Referències clàssiques en el videoclip de MONTERO (Call Me By Your Name)

Al principi del seu vídeo en Lil Nas X ens situa en un país anomenat Montero (títol de la cançó), diu: “En la vida amaguem les parts de nosaltres que no volem que el món vegi, les tanquem i els hi diem no, les prohibim, però aquí no ho fem, benvingut a Montero, sent aquest el nom del cantant “Montero Lamar Hill”.

Trobem en aquest món que crea en Lil Nas, una barreja de classicisme grec amb religió cristiana i un imaginari de caire fantàstic. Quan som introduïts a Montero podem veure columnes d’ordre grec, estàtues que imiten les estàtues clàssiques de déus i un temple. Veiem columnes gregues com si es tractessin de ruïnes en l’escena en què Lil Nas X, recreat en Adam, és temptat per la serp, fent referència aquest fet al pecat que suposa la presa de la poma al Jardí de l’Edèn i, en aquest cas, el pecat que suposa per la religió, ser gai.

Té sentit que en Lil Nas X utilitzi l’imaginari grec per al seu vídeo, ja que existeix la concepció de l’Antiga Grècia com una època on la diversitat d’orientacions sexuals estava normalitzada o si més no, on hi havia molta llibertat sexual. Cal, però, en afirmar això, recalcar que la normalització de la diversitat d’orientacions sexuals a l’Antiga Grècia no era la mateixa que la normalització per què advoquem avui en dia: l’homosexualitat en l’Antiga Grècia es concebia en forma de relacions majoritàriament formades per un noi jove, qui era l’aprenent i un home adult qui era el mestre. Aquestes advocaven per una exaltació de la bellesa juvenil i una relació pederasta, on l’home podia gaudir de relacions sexuals amb els qui eren els màxims exponents de la bellesa, sent la joventut equivalent a aquesta, en una concepció classicista d’allò que és bell (allò jove, auster…). És evident, però, que els sentiments han estat sempre els mateixos per a tota la humanitat, les orientacions no heterosexuals han existit sempre i podem trobar referents de passions no heterosexuals, per exemple, en els poemes de Safo, una de les poetes més importants de l’Antiguitat, considerada la poeta grega lírica per excel·lència, tant entre els escriptors com entre les escriptores.
En aquesta jerarquia que hi havia en les relacions homosexuals, se suposa que l’home adult havia de representar per al jove un aprenentatge en la vida pel que fa a l’amor i a les relacions sexuals. Justament, la cançó del Lil Nas X pren el nom de la pel·lícula independent Call me by your name, film que mostra una gran influènciadels ideals artístics del món clàssic, específicament romà, i aquest ordre en l’amor, explicant la història d’un jove qui està aprenent que és la vida i l’amor en una relació amb un noi adult, ambientada en l’estiu d’una Itàlia dels anys 80.

Tornant al vídeo d’en Lil Nas X, veiem una altra referència al món clàssic grec en l’escena on trobem un fragment en grec antic d’El banquet, diàleg de Plató, tallat en un arbre (l’arbre de la vida). El fragment diu: “Una vegada la natura els va dividir en dues parts, va desitjar la meitat per a cadascú”. Aquesta frase té sentit dins del vídeo en tant que, en el banquet escenificat per Plató, Aristòfanes narra un mite que explica l’origen de l’amor (tema sobre el qual parlen els presents en el banquet) reflex de com, de manera generalitzada, l’imaginari de la humanitat ha reduït l’amor a l’heterosexualitat: un home ha de buscar la seva altra meitat femenina i la dona ha de fer el mateix a la inversa (de manera literal en el mite explicat per Aristòfanes, segons el qual Zeus va tallar els éssers adrògens, dividint-los en els dos gèneres binaris anhelant i buscant cada ésser la seva altra meitat). Podria ser l’argument de múltiples pel·lícules.

Trobem estàtues que imiten les estàtues gregues de déus en l’escena de l’execució en l’amfiteatre, on Lil Nas X es porta a ell mateix al centre, s’encadena i se sotmet als seus propis judicis: sent, a més a més, els espectadors qui veuen el càstig i l’esbronquen des de les graderies.  En morir, veiem com Lil Nas X està a punt d’ascendir al cel. És aquest el moment d’autoacceptació del cantant: Després d’un temps en què ha estat autojutjant-se, sense acceptar el seu vertader jo, en què s’ha dit no, serà ell mateix qui baixi a l’infern, enderrocant els murs de la culpa. Ja no és culpable sinó que és gai i punt, habita el lloc infernal on ha estat relegat a causa d’una falta de referents i d’una normalització plena i que, en un principi et fa creure que allò que sents no és el correcte, allò que justament es defensa molts cops a través de la religió (ser homosexual és pecat i si esculls aquesta vida és probable que vagis a l’Infern) per abocar la culpa i omplir aquest lloc auster d’orgull. Els pecadors, Adam (representat per Lil Nas X a l’inici del vídeo) i Eva, creadors del món on ens hem d’enfrontar a les misèries i penúries que aquest comporta.

Veiem una altra referència al món grec quan en Lil Nas X entra per la porta de l’Hades, una porta immensa que és l’entrada a l’inframón de la mitologia grega: en Lil Nas X sedueix el diable i es fa amb les seves banyes, enderrocant la culpa, simbolitzada per la figura del diable, referent al pecat.

Si voleu, podeu deixar els vostres comentaris sobre què penseu que en Lil Nas X vol explicar amb l’ús de referències gregues clàssiques.

Espero que us hagi agradat.

Per més llibertat a  tots  els racons del món, feliç més de l’orgull LGTBIQ+!

Claudia López Astilleros 2n Batxillerat

Juno Awards 2021

El 7 de juny va ser celebrada l’última edició dels premis Juno, premis de la música canadenca que commemoraren, aquest any, la seva cinquantena edició en una gala que es va veure marcada per la troballa de 215 cadàvers de nens, estudiants d’un internat indígena d’entre el segle XIX i el XX, el passat 29 de maig, fet que va significar una evidència de la gran opressió a la qual la comunitat indígena sempre s’ha vist sotmesa, una comunitat que està veient la seva cultura opacada a causa de la imposició de la cultura que predomina en el territori. Els premis van comptar amb les actuacions de Justin Bieber, JP Saxe ft. Julia Michaels, Kardinal Offishall, Michie Mee, Jully Black i Jann Arden, els quals van fer un homenatge al hip-hop canadenc, Tate Mcrae ft. Ali Gatie, William Prince ft. Serena Ryder, Jessie Reyez i, per acabar, The Tragically Hip ft. Feist. El premi d’honor va ser atorgat a la  canatautora Jenny’s Plan, com a commemoració a la seva influent carrera dins la cultura canadenca, The Weekend va ser el màxim guanyador de la nit, recollint cinc premis a: artista de l’any, àlbum de l’any pel seu disc After Hours, single de l’any per Blinding Lights, gravació d’R&B contemporani de l’any, també per After Hours i compositor de l’any, juntament amb el seu equip, Shawn Mendes va ser l’artista escollit pel públic, el premi d’àlbum internacional de l’any va ser atorgat a Harry Styles amb el seu Fine Line, Arkells va rebre el premi a grup de l’any i JP Saxe va ser proclamat artista revelació de l’any.

Tot i que les actuacions no van poder ser en directe ni els artistes van poder rebre els premis en mà, a causa de l’exclusivitat que comporta el context en què ens trobem i, per tant, les entregues van haver de ser telemàtiques, en la meva opinió, la gala no va quedar gens enrere comptant amb grans actuacions les quals van tenir una escenografia i estètica individual per a cada número molt acurades i van fer dels premis una data que apuntar en els nostres calendaris.

Justin Bieber
Jessie Reyez
Tribut al hip hop canadenc Kardinal Offishall, Michie Mee, Jully Black, Jann Arden i més

Jenny’s Plan

 

Aquests premis reben el nom de la deessa del matrimoni, Juno, Hera en la mitologia grega. Hera va ser la més gran de les deesses de l’Olimp, filla de Cronos i Rea i germana de Zeus, amb
qui es va casar i va tenir cinc fills: Hebe, Eris, Hefest, Ares i Ilitia. Els seus atributs són la diadema, el ceptre i el paó, ja sigui perquè aquest, en les seves plomes porta plasmats els cent ulls d’Argos, fidel servidor de la deessa o,
tanmateix, perquè els ulls del paó representen els ulls que havia de tenir Hera per vigilar que el seu marit Zeus no li fos infidel. Proectora de les esposes, Hera, en néixer, va ser tragada pel seu pare Cronos a causa d’una profecia que prometia que  perdria el tron a mans d’un dels seus fills, finalment, seria vomitada de l’interior del seu pare, juntament amb els seus germans i germanes Hèstia, Demèter, Posidó i Hades, gràcies a la beguda enverinada que Zeus, qui va poder escapar de les intencions del seu pare essent intercanviat per una pedra, li donà a aquest.

Hera va prendre part en el Judici de Paris sent una de les deesses presentades com a dona més bella davant d’aquest i se la coneix en l’imaginari popular com una dona envejosa, posseïda, sovint, per la fúria cap a altres dones (imatge en què, molts cops, les dones són representades en la mitologia clàssica), degut, en gran part, a les persistents infidelitats del seu marit Zeus.

Un exemple de les represàlies d’Hera va ser el cas d’Io, que va ser presa per Zeus qui, en un intent que la seva dona no arribés a descobrir la seva infidelitat, convertiria Io en vaca. Hera però, va arribar a temps per a descobrir el seu marit i, essent assabentada del pla que aquest havia elaborat, reclamà a Zeus Io com a regal, d’aquesta manera, Io serà allunyada de Zeus i vigilada dia i nit per Argos. Algunes versions atribueixen a Hera l’estampat de les
plomes dels paons,  explicant que és ella qui plasma en les seves plomes  els cent ulls d’Argos en honor al seu amic. A partir d’aquest moment, Io passarà a peregrinar sent perseguida per un tàvec enviat per Hera.

“Juno descobrint Júpiter amo Io” (Lastman)

Altres manifestacions de la còlera d’Hera no es lliguen directament amb les infidelitats de Zeus, per exemple, s’explica que un dia Zeus i Hera discutien sobre qui obtenia més plaer quan es feia l’amor, l’home o bé la dona, Hera defensava que l’home i Zeus, altrament, deia que les dones obtenien més plaer, capficats en aquest debat, van decidir consultar Tirèsias que havia estat home i dona i, aquest, va donar la raó a Zeus. Hera, enfurismada, va tornar cec a Tirèsias. Un altre exemple el trobem en els episodis de la Guerra de Troia:  Quan hi va haver el judici de Paris per veure quina de les tres deesses Hera, Afrodita o Atena era la més bella, va prendre partit contra els troians per poder venjar-se de Paris, ja que aquest li havia negat el premi, entregant-lo, en el seu lloc, a Afrodita qui li havia promès Helena (esposa del rei d’Esparta Menelau) com esclava, fet que seria el detonant de la Guerra de Troia. Quan Paris acabava de raptar Helena i es dirigia d’Esparta a Troia, Hera va causar una tempesta que el va llançar a Sidó (costa de Fenícia).

“El Judici de Paris” (Rubens)

En realitat la raó del nom d’aquests premis la trobem en el fet que aquests, amb el seu nom, pretenien fer tribut al primer president de la radiotelevisió canadenca, Pierre Juneau, però, suposo, que aquest nom, a part de pretendre rebre tribut al periodista Pierre Juneau, els hi devia haver anat de perles, tenint en compte que els premis se celebren en el mes de juny, mes que rep el nom de la deessa del matrimoni. La descoberta d’aquesta dada m’ha permès justificar el fet que no hagi estat capaç de trobar cap altre referent relacionat amb Hera, més enllà del nom dels premis. 

Gala dels Juno Awards 2021

Claudia

1r Grec

Referents Mitològics al videoclip “Blood, Sweat and Tears” de BTS

Encara que pugui semblar que la cultura asiàtica està molt allunyada de la cultura clàssica grega, BTS, un grup de música coreana (K-POP), ens ha demostrat que no és així.

Una foto de BTS als premis Grammy

Una de les seves cançons, anomenada “Blood, Sweat and Tears” de l’àlbum “Wings”, s’ha guanyat el cor de moltes persones. No només per l’estètica del videoclip o per la melodia, sinó perquè en ella podem trobar molts referents mitològics.

Clica aquí per veure el video original!

Només iniciar el videoclip, es pot veure la imatge d’un dels nois (Jin) observant un quadre en un museu. Darrere d’ell trobem una estàtua que representa a Perseu subjectant el cap de Medusa després d’haver-la matat ell mateix.

Seguidament, quan comencen a ballar, l’espai on abans hi havia estàtues queda buit i només dues són conservades però en una posició diferent. L’estàtua negra és la ja anomenada anteriorment i l’altra representa la dea Demèter. En aquest cas, jo interpreto que l’estàtua de Perseu representa el mal, ja que és d’un color fosc i el seu mite es basa en la cruel mort de Medusa,  etc. En canvi l’estàtua de la dea Demèter representa la puresa, el color blanc i el seu mite parla sobre la maternitat.

La següent referència mitològica que he trobat és en la part on Jungkook es troba penjat en un gronxador. Darrere seu es troba un quadre que representa la mort d’Ícar. Aquí Jungkook representa una versió d’Ícar que va sobreviure a l’accident i que s’ha de conformar en “volar” en un gronxador perquè ja no té ales.

“El lament d’Ícar” de Tate Britain

Després tornem a trobar una referència a Ícar, però aquest cop representada per V. Aquest està situat en una finestra i de fons podem veure un altre quadre mentre ell es tria al vuit. Bàsicament V representa Ícar llençant-se a l’aventura tot just abans del desastre.

“El paisatge amb la caiguda de Ícar” de Pieter Brueghel

A continuació, tornem a veure a Jungkook, però aquest cop sense gronxador. Per el que puc deduir, ell està com somiant i dins del seu cap ell es pensa que verdaderament està volant.

Posteriorment, torna a aparèixer V, però a l’esquena té unes marques, com si hagués tingut ales, però algú o alguna cosa les hagués arrencat. També ho podem relacionar amb el mite d’Ícar, a l’apropar-se molt al sol les seves ales es van desfer, llavors, V igual que Ícar, ja no té ales.

Finalment, apareix una estàtua blanca gegant al mig del museu, amb ales negres. No he trobat cap informació real d’aquesta estàtua, però també se la podria relacionar amb Ícar. Es podria dir que és la representació d’aquest en la ment de Dèdal, representat per Jin en aquest cas. Ell el veu amb les ales negres perquè són les que el va portar a la mort. Després Jin (o Dèdal segons la meva interpretació) li fa un petó. Jo puc interpretar que finalment està assimilant la seva mort.

En conclusió, aquest article ens ha demostrat que la cultura clàssica grega no es limita a les fronteres europees, sinó que està a tot arreu del món.

Especial menció a l’Alba àlies Diana, estudiant de 1r de Bat de l’institut Vallvera de Salt, que hem treballat juntes en aquest projecte.

 

Núria Serra

Grec 1

 

REFERENTS CLÀSSICS EN LA MÚSICA ACTUAL