ORFEO SERÁS TÚ forma part de l’últim EP Es solo el principio del grup de Sant Andreu “Jester”. És una cançó que ja amb el títol denota el seu referent directe al mite d’Orfeu i Eurídice, i de la mateixa manera tot el contingut de la lletra, acompanyada per la música d’estil Indie Rock que caracteritza la sonoritat del jove grup.
ORFEO SERÁS TÚ
Tristes los domingos sentado en el mismo columpio,
‘Qué infancia más aburrida’, dijo el niño que no sabe ni llorar,
Ni amar, ni soportar las navidades ni San Juan
Y sigue con la esperanza de que algún día
Llegue lo más bajo
Vete al infierno,
Orfeo, serás tú
Caído del cielo,
Orfeo, serás tú
De pronto ella pasaba largas horas en la cama,
¿Por qué dejaste irte con tan poco interés?
Y sigue con la esperanza de que algún día
Llegue lo más alto
Vete al infierno,
Orfeo, serás tú
Caído del cielo,
Orfeo, serás tú
Solo te tienes que girar
¿Y qué podemos hacer ya?
Solo te tienes que girar
Aprendiste lo que es amar, amar, amar.
Caído del cielo,
Vete al infierno,
Orfeo, serás tú
Caído del cielo,
Orfeo, serás tú
El videoclip dirigit pel mateix Eloi Román i produït per Sol Naixent reforça aquesta referència mitològica, recreant les escenes conegudes del mite però portat a un estil més contemporani. Barreja estils cinematogràfics, com la representació de l’inframón amb un cinema negre o de nouvelle vague a moments i al món dels vius a color i amb uns recursos visuals més actuals. D’aquesta mateixa manera passa al tractament visual de la sèrie Kaos de Netflix.
Per a Orfeo serás tú vaig tenir l’oportunitat de poder formar de l’equip tècnic i us puc parlar d’aquest projecte des del departament de disseny de vestuari. El plantejament va ser fer referència al mite però amb el repte de mantenir la imatge d’estilisme del grup, molt influenciada pel britpop (grups com Blur o Oasis). Vaig fer el disseny pel vestuari de sis personatges, on tenim Orfeu, Eurídice, Hades i els tres altres membres de la banda que representen els sequaços d’Hades. En el cas d’Orfeu i Eurídice eren els dos únics personatges que tenien canvi de vestuari, passant de la seva vestimenta d’estil rock terrenal a un traje i vestit més formal i antic, tot i així mantenint elements que podrien remetre’s a l’estil rock/pop britànic. Pel que fa a la representació d’Hades, vam apostar per un estil de mafiós de cinema negre amb un estampat de patrons que ens donés un toc més modern i original. I per últim, al bateria, baix i guitarra del grup, vaig buscar una uniformitat per destacar-los com a conjunt però apostant per unes combinacions de colors i patrons reemitents als anys vuitanta per escapar del clàssic vestit negre i camisa blanca.
Espero que us agradi tant la cançó com el videoclip! Per a més informació us deixo els següents enllaços relatius al grup i les cançons de “Érase un principio”:
de l’Antiga Grècia com una època on la diversitat d’orientacions sexuals estava normalitzada o si més no, on hi havia molta llibertat sexual. Cal, però, en afirmar això, recalcar que la normalització de la diversitat d’orientacions sexuals a l’Antiga Grècia no era la mateixa que la normalització per què advoquem avui en dia: l’homosexualitat en l’Antiga Grècia es concebia en forma de relacions majoritàriament formades per un noi jove, qui era l’aprenent i un home adult qui era el mestre. Aquestes advocaven per una exaltació de la bellesa juvenil i una relació pederasta, on l’home podia gaudir de relacions sexuals amb els qui eren els màxims exponents de la bellesa, sent la joventut equivalent a aquesta, en una concepció classicista d’allò que és bell (allò jove, auster…). És evident, però, que els sentiments han estat sempre els mateixos per a tota la humanitat, les orientacions no heterosexuals han existit sempre i podem trobar referents de passions no heterosexuals, per exemple, en els poemes de Safo, una de les poetes més importants de l’Antiguitat, considerada la poeta grega lírica per excel·lència, tant entre els escriptors com entre les escriptores.
dels ideals artístics del món clàssic, específicament romà, i aquest ordre en l’amor, explicant la història d’un jove qui està aprenent que és la vida i l’amor en una relació amb un noi adult, ambientada en l’estiu d’una Itàlia dels anys 80.
l fragment diu: “Una vegada la natura els va dividir en dues parts, va desitjar la meitat per a cadascú”. Aquesta frase té sentit dins del vídeo en tant que, en el banquet escenificat per Plató, Aristòfanes narra un mite que explica l’origen de l’amor (tema sobre el qual parlen els presents en el banquet) reflex de com, de manera generalitzada, l’imaginari de la humanitat ha reduït l’amor a l’heterosexualitat: un home ha de buscar la seva altra meitat femenina i la dona ha de fer el mateix a la inversa (de manera literal en el mite explicat per Aristòfanes, segons el qual Zeus va tallar els éssers adrògens, dividint-los en els dos gèneres binaris anhelant i buscant cada ésser la seva altra meitat). Podria ser l’argument de múltiples pel·lícules.
na i se sotmet als seus propis judicis: sent, a més a més, els espectadors qui veuen el càstig i l’esbronquen des de les graderies. En morir, veiem com Lil Nas X està a punt d’ascendir al cel. És aquest el moment d’autoacceptació del cantant: Després d’un temps en què ha estat 
autojutjant-se, sense acceptar el seu vertader jo, en què s’ha dit no, serà ell mateix qui baixi a l’infern, 
enderrocant els murs de la culpa. Ja no és culpable sinó que és gai i punt, habita el lloc infernal on ha estat relegat a causa d’una falta de referents i d’una normalització plena i que, en un principi et fa creure que allò que sents no és el correcte, allò que justament es defensa molts cops a través de la religió (ser homosexual és pecat i si esculls aquesta vida és probable que vagis a l’Infern) per abocar la culpa i omplir aquest lloc auster d’orgull. Els pecadors, Adam (representat per Lil Nas X a l’inici del vídeo) i Eva, creadors del món on ens hem d’enfrontar a les misèries i penúries que aquest comporta.
p, filla de Cronos i Rea i germana de Zeus, amb
