L’àlbum del 2013 de The Mechanisms, Tales To Be Told, inclou la cançó “Iphis”, basada en la història d’Ifis. Si no saps el mite, el pots llegir a les Metamorfosis (IX, 666-797) d’Ovidi.
Escolta amb molta atenció aquesta cançó i esbrina’n la seva intenció i actualitat:
Heu llegit La cançó d’Aquil·les de Madeline Miller? Aquesta cançó de Gang of Youths, inspirada en el llibre, és una petició de Pàtrocle perquè Aquil·les deixi de ser tan vanitós i es disposi a continuar lluitant.
El 7 de juny va ser celebrada l’última edició dels premis Juno, premis de la música canadenca que commemoraren, aquest any, la seva cinquantena edició en una gala que es va veure marcada per la troballa de 215 cadàvers de nens, estudiants d’un internat indígena d’entre el segle XIX i el XX, el passat 29 de maig, fet que va significar una evidència de la gran opressió a la qual la comunitat indígena sempre s’ha vist sotmesa, una comunitat que està veient la seva cultura opacada a causa de la imposició de la cultura que predomina en el territori. Els premis van comptar amb les actuacions de Justin Bieber, JP Saxe ft. Julia Michaels, Kardinal Offishall, Michie Mee, Jully Black i Jann Arden, els quals van fer un homenatge al hip-hop canadenc, Tate Mcrae ft. Ali Gatie, William Prince ft. Serena Ryder, Jessie Reyez i, per acabar, The Tragically Hip ft. Feist. El premi d’honor va ser atorgat a la canatautora Jenny’s Plan, com a commemoració a la seva influent carrera dins la cultura canadenca, The Weekend va ser el màxim guanyador de la nit, recollint cinc premis a: artista de l’any, àlbum de l’any pel seu disc After Hours, single de l’any per Blinding Lights, gravació d’R&B contemporani de l’any, també per After Hours i compositor de l’any, juntament amb el seu equip, Shawn Mendes va ser l’artista escollit pel públic, el premi d’àlbum internacional de l’any va ser atorgat a Harry Styles amb el seu Fine Line, Arkells va rebre el premi a grup de l’any i JP Saxe va ser proclamat artista revelació de l’any.
Tot i que les actuacions no van poder ser en directe ni els artistes van poder rebre els premis en mà, a causa de l’exclusivitat que comporta el context en què ens trobem i, per tant, les entregues van haver de ser telemàtiques, en la meva opinió, la gala no va quedar gens enrere comptant amb grans actuacions les quals van tenir una escenografia i estètica individual per a cada número molt acurades i van fer dels premis una data que apuntar en els nostres calendaris.
Justin BieberJessie ReyezTribut al hip hop canadenc Kardinal Offishall, Michie Mee, Jully Black, Jann Arden i més
Jenny’s Plan
Aquests premis reben el nom de la deessa del matrimoni, Juno, Hera en la mitologia grega. Hera va ser la més gran de les deesses de l’Olimp, filla de Cronos i Rea i germana de Zeus, amb
qui es va casar i va tenir cinc fills: Hebe, Eris, Hefest, Ares i Ilitia. Els seus atributs són la diadema, el ceptre i el paó, ja sigui perquè aquest, en les seves plomes porta plasmats els cent ulls d’Argos, fidel servidor de la deessa o,
tanmateix, perquè els ulls del paó representen els ulls que havia de tenir Hera per vigilar que el seu marit Zeus no li fos infidel. Proectora de les esposes, Hera, en néixer, va ser tragada pel seu pare Cronos a causa d’una profecia que prometia que perdria el tron a mans d’un dels seus fills, finalment, seria vomitada de l’interior del seu pare, juntament amb els seus germans i germanes Hèstia, Demèter, Posidó i Hades, gràcies a la beguda enverinada que Zeus, qui va poder escapar de les intencions del seu pare essent intercanviat per una pedra, li donà a aquest.
Hera va prendre part en el Judici de Paris sent una de les deesses presentades com a dona més bella davant d’aquest i se la coneix en l’imaginari popular com una dona envejosa, posseïda, sovint, per la fúria cap a altres dones (imatge en què, molts cops, les dones són representades en la mitologia clàssica), degut, en gran part, a les persistents infidelitats del seu marit Zeus.
Un exemple de les represàlies d’Hera va ser el cas d’Io, que va ser presa per Zeus qui, en un intent que la seva dona no arribés a descobrir la seva infidelitat, convertiria Io en vaca. Hera però, va arribar a temps per a descobrir el seu marit i, essent assabentada del pla que aquest havia elaborat, reclamà a Zeus Io com a regal, d’aquesta manera, Io serà allunyada de Zeus i vigilada dia i nit per Argos. Algunes versions atribueixen a Hera l’estampat de les
plomes dels paons, explicant que és ella qui plasma en les seves plomes els cent ulls d’Argos en honor al seu amic. A partir d’aquest moment, Io passarà a peregrinar sent perseguida per un tàvec enviat per Hera.
“Juno descobrint Júpiter amo Io” (Lastman)
Altres manifestacions de la còlera d’Hera no es lliguen directament amb les infidelitats de Zeus, per exemple, s’explica que un dia Zeus i Hera discutien sobre qui obtenia més plaer quan es feia l’amor, l’home o bé la dona, Hera defensava que l’home i Zeus, altrament, deia que les dones obtenien més plaer, capficats en aquest debat, van decidir consultar Tirèsias que havia estat home i dona i, aquest, va donar la raó a Zeus. Hera, enfurismada, va tornar cec a Tirèsias. Un altre exemple el trobem en els episodis de la Guerra de Troia: Quan hi va haver el judici de Paris per veure quina de les tres deesses Hera, Afrodita o Atena era la més bella, va prendre partit contra els troians per poder venjar-se de Paris, ja que aquest li havia negat el premi, entregant-lo, en el seu lloc, a Afrodita qui li havia promès Helena (esposa del rei d’Esparta Menelau) com esclava, fet que seria el detonant de la Guerra de Troia. Quan Paris acabava de raptar Helena i es dirigia d’Esparta a Troia, Hera va causar una tempesta que el va llançar a Sidó (costa de Fenícia).
“El Judici de Paris” (Rubens)
En realitat la raó del nom d’aquests premis la trobem en el fet que aquests, amb el seu nom, pretenien fer tribut al primer president de la radiotelevisió canadenca, Pierre Juneau, però, suposo, que aquest nom, a part de pretendre rebre tribut al periodista Pierre Juneau, els hi devia haver anat de perles, tenint en compte que els premis se celebren en el mes de juny, mes que rep el nom de la deessa del matrimoni. La descoberta d’aquesta dada m’ha permès justificar el fet que no hagi estat capaç de trobar cap altre referent relacionat amb Hera, més enllà del nom dels premis.
Encara que pugui semblar que la cultura asiàtica està molt allunyada de la cultura clàssica grega, BTS, un grup de música coreana (K-POP), ens ha demostrat que no és així.
Una foto de BTS als premis Grammy
Una de les seves cançons, anomenada “Blood, Sweat and Tears” de l’àlbum “Wings”, s’ha guanyat el cor de moltes persones. No només per l’estètica del videoclip o per la melodia, sinó perquè en ella podem trobar molts referents mitològics.
Només iniciar el videoclip, es pot veure la imatge d’un dels nois (Jin) observant un quadre en un museu. Darrere d’ell trobem una estàtua que representa a Perseu subjectant el cap de Medusa després d’haver-la matat ell mateix.
Seguidament, quan comencen a ballar, l’espai on abans hi havia estàtues queda buit i només dues són conservades però en una posició diferent. L’estàtua negra és la ja anomenada anteriorment i l’altra representa la dea Demèter. En aquest cas, jo interpreto que l’estàtua de Perseu representa el mal, ja que és d’un color fosc i el seu mite es basa en la cruel mort de Medusa, etc. En canvi l’estàtua de la dea Demèter representa la puresa, el color blanc i el seu mite parla sobre la maternitat.
La següent referència mitològica que he trobat és en la part on Jungkook es troba penjat en un gronxador. Darrere seu es troba un quadre que representa la mort d’Ícar. Aquí Jungkook representa una versió d’Ícar que va sobreviure a l’accident i que s’ha de conformar en “volar” en un gronxador perquè ja no té ales.
“El lament d’Ícar” de Tate Britain
Després tornem a trobar una referència a Ícar, però aquest cop representada per V. Aquest està situat en una finestra i de fons podem veure un altre quadre mentre ell es tria al vuit. Bàsicament V representa Ícar llençant-se a l’aventura tot just abans del desastre.
“El paisatge amb la caiguda de Ícar” de Pieter Brueghel
A continuació, tornem a veure a Jungkook, però aquest cop sense gronxador. Per el que puc deduir, ell està com somiant i dins del seu cap ell es pensa que verdaderament està volant.
Posteriorment, torna a aparèixer V, però a l’esquena té unes marques, com si hagués tingut ales, però algú o alguna cosa les hagués arrencat. També ho podem relacionar amb el mite d’Ícar, a l’apropar-se molt al sol les seves ales es van desfer, llavors, V igual que Ícar, ja no té ales.
Finalment, apareix una estàtua blanca gegant al mig del museu, amb ales negres. No he trobat cap informació real d’aquesta estàtua, però també se la podria relacionar amb Ícar. Es podria dir que és la representació d’aquest en la ment de Dèdal, representat per Jin en aquest cas. Ell el veu amb les ales negres perquè són les que el va portar a la mort. Després Jin (o Dèdal segons la meva interpretació) li fa un petó. Jo puc interpretar que finalment està assimilant la seva mort.
En conclusió, aquest article ens ha demostrat que la cultura clàssica grega no es limita a les fronteres europees, sinó que està a tot arreu del món.
Especial menció a l’Alba àlies Diana, estudiant de 1r de Bat de l’institut Vallvera de Salt, que hem treballat juntes en aquest projecte.
Els de Destripando la historia acaben de donar a conèixer a YouTube una nova versió d’Hèrcules i unes 50.000 han assistit en directe a l’estrena en el seu canal de YouTube. Realment la mitologia agrada!
Al minut 1:50 en aquest videoclip del temps del primer confinament del 2020 Sara Socas & Vlack Motor s’esmenta a Dionís, nom grec per al déu del vi, la vinya i el teatre. Què n’opineu?
If I held my breath on you I would have died a thousand times And if chewing was to show you How much I cared I would probably be wearing dentures by now
I said if I held my breath on you I would have died a thousand times And if chewing was to show you How much I cared I would probably be wearing dentures by now
Our promises broken Nemesis is our token So you turn around and march on Out to your new home Wherever you’ve gone darling Please don’t you ever forget to…
Treat others the way, you want to be treated Remember your days are fully numbered
Just march on Just march on March on If you held your breath on me You would have died a million times And if chewing was to show me How much you cared You would have probably swallowed Your tongue by now
All I’m trying to say darling Is that you know very well That I left her for you Now I guess you are doing the same old Same thing to me now
Now these days Hennessy dries my veins As our genesis smiles back at me Now heresy might be your new fate, faith Whatever you‘ve chosen to believe in darling Don’t you ever forget to…
Treat others the way, you want to be treated Remember your days are fully numbered
Treat others the way, you want to be treated Remember your days are fully numbered
Can’t say anything for you no more Nemesis is on your case, darling Next time Treat others the way you want to be treated Otherwise you’ll get your punishment And life ain’t a b*tch Nemesis is, nemesis is, nemesis is, nemesis is Is the mother of karma -Remember- Karma -Remember- Karma -Remember- Karma -Remember, remember, remember-
So long you run
A La Madeja, de Radio 3, van dedicar un especial molt recomanable a Benjamin Clementine quan va aparèixer el seu primer àlbum: singular, inclassificable, únic, un músic que posseeix la crua solemnitat de Nina Simone, les frases elegants de Nat King Cole, la passió d’Édith Piaf i la humanitat de Leo Ferré.
El cantautor mallorquí Roger Pistola acaba d’estrenar el quart llarg de la seva trajectòria, ‘Quart creixent’ (2020), editat per Bubota Discos.
Per al single de Poderosa Afrodita, nom que el músic agafa de la comèdia homònima de Woody Allen, Catalina Bover i Albert Ramon han elaborat aquest vídeo:
M’encanta com et treus Els cabells de davant la cara Em mires i oblid el meu nom
Quan balles, mous els peus I s’expandeix la teva aura Il·luminant tot aquest lloc
Ets gràcil, natural, autèntica És net i transparent, el teu cor
Parles i m’atreus Tan si és seriós com una “xorrada” No puc creure’m la meva sort
Àgil, suau, dolça i enèrgica El pols latent davall la pell
Et vull indescriptiblement Ets poderosa Avui i en qualsevol moment Tota l’estona A contrallum, a contravent A contraordre Avui i en qualsevol moment Ets poderosa
Amb tu, indefectiblement Em sent persona Avui i en qualsevol moment Tota l’estona Amb tu, és fàcil ser valent M’emociones Segura, forta, independent Esplendorosa, poderosa, poderosa, poderosa, poderosa.
Roger Pistola al Telenotícies migdia – 30/03/2020:
Què n’opineu d’aquesta cançó?
És una carta d’amor escrita amb poderosos solos de guitarra, tempo insistent i una sorprenent, i agraïda, innocència melòdica
Creieu que la dona és dolça, enèrgica, poderosa com Afrodita?
Pascu i Rodri són dos joves que es van conèixer a l’ESO, i que en menys de tres anys han aconseguit milions de seguidors al seu canal de YouTube “Destripando la Historia“, amb vídeos que desmitifiquen amb humor personatges i fets històrics, també fan concerts, on canten les cançons dels seus vídeos, cadascuna d’un estil diferent.