L’emprenta d’Orfeu pretén ser  una recerca dels referents clàssics en la música actual. Per què he utilitzat el format bloc i no pas les cinquanta pàgines prescrites en paper? Doncs, he volgut fer el meu treball de recerca de segon de batxillerat en format web 2.0 per les mateixes característiques de la meva recerca: buscar els referents clàssics en la música actual. Com podíem ser conscients d’aquests referents si no podíem escoltar les cançons o veure els videoclips? En treballar a classe de llatí i de grec en blocs (El Fil de les Clàssiques i Aracne fila i fila) en Moodle, en Google Maps…, és a dir, en les eines que ens forneixen les noves tecnologies, vaig creure imprescindible fer el treball de recerca en aquest format i no el tradicional en paper, tot i que jo no sóc un crack en eines TIC. Només amb un clic es poden escoltar les cançons, veure els videoclips, saber més informació dels grups, de la feina ja feta en els nostres blocs… Llegir el treball en l’ordre que es vulgui en funció de les categories, de les etiquetes, dels apunts o de les pàgines, el treball per grups, per referents… La xarxa permet que el treball continuï creixent, fins i tot, després d’haver-lo exposat davant del tribunal de professors, que s’enriqueixi amb les aportacions en forma de comentari dels companys de classe i dels internautes, amb les noves produccions musicals…

 A més, penso que aquesta idea d’exposar la meva recerca en aquest bloc pot tenir molts més avantatges i molts pocs inconvenients per no dir cap. L’altre format tradicional físic era una mena de dossier gruixut amb fulles on tot era redactat, només hi ha lletres o potser alguna fotografía, i poca cosa més. Aquest, és un format on el pot veure i consultar tota aquella persona que estigui interessada en el meu treball en concret o en el tema del que parlo, que trobo que és molt interessant. També, hi he introduït vídeos (ja que el meu treball es basa en la música, i sense vídeos no seria com ha de ser), i trobo que està tot més ordenat, és a dir, tot està posat d’alguna manera més còmoda per a que la gent el pugui llegir millor i no s’acabi avorrint.

Per altra banda, ha estat també una manera d’innovar i d’introduir  la gent que vulgui a l’actualitat de la web 2.0. Crec que, malgrat l’enorme treball que m’ha portat i les dificultats que he hagut de superar en l’edició del mateix, aquesta és una manera de posar-lo en pràctica molt més col·laborativa i operativa.  Avui en dia parlem de les noves tecnologies i de la gran quantitat de canvis i de coses positives que estan donant les famoses pàgines d’internet i jo amb aquest treball m’he posat al dia, gràcies a l’ajut constant de la meva tutora que no sols m’ha guiat en el contingut sinó també en el format de la meva recerca.

Per últim dir, que a tothom li agrada compartir el seu treball de recerca en el que s’ha esforçat molt i també saber l’opinió d’altra gent, ja siguin negatives o positives per a millorar-les. D’aquesta manera, la web posibilita a tota aquella gent interessada d’altres indrets que puguin donar les seves opiniones constructives i anar millorant poc a poc, i que no només es quedi la cosa entre el propi creador i les persones que l’han d’avaluar. Em complau molt de pensar que la meva recerca no quedarà oblidada i plena de pols en les prestatgeries de la biblioteca de l’institut Cristòfol Ferrer sinó que en estar visible a la xarxa es podrà enriquir amb noves aportacions i comentaris i alhora serà útil per a altres persones, interessades en la música actual i en el món extraordinari de les clàssiques.

És ben evident la influència de la mitologia en les arts de tots els temps i d’una manera ben especial en la música clàssica.

Hic et nunc ens aproparem, però, a la influència del món grec i romà en la música actual, més propera als joves del segle XXI i una oportunitat de reviure els clàssics en el nostre entorn més immediat. Precisament l’actualitat del tema i la meva afició musical han estat el millor al·licient a l’hora d’encarar aquest treball de recerca.

L’empremta d’Orfeu pretén fer un recorregut en la web 2.0 sobre la influència del món grecoromà en la música actual, especialment el rock, rock alternatiu, heavy, folk, hip-hop…És cert que hi ha molts grups que agafen un llatinisme com a nom? Hi ha algun solista de nom clàssic?

Quins són els principals referents clàssics que trobem en les cançons actuals i per què?

Quins són els temes mitològics més recreats i per què? Per què encara la mitologia inspira els compositors actuals?

Les històries mitològiques com són plasmades: de manera fidedigna segons els referents de l’antiguitat clàssica o els personatges i ocasions són introduïts d’una manera distorsionada o reformulada. Cal conèixer la font clàssica per copsar la intenció del lletrista?

Quins referents literaris clàssics encara no han perdut vigència en les cançons actuals?

 El meu objectiu principal per al treball de recerca no és buscar una mínima informació i redactar-la en un paper; el meu objectiu principal és buscar alguna cosa en concret de l’actualitat que tingui a veure en aquest cas amb les clàssiques tant de llatí com de Grec i la relació que hi ha entre elles. En aquest cas, la música actual que tant ens influencia a les persones anímicament i que tanta alegria o tristesa ens poden donar cada una d’elles.

El segon objectiu que tinc que està amagat i que es pot intuir és intentar ressaltar la famosa frase de: “El grec i el llatí ja no serveixen de res, no es fan servir i son inútils”. Aquesta és una frase que es parla molt avui en dia, i qui entengui i miri el treball sabrà la resposta.

Qui diria que en la música que es fa avui en dia moderna, amb uns músics i artistes actuals hi pogués haver tanta quantitat de referents en cada un dels títols o de lletres?

És un tema molt important. El grec i el llatí són cultures que fa molts anys que es feien sevir, i com molta gent pensa ara ja no serveix de res. Doncs tota la quantitat de músics que utilitzen referents en la seva música se suposa que han de saber prèviament el que vol dir cada una de les referències clàssiques que hi col·loquen en les seves lletres. Amb tot això em vull referir, que aquestes dues cultures encara segueixen predominant en les nostres vides actuals, que fem servir a cada mot, una referència clàssica sense donar-nos compte i que treballs i mostres com aquestes, poden obrir els ulls i mostrar la realitat tal i com és.
Per tercer i últim punt, ressaltar la meva anyorança i la meva passió per a la música, especialment per a una cultura anomenada Hip Hop. Soc un MC (Mestre de ceremònies), un cantant en l’escena del Rap que estima molt el que fa. Aquest és el motiu pel qual em decanto per aquest treball i li dono tanta importància com la que té. Al estar dintre de la cultura musical, penso que havia de fer alguna cosa entres les dues coses que més m’agradaven: la música i les clàssiques… I que millor fer-ho amb un treball com aquest: Els referents clàssics en la música actual. Gràcies a la Margalida ja començo a tenir una pila de produccions pròpies: vid. Aracne fila i fila