Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) va iniciar la seva activitat com a cantautor el 2004. Des d’aleshores, i fins a dia d’avui, ha editat sis treballs discogràfics, ha publicat dos llibres i ha dut a terme més de 1.500 actuacions.
PROPOSTA és el sisè disc de Cesk Freixas. Després de renovar-se i reivindicar un so més contundent amb l’anterior treball discogràfic (PROTESTA, 2014), el cantautor de Sant Pere de Riudebitlles torna als escenaris recollint l’experiència de 13 anys ininterromputs dedicats a l’ofici de fer cançons. De nou, l’aliança inseparable amb Víctor Nin, guitarrista que l’acompanya des de l’any 2006, que ha arranjat i produït els seus tres darrers discos, torna a posar de manifest la vigència i l’originalitat d’aquest treball conjunt. Amb PROPOSTA, Cesk Freixas connecta la reivindicació amb la vessant més constructiva i positiva de la seva tradició ideològica, identificant-se en la reflexió i en l’autocrítica, i evidenciant que el gir cap a sonoritats contundents, i a vegades també més mediterrànies, es justifica en aquesta intenció de seguir actualitzant el discurs i l’estètica de la cançó de protesta. En concret parlarem de Pandora, una cançó que pertany aquest disc. Però qui era Pandora? Pandora (etimològicament “la que tot ho dóna”) és un personatge de la mitologia grega, coneguda per haver portat tot els mals a la humanitat. El seu mite apareix en diverses obres antigues, entre elles els escrits d’Hesíode, qui li va donar fama.
Pobre és qui espera poder fer d’una bandera
un llençol que abrigui per poder passar les nits.
Pobre és qui pensa que una tela de colors
està lliure de penes i d’espines buida el llit.
Lluitaré contra el fort mentre sigui feble,
i contra mi mateix quan sigui fort.
Pobre és qui es crema amb un sol glop de poder,
amb l’excusa del temps i l’aliança de l’oblit.
Pobre és qui jutja el nostre avui sense l’ahir,
i s’ofega en l’amnèsia i sent aliens els propis crits.
Lluitaré contra el fort mentre sigui feble,
i contra mi mateix quan sigui fort.
La meva pàtria és el meu poble;
imprescindible ningú,
bandera ni la meva.
Les estelles del silenci s’escamparan
pels teatres i les places.
Serà un crit de deu, de cent, de mil,
i esclatarà, amb tacte de carícia i abraçada,
a les orelles de companyes i companys
que tenen presó i no llibertat
perquè amb punys o amb poemes
han lluitat contra a l’Estat.
Pobre és qui espera poder fer d’una bandera
un llençol que abrigui per poder passar les nits.
Pobre és qui jutja el nostre avui sense l’ahir,
i s’ofega en l’amnèsia i sent aliens els propis crits.
Quins mites hi ha sobre Pandora? Creus que hi ha alguna relació entre la cançó i algun dels seus mites?
Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat