Eloi Román a la Sala Continental de Gràcia, Barcelona.
ORFEO SERÁS TÚ forma part de l’últim EP Es solo el principio del grup de Sant Andreu “Jester”. És una cançó que ja amb el títol denota el seu referent directe al mite d’Orfeu i Eurídice, i de la mateixa manera tot el contingut de la lletra, acompanyada per la música d’estil Indie Rock que caracteritza la sonoritat del jove grup.
ORFEO SERÁS TÚ
Tristes los domingos sentado en el mismo columpio,
‘Qué infancia más aburrida’, dijo el niño que no sabe ni llorar,
Ni amar, ni soportar las navidades ni San Juan
Y sigue con la esperanza de que algún día
Llegue lo más bajo
Vete al infierno,
Orfeo, serás tú
Caído del cielo,
Orfeo, serás tú
De pronto ella pasaba largas horas en la cama,
¿Por qué dejaste irte con tan poco interés?
Y sigue con la esperanza de que algún día
Llegue lo más alto
Vete al infierno,
Orfeo, serás tú
Caído del cielo,
Orfeo, serás tú
Solo te tienes que girar
¿Y qué podemos hacer ya?
Solo te tienes que girar
Aprendiste lo que es amar, amar, amar.
Caído del cielo,
Vete al infierno,
Orfeo, serás tú
Caído del cielo,
Orfeo, serás tú
El videoclip dirigit pel mateix Eloi Román i produït per Sol Naixent reforça aquesta referència mitològica, recreant les escenes conegudes del mite però portat a un estil més contemporani. Barreja estils cinematogràfics, com la representació de l’inframón amb un cinema negre o de nouvelle vague a moments i al món dels vius a color i amb uns recursos visuals més actuals. D’aquesta mateixa manera passa al tractament visual de la sèrie Kaos de Netflix.
Per a Orfeo serás tú vaig tenir l’oportunitat de poder formar de l’equip tècnic i us puc parlar d’aquest projecte des del departament de disseny de vestuari. El plantejament va ser fer referència al mite però amb el repte de mantenir la imatge d’estilisme del grup, molt influenciada pel britpop (grups com Blur o Oasis). Vaig fer el disseny pel vestuari de sis personatges, on tenim Orfeu, Eurídice, Hades i els tres altres membres de la banda que representen els sequaços d’Hades. En el cas d’Orfeu i Eurídice eren els dos únics personatges que tenien canvi de vestuari, passant de la seva vestimenta d’estil rock terrenal a un traje i vestit més formal i antic, tot i així mantenint elements que podrien remetre’s a l’estil rock/pop britànic. Pel que fa a la representació d’Hades, vam apostar per un estil de mafiós de cinema negre amb un estampat de patrons que ens donés un toc més modern i original. I per últim, al bateria, baix i guitarra del grup, vaig buscar una uniformitat per destacar-los com a conjunt però apostant per unes combinacions de colors i patrons reemitents als anys vuitanta per escapar del clàssic vestit negre i camisa blanca.
Espero que us agradi tant la cançó com el videoclip! Per a més informació us deixo els següents enllaços relatius al grup i les cançons de “Érase un principio”:
Yo elijo la gloria al olvido luchar a entregarle al destino lo que la vida da lo que queda aún por llegar
Forjar con valor cada instante buscar en la fuerza el coraje que no he de rendir jamás combatir hasta el final
Y caminar con la furia salvaje de quien vence hoy empujando al corazón hasta morir Por cada gota de la sangre derramada con pasión será el tiempo quien juzgue mi valor
Porque es aquí donde mi nombre será leyenda yo escogí el camino fue la gloria que elegí
Porque es aquí donde mi nombre será leyenda de esta última victoria beberé antes de morir
No importa el lugar si no muero que allí donde yo caiga al suelo por siempre recordarán este día y mi final
La tierra que forja a los héroes tormento de hombres que nunca eligieron poder luchar ni morir para ganar
Y contarán de como arranqué mil vidas sin dudar luchando de la muerte me serví Por cada gota de la sangre derramada con pasión será el tiempo quien juzgue mi valor
Porque es aquí donde mi nombre será leyenda yo escogí el camino fue la gloria que elegí Porque es aquí donde mi nombre será leyenda de esta última victoria beberé antes de morir.
Quin heroi homèric va tenir una vida curta i gloriosa?
Ovella Xao és un grup de música català nascut a Sabadell l’any 2014, que fa música festiva. En formen part Pol Mòdol (veu), Aniol Riba (veu), Pau Mas (guitarra i veus), Josep Puig (baix), Arnau Marquina (teclat), Miquel Bonmassip (bateria), Aleix Herraiz (trombó) i Sergi Montcada (trompeta). El nom del grup és un joc amb l’himne popular Bella ciao, després d’uns primers temps en què tocaven amb el nom de DS21, una etapa molt experimental per a ells. Toquen música per ser tocada en directe, però sense renunciar a estils com l’ska o el reggae.
Aquesta cançó s’anomena Sirena. Una sirena era un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix. Les sirenes primitives tenien aparença de mig ocell o rèptil i mig dona. Es caracteritzaven per tenir una veu musical magnífica i atractiva.
Això es pot veure a l’Odissea, d’Homer. Quan Ulisses en la seva aventura de tornada cap a casa Ítaca passa per una localització on hi ha sirenes, i com que Ulisses vol escoltar el seu magnífic cant, encara que sap que les sirenes canten per atreure els mariners i devorar-los, ordena als seus tripulants es posin tamps a les orelles i que a ell el lliguin en el màstil del vaixell amb el que viatgen, així aconsegueix sentir el cant d’aquest éssers sense ser devorat.
Ulisses i les sirenes, d’Herbert James Draper 1909
Cuentan que yace desnudita, ay qué chica tan bonita, mi mulata favorita. Sus curvas son más que peligrosas porque cuando las veo se me para el corazón.
Llevo así muchas semanas, despierto en mi cama tumbado sin poder dormir, porque ella me está volviendo loco. No tengo más opción que darle mi corazón.
Baila, morena, morena, quiero verte moverte, sirena, sirena, quiero ver carnecita, uuuh, mulanita, quiero verte bailar que acabamos de empezar.
Siento que llegará el momento en el que podré tenerte no sólo aquí en mi mente. Besarte podría bien curarme de esta enfermedad que padezco sin cesar.
Seguiré esperando el día en que en mi te fijes y podamos juntos salir, porque eres lo único que quiero. No tengo más opción si no quieres mi pasión.
Baila, morena, morena, quiero verte moverte, Sirena, Sirena, quiero ver carnecita, uuuh, mulanita, quiero verte bailar que acabamos de empezar.
Coneixeu més relats mitològics on surtin sirenes? I cançons?
Eloi Salat Navarro, alumne de clàssiques de 2n de Batxillerat
Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) va iniciar la seva activitat com a cantautor el 2004. Des d’aleshores, i fins a dia d’avui, ha editat sis treballs discogràfics, ha publicat dos llibres i ha dut a terme més de 1.500 actuacions.
PROPOSTA és el sisè disc de Cesk Freixas. Després de renovar-se i reivindicar un so més contundent amb l’anterior treball discogràfic (PROTESTA, 2014), el cantautor de Sant Pere de Riudebitlles torna als escenaris recollint l’experiència de 13 anys ininterromputs dedicats a l’ofici de fer cançons. De nou, l’aliança inseparable amb Víctor Nin, guitarrista que l’acompanya des de l’any 2006, que ha arranjat i produït els seus tres darrers discos, torna a posar de manifest la vigència i l’originalitat d’aquest treball conjunt. Amb PROPOSTA, Cesk Freixas connecta la reivindicació amb la vessant més constructiva i positiva de la seva tradició ideològica, identificant-se en la reflexió i en l’autocrítica, i evidenciant que el gir cap a sonoritats contundents, i a vegades també més mediterrànies, es justifica en aquesta intenció de seguir actualitzant el discurs i l’estètica de la cançó de protesta. En concret parlarem de Pandora, una cançó que pertany aquest disc. Però qui era Pandora? Pandora (etimològicament “la que tot ho dóna”) és un personatge de la mitologia grega, coneguda per haver portat tot els mals a la humanitat. El seu mite apareix en diverses obres antigues, entre elles els escrits d’Hesíode, qui li va donar fama.
Pobre és qui espera poder fer d’una bandera un llençol que abrigui per poder passar les nits.
Pobre és qui pensa que una tela de colors està lliure de penes i d’espines buida el llit.
Lluitaré contra el fort mentre sigui feble, i contra mi mateix quan sigui fort.
Pobre és qui es crema amb un sol glop de poder, amb l’excusa del temps i l’aliança de l’oblit.
Pobre és qui jutja el nostre avui sense l’ahir, i s’ofega en l’amnèsia i sent aliens els propis crits.
Lluitaré contra el fort mentre sigui feble, i contra mi mateix quan sigui fort.
La meva pàtria és el meu poble; imprescindible ningú, bandera ni la meva.
Les estelles del silenci s’escamparan pels teatres i les places. Serà un crit de deu, de cent, de mil, i esclatarà, amb tacte de carícia i abraçada, a les orelles de companyes i companys que tenen presó i no llibertat perquè amb punys o amb poemes han lluitat contra a l’Estat.
Pobre és qui espera poder fer d’una bandera un llençol que abrigui per poder passar les nits.
Pobre és qui jutja el nostre avui sense l’ahir, i s’ofega en l’amnèsia i sent aliens els propis crits.
Quins mites hi ha sobre Pandora? Creus que hi ha alguna relació entre la cançó i algun dels seus mites?
Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat
JuanCarlosOzuna Rosat, conegut artísticament com a “Ozuna“, és un cantant de la nova generació de música urbana (reggaeton). Va néixer en Sant Joan, Puerto Rico, el 13 de març de 1992, i està gaudint d’una tremenda popularitat.
“Odissea” és el nou àlbum de Ozuna (“El negrito de ojosclaros“). L’ha tret l’any 2016, i és un dels àlbums més esperats pels seus seguidors. Aquest compte amb la participació d’estrelles de la música urbana.
Aquest cantant de música urbana ha utilitzat un referent clàssic com L’Odissea i això és molt característic, ja que s’ha inspirat en aquest referent per tal de crear el seu nou àlbum musical.
Què és L’Odissea i quina petjada té en la literatura i en la música?
Coneixes aquest cantant? Què et sembla que utilitzi un referent com l’Odissea en el seu àlbum?
Per què creus que li ha posat aquest nom? De què tracta aquesta cançó? A què es refereix quan diu odissea?
Saps més cançons d’aquest cantant que puguin tenir referents clàssics?
La mitologia no només es troba representada en els llibres, sinó que també la podem trobar en la música. En aquest cas, vull comentar la coneguda cançó de Joaquim Sabina: ”Y nos dieron lasdiez.”
Aquesta va ser una polèmica cançó, però no precisament pel seu missatge, sinó que per la semblança amb la cançó ”Ojos de gata” de EnriqueUrquijo, ja que les dues primeres estrofes són exactament iguals! Realment no va ser cap plagi, sinó que Sabina i Urquijo compartien una bona relació d’amistat i Sabina li va escriure el text de la cançó en un tovalló, i finalment, per un mal entès cadascú va publicar les cançons en diferents àlbums!
El tema de la cançó té una certa similitud amb el mite que van protagonitzar Ulisses i Penèlope.
Ulisses i Penèlope estaven casats, i tenien un fill, Telèmac. Quan es va cridar Ulisses per lluitar a la guerra de Troia, el Laertíada no volia deixar la seva jove esposa i el seu fill per anar a una guerra que preveia de llarga durada; de manera que va fingir estar boig. L’astut Ulisses tenia l’esperança que això el feia incapaç per lluitar. Però Palamedes era més astut encara, i va agafar el fill d’Ulisses simulant de malmetre’l i això va provocar una ràpida reacció d’Ulisses per salvar el seu fill, donant a entendre que no estava boig. Després de tot es va haver d’unir a la flota que va partir cap a Troia.
La guerra de Troia es va perllongar durant deu anys, però quan per fi Ulisses va aconseguir iniciar la seva tornada a casa, se li van interposar més obstacles durant el viatge de tornada. Va haver de superar nombroses proves i temptacions, i durant algun temps el van seduir els encants de la maga Circe, de la bella nimfa Calipso i de la princesa Nausícaa. Però, per sobre de tot, en la seva ment sempre estaven presents la seva dona i el seu fill; i encara que el va portar deu anys, finalment va aconseguir completar el seu viatge a casa.
Mentrestant, Penèlope es va mantenir en l’esperança que el seu estimat espòs tornés amb el seu fill. Durant la seva absència es van presentar molts pretendents a Ítaca i va haver de trobar una manera de rebutjar els pretendents, per la qual cosa va prometre que, un cop hagués acabat de teixir un sudari per al seu sogre, en triaria un d’ells per casar-s’hi. No obstant això, tot i que treballava intensament en el seu teixit durant el dia, de nit desfeia secretament la feina que havia fet durant el dia, de manera que mai no completava la seva tasca.
Encara que era difícil seguir creient en el retorn d’Ulisses després de vint anys, Penèlope va mantenir la seva fe i lleialtat, i va ser recompensada amb el definitiu retorn del seu marit i la seva feliç reunió. Penèlope simbolitza la proverbial fidelitat femenina.
Bé, la cançó Y nos dieron las diez de Sabina, com d’altres, ens tracta un tema similar al del mite: l’amor, i els obstacles d’aquest. Els dos enamorats han de separar-se i això els hi causa dolor.
El final de la cançó, en canvi, no coincideix amb el del mite, ja que a la cançó ens diu que ell no acaba trobant la noia del bar després d’una llarga cerca pel seu poble, però en el mite Ulisses i Penèlope sí que s’acaben retrobant i acaben els seus dies feliços.
Aquí us deixo la lletra completa de la cançó i us convido a reflexionar (no us oblideu de comentar) sobre la seva similitud amb el mite:
Fue en un pueblo con mar una noche después de un concierto; tú reinabas detrás de la barra del único bar que vimos abierto -“cántame una canción al oído y te pongo un cubata”- -“con una condición: que me dejes abierto el balcon de tus ojos de gata”- loco por conocer los secretos de su dormitorio esa noche canté al piano del amanecer todo mi repertorio. los clientes del bar uno a uno se fueron marchando, tú saliste a cerrar, yo me dije: “cuidado, chaval, te estas enamorando”, luego todo pasó de repente, su dedo en mi espalda dibujo un corazón y mi mano le correspondió debajo de tu falda; caminito al hostal nos besamos en cada farola, era un pueblo con mar, yo quería dormir contigo y tú no querías dormir sola… y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres y desnudos al amanecer nos encontró la luna. nos dijimos adios, ojalá que volvamos a vernos el verano acabó el otoño duró lo que tarda en llegar el invierno, y a tu pueblo el azar otra vez el verano siguiente me llevó, y al final del concierto me puse a buscar tu cara entre la gente, y no halle quien de ti me dijera ni media palabra, parecia como si me quisiera gastar el destino una broma macabra. no había nadie detrás de la barra del otro verano. y en lugar de tu bar me encontré una sucursal del banco hispano americano, tu memoria vengué a pedradas contra los cristales, -“se que no lo soñé”- protestaba mientras me esposaban los municipales en mi declaración alegué que llevaba tres copas y empecé esta canción en el cuarto donde aquella vez te quitaba la ropa y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres y desnudos al amanecer nos encontró la luna.
En un comentari que vaig fer aQuin és el secret de Mides?, vaig recordar aquesta cançó d’Imagine Dragons que potser coneixeu. Imagine Dragons és una banda estatunidenca, que va rebre grans crítiques, com la de la revista Rolling Stone: «el major èxit rock de l’any», cap al seu senzill Radioactive.
Aquesta cançó, Gold, està al seu nou àlbum Smoke + Mirrors, el seu últim treball fins ara, i aquest és el videoclip que van publicar al gener d’aquest mateix any:
La lletra la deixo aquí, perquè pogueu veure les similituts i comentar-ne la vostra opinió.
First comes the blessing of all that you’ve dreamed But then comes the curses of diamonds and rings Only at first did it have its appeal? But now you can’t tell the false from the real
Who can you trust, who can you trust?
When everything, everything, everything you Touch turns to gold, gold, gold Everything, everything, everything you touch Turns to gold, gold Ooh, gold Ooh, gold Ooh, gold Ooh, gold
Statues and empires are all at your hands Water to wine and the finest of sands When all that you have is turning stale and it’s cold Oh, you no longer feel when your heart’s turned to gold
Who can you trust, who can you trust?
When everything, everything, everything you Touch turns to gold, gold, gold Everything, everything, everything you touch Turns to gold, gold Ooh, gold Ooh, gold Ooh, gold Ooh, gold
I’m dying to feel again Oh, anything at all But, oh, I feel nothing, nothing, nothing, nothing
When everything, everything, everything you Touch turns to gold, gold, gold Everything, everything, everything you touch Turns to gold, gold Ooh, gold Ooh, gold Ooh, gold Ooh, gold
Buscant a la xarxa cançons amb referents clàssics, vaig trobar aquesta cançó del grup californià Thrice que té una relació molt clara amb la mitologia grega.
Aquí us deixo la lletra de la cançó en la seva versió original:
I stand on the cliffs with my son next to me This island our prison, our home And everyday we look out at the sea This place is all he’s ever knownBut I’ve got a plan and some wax and some string; some feathers I stole from the birds We leap from the cliff and we hear the wind sing a song that’s too perfect for wordsBut son, please keep a steady wing And know your the only one that means anything to me Steer clear of the sun, or you’ll find yourself in the seaNow safely away, I let out a cry “We’ll make the mainland by noon” But Icarus climbs higher still in the sky Maybe I’ve spoken too soonOh son, please keep a steady wing And know your the only one that means anything to me Steer clear of the sun, or you’ll find yourself in the sea Won’t you look at your wings They’re coming undone They’re splitting at the seams Steer clear of the sun, for once won’t you listen to me?
O, Gods! Why is this happening to me? All I wanted was a new life for my son to grow up free And now you took the only thing that meant anything to me I will never fly again, I will hang up my wings O, Gods! Why is this happening to me? All I wanted was a new life for my son to grow up free And now you took the only thing that meant anything to me I will never fly again, I will hang up my wings! O, Gods!
I aquí us deixo la traducció al castellà:
Estoy de pie en los acantilados con mi hijo a mi lado Esta isla, nuestra prisión, nuestro hogar Y cada día miramos al mar Este lugar es todo lo que él ha conocido
”Pero tengo un plan” él cantó Cera y algunas cuerdas, algunas plumas que robé de un pájaro Saltamos del acantilado y oímos al viento cantar una canción que es demasiado perfecta para describirla
Pero hijo, mantén tus alas firmes Y aprende que eres el único que significa algo para mí Mantente alejado del sol, o te encontrarás en el mar
Ahora a una distancia segura, dejo escapar un grito ”Llegaremos a tierra firme a mediodía” Pero Ícaro sube mas alto en el cielo Quizás he hablado demasiado pronto
Pero hijo, por favor mantén tus alas firmes Y aprende que eres el único que significa algo para mí Mantente alejado del sol o te encontrarás en el mar ¿No ves tus alas? Se están deshaciendo Se están rompiendo por las costuras Mantente alejado del sol, ¿No me escucharás al menos una vez?
¡Oh, Dios! ¿Por qué me está pasando esto? Todo lo que quería era una nueva vida para que mi hijo creciera libre Y ahora te llevaste la única cosa que significaba algo para mí Nunca volveré a volar, colgaré mis alas ¡Oh, Dios! ¿Por qué me está pasando esto? Todo lo que quería era una nueva vida para que mi hijo creciera libre Y ahora te llevaste la única cosa que significaba algo para mí Nunca volveré a volar, colgaré mis alas ¡Oh, Dios!
Em podríeu ajudar a fer la traducció al català?
Sabríeu dir-me a quin personatge de la mitologia grega fa referència la cançó? Quina relació té amb el significat de la cançó?
El grup sud coreà Boyfriend el novembre de 2012 va llençar el seu àlbum “JANUS”, la cançó principal del qual també anomenada “Janus” fa referència al déu Janus (vid. Referents del déu Janus), un déu de dues cares. En el vídeo es pot observar que els dos germans bessons del grup representen cada un la cara bona i la cara dolenta del déu.
Jigeum utgo itjiman aesseo chamgo isseo nan Tteollineun nae du soneul himkkeot japgo isseo nan Sokgo inneun geoya neon gwaenchantaneun nae mare Deung dwieseo nunmureul modu ssotgo isseo nan
Tteollideon jageun eokkaega geu jageun ipsuri Mianhae nae apeseo jujeo antneun neo Tteugeopdeon nareul samkigo ni nunmul humchimyeo Mianhae on himeul dahae anneun na
You’re not a bad girl you’re not a bad girl Nal wihan nunmul geu nunmul geodwo Geu aega dachyeo na ttaeme dachyeo Geureoni chamgo tto chamaya hae
Jigeum utgo itjiman aesseo chamgo isseo nan Tteollineun nae du soneul himkkeot japgo isseo nan Sokgo inneun geoya neon gwaenchantaneun nae mare Deung dwieseo nunmureul modu ssotgo isseo nan
Després d’haver trobat un referent clàssic a l’última cançó de Selena Gómez,The heart wants what it wants, he trobat un altre molt semblant a una cançó d’un grup que casualment porta el mateix nom que el meu!
El nom de la cançó ja menciona explícitament aquest referent: De Venus. Però al que es refereixen és al planeta i no a la deessa romana. Tot i així, el nom del planeta va ser atorgat en honor a la deessa de l’amor i la bellesa.
Este sentimiento Que despierta lo que soy Calma ese dolor que me asfixiaba lento Llegas a mi vida Pintando mi universo Eres mi reflejo Mi esencia, mi centro
Cuando menos lo esperaba Mi camino se iluminó
Y dice tanto tu mirada Yo por ti camino en fuego Y si dices ser de venus, te lo creo Si lo está diciendo el alma De tu mano yo te sigo Con la fe de un ciego Porque tu ves las cosas que no veo
Vidas paralelas Una misma dirección Dos gotas de lluvia que cambian mis mociones
Cuando menos lo esperaba Mi camino se iluminó
Y dice tanto tu mirada Yo por ti camino en fuego Y si dices ser de venus te lo creo Si lo está diciendo el alma De tu mano yo te sigo con la fe de un ciego Porque tu ves las cosas que no veo No veo
Y dice tanto tu mirada Yo por ti camino en fuego Y si dices ser de venus te lo creo Si lo está diciendo el alma Si lo está diciendo el alma De tu mano yo te sigo con la fe de un ciego Porque tu ves las cosas que no veo
Aquesta cançó tracta d’una confessió d’amor. Consideres que és casualitat que hagin relacionat el planeta de Venus amb l’amor i la bellesa?