Arxiu d'etiquetes: Saturn

Saturno de Pablo Alborán

Pablo Alborán (@pabloalboranacaba d’estrenar el vídeo oficial “Saturno”, un avançament del seu proper disc que sortirà a la llum el proper novembre.

DLrnFCyWAAAbfiy

El vídeo ha estat  produït per Dear Wonder i dirigit per Salvador Moreno de Alborán (BAMSTUDIO).

Imatge de previsualització de YouTube

Si pareu l’orella mentre visualitzeu les impactants imatges, potser hi trobeu també referents clàssics a partir del mite de Saturn i podreu comparar-la o diferenciar-la amb d’altres.

Saturno

Vuelves en cada sueño que tengo,
caigo de nuevo en tu red.
Sé que tarda un tiempo
curarme de ti, de una vez.

Tuve tantos momentos felices
que olvido lo triste que fue,
darte de mi alma,
lo que tú echaste a perder.

Yo no quería amarte,
tú me enseñaste a odiarte,
todos los besos que me imaginé
vuelven al lugar donde los vi crecer.

En Saturno viven los hijos que nunca tuvimos,
en Plutón aún se oyen gritos de amor.
En la Luna gritan a solas tu voz y mi voz
pidiendo perdón, cosa que nunca pudimos hacer peor.

Tienes la misma culpa que tengo,
aunque te cueste admitir
que sientes como siento,
la almohada no suele mentir.

Yo no quería amarte,
tú me enseñaste a odiarte,
todos los besos que me imaginé
vuelven al lugar donde los vi crecer.

En Saturno viven los hijos que nunca tuvimos,
en Plutón aún se oyen gritos de amor.
En la Luna gritan a solas tu voz y mi voz,
pidiendo perdón, cosa que nunca pudimos hacer peor.

Saturn de Brassens a Paco Ibáñez

Hola! El meu article tracta sobre la cançó Saturn de Georges Brassens. És interpretada pel cantant Paco Ibáñez i la podem trobar al blog de les companyes de segon de batxillerat, Irina i Andrea Balart, El cel dels mites.

Georges Brassens (1921-1981) va ser un cantautor francès. Va arribar a la fama gràcies a les melodies de les seves cançons, senzilles i elegants; i a les seves lletres, variades i elaborades. Se’l considera un dels millors poetes francesos de la postguerra (va guanyar el premi nacional de poesia).

Paco Ibáñez canta Brassens és un àlbum de cançons del cantautor francés Georges Brassens en versió espanyola, traduïdes per Pierre Pascal i interpretades per Paco Ibáñez.

Aquesta cançó tracta de Saturn, déu del temps, en grec Κρόνος. Correspon al planeta Saturn.

 El vídeo:

Imatge de previsualització de YouTube

Lletra de la cançó:

Il est morne, il est taciturne

Il préside aux choses du temps

Il porte un joli nom, Saturne

Mais c´est Dieu fort inquiétant

Il porte un joli nom, Saturne

Mais c´est Dieu fort inquiétant

 

En allant son chemin, morose

Pour se désennuyer un peu

Il joue à bousculer les roses

Le temps tue le temps comme il peut

Il joue à bousculer les roses

Le temps tue le temps comme il peut

 

Cette saison, c´est toi, ma belle

Qui a fait les frais de son jeu

Toi qui a dû payer la gabelle

Un grain de sel dans tes cheveux

Toi qui a dû payer la gabelle

Un grain de sel dans tes cheveux

 

C´est pas vilain, les fleurs d´automne

Et tous les poètes l´ont dit

Je regarde et je donne

Mon billet qu´ils n´ont pas menti

Je regarde et je donne

Mon billet qu´ils n´ont pas menti

 

Viens encore, viens ma favorite

Descendons ensemble au jardin

Viens effeuiller la marguerite

De l´été de la Saint-Martin

Viens effeuiller la marguerite

De l´été de la Saint-Martin

Je sais par cœur toutes tes grâces

Et pour me les faire oublier

Il faudra que Saturne en fasse

Des tours d´horloge, de sablier

Et la petite pisseuse d´en face

Peut bien aller se rhabiller…

 

Lletra traduida al català:

Taciturn i ple de tristesa,

governa el temps tot badallant.

Té un nom, Saturn, ple de bellesa,

però és un déu força inquietant.

Té un nom, Saturn, ple de bellesa,

però és un déu força inquietant.

 

Tot fent camí, parpelles closes,

per treure’s la buidor del cap,

s’engresca tot marcint les roses:

el Temps mata el temps tal com sap.

S’engresca tot marcint les roses:

el Temps mata el temps tal com sap.

 

Aquest octubre ets tu, estimada,

qui ha pagat els seus plats trencats:

un lleu polsim de sal fa estada

als teus cabells, i els ha argentats.

Un lleu polsim de sal fa estada

als teus cabells, i els ha argentats.

 

A la tardor hi ha flors divines

-més d’un poeta ho ha afirmat-,

i, quan et miro, ja endevines

pel meu esguard que és veritat.

I, quan et miro, ja endevines

pel meu esguard que és ben v’ritat.

 

Vine de nou, alè de vida:

baixem plegats fins al jardí

a desfullar la margarida

de l’estiuet de Sant Martí.

A desfullar la margarida

de l’estiuet de Sant Martí.

 

Tinc de tu la memòria plena

i, si Saturn la vol buidar,

crec que el seu rellotge d’arena

de tant girar es marejarà.

I, pel que fa a aquella nena,

per mi pot vestir-se i marxar.

 

Quina versió us agrada més: la de Brasens o la de Paco Ibáñez? Què en sabeu vosaltres de Saturn? Quin referents clàssics hi trobeu? Deixeu un comentari!!

Camila Arigón

Primer Batxillerat D