Tu mirada (José Antonio Rodríguez)

José Antonio Rodriguez és un cantautor de la República Dominicana, la Lida m’ha passat una cançó seva; Tu mirada, per poder fer l’apunt de filosofia i música. Crec que és interessant treballar aquest filòsof grec, ja que dilluns tenim l’examen de filosofia, on entrarà en matèria Heràclit, filòsof molt destacat entre els presocràtics.

José Antonio Rodríguez canta Tu mirada, tot musicant els versos de Mario Benedetti i de Martín Renael González Batista:

“Variaciones Sobre Un Tema De Heraclito”

No sólo el río es irrepetible

tampoco se repiten
la lluvia el fuego el viento
las dunas el crepúsculo

no sólo el río
sugirió el fulano

por lo tanto
nadie puede
mengana
contemplarse dos veces
en tus ojos

Mario Benedetti
TU MIRADA

¿Tu mirada? Tu mirada
es el más perfecto modo
de decirlo todo, todo,
aunque no hayas dicho nada.
¿Qué magia tienes guardada,
qué poder bello y profundo?
Tu mirada de un segundo
me siembra un año de antojos
y cuando cierras tus ojos
se queda sin luz el mundo.

AMOR

¿Cómo en tan breve sonido
puede haber tanto calor?
¿A qué pecho rimador
le robaste ese latido?
¿Qué le dices al oído
con palabra perfumada
para que la enamorada
boca que te va nombrando
tenga sed de fuego, cuando
enciendes una mirada?

Martín Renael González Batista

Heràclit d’Efes (544-487 aC.)

Es diu d’aquest filòsof que era una persona, si més no, peculiar,  ja que tot i provenir d’una família adinerada, ho deixà tot i marxà a viure a dins una cova. El que ha quedat escrit i ha arribat fins als nostres dies d’Heràcit, són els seus famosos aforismes (frases contundents, molt metafòriques i difícils d’interpretar).

Podem classificar les seves idees en:

1. Tot canvia: tendim a tenir la idea de que hi ha coses a la vida que es mantenen inalterables, però això, és una il·lusió. Tot està constantment canviant. Tota cosa existeix perquè existeix el seu contrari, és a dir, que quan una cosa canvia, tendeix a canviar anant a parar sempre al seu contrari. (Exemple: de la vida es passa a la mort, de despertar es passa a dormir.)

L’arkhé (en grec: ἀρχή) o font de vida/origen de l’univers, del qual parla Heràclit és el foc. Segurament es tracta d’un concepte metafòric, ja que aquest element seria el que millor representaria el fenomen de canvi a la naturalesa. El foc = a l’ànima. L’aigua = absència de vida. A la cançó, a què  podríem comparar aquest concepte?

Hi ha un breu comentari a sota del vídeo: “No només el riu és irrepetible”, referint-se a aquest primer punt i citant un dels aforismes (que ens posen al principi del muntatge en grec i amb la seva traducció):

Ποταμοῖς τοῖς αὐτοῖς ἐμβαίνομέν τε καὶ οὐκ ἐμβαίνομεν, εῖμέν τε καὶ οὐκ εἶμεν.

(No és la frase del vídeo, és una que va escriure la Lida, crec que serà més correcte/precisa)

2. En la lluita hi ha un lógos (λόγος) : l’harmonia és la lluita entre els contraris. Si veiem la physis (φύσις) com un cosmos (κόσμος = ordre)  i no un caos, (Χάος = desordre) ens serà molt més fàcil tenir una actitud filosòfica i per tant científica. El concepte de la unitat de totes les coses, el reconeixement de la unitat dels contraris (des de la distància) és un signe de saviesa superior.

3. Aristocratisme filosòfic: menyspreu per la gent que no entenia les paraules d’Heràclit, que per més que els explicava les seves teories, eren incapaços d’anar més enllà de les seves creences. Ell considerava que la gent no feia ús de raó, encara que tots poguessin arribar a ella.

4. Relativisme: Heràclit crea una concepció radicalment relativista de l’univers, el que realment existeix és un continu esdevenir. Enmig dels canvis s’esborren les diferències ens els contrastos. No hi ha fronteres clares entre, per exemple, el dia i la nit, la joventut i la vellesa. Així que en el fons, dedueix Heràclit, el dia i la nit són el mateix, com també la joventut i la vellesa, la vida i la mort, el bé i el mal. De la mateixa manera, fa referència a les característiques de les coses, de les quals cap és absoluta.

Per cert que me’n dieu de la teoria de Parmènides en contraposició a la d’Heràclit?

Sabeu altres filòsofs grecs que tinguessin una teoria sobre l’arkhé (ἀρχή)? Quina és?

En què discrepaven els Pitàgorics i Heràclit?

 

Espero que el resum de la teoria d’Heràclit us serveixi per estudiar i saber més coses sobre aquest pensador grec! Si trobeu més referències d’Heràclit en la música actual, L’empremta d’Orfeu us ho agrairà!

Núria Yela

2n de Batxillerat Grec i Llatí.

Rosa, rosae de Gigliola Cinquetti

Gigliola Cinquetti és una presentadora de televisió i cantant italiana nascuda al 1947. Aquesta cançó seva, Rosa Rosae, inclosa en el disc Collezione Privata Vol. 2, utilitza el famós exemple de la primera declinació del llatí per a polir la rima i la lírica, ja que la cançó parla també d’una rosa sense espines i d’un amor que agrada a l’autora però que sap que és dolent per a ella.  L’italià, llengua que ve directament del llatí, permet la fàcil comprensió per a qui conegui la llengua mare, o només qui en sàpiga una altra de romànica, com és el cas del català.

Rosa, rosae

[youtube width=”550″ height=”450″]http://www.youtube.com/watch?v=OwTlGUGnuzQ[/youtube]

Dietro alla finestra un’altra onesta primavera
io passavo il pomeriggio ad insegnarti
sopra la tua spalla i miei capelli ballerini
Tu passavi tutto il tempo a respirarmi.

Rosa…rosa…rosae…rosis…
Quanto amore chiedi
e infine quanto ne hai?
Rosa, rosa senza spine
le tue mani malandrine sul mio corpo
dimmi quando le avrai
quando le avrai
quando le avrai…

Disfruteu d’aquesta cançó tan maca!

Andreu Punsola

4t ESO, Llatí, INS Premià de Mar

Lilium, intro d’Elfen Lied

Elfen Lied és una sèrie d’animació japonesa basada en un manga que tracta dels diclonius, una mutació de l’ésser humà amb banyes i braços invisibles cisellats bastant llargs, i de la seva violenta reacció cap a la resta de la humanitat.

Elfen Lied està dirigida a un públic adult donat a la seva quantitat d’escenes amb nus, “gore”, violència física i psicològica que presenta. Tot i així, és una sèrie molt recomanable que fa pensar en com és tot i per què som com som.

Tot i ser una sèrie nipona, els seus productors van decidir dotar-la d’una cançó d’introducció en llatí, amb una melodia i una lletra importants per l’argument de la sèrie, interpretada per la soprano Kumiko Noma.

Lilium

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Nl4zXuMeT6g[/youtube]

Os iusti meditabitur sapientiam
et lingua eius loquetur iudicium.
Beatus vir qui suffert temptationem,
quoniam cum probatus fuerit
accipiet coronam vitae.

Kyrie, ignis divine, eleison.
Oh quam sancta,
quam serena,
quam benigna,
quam amoena,
oh castitatis lilium

que traduït al català vol dir:

La boca del just meditarà saviesa
i la seva llengua dirà el seu judici.
Beneït sigui l’home que resisteix la temptació,
ja que quan hagi passat la prova
rebrà la corona de la vida.

Senyor, foc diví, tingues pietat.
Oh, quan santa,
quan serena,
quan benevolent,
quan formosa,
oh, lliri de la puresa.

 

Espero que us agradi aquesta cançó tan bonica, i a veure si us animeu a veure la sèrie que és curta!

Andreu Punsola

4t ESO, Llatí, INS Premià de Mar

Agapimú (Ana Belén)

Ana Belén, el nom real de la qual és María del Pilar Cuesta Acosta, (Madrid 27 de maig de 1951) és una cantant, directora i actriu espanyola. Està casada amb el cantautor asturià Víctor Manuel, la seva parella artística en moltes ocasions. Després de més de quaranta anys de professió, la seva carrera artística compta amb més de quaranta pel·lícules, una vintena d’obres de teatre i més de trenta-cinc discos. Ana Belén té una de les més importants i peculiars veus de la música hispana, havent estat nominada en dues ocasions al Grammy “latino”.
En 1979 surt a la llum l’àlbum Ana. El disc, pel qual va aconseguir el Fotogrames de Plata a la millor solista, incloïa la cançó Agapimú (Αγάπη μου), adaptació de Luis Gómez Escolar d’una cançó grega que es va convertir en una de les cançons més representatives de la seva carrera en solitari.
Va participar al costat d’Elsa Baeza i Miguel Bosé, entre uns altres, en la versió pop de la Missa camperola nicaragüenca, de Carlos Mejía Godoy.
Però.. i que vol dir agapimu? Com ja vaig estar comentant en aquest article de l’Aracne, la paraula àgape (ἀγάπη) és un concepte de la Bíblia, difícil de trobar a la literatura clàssica grega, que a diferència dels termes similars (φιλότης, ἔρως) ens indica l’amor pur de Déu, i la seva donació gratuïta a l’home. Tot i això, en grec modern, Αγάπη μου és una forma de dir “amor meu”, i per això, aquesta cantant ha elegit la paraula.

Com ja vaig explicar a l’Aracne, no soc molt partidària que en una cançó es mesclen dues llengües ja que no trobo molt de sentit al fet que es mesclen les dues cultures, havent-hi una que l’autor desconeix (En aquest cas la grega). Però la lletra és bonica i romàntica, i en aquest sentit sí que m’agrada.

Us deixo aquí el vídeo i la lletra de la cançó:

[youtube]https://youtu.be/qMl0UJtXNAM[/youtube]

AGAPIMÚ

Tiemblas amor mio
como una gota de rocío
agapimú.
Entras en mi cuerpo
como la lluvia entra en mi huerto
agapimú.
Nombras tú mi nombre
como jamás lo dijo un hombre
agapimú.
Tocas mi cintura
como la hiedra toca altura
agapimú.
Eres el viento que no cesa
eres el peso que no pesa
eres fuego y frio
ni más ni menos amor mío
agapimú, agapimú, agapimú,

Agapimú, agapimú, agapimú.
Me hablas al oído
y todo tiene otro sentido
agapimú.
Agapimú, agapimú, agapimú.

Y me siento nueva
como la nieve cuando nieva
agapimú.
Agapimú, agapimú, agapimú.
Dices que me quieres
con una fuerza que me hiere
agapimú.
Agapimú, agapimú, agapimú.

Y me siento entera
como una blanca primavera
agapimú.
Agapimú, agapimú, agapimú.
Eres el mar cuando se enfada
eres la noche iluminada
eres como el río
que va regando el amor mío
agapimú, agapimú, agapimú,

Agapimú, agapimú, agapimú.
Quédate conmigo
que pongo al cielo por testigo
agapimú.
Agapimú, agapimú, agapimú.
Quédate a mi lado
tengo el amor por aliado
Agapimú, agapimú, agapimú.
Eres el sol cuando amanece
eres la espiga cuando crece
eres fuego eres frío
ni más ni menos amor mío
agapimú, agapimú, agapimú,

Agapimú, agapimú, agapimú.
Me siento entera como
la blanca primavera
Agapimú, agapimú, agapimú.

Eres fuego eres frío
ni más ni menos amor mío

Agapimú, agapimú, agapimú

Espero que us sembli interessant i us agradi. 🙂

Cristina Ortiz
2on Batx.
INS Isaac Albéniz, Badalona