Tantes coses a fer dels Pets

Els Pets és un grup de rock català i pop rock, liderat per Lluís Gavaldà, originari del poble de Constantí. Els seus components són l’anteriorment citat Lluís Gavaldà a la veu i guitarra, és també el principal compositor, Joan Reig a la bateria i Falin Cáceres al baix. En els dos primers discos també formava part del grup el guitarrista Ramon Vidal.

Doncs bé, la cançó que seguidament us mostrem es troba dins l’àlbum dels Pets anomenat “Sol”, concretament és la cançó número dos del disc. En aquest disc podem trobar altres cançons que de ben segur coneixeu, com “És hora de tornar a casa”, “Por”, “Aquest cony de temps”, “La vida és bonica” o “No tornaràs”.

Una de les coses bones d’aquest grup és que s’ha convertit en el gran supervivent del rock català dels 90 després de la desaparició de Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Ja T’ho Diré, grups que segur us sonen i us fan venir al cap algunes cançons que ja no recordàveu.

.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=6aGhUjAdoZE[/youtube]

.

Miro
i cada persona al meu davant
porta
un secret amagat.
Sento
i cada soroll va repetint
que ara encara
depèn tot de mi.
La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d’estrenar.
Parlo
i cada paraula dóna pas
a una nova possibilitat.
Per molts camins que tombi
sempre n’hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d’estrenar.
Per molts camins que tombi
sempre n’hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d’explotar.

.

Aquesta cançó dels Pets la relacionem amb el tòpic Horacià del Carpe diem, doncs podem veure com parla del temps referint-se a que hi ha moltes coses a fer i poc temps per fer-les doncs el temps no para, segueix tot i que nosaltres no ens n’adonem, per tant, també podem veure una relació amb el tòpic del Tempus fugit.

A quin vers o estrofa trobem la relació amb el tòpic horacià?

.

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2n. Batx. C

Selene, de Sonata Artica

Per completar els meus dos articles sobre Selene, Selene, d’Imagine Dragons,  i A la meva germana Selenedeixo aquí una cançó titulada My Selene de Sonata Artica

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ih1YTOob2PU[/youtube]

Nocturnal poetry:
Dressed in the whitest silver you’d smile at me
Every night I wait for my sweet Selene

But still…

Solitude’s upon my skin
A Life that’s bound by the chains of reality
Would you let me be your Endymion?

I would
Bathe in your moonlight and slumber in peace
Enchanted by your kiss in forever sleep

But until we unite
I live for that night
Wait for time
Two souls entwine

In the break of new dawn
My hope is forlorn
Shadows they will fade
But I’m always in the shade
Without you…

Serene and silent sky
Rays of moon are dancing with the tide
A perfect sight, a world divine

And I…

The loneliest child alive
Always waiting, searching for my rhyme
I’m still alone in the dead of night

Silent I lie with a smile on my face
Appearance deceives and the silence betrays

As I wait for the time
My dream comes alive
Always out of sight
But never out of mind

And under waning moon
Still I long for you
Alone against the light
Solitude am I

In the end I’m enslaved by my dream
In the end there’s no soul who’d bleed for me

Hidden from daylight I’m sealed in my cave
Trapped in a dream that is slowly turning to nightmare,
Where I’m all alone
Venial is life when you’re but a dream,
The book is still open the pages as empty as me

[SOLO]

I cling to a hope that’s beginning to fade
Trying to break the desolation I hate

But until we unite
I live for that night
Wait for time
Two souls entwine

In the break of new dawn
My hope is forlorn
We will never meet
Only Misery and me

This is my final call
My evenfall
Drowning into time
I become the night

By the light of new day
I’ll fade away
Reality cuts deep
Would you bleed with me
My Selene?

Quines referències clàssiques hi detecteu?

Lourdes Caparrós 2n batx Llatí

Ícaro, de Presuntos Implicados

La Marta i jo estem preparant un article a Aracne Fila i Fila sobre el mite d’Ícar i Dèdal i hem trobat aquesta cançó que parla sobre Ícar.

Presuntos Implicados és un grup de música pop en castellà integrat per murcians i valencians, format a principis de la dècada del 1980. Actualment els seus integrants són: Lydia Rodríguez Fernández, Juan Luis Giménez i Nacho (Ignacio) Mañó.

Ícaro como un pequeño dios 
desafiando al sol, 
y ahora yo 
que soy un joven gorrión 
y quiero el nido abandonar. 

Y aunque a veces me asuste volar, 
lejos del cobijo de un hogar, 
sé que habrá un viento cálido más 
para dejarme llevar. 

Ícaro, como un pequeño dios 
desafiando a todo un sol, 
y se marchó tan alto como un vendaval, 
tan lejos como una canción. 

Más envidioso el sol le abrazó 
derritiendo en cera su valor 
y aunque le fue advertida la lección 
Ícaro se derrumbó, se derrumbó.
Volaré bajito a ras del suelo, 
como pluma el viento me llevará 
sin perder de vista el horizonte, 
como pluma el viento me llevará. 

Y ahora yo que soy pequeño gorrión 
y quiero el nido abandonar; 
siento que no puedo estar ya más aquí, 
llegó la hora de partir. 

Más aunque al este no nazca el sol, 
y las aves de invierno no emigren al sur, 
sé que habrá un viento cálido más 
para dejarme llevar, dejarme llevar

[youtube]http://youtu.be/-SGoNMgOzwc[/youtube]

· Què us ha semblat la cançó?
· Creieu que està ben representat el mite en la cançó? En coneixeu d’altres amb aquesta referència mitològica?

Nora Domingo i Marta Verde
2n Batx
Grec