Eloi Román a la Sala Continental de Gràcia, Barcelona.
ORFEO SERÁS TÚ forma part de l’últim EP Es solo el principio del grup de Sant Andreu “Jester”. És una cançó que ja amb el títol denota el seu referent directe al mite d’Orfeu i Eurídice, i de la mateixa manera tot el contingut de la lletra, acompanyada per la música d’estil Indie Rock que caracteritza la sonoritat del jove grup.
ORFEO SERÁS TÚ
Tristes los domingos sentado en el mismo columpio,
‘Qué infancia más aburrida’, dijo el niño que no sabe ni llorar,
Ni amar, ni soportar las navidades ni San Juan
Y sigue con la esperanza de que algún día
Llegue lo más bajo
Vete al infierno,
Orfeo, serás tú
Caído del cielo,
Orfeo, serás tú
De pronto ella pasaba largas horas en la cama,
¿Por qué dejaste irte con tan poco interés?
Y sigue con la esperanza de que algún día
Llegue lo más alto
Vete al infierno,
Orfeo, serás tú
Caído del cielo,
Orfeo, serás tú
Solo te tienes que girar
¿Y qué podemos hacer ya?
Solo te tienes que girar
Aprendiste lo que es amar, amar, amar.
Caído del cielo,
Vete al infierno,
Orfeo, serás tú
Caído del cielo,
Orfeo, serás tú
El videoclip dirigit pel mateix Eloi Román i produït per Sol Naixent reforça aquesta referència mitològica, recreant les escenes conegudes del mite però portat a un estil més contemporani. Barreja estils cinematogràfics, com la representació de l’inframón amb un cinema negre o de nouvelle vague a moments i al món dels vius a color i amb uns recursos visuals més actuals. D’aquesta mateixa manera passa al tractament visual de la sèrie Kaos de Netflix.
Per a Orfeo serás tú vaig tenir l’oportunitat de poder formar de l’equip tècnic i us puc parlar d’aquest projecte des del departament de disseny de vestuari. El plantejament va ser fer referència al mite però amb el repte de mantenir la imatge d’estilisme del grup, molt influenciada pel britpop (grups com Blur o Oasis). Vaig fer el disseny pel vestuari de sis personatges, on tenim Orfeu, Eurídice, Hades i els tres altres membres de la banda que representen els sequaços d’Hades. En el cas d’Orfeu i Eurídice eren els dos únics personatges que tenien canvi de vestuari, passant de la seva vestimenta d’estil rock terrenal a un traje i vestit més formal i antic, tot i així mantenint elements que podrien remetre’s a l’estil rock/pop britànic. Pel que fa a la representació d’Hades, vam apostar per un estil de mafiós de cinema negre amb un estampat de patrons que ens donés un toc més modern i original. I per últim, al bateria, baix i guitarra del grup, vaig buscar una uniformitat per destacar-los com a conjunt però apostant per unes combinacions de colors i patrons reemitents als anys vuitanta per escapar del clàssic vestit negre i camisa blanca.
Espero que us agradi tant la cançó com el videoclip! Per a més informació us deixo els següents enllaços relatius al grup i les cançons de “Érase un principio”:
L’àlbum del 2013 de The Mechanisms, Tales To Be Told, inclou la cançó “Iphis”, basada en la història d’Ifis. Si no saps el mite, el pots llegir a les Metamorfosis (IX, 666-797) d’Ovidi.
Escolta amb molta atenció aquesta cançó i esbrina’n la seva intenció i actualitat:
Al principi del seu vídeo en Lil Nas X ens situa en un país anomenat Montero (títol de la cançó), diu: “En la vida amaguem les parts de nosaltres que no volem que el món vegi, les tanquem i els hi diem no, les prohibim, però aquí no ho fem, benvingut a Montero, sent aquest el nom del cantant “Montero Lamar Hill”.
Trobem en aquest món que crea en Lil Nas, una barreja de classicisme grec amb religió cristiana i un imaginari de caire fantàstic. Quan som introduïts a Montero podem veure columnes d’ordre grec, estàtues que imiten les estàtues clàssiques de déus i un temple. Veiem columnes gregues com si es tractessin de ruïnes en l’escena en què Lil Nas X, recreat en Adam, és temptat per la serp, fent referència aquest fet al pecat que suposa la presa de la poma al Jardí de l’Edèn i, en aquest cas, el pecat que suposa per la religió, ser gai.
Té sentit que en Lil Nas X utilitzi l’imaginari grec per al seu vídeo, ja que existeix la concepció de l’Antiga Grècia com una època on la diversitat d’orientacions sexuals estava normalitzada o si més no, on hi havia molta llibertat sexual. Cal, però, en afirmar això, recalcar que la normalització de la diversitat d’orientacions sexuals a l’Antiga Grècia no era la mateixa que la normalització per què advoquem avui en dia: l’homosexualitat en l’Antiga Grècia es concebia en forma de relacions majoritàriament formades per un noi jove, qui era l’aprenent i un home adult qui era el mestre. Aquestes advocaven per una exaltació de la bellesa juvenil i una relació pederasta, on l’home podia gaudir de relacions sexuals amb els qui eren els màxims exponents de la bellesa, sent la joventut equivalent a aquesta, en una concepció classicista d’allò que és bell (allò jove, auster…). És evident, però, que els sentiments han estat sempre els mateixos per a tota la humanitat, les orientacions no heterosexuals han existit sempre i podem trobar referents de passions no heterosexuals, per exemple, en els poemes de Safo, una de les poetes més importants de l’Antiguitat, considerada la poeta grega lírica per excel·lència, tant entre els escriptors com entre les escriptores.
En aquesta jerarquia que hi havia en les relacions homosexuals, se suposa que l’home adult havia de representar per al jove un aprenentatge en la vida pel que fa a l’amor i a les relacions sexuals. Justament, la cançó del Lil Nas X pren el nom de la pel·lícula independent Call me by your name, film que mostra una gran influènciadels ideals artístics del món clàssic, específicament romà, i aquest ordre en l’amor, explicant la història d’un jove qui està aprenent que és la vida i l’amor en una relació amb un noi adult, ambientada en l’estiu d’una Itàlia dels anys 80.
Tornant al vídeo d’en Lil Nas X, veiem una altra referència al món clàssic grec en l’escena on trobem un fragment en grec antic d’El banquet, diàleg de Plató, tallat en un arbre (l’arbre de la vida). El fragment diu: “Una vegada la natura els va dividir en dues parts, va desitjar la meitat per a cadascú”. Aquesta frase té sentit dins del vídeo en tant que, en el banquet escenificat per Plató, Aristòfanes narra un mite que explica l’origen de l’amor (tema sobre el qual parlen els presents en el banquet) reflex de com, de manera generalitzada, l’imaginari de la humanitat ha reduït l’amor a l’heterosexualitat: un home ha de buscar la seva altra meitat femenina i la dona ha de fer el mateix a la inversa (de manera literal en el mite explicat per Aristòfanes, segons el qual Zeus va tallar els éssers adrògens, dividint-los en els dos gèneres binaris anhelant i buscant cada ésser la seva altra meitat). Podria ser l’argument de múltiples pel·lícules.
Trobem estàtues que imiten les estàtues gregues de déus en l’escena de l’execució en l’amfiteatre, on Lil Nas X es porta a ell mateix al centre, s’encadena i se sotmet als seus propis judicis: sent, a més a més, els espectadors qui veuen el càstig i l’esbronquen des de les graderies. En morir, veiem com Lil Nas X està a punt d’ascendir al cel. És aquest el moment d’autoacceptació del cantant: Després d’un temps en què ha estat autojutjant-se, sense acceptar el seu vertader jo, en què s’ha dit no, serà ell mateix qui baixi a l’infern, enderrocant els murs de la culpa. Ja no és culpable sinó que és gai i punt, habita el lloc infernal on ha estat relegat a causa d’una falta de referents i d’una normalització plena i que, en un principi et fa creure que allò que sents no és el correcte, allò que justament es defensa molts cops a través de la religió (ser homosexual és pecat i si esculls aquesta vida és probable que vagis a l’Infern) per abocar la culpa i omplir aquest lloc auster d’orgull. Els pecadors, Adam (representat per Lil Nas X a l’inici del vídeo) i Eva, creadors del món on ens hem d’enfrontar a les misèries i penúries que aquest comporta.
Veiem una altra referència al món grec quan en Lil Nas X entra per la porta de l’Hades, una porta immensa que és l’entrada a l’inframón de la mitologia grega: en Lil Nas X sedueix el diable i es fa amb les seves banyes, enderrocant la culpa, simbolitzada per la figura del diable, referent al pecat.
Si voleu, podeu deixar els vostres comentaris sobre què penseu que en Lil Nas X vol explicar amb l’ús de referències gregues clàssiques.
Espero que us hagi agradat.
Per més llibertat a tots els racons del món, feliç més de l’orgull LGTBIQ+!
Heu llegit La cançó d’Aquil·les de Madeline Miller? Aquesta cançó de Gang of Youths, inspirada en el llibre, és una petició de Pàtrocle perquè Aquil·les deixi de ser tan vanitós i es disposi a continuar lluitant.
El 7 de juny va ser celebrada l’última edició dels premis Juno, premis de la música canadenca que commemoraren, aquest any, la seva cinquantena edició en una gala que es va veure marcada per la troballa de 215 cadàvers de nens, estudiants d’un internat indígena d’entre el segle XIX i el XX, el passat 29 de maig, fet que va significar una evidència de la gran opressió a la qual la comunitat indígena sempre s’ha vist sotmesa, una comunitat que està veient la seva cultura opacada a causa de la imposició de la cultura que predomina en el territori. Els premis van comptar amb les actuacions de Justin Bieber, JP Saxe ft. Julia Michaels, Kardinal Offishall, Michie Mee, Jully Black i Jann Arden, els quals van fer un homenatge al hip-hop canadenc, Tate Mcrae ft. Ali Gatie, William Prince ft. Serena Ryder, Jessie Reyez i, per acabar, The Tragically Hip ft. Feist. El premi d’honor va ser atorgat a la canatautora Jenny’s Plan, com a commemoració a la seva influent carrera dins la cultura canadenca, The Weekend va ser el màxim guanyador de la nit, recollint cinc premis a: artista de l’any, àlbum de l’any pel seu disc After Hours, single de l’any per Blinding Lights, gravació d’R&B contemporani de l’any, també per After Hours i compositor de l’any, juntament amb el seu equip, Shawn Mendes va ser l’artista escollit pel públic, el premi d’àlbum internacional de l’any va ser atorgat a Harry Styles amb el seu Fine Line, Arkells va rebre el premi a grup de l’any i JP Saxe va ser proclamat artista revelació de l’any.
Tot i que les actuacions no van poder ser en directe ni els artistes van poder rebre els premis en mà, a causa de l’exclusivitat que comporta el context en què ens trobem i, per tant, les entregues van haver de ser telemàtiques, en la meva opinió, la gala no va quedar gens enrere comptant amb grans actuacions les quals van tenir una escenografia i estètica individual per a cada número molt acurades i van fer dels premis una data que apuntar en els nostres calendaris.
Justin BieberJessie ReyezTribut al hip hop canadenc Kardinal Offishall, Michie Mee, Jully Black, Jann Arden i més
Jenny’s Plan
Aquests premis reben el nom de la deessa del matrimoni, Juno, Hera en la mitologia grega. Hera va ser la més gran de les deesses de l’Olimp, filla de Cronos i Rea i germana de Zeus, amb
qui es va casar i va tenir cinc fills: Hebe, Eris, Hefest, Ares i Ilitia. Els seus atributs són la diadema, el ceptre i el paó, ja sigui perquè aquest, en les seves plomes porta plasmats els cent ulls d’Argos, fidel servidor de la deessa o,
tanmateix, perquè els ulls del paó representen els ulls que havia de tenir Hera per vigilar que el seu marit Zeus no li fos infidel. Proectora de les esposes, Hera, en néixer, va ser tragada pel seu pare Cronos a causa d’una profecia que prometia que perdria el tron a mans d’un dels seus fills, finalment, seria vomitada de l’interior del seu pare, juntament amb els seus germans i germanes Hèstia, Demèter, Posidó i Hades, gràcies a la beguda enverinada que Zeus, qui va poder escapar de les intencions del seu pare essent intercanviat per una pedra, li donà a aquest.
Hera va prendre part en el Judici de Paris sent una de les deesses presentades com a dona més bella davant d’aquest i se la coneix en l’imaginari popular com una dona envejosa, posseïda, sovint, per la fúria cap a altres dones (imatge en què, molts cops, les dones són representades en la mitologia clàssica), degut, en gran part, a les persistents infidelitats del seu marit Zeus.
Un exemple de les represàlies d’Hera va ser el cas d’Io, que va ser presa per Zeus qui, en un intent que la seva dona no arribés a descobrir la seva infidelitat, convertiria Io en vaca. Hera però, va arribar a temps per a descobrir el seu marit i, essent assabentada del pla que aquest havia elaborat, reclamà a Zeus Io com a regal, d’aquesta manera, Io serà allunyada de Zeus i vigilada dia i nit per Argos. Algunes versions atribueixen a Hera l’estampat de les
plomes dels paons, explicant que és ella qui plasma en les seves plomes els cent ulls d’Argos en honor al seu amic. A partir d’aquest moment, Io passarà a peregrinar sent perseguida per un tàvec enviat per Hera.
“Juno descobrint Júpiter amo Io” (Lastman)
Altres manifestacions de la còlera d’Hera no es lliguen directament amb les infidelitats de Zeus, per exemple, s’explica que un dia Zeus i Hera discutien sobre qui obtenia més plaer quan es feia l’amor, l’home o bé la dona, Hera defensava que l’home i Zeus, altrament, deia que les dones obtenien més plaer, capficats en aquest debat, van decidir consultar Tirèsias que havia estat home i dona i, aquest, va donar la raó a Zeus. Hera, enfurismada, va tornar cec a Tirèsias. Un altre exemple el trobem en els episodis de la Guerra de Troia: Quan hi va haver el judici de Paris per veure quina de les tres deesses Hera, Afrodita o Atena era la més bella, va prendre partit contra els troians per poder venjar-se de Paris, ja que aquest li havia negat el premi, entregant-lo, en el seu lloc, a Afrodita qui li havia promès Helena (esposa del rei d’Esparta Menelau) com esclava, fet que seria el detonant de la Guerra de Troia. Quan Paris acabava de raptar Helena i es dirigia d’Esparta a Troia, Hera va causar una tempesta que el va llançar a Sidó (costa de Fenícia).
“El Judici de Paris” (Rubens)
En realitat la raó del nom d’aquests premis la trobem en el fet que aquests, amb el seu nom, pretenien fer tribut al primer president de la radiotelevisió canadenca, Pierre Juneau, però, suposo, que aquest nom, a part de pretendre rebre tribut al periodista Pierre Juneau, els hi devia haver anat de perles, tenint en compte que els premis se celebren en el mes de juny, mes que rep el nom de la deessa del matrimoni. La descoberta d’aquesta dada m’ha permès justificar el fet que no hagi estat capaç de trobar cap altre referent relacionat amb Hera, més enllà del nom dels premis.