Arxiu d'etiquetes: Cicle troià

General, Indie, Literatura, Mitologia, Rock

Achilles Come Down de Gang of Youths

2 febrer 2019 empremptadorfeu Deixa un comentari

Achilles Come Down és una cançó del 2017 de Gang of Youths dins l’àlbum Go Farther in Lightness.

Achilles
Achilles
Achilles come down, won’t you
Get up off
Get up off the roof?
You’re scaring us
And all of us
Some of us love you
Achilles, it’s not much but there’s proof
You crazy assed cosmonaut
Remember your virtue
Redemption lies plainly in truth
Just humour us
Achilles
Achilles come down
Won’t you get up off
Get up off the roof
Achilles
Achilles
Achilles come down, won’t you
Get up off
Get up off the roof?
The self is not so weightless
Nor whole and unbroken
Remember the pact of our youth
Where you go
I’m going
So jump and I’m jumping
Since there is no me without you
Soldier on
Achilles
Achilles come down
Won’t you get up off
Get up off the roof?
Loathe the way they light candles in Rome
But love the sweet air of the votives
Hurt and grieve but don’t suffer alone
Engage with the pain as a motive
Today of all days
See
How the most dangerous thing is to love
How you will heal and you’ll rise above
Achilles
Achilles
Achilles
Jump now
You are absent of cause
Or excuse
So self-indulgent
And self-referential
No audience could ever want you
You crave the applause
Yet hate the attention
Then miss it, your act is a ruse
It is empty, Achilles
So end it all now
It’s a pointless resistance
For you
Achilles
Achilles
Just put down the bottle
Don’t listen to what you’ve consumed
It’s chaos, confusion
And wholly unworthy
Of feeding and it’s wholly untrue
You may feel no purpose
Nor a point for existing
It’s all just conjecture and gloom
And there may not be meaning
So find one and seize it
Do not waste your self on this roof
Hear those bells ring deep in the soul
Chiming away for a moment
Feel your breath course frankly below
See life as a worthy opponent
Today of all days
See
How the most dangerous thing is to love
How you will heal and you’ll rise above
Crowned by an overture bold and beyond
Ah, it’s more courageous to overcome
You want the acclaim
The mother of mothers (it’s not worth it Achilles)
More poignant than fame
Or the taste of another (don’t listen Achilles)
But be real and just jump
You dense motherfucker (you’re worth more, Achilles)
You will not be more
Than a rat in the gutter (so much more than a rat)
You want my opinion (no one asked your opinion)
My opinion you’ve got
You asked for my counsel (no one asked for your thoughts)
I gave you my thoughts
Be done with this now
And jump off the roof (get off the roof)
Can you hear me Achilles?
I’m talking to you
I’m talking to you
I’m talking to you
I’m talking to you
Achilles come down
Achilles come down
Throw yourself into the unknown
With pace and a fury defiant
Clothe yourself in beauty untold
And see life as a means to a triumph
Today of all days
See
How the most dangerous thing is to love
How you will heal and you’ll rise above
Crowned by an overture bold and beyond
Ah, it’s more courageous to overcome

Té alguna relació aquest home que es vol suïcidar amb l’heroi Aquil·les més enllà del nom?

General, Literatura, Mitologia

Troya mi nombre será leyenda, de Tierra Santa

28 gener 2019 fannychacon 1 comentari

Mi nombre será leyenda és el novè disc del grup Tierra Santa i el primer àlbum que coprodueix amb l’agència d’espectacles Last Tour International.

Tierra Santa

Yo elijo la gloria al olvido
luchar a entregarle al destino lo que la vida da
lo que queda aún por llegar

Forjar con valor cada instante
buscar en la fuerza el coraje que no he de rendir jamás
combatir hasta el final

Y caminar con la furia salvaje de quien vence hoy
empujando al corazón hasta morir
Por cada gota de la sangre derramada con pasión
será el tiempo quien juzgue mi valor

Porque es aquí
donde mi nombre será leyenda
yo escogí el camino
fue la gloria que elegí

Porque es aquí
donde mi nombre será leyenda
de esta última victoria
beberé antes de morir

No importa el lugar si no muero
que allí donde yo caiga al suelo por siempre recordarán
este día y mi final

La tierra que forja a los héroes
tormento de hombres que nunca eligieron poder luchar
ni morir para ganar

Y contarán de como arranqué mil vidas sin dudar
luchando de la muerte me serví
Por cada gota de la sangre derramada con pasión
será el tiempo quien juzgue mi valor

Porque es aquí
donde mi nombre será leyenda
yo escogí el camino
fue la gloria que elegí
Porque es aquí
donde mi nombre será leyenda
de esta última victoria
beberé antes de morir.

Quin heroi homèric va tenir una vida curta i gloriosa?
Com va morir?

Fanny

4t ESO Cultura Clàssica i Llatí

General, Literatura, Mitologia

Cassandra

15 novembre 2018 empremptadorfeu Deixa un comentari

Aquests dies Elisabet Casanovas interpreta Cassandra de Sergio Blanco al TNC. En el seu espectacle reivindica que cap tràgic li hagi dedicat una tragèdia com a Antígona o a Medea, en canvi té moltes cançons:

En coneixeu més?

And there was silence, de Blind Guardian

“Cassandra” d’Emmy the Great

Una Iliade, creació de Marco Beasley, Guido Morini i The Hilliard Ensemble.

General, Literatura, Mitologia

Més música de sirena!

25 octubre 2018 empremptadorfeu Deixa un comentari

Fa anys que en El Fil de les Clàssiques i després a L’Empremta d’Orfeu busquem cançons amb el referent clàssic de sirena i a més de les cançons que ja teníem, enguany n’hem trobat més.

Siren, de Kailee Morgue:

Sirena, EstoEsPostdata:

Sirena de Mula:

Sirenas, de Taburete:

Sirena de Cali Y El Dandee:

Sirens d’Angels & Airwaves:

El cau de la sirena de LLuís Llach a <em>Abril 74</em>, actualitzada a Maremar de Dagoll Dagom:

Companys, si sabeu
on dorm la lluna blanca,
digeu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu
el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l’aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trust atzat
m’atura i caic a terra
proteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu
les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n’he fet soldat.

I si un trist atzar…

Ens ajudeu a continuar amb aquesta tradició i, si en trobeu més, en les deixeu en comentari o col·laborareu amb un nou apunt.

Cantautor, General, Literatura

Omero al Cantagiro de Francesco De Gregori

11 març 2018 Margalida Capellà Soler Deixa un comentari

Gràcies al programa de Ciutat Maragda dedicat a Editar els clàssics: la Bernat Metge i Adesiara, he conegut “Omero al Cantagiro” del cantautor italià Francesco De Gregori de l’àlbum Sulla Strada del 2012 i l’afegim hic et nunc a partir d’un videoclip que va enregistrar amb el seu grup a Roma el 2014.

Lletra Omero al Cantagiro:

Piove che Dio la manda
Sulle bocche aperte
Piove che ci si bagna
Sulle macchine scoperte

Sarà bellissimo fermare il tuo spettacolo
In un fotogramma
Raccogliere pioggia e canzoni
Come fosse la manna

Perché ho fatto più di 100 chilometri per essere qui
A farti firmare i miei dischi
A ringraziarti che esisti
Fra lacrime e fischi

Cantami, Omero, cantami una canzone
Di ferro e di fuoco e di sangue e d’amore e passione
Lo sai che privato e politico
Li confondono spesso

Sarà diversa la musica
Ma il controcanto è lo stesso

Servono piedi buoni per la salita, fortuna e talento
E calli sulla punta delle dita
Per vedere di far suonare questa chitarra
Che sotto la pioggia risplende come un’arma da guerra

Giove dall’alto scaglia le sue saette
E si alzano dieci palette
Ed è subito notte, e la radio trasmette
E la pioggia non smette

Cantami, Omero
Cantami una canzone
Che nascondi nel pugno
Fallimento e successo

Sarà diversa la musica
Ma il pentagramma è lo stesso

Sarà bellissimo fermare questa musica in un fotogramma
Raccogliere pioggia e canzoni come fosse la manna
Perché ho fatto più di 100 chilometri per essere qui
A farmi bagnare i miei dischi, a vedere se esisti
Ma ognuno si prende i suoi rischi

Caldo e solenne sale sul palco Omero

Què fa Homer? Quin significat té?

Folk, General, Indie, Literatura, Mitologia

Ulysses, de Mason Jennings

29 novembre 2017 Margalida Capellà Soler Deixa un comentari

La història de Wakefield i personatges afins. Amb @puntinho10, @mariabohigassal i Javier Marías:https://t.co/5ZWVlhIPxH

— Ciutat Maragda (@ciutatmaragda) 26 de novembre de 2017

Al final del programa de “Ciutat Maragda” de David Guzman a Catalunya Ràdio dedicat a Wakefield i Javier Marías, -al voltant d’un dels grans arguments literaris: esvair-se, desaparèixer i tornar molts anys més tard-, he conegut aquesta cançó, Ulysses, de Manson Jennings:

I went in to twelve bookstores looking for ulysses
Motherwell led me to believe all my questions would be answered
Now i have it here sitting on the table
Another word for the universe
Loose green tea and a bonsai tree, an underground apartment
Check my e-mail and wash my clothes while my rice is cooking
Oh jesus christ, how i hate making phonecalls
So i lead a lonely life
A waterfall from a higher place told me all about you
The funeral of the man i was told me not to doubt you
Oh what we could do with your dress up round your shoulders
We could leave all our fear behind
I went in to the liquor store looking for a bottle
Of my favorite bombay gin, the answer to my problems
But to my delight the bottles were all taken
Ah yeah, another hero’s night

Quina relació creieu que té amb Ulisses?
Quines altres cançons amb referents de l’Odissea coneixeu?

General, Mitologia, Reggae, ska

Sirena d’Ovella Xao

9 maig 2017 salat.navarro Deixa un comentari

Ovella Xao és un grup de música català nascut a Sabadell l’any 2014, que fa música festiva. En formen part Pol Mòdol (veu), Aniol Riba (veu), Pau Mas (guitarra i veus), Josep Puig (baix), Arnau Marquina (teclat), Miquel Bonmassip (bateria), Aleix Herraiz (trombó) i Sergi Montcada (trompeta). El nom del grup és un joc amb l’himne popular Bella ciao, després d’uns primers temps en què tocaven amb el nom de DS21, una etapa molt experimental per a ells. Toquen música per ser tocada en directe, però sense renunciar a estils com l’ska o el reggae.

Resultat d'imatges de ovella xao

Aquesta cançó s’anomena Sirena. Una sirena era un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix. Les sirenes primitives tenien aparença de mig ocell o rèptil i mig dona. Es caracteritzaven per tenir una veu musical magnífica i atractiva.

Això es pot veure a l’Odissea, d’Homer. Quan Ulisses en la seva aventura de tornada cap a casa Ítaca passa per una localització on hi ha sirenes, i com que Ulisses vol escoltar el seu magnífic cant, encara que sap que les sirenes canten per atreure els mariners i devorar-los, ordena als seus tripulants es posin tamps a les orelles i que a ell el lliguin en el màstil del vaixell amb el que viatgen, així aconsegueix sentir el cant d’aquest éssers sense ser devorat.

Resultat d'imatges de ulisses sirenes — Ulisses i les sirenes, d’Herbert James Draper 1909

Cuentan que yace desnudita, ay qué chica tan bonita, mi mulata favorita. Sus curvas son más que peligrosas porque cuando las veo se me para el corazón.

Llevo así muchas semanas, despierto en mi cama tumbado sin poder dormir, porque ella me está volviendo loco. No tengo más opción que darle mi corazón.

Baila, morena, morena, quiero verte moverte, sirena, sirena, quiero ver carnecita, uuuh, mulanita, quiero verte bailar que acabamos de empezar.

Siento que llegará el momento en el que podré tenerte no sólo aquí en mi mente. Besarte podría bien curarme de esta enfermedad que padezco sin cesar.

Seguiré esperando el día en que en mi te fijes y podamos juntos salir, porque eres lo único que quiero. No tengo más opción si no quieres mi pasión.

Baila, morena, morena, quiero verte moverte, Sirena, Sirena, quiero ver carnecita, uuuh, mulanita, quiero verte bailar que acabamos de empezar.

Coneixeu més relats mitològics on surtin sirenes? I cançons?

Eloi Salat Navarro, alumne de clàssiques de 2n de Batxillerat

General, Literatura, Mitologia, Pop

Iphigenia de Kodagain

21 gener 2017 Margalida Capellà Soler Deixa un comentari

Kodagain a l’àlbum de 2014 Supernaturel inclou aquesta cançó, Iphigenia que podeu escoltar a Spotify

The winds wanted blood;
The girl hid in the woods;
She hid the best
That she could.

Her mother she cried
Yes she cried;
She cried and begged
For her daughter’s life.

Clytemnestra cried,
Not wanting
Her daughter
To be war’s bride.

Father I wish I could sing
And make the rocks love me.
Father I wish I could sing
And make you love me.

Iphigenia ran away
And hid in the woods;
She hid the best
That she could.

Her father Agamemnon
He found her,
And sadly
That man bound her.

Father I wish I could sing
And make the rocks love me.
Father I wish I could sing
And make you love me.

Then Iphigenia
Was sacrificed,
And the winds began
To roar.

A knife,
It was put in her chest,
And the winds began
To roar.

Clytemnestra cried,
Not wanting
Her daughter
To be war’s bride.

Father I wish I could sing
And make the rocks love me.
Father I wish I could sing
And make you love me.

Clytemnestra cried,
Not wanting
Her daughter
To be war’s bride.

Father I wish I could sing
And make the rocks love me.

Clytemnestra cried,
Not wanting
Her daughter
To be war’s bride.

Father I wish I could sing
And make the rocks love me,
And make the rocks love me.

A quin episodi mític del cicle troià fa referència aquesta cançó? Què n’opineu? A quin casal pertanyia Ifigenia i per què havia de ser sacrificada? Heu reconegut les imatges i les pel·lícules a les quals pertanyen?

General, Mitologia, Pop, Tòpic Literari

Penélope, de Robi Rosa

6 desembre 2016 abigail.dina Deixa un comentari

Draco Cornelius Rosa Suárez també conegut com Robi Draco Rosa, és un músic, cantant, compositor, productor, poeta, i empresari, guanyador de múltiples Premis Grammy i Premis Grammy Llatins, nascut a Estats Units de pares porto-riquenys.

“Penélope” és una de les cançons del seu àlbum “Vagabundo“, publicat l’any 1996. Aquesta cançó té un nom que és un referent clàssic i que és molt important dins “l’Odissea”, ja que era un dels personatges principals. Penèlope era l’esposa d’Ulisses el rei d’Ítaca, el qual va haver d’esperar durant 20 anys mentre estava a la “Guerra de Troià”.

Podem dir que la lletra de la seva cançó és molt significativa i pot tenir algun tòpic literari amagat. Podeu dir algun?

Lletra de la cançó:

Me despierto en el alba
soñando no sé qué
desayuno con lluvia
y te recuerdo en el café.

Soñé tu figura lejos,
esperando en los suburbios del olvido (Penélope)
y me vi solo,
zarpando en barcos de oro que llené con regalos para ti
y luego vi que por celos el mar de mis tormentos,
se tragaba el barco,
y aquel loco que era yo…
y todo naufragó.

Que lejos tú,
que lejos yo,
los escombros de mi vida se deslizan por la lluvia
recordando a Penélope.

Me abandono a las olas,
me escupen del mar.
Han pasado los años,
nadie sabe dónde estás.
Las calles desiertas por la noche
y tu cara se dibuja en mi memoria
Los árboles, se abrazan,
como bosques de esqueletos
en la lluvia… mi sueño naufragó.

Que lejos tú,
que lejos yo
llueven lágrimas de menta y me emborracho de amargura
olvidando a Penélope.

Que lejos tú,
que lejos yo
los escombros de mi vida se deslizan por la lluvia
olvidando a Penélope.
Me refugio en las tabernas y me vuelvo taciturno
olvidando a Penélope (Penélope)

Que lejos tú (Penélope)
que lejos yo
lo que queda de mi vida lo malgasto en los tugurios
recordando a Penélope
lo que queda de mi vida lo malgasto en los tugurios
recordando a Penélope
recordando a Penélope (Penélope)

1. Coneixeu aquest cantant? D’on prové la paraula “vagabund”?

2. De què parla la cançó? Heu trobat algun tòpic literari?

3. Qui era Penèlope i per què era tan important en l’obra de L’odissea?

4. Qui va escriure L’Odissea?

5. Quin paral·lelisme podem establir entre la Penèlope homèrica i la d’aquesta cançó?

Abigail Quiñonez Lajones

2n Bat Humanístic