Arxiu de la categoria: Indie

General, Indie, Literatura, Mitologia, Rock

Achilles Come Down de Gang of Youths

Deixa un comentari

Achilles Come Down és una cançó del 2017 de Gang of Youths dins l’àlbum Go Farther in Lightness.

[youtube]https://youtu.be/T_V76Dm42bY[/youtube]Achilles
Achilles
Achilles come down, won’t you
Get up off
Get up off the roof?
You’re scaring us
And all of us
Some of us love you
Achilles, it’s not much but there’s proof
You crazy assed cosmonaut
Remember your virtue
Redemption lies plainly in truth
Just humour us
Achilles
Achilles come down
Won’t you get up off
Get up off the roof
Achilles
Achilles
Achilles come down, won’t you
Get up off
Get up off the roof?
The self is not so weightless
Nor whole and unbroken
Remember the pact of our youth
Where you go
I’m going
So jump and I’m jumping
Since there is no me without you
Soldier on
Achilles
Achilles come down
Won’t you get up off
Get up off the roof?
Loathe the way they light candles in Rome
But love the sweet air of the votives
Hurt and grieve but don’t suffer alone
Engage with the pain as a motive
Today of all days
See
How the most dangerous thing is to love
How you will heal and you’ll rise above
Achilles
Achilles
Achilles
Jump now
You are absent of cause
Or excuse
So self-indulgent
And self-referential
No audience could ever want you
You crave the applause
Yet hate the attention
Then miss it, your act is a ruse
It is empty, Achilles
So end it all now
It’s a pointless resistance
For you
Achilles
Achilles
Just put down the bottle
Don’t listen to what you’ve consumed
It’s chaos, confusion
And wholly unworthy
Of feeding and it’s wholly untrue
You may feel no purpose
Nor a point for existing
It’s all just conjecture and gloom
And there may not be meaning
So find one and seize it
Do not waste your self on this roof
Hear those bells ring deep in the soul
Chiming away for a moment
Feel your breath course frankly below
See life as a worthy opponent
Today of all days
See
How the most dangerous thing is to love
How you will heal and you’ll rise above
Crowned by an overture bold and beyond
Ah, it’s more courageous to overcome
You want the acclaim
The mother of mothers (it’s not worth it Achilles)
More poignant than fame
Or the taste of another (don’t listen Achilles)
But be real and just jump
You dense motherfucker (you’re worth more, Achilles)
You will not be more
Than a rat in the gutter (so much more than a rat)
You want my opinion (no one asked your opinion)
My opinion you’ve got
You asked for my counsel (no one asked for your thoughts)
I gave you my thoughts
Be done with this now
And jump off the roof (get off the roof)
Can you hear me Achilles?
I’m talking to you
I’m talking to you
I’m talking to you
I’m talking to you
Achilles come down
Achilles come down
Throw yourself into the unknown
With pace and a fury defiant
Clothe yourself in beauty untold
And see life as a means to a triumph
Today of all days
See
How the most dangerous thing is to love
How you will heal and you’ll rise above
Crowned by an overture bold and beyond
Ah, it’s more courageous to overcome

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JO01ITfexGU[/youtube]

  • Té alguna relació aquest home que es vol suïcidar amb l’heroi Aquil·les més enllà del nom?

 

Folk, General, Indie, Literatura, Mitologia

Ulysses, de Mason Jennings

Deixa un comentari

Al final del programa de “Ciutat Maragda” de David Guzman a Catalunya Ràdio dedicat a Wakefield i Javier Marías, -al voltant d’un dels grans arguments literaris: esvair-se, desaparèixer i tornar molts anys més tard-, he conegut aquesta cançó, Ulysses, de Manson Jennings:

[youtube]https://youtu.be/gCxn7b3bYP8[/youtube]

I went in to twelve bookstores looking for ulysses
Motherwell led me to believe all my questions would be answered
Now i have it here sitting on the table
Another word for the universe
Loose green tea and a bonsai tree, an underground apartment
Check my e-mail and wash my clothes while my rice is cooking
Oh jesus christ, how i hate making phonecalls
So i lead a lonely life
A waterfall from a higher place told me all about you
The funeral of the man i was told me not to doubt you
Oh what we could do with your dress up round your shoulders
We could leave all our fear behind
I went in to the liquor store looking for a bottle
Of my favorite bombay gin, the answer to my problems
But to my delight the bottles were all taken
Ah yeah, another hero’s night

Quina relació creieu que té amb Ulisses?
Quines altres cançons amb referents de l’Odissea coneixeu?

General, Indie, Mitologia

Ulysses de Franz Ferdinand

1 comentari

Χαίρετε!

Fa un parell de dies va ser Santa Cecília i és va celebrar el dia de la Música i avui porto una cançó de Franz Ferdinand. Un grup de música  indie format a Glasgow el 2001, carregada d’influències del punk i l’art-rock. I us ensenyo aquesta cançó de Franz Ferdinand titulada “Ulysses”

 

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=31sZ9xZr_Ew[/youtube]
Well I sit and hear sentimental footsteps
Then a voice say, “Hi, so?
So what you got, what you got this time?
Come on, let’s get high”

Come on, Lexo, what you got next-o?
Walk twenty-five miles-o
Well I’m bored, I’m bored
Come on, let’s get high

Come on, let’s get high
Come on, let’s get high, high

Well I found a new way
I found a new way
Come on, don’t amuse me
I don’t need your sympathy

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
I’ve found a new way, baby

Am I Ulysses? Am I Ulysses?
No, but you are now boy
So sinister, so sinister
But last night was wild

What’s the matter there? Feeling kinda anxious?
That hot blood grew cold
Yeah, everyone, everybody knows it
Yeah, everyone, everybody knows it
Everybody knows it

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
I’ve found a new way, baby

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
Well, I’ve found a new way, baby

Oh, oh then suddenly you know
You’re never going home
You’re never, you’re never, you’re never
You’re never, you’re never, you’re never
You’re never going home

You’re not Ulysses
Baby, no, la-la-la-la, hoo hoo hoo
You’re not Ulysses, hoo hoo hoo
La-la-la-la, hoo hoo hoo

Fa referència a Ulisses que va ser el fill de Laertes i d’Anticlea. Era rei de l’illa d’Ítaca i de la d’Dulici. Va ser un príncep astut i prudent, i que a la guerra de Troia va contribuir al triomf dels grecs amb la seva astúcia. En intentar tornar d’aquella expedició a casa, per reunir-se amb la seva esposa Penèlope i el seu fill, Telèmac, es va trobar amb una sèrie de contratemps que el va portar estar allunyat de la seva família durant 20 anys, els quals van donar lloc a les famoses aventures d’Ulisses, on el guerrer lluita contra les adversitats per poder tornar a casa.
Què en sabeu sobre l’Odissea i la Ilíada? En quines altres cançons actuals trobem Ulisses? En quines òperes?…

Mariona Cava i Ruiz, alumne de Clàssiques de 1r de Batxillerat

Cantautor, Folk, General, Indie, Tòpic Literari

I hate you but I love you de Russian Red

16 comentaris

 Russian Red és una cantautora poc coneguda i que personalment admiro molt.Té una cançó que és una de les meves preferides i casualment la cançó és diu ‘I hate you but I love you’ (T’odio però t’estimo).

El títol de la cançó és semblant al famós inici del Carmen,85 de Catul ‘Odi et amo’ que diu:

 Odi et amo. quare id faciam fortasse requiris

nescio, sed fieri sentio et excrucior.

Catul, 85

També hi ha moltes cançons referides a aquest tòpic literari,com aquesta cançó:

O aquesta altra de Jóhann Jóhannsson:

P.D.: Odio amarte, de Ha Ash

Odi et amo d’Omnia:

Odi et amo d’Elizaveta:

Odi et amo d’Ista:

  • En coneixeu més?
  • Creieu que és possible odiar i estimar alhora?

Mariona Cava i Ruiz-Llatí,
4t ESO LLatí Optativa 3

General, Història de Roma, Indie, Mitologia, Rock

”Selene” d’Imagine Dragons

2 comentaris

Fent un article a ‘L’univers clàssic dels nostres mots’ sobre Selene he trobat una cançó d’un grup que m’agrada molt, Imagine Dragons.

Imagine Dragons és una banda de indie rock dels Estats Units, originària de Las Vegas (Nevada). La revista Billboard els va qualificar com a “La Banda Revelació del 2013”, i la revista Rolling Stone qualifica de “millor èxit de rock de l’any” al seu senzill Radioactive.

Imagine Dragons ” Selene ”

[youtube]http://youtu.be/QeQyKJSGCic[/youtube]

To the top of all the world
to the tasteless underworld
to the center of your heart, oh Cleopatra is the only one you loved
to the demonstrated smile
to the lonely love child
destination desolation, tell me when you reach the brink of life
just a picture on your wall
thats nice, what a metaphoric fall
typically, I was a validation on your sleeve
oh what an indication
to the center of the pain
through your tattered window pane
to the middle of your heart

Resolutions and lovers in the kitchen
love is clueless and destiny is wishing
this is my heart, it’s on the line, Selene

This is not what I expect, this is not what I expect
I can see it in your tears and now they’re crowning me the Caesar
Typically, I was a validation on your sleeve
oh what an indication
to the center of the pain
through your tattered window pane
to the middle of your heart

Resolutions and lovers in the kitchen
love is clueless and destiny is wishing
this is my heart, it’s on the line, Selene

Resolutions and lovers in the kitchen
love is clueless and destiny is wishing
this is my heart, it’s on the line, Selene

Quins altres referents clàssics hi podeu trobar en aquesta cançó?

Lourdes Caparrós 2n Batx Llatí

General, Indie, Rock

Reflektor, d’Arcade Fire

2 comentaris

El grup canadenc d’indie rock/art rock Arcade Fire van demostrar amb el seu (aclamat) nou àlbum, Reflektor,  els seus coneixements de la cultura clàssica. Sent aquest el seu quart àlbum d’estudi, comencen a adquirir reconeixement també al públic mainstream.

En un primer lloc, van revelar la portada que mostrava ni més ni menys que una escultura d’Eurídice i Orfeu.

Tot i que ja eren coneguts per tenir diverses cançons amb lletres històriques i cultes, mai no havien referenciat (almenys, d’una manera tan explícita) a la cultura grega.

No va ser només això, per tant quan l’àlbum va ser publicat ens van sorprendre amb dues cançons sobre el mateix mite mostrat a la portada: “Awful Sound (Oh Eurydice)” i “It’s Never Over (Hey Orpheus)”. Col·locades una després de l’altra al CD, solen anar relacionades i són considerades una història en dues parts.

A la primera part (Awful Sound (Oh Eurydice)), la història s’explica des del punt de vista d’Aristeu, un pastor qui va perseguir Eurídice el dia del seu casament amb Orfeu, fins que ella va ser accidentalment morta pel verí d’un escurçó. Es passa, doncs, a la segona part (It’s Never Over (Hey Orpheus)), que narra la travessia d’Orfeu i Eurídice a l’inframon. Els primers versos, cantats per la cantant femenina del grup, clarament representen Eurídice parlant amb el seu amat, recordant-li que no pot girar-se. Després és ell qui parla amb ella, el cantant masculí de la banda assegurant-se que Eurídice segueix darrere seu. Avancen bé fins que arriben al riu Estix, on Orfeu es gira i els dos es lamenten de que “it’s over too soon” (“ha acabat massa d’hora”, molt possiblement representant el seu amor).

Tot i que si ens ho pensem dues vegades podem trobar diversos paralel·lismes amb relacions actuals, les cançons van clarament sobre el famós mite. És curiós veure com la cultura clàssica pot inspirar tant a la música clàssica o culta, com a la música contemporània.

Adjunto un vídeo amb les dues cançons enllaçades l’una amb l’altra.

Heu identificat l’autor de l’escultura d’Orfeu i Eurídice de la portada? Quina de les dues cançons us ha agradat més i per què?

Álex Aguilera
1r Batx. Grec i Llatí

Folk, Indie

“I Speak Because I Can”, de Laura Marling

4 comentaris

Laura Marling es una cantautora d’origen anglès que es centra en la música folk i folk alternatiu.

A la discografía de Marling (4 àlbums d’estudi amb només 22 anys!), s’hi  poden trobar referències a la cultura clàssica. Destaca la seva capacitat per relacionar les seves experiències personals amb la  mitologia fins  que la cançó arriba a un punt on l’emissor desconeix de qui està cantant.

En aquesta cançó, I Speak Because I Can, Marling explora la psicologia i mentalitat de Penèlope i com es va sentir quan Ulisses la va deixar per anar a la guerra de Troia.

 

My husband left me last night,
Left me a poor and lonely wife,
I cook the meals and he got the life,
Now I’m just old for the rest of my time.
For he, Oh he, oh my.

En aquest vers, Laura està parlant òbviament de com Ulisses va anar a viure aventures mentre que Penèlope  es quedava a casa i havia de mantenir-se sola i fidel, esperant-lo.

 

Never rode my bike down to the sea,

Never finished that letter I was writing,

Never got up and said anything,
Worthy, for he, for my.

Aquí es troba un important paralel·lisme de “la carta que mai no va acabar” amb el llenç que Penèlope teixia de dia i descosia de nit, tot assegurant als seus pretendents que quan l’enllestís escolliria, entre ells,  un nou marit.

 

When you’re running up the highway,
Singing I’m the king, the king of you all.
When you look back to where it started,
I’ll be there waving you on.

Aquest és un altre paral·lelisme, referenciant els sentiments de resignació i acceptació per part de Penèlope cap a Ulisses guanyant la guerra “ella estarà animant-lo”, així com Marling seguirà estimant l’home que l’ha deixat.

 

[youtube]http://youtu.be/qnrI5RsZEdc[/youtube]

(Lletra completa)

(Altres cançons sobre Penèlope)

Cantautor, General, Indie, Literatura, Mitologia

Canción del Eco de Christina Rosenvinge

11 comentaris

Christina Rosenvinge va néixer el 1964 a Madrid tot i que és de família danesa. És una cantautora que escriu cançons molt poètiques i boniques. En la Canción del Eco, la cantant tracta el mite d’Eco i Narcís, sobre com se sent la nimfa amb el rebuig del noi que estimava…

Aquí us deixo la cançó, però abans escolteu la justificació del títol amb les paraules de la compositora:

Condenada por los dioses,
sin su linda voz
Eco se esconde en la cueva con su dolor
El corazón mudo sólo puede repetir
las últimas sílabas que acaba de oír
Narciso es soberbio,
¡Por Dios, qué guapo es!
Las ninfas se ofrecen ante su desinterés
Pasea en el bosque su melancolía
Nada es suficiente su alma esta vacía
Eco de lejos le espía y suspira: ¡Amor!
Como confesarlo sin su propia voz
Un claro del bosque se abre para los dos
La cálida tarde presiente lo peor

¿Quién eres tu niña loca?
Niña loca… Niña loca…
No operaré darte un beso
Darte un beso… Darte un beso…
Quiero estar solo en el río
En el río… en el río…
¿no pensarás que te quiero?
Te quiero… Te quiero…
Te quiero… Te quiero…

Narciso recibe castigo por ser tan cruel
El agua nunca fue tan clara, ni tanta la sed
Al ver su reflejo por fin descubrió el amor
Ahogado en si mismo se convierte en flor
Eco de pena y locura, se consumió
Solo quedo resonando sin fin
Su linda voz

¿Quién eres tu niña loca?
Niña loca… Niña loca…
Muero antes que darte un beso
Darte un beso… Darte un beso…
Quiero estar solo en el río
En el río… en el río…
¿no pensarás que te quiero?
Te quiero… Te quiero…
Te quiero… Te quiero…

Ahora tu dime:
¿Qué demonios hago yo aquí?
¿Soy solo tu espejo o me ves a mí?
¿Se me consiente algo más que repetir cada palabra que tu deseas oír?
Tocas el agua se tiende la nariz
La imagen es vana, el llanto no tiene fin.

¿Quién eres tu niña loca?
Niña loca… Niña loca…
Contigo haré lo que quieras
Lo que quieras… Lo que quieras…
¿no ves qué triste es mi vida?
Es mi vida… Es mi vida…
Tu cargarás con mi pena
Con mi pena… Con mi pena…
¿Quién eres tu niña loca?
Niña loca… Niña loca…
Muero antes que darte un beso
Darte un beso… Darte un beso…
Quiero estar solo en el río
En el río… en el río…
¿no pensarás que te quiero?
Te quiero… Te quiero…
Te quiero… Te quiero…
Te quiero… Te quiero…
Te quiero… Te quiero…

 

 

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí-Grec

 

 

Cantautor, Folclòrica, General, Heavy Metal, Hip hop, Indie, Llatinismes, Pop, Rock, Soul

Inseparables

14 comentaris

S’apropa el dia dels enamorats! i que menys que dedicar-li al bloc una cançó no?

El moment que més m’agrada, i el que estic vivint en aquests moments se’ns dubte, és aquell en què et penses que no hi ha cap altra persona que et pugui fer tan feliç!

Recordeu el mite d’Eros i Psique? quina tortura no poder veure la cara del teu estimat! potser ella només volia tocar la seva pell, besar els seus llavis… però estava tan meravellada amb el seu rostre que  sense voler li abocà una gota d’oli cremant, que trencà l’encanteri. Però després d’aquest moment tan tràgic, van poder estar junts, encara que Psique va haver de superar les proves que Venus li obligà a fer si volia l’amor del seu fill.

Hi ha una cançó de Juanes que m’encanta, on explica aquest moment pel que passes quan estàs enamorat. Espero que us agradi:

Filosofia, General, Heavy Metal, Indie, Literatura, Pop, Rock

Diògenes en la música actual

6 comentaris

En l’àudio de un article del Fil de les Clàssiques apareixen tres cançons de diferents èpoques que reflecteixen clarament l’actitud cínica que adopta el personatge de Diògenes. Algunes de les quals van tenir una gran rellevància dins de la seva època.

La primera cançó que es comenta en aquest programa rep el nom de “San Francisco” de Scott Mckenzie. Com ja sabeu, Diògenes era el filòsof més cínic del filòsofs, i precisament aquesta cançó ens fa arribar aquest concepte. Aquesta ciutat tan famosa, com era San Francisco, n’ és un símbol del liberalisme que defenien els hippies, de la mateixa manera que la compara amb Atenes, on els joves tenien un gran èxit quan exposaven un raonament ben fet.

La segona cançó s’anomena “ Jo vull ser rei” de Els Pets. Diògenes, després d’haver tingut polèmica per haver falsificat la moneda que l’havia donat el seu pare, que anteriorment havia mort a la presó. Per la seva traïció, va haver de fugir a Atenes, i allà és on intenta fer–se deixeble d’un filòsof important, però no té èxit, té un gran ressentiment i finalment planta cara al rei de la filosofia, Plató. A diferència dels altres filòsofs, ell no intentava fer una teoria, sinó mostrar la seva actitud provocadora i miserable creant la seva pròpia filosofia. La cançó ens fa veure la figura d’un personatge valent que vol destacar ser el millor.

[youtube]http://youtu.be/I_izvAbhExY[/youtube]

Per últim sona la cançó de finals del ’70 “Stayin’ Alive” de Bee Gees. Reflecteix clarament l’actitud agressiva, de “xuleria” que Diògenes fa veure quan un filòsof li pregunta què era el que ell més desitjava i ell ho compliria, però Diògenes contesta de manera arrogant que s’aparti que li està tapant el sol, d’aquesta manera ell mateix es converteix en la personificació pròpia d’un filòsof únic. Aquesta cançó tant coneguda on balla John Travolta també ens mostra aquesta arrogància i aquesta manera de divertir-se, d’improvissar i de convertint-se en una persona destacable.

En conclusió, Diògenes va ser un filòsof singular i únic d’ Atenes, marcant un nou model de pensament en el seu temps a través de la música actual.

Irena Jagustin Arana,
LLATÍ I GREC 2n Batxillerat