Cassandra

Relleu que mostra Cassandra barrant l’entrada del cavall de Troia davant de les portes de Troia,  (Londres, Museu Britànic)

Aquests dies Elisabet Casanovas interpreta Cassandra de Sergio Blanco al TNC. En el seu espectacle reivindica que cap tràgic li hagi dedicat una tragèdia com a Antígona o a Medea, en canvi té moltes cançons:

Imatge de previsualització de YouTube

En coneixeu més?

And there was silence, de Blind Guardian 

“Cassandra” d’Emmy the Great

Imatge de previsualització de YouTube

Una Iliade, creació de Marco Beasley, Guido Morini i The Hilliard Ensemble.

Imatge de previsualització de YouTube

Ja s’ha mort la besàvia

de Pau Riba

Imatge de previsualització de YouTube

Pel racó de l’hora baixa
al seu cor es pongué el sol
els seus ulls ja no respiren
i els seus llavis s’han glaçat.
Erta i blanca com un ciri
tot cremant els seus cabells
s’allunyà com les gavines
quan pujava dalt del cel.
De tant en tant es girava
fent-me adéu amb una mà
amb les flors de la mirada i
la cançó dels seus ulls morts.
Ahir es va morir la besàvia
l’àvia també s’ha de morir
la mort de la mare es prepara
i tu, more’t pels teus fills!

La besàvia ja era morta
jo vaig veure el cos mort nu
entre els seus pits sense vida
la petjada d’una creu.
La besàvia morí blanca
sa pell blanca ignora el sol
blanca d’ànima covarda
sempre ha ignorat els colors.
Al racó de la besàvia
ara hi tinc un tros de món
que no sabia on posar-lo
ara el món s’ha fet més gros.
Ahir es va morir la besàvia
l’àvia també s’ha de morir
la mort de la mare es prepara
i tu, more’t pels teus fills!

Que jo també em faré pare
que jo també faré fills
tu pariràs nois i noies
que voldran veure’ns morir.
Jo tinc la besàvia morta
l’àvia ja s’està acabant
la mare ja ha fet sa feina
ara tu i jo hem despertat.
Jo estimava la besàvia
la seva mort m’ha entristit
trist de tan content que estava
jo esperava que es morís.
Ahir es va morir la besàvia
l’àvia també s’ha de morir
la mort de la mare es prepara
i tu, more’t pels teus fills!

  • Coneixíeu aquesta cançó?
  • Quines referències clàssiques creieu que té?

Rap de la Antigua Grecia, de MR. PLANS

Si has oblidat la història de l’antiga Grècia, fes repàs amb el Rap de la Antigua Grecia de  Fernando Plans Moreno (MR. PLANS del Col·legi San José):

¡Um, um! Unidad 2, Capítulo 5, Sección 1

2.000 a.C. y a Grecia ya llegamos
Desde agosto en un semestre
Estén atentos, ¿dónde vamos?
Del Australopithecus
Y el Homo Neandertal
Todo eso ya está visto
Ahora vamos a navegar

En los mares de los griegos
Los minoicos y micénicos
Tenían el control
Sobre el Jónico, el Egeo.

Y es de Grecia, Antigua Grecia,
No es país, es un concepto,
Los aqueos para Homero
Y para ti sean los griegos.

Ven conmigo a recorrer
Entero el Mediterráneo
2.000 islas por lo menos
Viven en el Ponto griego.
Porque Ponto es la palabra
Que para ellos era el mar
Es su puente, es su patria
Para todos comerciar.

Así obliga la necesidad.
En una tierra montañosa
80 % es rocosa
Los recursos y la siembra
Era escasa o es penosa.

Es por eso que partieron
En sus naves por el mar
Por comercio y por trigo
Y por colonias que fundar.

Y Grecia, ¿dónde está?
Acaso te preguntarás
En los Balcanes, en Europa
Todo rodeado de mar.
De Tiro era la fenicia
A la que en toro blanco
Zeus convertido osó raptar.

Europa, es por ella y los fenicios
El alfabeto y lo oriental
Que la Vieja Europa
Es la cuna occidental.

Pero atento, porque Grecia
No es un país unido
Son ciudades, son regiones
Por montañas divididos
Apenas uno encuentra
veredas y caminos.

En un clima algo variado
Entre invierno y el verano
Clima dulce y agradable
Calor y frío moderados

Antigüedad a estos tiempos
Nosotros los llamamos
Que por viejos o antiguos
No hay por qué subestimarlos
Al contrario, amigo mío,
Ahí están nuestras raíces
Nuestra lengua y las ideas,
Las palabras que tú dices.

Y volvemos al origen
Al 2.000 a.C.
Que ya llegan los micénicos
Indoeuropeos bien listos.

¿Y para qué? Te dirás
Construir y allí fundar
Muchas colonias y murallas
De Micenas controlar.

Atenas y Tirinto
Él pudo conquistar
Un rey-guerrero en su gobierno
Hay que imaginar
Son unos 500 años
De Micenas en el mar.

Y entre el mito y la leyenda
Y una causa comercial
Agamenón ataca Troya
En una guerra sin igual.

Hace 3.200 años
esto pudo ocurrir
Un alemán medio chiflado
lo quiso descubrir
En el siglo XIX, 1870
Con Homero en la mano
Este alemán cae en la cuenta
De que es en la costa turca
Donde el loco Troya encuentra
Él se llama Heinrich Schliemann
No era un profesional
Micenas y Troya excavadas
Al mundo pudo asombar.

Héctor, Paris, Odiseo
Helena, Aquiles y Teseo,
Caos, Gea y Urano.
Son dioses, son héroes
De un mundo bien lejano
Ya lo sabes, ahora a leer,
Del universo y del cosmos
La alegría de aprender
Dale al QuizUp o al Kahoot
Hoy te gano yo, mañana ganas tú
Y sobre todo y lo importante
Nunca olvides en tu vida
Y como Lord Byron dijo
Que la libertad buscaba:
“Todos somos griegos”
Y de Grecia somos hijos.

Més música de sirena!

Fa anys que en El Fil de les Clàssiques i després a L’Empremta d’Orfeu busquem cançons amb el referent clàssic de sirena i a més de les cançons que ja teníem, enguany n’hem trobat més.

Siren, de Kailee Morgue:

Imatge de previsualització de YouTube

Sirena,  EstoEsPostdata:

Imatge de previsualització de YouTube

Sirena de Mula:

Imatge de previsualització de YouTube

Sirenas, de Taburete:

Imatge de previsualització de YouTube

Sirena de Cali Y El Dandee:

Imatge de previsualització de YouTube

Sirens d’Angels & Airwaves:
Imatge de previsualització de YouTube

El cau de la sirena de LLuís Llach a <em>Abril 74</em>, actualitzada a Maremar de Dagoll Dagom:

Imatge de previsualització de YouTube

Companys, si sabeu
on dorm la lluna blanca,
digeu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu
el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l’aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trust atzat
m’atura i caic a terra
proteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu
les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n’he fet soldat.

I si un trist atzar…

Ens ajudeu a continuar amb aquesta tradició i, si en trobeu més, en les deixeu en comentari o col·laborareu amb un nou apunt.

Licàon en la música

Hem començat a llegir cada setmana un mite ovidià a partir de Narracions de mites clàssics (Ed. Teide) i després de la lectura n’hem de buscar pervivència i referents arreu. He trobat aquestes cançons.

Home Llop, de Caïm Riba, inclosa en el seu disc “a 306 km”:
Imatge de previsualització de YouTube

L’home llop, de Gemma Humet:
Imatge de previsualització de YouTube

Hombre lobo en París de La Unión:

Imatge de previsualització de YouTube

El Hombre Lobo d’Horror rap:
Imatge de previsualització de YouTube

Como un lobo, de Miguel Bosé:
Imatge de previsualització de YouTube

  • Què n’opineu?
  • En coneixeu més?

Finalment, una aportació de l’Alícia a classe de Llatí de 4t:

EXO Wolf

Imatge de previsualització de YouTube

Luz Camila

4t ESO Llatí

REFERENTS CLÀSSICS EN LA MÚSICA ACTUAL