloc d’aula Aracne  que va ser escrit fa uns anys. Però, opino que aquestes cançons tan clarament clàssiques s’han de recordar més usualment!

Enllaço un vídeo de YouTube amb la cançó i un conjunt d’imatges d’obres d’art dedicades a la nimfa protagonista d’aquest article, la lletra sota.

Imatge de previsualització de YouTube

My name is Calypso
And I have lived alone
I live on an island 
And I waken to the dawn
A long time ago
I watched him struggle with the sea
I knew that he was drowning
And I brought him into me
Now today
Come morning light
He sails away
After one last night
I let him go.

My name is Calypso
My garden overflows
Thick and wild and hidden
Is the sweetness there that grows
My hair it blows long
As I sing into the wind
My name is Calypso
And I have lived alone
I live on an island
I tell of nights
Where I could taste the salt on his skin

Salt of the waves
And of tears
And though he,pulled away
I kept him here for years
I let him go

My name is Calypso
I have let him go
In the dawn he sails away
To be gone forever more
And the waves will take him in again
But he’ll know their ways now
I will stand upon the shore
With a clean heart

And my song in the wind
The sand will sting my feet
And the sky will burn
It’s a lonely time ahead
I do not ask him to return
I let him go
I let him go

Coneixíeu el mite de Calipso? I també, sabeu d’on prové el seu nom?

Àlex Aguilera
1r de Batxillerat D

Reflektor, d’Arcade Fire

El grup canadiense d’indie rock/art rock Arcade Fire van demostrar amb el seu (aclamat) nou àlbum, Reflektor,  els seus coneixements de la cultura clàssica. Sent aquest el seu quart àlbum d’estudi, comencen a adquirir reconeixement també al públic mainstream.

En un primer lloc, van revelar la portada que mostrava ni més ni menys que una escultura d’Eurídice i Orfeu.

Tot i que ja eren coneguts per tenir diverses cançons amb lletres històriques i cultes, mai no havien referenciat (almenys, d’una manera tan explícita) a la cultura grega.

No va ser només això, per tant quan l’àlbum va ser publicat ens van sorprendre amb dues cançons sobre el mateix mite mostrat a la portada: Awful Sound (Oh Eurydice) i It’s Never Over (Hey Orpheus). Col·locades una després de l’altra al CD, solen anar relacionades i són considerades una història en dues parts.

A la primera part (Awful Sound (Oh Eurydice)), la història s’explica des del punt de vista d’Aristeu, un pastor qui va perseguir Eurídice el dia del seu casament amb Orfeu, fins que ella va ser accidentalment morta pel verí d’un escurçó. Es passa, doncs, a la segona part (It’s Never Over (Hey Orpheus)), que narra la travessia d’Orfeu i Eurídice a l’inframon. Els primers versos, cantats per la cantant femenina del grup, clarament representen Eurídice parlant amb el seu amat, recordant-li que no pot girar-se. Després és ell qui parla amb ella, el cantant masculí de la banda assegurant-se que Eurídice segueix darrere seu. Avancen bé fins que arriben al riu Estix, on Orfeu es gira i els dos es lamenten de que “it’s over too soon” (“ha acabat massa d’hora”, molt possiblement representant el seu amor).

Tot i que si ens ho pensem dues vegades podem trobar diversos paralel·lismes amb relacions actuals, les cançons van clarament sobre el famós mite. És curiós veure com la cultura clàssica pot inspirar tant a la música clàssica o culta, com a la música contemporània.

Adjunto un vídeo amb les dues cançons enllaçades l’una amb l’altra.

Imatge de previsualització de YouTube

Heu identificat l’autor de l’escultura d’Orfeu i Eurídice de la portada? Quina de les dues cançons us ha agradat més i per què?

Álex Aguilera
1r Batx. Grec i Llatí

“Venus” de Lady Gaga

Aquesta cançó recent de la polèmica cantant pop Lady Gaga, recull influències de música house i electrònica per aquesta cançó plena de referents clàssics.

En aquesta enganxosa melodia de temàtica afrodisíaca, Gaga parla de Venus com a deessa (“Goddess of love/Aprodite lady seashell bikini”) i com a planeta(“Take me to your planet/Worship to the land/A girl from the planet/”una recitació dels planetes del sistema solar al final de la cançó) per tal de relacionar aquesta deessa amb el sexe i l’amor que sent per alguna persona. Tot i que la lletra pot semblar molt aleatòria i sense sentit, cada línea individualment té significat.

Imatge de previsualització de YouTube

Rocket #9 take off to the planet (To the planet)
Venus
Aphrodite lady seashell bikini (Garden panty)
Venus
Let’s blast off to a new dimension (In your bedroom)
Venus
Aphrodite lady seashell bikini (Get with me)
VenusI can’t help the way I’m feeling
Goddess of love please take me to your leader
I can’t help I keep on dancin’
Goddess of Love! Goddess of Love!Take me to your planet (to the planet)
Take me to your planet (to the planet)
Take me to your leader (to the planet)
Your leader, Your leader (to the planet)
Take me to your planet (to the planet)
Take me to your planet (to the planet)
Take me to your Venus (to the planet)
Your Venus, Your Venus (to the planet)When you touch me I die
Just a little inside
I wonder if this could be love
This could be love
Cuz you’re out of this world
Galaxy, space and time
I wonder if this could be love

Venus

Have an oyster, baby
It’s Aphrod-isy
Act sleazy
Venus
Worship to the land
A girl from the planet (to the planet)
Venus

I can’t help the way I’m feeling
Goddess of love please take me to your leader
I can’t help I keep on dancin’
Goddess of Love! Goddess of Love!

Take me to your planet (to the planet)
Take me to your planet (to the planet)
Take me to your leader (to the planet)
Your leader, Your leader (to the planet)
Take me to your planet (to the planet)
Take me to your planet (to the planet)
Take me to your Venus (to the planet)
Your Venus, Your Venus (to the planet)

When you touch me I die
Just a little inside
I wonder if this could be love
This could be love
Cuz you’re out of this world
Galaxy, space and time
I wonder if this could be love
This could be love

I wonder if this could be love
This could be love
Goddess of Love
I wonder if this could be love
Venus

Neptune
Go
Now serve Pluto
Saturn
Jupiter
Mercury, Venus – uh ha!
Uranus!
Don’t you know my ass is famous?
Mars
Now serve for the gods
Earth, serve for the stars!

When you touch me I die
Just a little inside
I wonder if this could be love
This could be love
Cuz you’re out of this world
Galaxy space and time
I wonder if this could be love
This could be love
I wonder if this could be love
This could be love
Goddess of Love
I wonder if this could be love

Venus

 

“I Speak Because I Can”, de Laura Marling

Laura Marling es una cantautora d’origen anglès que es centra en la música folk i folk alternatiu.

A la discografía de Marling (4 àlbums d’estudi amb només 22 anys!), s’hi  poden trobar referències a la cultura clàssica. Destaca la seva capacitat per relacionar les seves experiències personals amb la  mitologia fins  que la cançó arriba a un punt on l’emissor desconeix de qui està cantant.

En aquesta cançó, I Speak Because I Can, Marling explora la psicologia i mentalitat de Penèlope i com es va sentir quan Ulisses la va deixar per anar a la guerra de Troia.

 

My husband left me last night,
Left me a poor and lonely wife,
I cook the meals and he got the life,
Now I’m just old for the rest of my time.
For he, Oh he, oh my.

En aquest vers, Laura està parlant òbviament de com Ulisses va anar a viure aventures mentre que Penèlope  es quedava a casa i havia de mantenir-se sola i fidel, esperant-lo.

 

Never rode my bike down to the sea,

Never finished that letter I was writing,

Never got up and said anything,
Worthy, for he, for my.

Aquí es troba un important paralel·lisme de “la carta que mai no va acabar” amb el llenç que Penèlope teixia de dia i descosia de nit, tot assegurant als seus pretendents que quan l’enllestís escolliria, entre ells,  un nou marit.

 

When you’re running up the highway,
Singing I’m the king, the king of you all.
When you look back to where it started,
I’ll be there waving you on.

Aquest és un altre paral·lelisme, referenciant els sentiments de resignació i acceptació per part de Penèlope cap a Ulisses guanyant la guerra “ella estarà animant-lo”, així com Marling seguirà estimant l’home que l’ha deixat.

 

Imatge de previsualització de YouTube

(Lletra completa)

(Altres cançons sobre Penèlope)