Pau Vallvé (Barcelona, 15 de maig de 1981) és un músic, compositor i productor català que es dedica, a banda de fer els seus discs i gires de concerts, a compondre bandes sonores per a cinema, televisió i publicitat i a produir discs d’altra gent (Maria Coma, Inspira, etc), però abans era conegut per l’àlter ego d’Estanislau Verdet en una època on feia música humoristíca i de sàtira.
El Fluimocil/Fluimucil és un medicament contra el refredat i les mucositats, i en aquesta cançó trobem una oda de caràcter còmic dedicada a aquest medicament.
L’oda, una composició lírica en vers destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea, va néixer a Grècia i estava pensada per a ser cantada o recitada per un cor.
Aquesta és una cançó dedicada
al meu medicament preferit, el Fluimocil.
M’encanta el Fluimocil. M’encanta el gust que té. M’encanta els mocs que em treu. M’encanta el Fluimocil.
Estem aquí tots junts. Farem una ronda de Fluimocil i fliparem de “lo” bo que esta.
M’encanta el Fluimocil. M’encanta el gust que té. M’encanta els mocs que em treu. M’encanta el Fluimocil.
Que bo que està el Fluimocil!
En aquest cas us passo el link a Spotify, perquè no hi és al Youtube, disfruteu-la!
Eloi Salat Navarro, alumne de clàssiques de 2n de Batxillerat
Peter Gene Hernández Jr. més conegut pel nom de Bruno Mars (Honolulu, Hawaii, 8 d’octubre de 1985) és un cantant, compositor, productor musical, coreògraf i actor de doblatge dels Estats Units. Va començar la seva carrera com a cantant des de ben petit i es va guanyar el nom de “Bruno” quan amb dos anys, son pare li va posar aquest malnom perquè era un nadó grassonet i per la seva semblança amb el lluitador Bruno Sammartino.
Durant la seva carrera artística, Mars ha guanyat dos premis Grammy i ha venut més d’11 milions d’àlbums en tot el món.
Oh, her eyes, her eyes make the stars look like they’re not shining Her hair, her hair falls perfectly without her trying She’s so beautiful And I tell her everyday.
Yeah, I know, I know when I compliment her, she won’t believe me And it’s so, it’s so sad to think that she doesn’t see what I see But every time she ask me do I look okay? I say
When I see your face
There’s not a thing that I would change
‘Cause you’re amazing
Just the way you are
And when you smile The whole world stops and stares for a while ‘Cause girl, you’re amazing
Just the way you are
Her lips, her lips, I could kiss them all day if she’d let me Her laugh her laugh, she hates but I think it’s so sexy She’s so beautiful And I tell her everyday
Oh, you know, you know, you know I’d never ask you to change If perfect’s what you’re searching for, then just stay the same So don’t even bother asking if you look okay You know I’ll say
When I see your face There’s not a thing that I would change ‘Cause girl you’re amazing Just the way you are
And when you smile The whole world stops and stares for a while ‘Cause girl, you’re amazing Just the way you are
The way you are The way you are Girl, you’re amazing Just the way you are
When I see your face There’s not a thing that I would change ‘Cause girl you’re amazing Just the way you are
And when you smile The whole world stops and stares for a while ‘Cause girl, you’re amazing Just the way you are. Yeah
Quin tòpic relacionat amb l’amor creus que hi pots trobar? Què és el que més t’agrada d’aquesta cançó?
David Bowie (8 de gener de 1947 – 10 de gener de 2016) fou un músic, actor i compositor de rock anglès que també exercí de productor musical i arranjador. Fou una figura important de la música popular durant més de cinc dècades i considerat un innovador, en particular pels seus treballs de la dècada de 1970 i per la seva peculiar veu, a banda de la profunditat intel·lectual de la seva obra.
Do you remember a guy that’s been In such an early song I’ve heard a rumour from Ground Control Oh no, don’t say it’s true
They got a message from the Action Man “I’m happy, hope you’re happy too I’ve loved all I’ve needed love Sordid details following”
The shrieking of nothing is killing Just pictures of Jap girls in synthesis and I Ain’t got no money and I ain’t got no hair But I’m hoping to kick but the planet it’s glowing
Ashes to ashes, funk to funky We know Major Tom’s a junkie Strung out in heaven’s high Hitting an all-time low
Time and again I tell myself I’ll stay clean tonight But the little green wheels are following me Oh no, not again I’m stuck with a valuable friend “I’m happy, hope you’re happy too” One flash of light but no smoking pistol
I never done good things I never done bad things I never did anything out of the blue, woh-o-oh Want an axe to break the ice Wanna come down right now
Ashes to ashes, funk to funky We know Major Tom’s a junkie Strung out in heaven’s high Hitting an all-time low
My mother said to get things done You’d better not mess with Major Tom My mother said to get things done You’d better not mess with Major Tom My mother said to get things done You’d better not mess with Major Tom My mother said to get things done You’d better not mess with Major Tom
Draco Cornelius Rosa Suárez també conegut com Robi Draco Rosa, és un músic, cantant, compositor, productor, poeta, i empresari, guanyador de múltiples Premis Grammy i Premis Grammy Llatins, nascut a Estats Units de pares porto-riquenys.
Draco Rosa
“Penélope” és una de les cançons del seu àlbum “Vagabundo“, publicat l’any 1996. Aquesta cançó té un nom que és un referent clàssic i que és molt important dins “l’Odissea”, ja que era un dels personatges principals. Penèlope era l’esposa d’Ulisses el rei d’Ítaca, el qual va haver d’esperar durant 20 anys mentre estava a la “Guerra de Troia”.
Podem dir que la lletra de la seva cançó és molt significativa i pot tenir algun tòpic literari amagat. Podeu dir algun?
Lletra de la cançó:
Me despierto en el alba soñando no sé qué desayuno con lluvia y te recuerdo en el café.
Soñé tu figura lejos, esperando en los suburbios del olvido (Penélope) y me vi solo, zarpando en barcos de oro que llené con regalos para ti y luego vi que por celos el mar de mis tormentos, se tragaba el barco, y aquel loco que era yo… y todo naufragó.
Que lejos tú, que lejos yo, los escombros de mi vida se deslizan por la lluvia recordando a Penélope.
Me abandono a las olas, me escupen del mar. Han pasado los años, nadie sabe dónde estás. Las calles desiertas por la noche y tu cara se dibuja en mi memoria Los árboles, se abrazan, como bosques de esqueletos en la lluvia… mi sueño naufragó.
Que lejos tú, que lejos yo llueven lágrimas de menta y me emborracho de amargura olvidando a Penélope.
Que lejos tú, que lejos yo los escombros de mi vida se deslizan por la lluvia olvidando a Penélope. Me refugio en las tabernas y me vuelvo taciturno olvidando a Penélope (Penélope)
Que lejos tú (Penélope) que lejos yo lo que queda de mi vida lo malgasto en los tugurios recordando a Penélope lo que queda de mi vida lo malgasto en los tugurios recordando a Penélope recordando a Penélope (Penélope)
1. Coneixeu aquest cantant? D’on prové la paraula “vagabund”?
2. De què parla la cançó? Heu trobat algun tòpic literari?
3. Qui era Penèlope i per què era tan important en l’obra de L’odissea?
4. Qui va escriure L’Odissea?
5. Quin paral·lelisme podem establir entre la Penèlope homèrica i la d’aquesta cançó?
“Quimera” és una cançó que forma part de l’àlbum “El terral” publicat l’any 2014 i que ha iterpretat amb un artista molt conegut Ricky Martin. La lletra d’aquesta cançó és molt significativa i pot tenir algun tòpic literari amagat. Sabries dir quin?
En la mitologia grega, Quimera (en grec, Χίμαιρα) que significa “animal fabulós” era un monstre que tenia el cos d’una cabra, la cua d’una serp o un drac i el cap d’un lleó, filla de Tifó i de Equidna, que vagava per les regions d’Àsia Menor.
Pasaron tantas cosas Antes de querer parar, parar, parar. Te perdiste en otras vidas y al final Le encontraste sin buscar, Todo por casualidad.
Hoy aceptas tu pasado Porque él te enseñó a amar, amar, amar. Tu mejor futuro de su mano va, él te escucha sin buscar, Mil historias que vivir y contar.
Tú que sabías que lo que era Vivir entre las tinieblas, Pudiste ver a tiempo El humo que daba la hoguera. Tú entendías su quimera, Y él intentaba ser el hombre Que todo el mundo quisiera.
Te pasaron tantas cosas Que nadie vio jamás, jamás, jamás. Ahora es más fácil respirar, Cada vez un poco más.
Y así van cerrando las heridas Aunque a veces es con sal, sal, sal. Pesa más el porvenir Que lo que pudisteis vivir, Tanto amor no hay Dios que lo pueda dividir.
Tú que sabías que lo que era Vivir entre las tinieblas, Pudiste ver a tiempo El humo que daba la hoguera. Tú entendías su quimera, Y él intentaba ser el hombre Que todo el mundo quisiera.
Hoy no existe ya la duda Y es que las manos Se han cansado de ser mudas. Él es tanto para ti, Que de ilusión ya no puedes vivir Si ahora tienes que huir otra vez, Y por el mismo camino de ayer.
De què parla aquesta cançó? Per què creus que la cançó es diu Quimera? Qui era Quimera? Què vol dir “quimera” i l’expressió “viure de quimeres“?
Vaig veure aquesta cançó i vaig tenir la curisiotat de saber d’on provenia la paraula fada i si existien en el món clàssic. I vaig descobrir que a la mitogia grega i romana es diuen “Hados” , aquesta paraula prové del llatí ,són uns èssers mitòlogics. Es pot dir que aquesta cançó utilitza un referent clàssic. Vosaltres que creieu?
Kiko Rivera és un cantant i Dj de Sevilla. La cançó Cuento de Hadas és va publicar l’any 2014.
Ana, coneguda com a Gata Cattana és una polifacètica artista d’origen cordovès que actualment té 24 anys. Segons la pròpia artista “Rapeadora de nit. Poetisa de dia. Politòloga a estones.”, Gata Cattana s’ha anat fent notar a poc a poc, poniéndose en el punt de mira sobretot amb Anclas que va llançar el 2015. Ana fa una poètica carregada de referències clàssiques.
Lisístrata
Yo no camelo perfumes de Nina Ricci, soy más de libros de la Silvia Federicci, será mejor que trates mejor a esas bitches, no sea que de repente me escuchen y se compinchen. Os lo tengo dicho, os lo dejo hecho, al punto, la teoría King Kon no apunta. Facilito tronco, deja de poner impedimentos, deja de ser un experimento. Déjame ser otra cosa que no sea un cuerpo. Deja de follarme con los ojos ya de paso cuando paso por la calle sola en todo momento porque me cago en to. Que en pleno siglo veintiuno, que tenga que venir la Ana a rebatir a Froid, a tradiciones largas desde Nietzsche hasta Unamuno, de Aristóteles a Darwin, desde Franco hasta Rajoy. Aquello es barro, esto es lodo, sé por dónde voy, que las cosas no han cambiao demasiado a día de hoy. Haciéndome hit rain a lo hard country, modus operandi, rayaos, estampaos rollo punky.
Eres la puerta del demonio, eres la que quebró el sello de aquel árbol prohibido, eres la primera desertora de la ley divina. Eres la que condenó a aquel a quien el diablo no fue suficiente para atacar, así de fácil destruiste la imagen de Dios y el hombre, a causa de tu decepción, mujer. Que venga Dios y lo vea, como a Gea se la marginó, ardió en la hoguera con tres brujas durante la inquisición, vale, que monten sus ministros festivales feministas contra la segregación, alimentando el tópico con discriminación positiva que es mentira, no es ninguna solución, yo hago lo que quiero bajo el “niña no andes sola”, mujer en toda regla, poetisa con mayúscula. Descontrola por la ciudad cantando hardcore con camisa y tacones altos. Con la moral muy por encima de sus cuentos, como la de otras tantas putas que mueren callando. Y ando cayendo ya, encallándome en mi propia guerra cívil como Lisístrata. Sin más que decir, que aportar a la causa Rosa Luxemburgo, campo amor, guerra amazona, vestal romana, sendero impío hacia la vida humana, Keny Arkana yo os invoco hijas de Eva buscando una luz buscando una luz, buscando una luz yo os invoco hijas de Eva buscando una luz buscando una luz, buscando una luz yo os invoco hijas de Eva. Desde que Prometeo les mostró el truco del fuego sometieron nuestro ego desde Atenas a Estambul Tú y cuántos cómo tú contra estas dos titánides corre ve y dile a aquel que no vamos a ser tan dóciles Imbéciles se creen que son la élite y caerán por su propio peso cuando rescate a Eurídice Lapídame, humíllame, si quieres ponme un burka arráncame la bolle, el clítoris pa ser más pulcra. Escóndeme, tápame bien ese escote impuro, no sea que te pervierta o te transporte al lado oscuro, no sea que te intoxique con mi psique de cianuro. La mujer es el diablo eso seguro, ten cuidao. Y ando cayendo ya, encallándome en mi propia guerra civil como Lisístrata. Sin más que decir, que apuntar a la causa un tributo a mis musas que luchan. Entiendo que la mujer, si no es prostituta es que es tonta, pero si es que no es ninguna de las dos, lo que sí es seguro es que es mala. Las mujeres no somos ni malévolas, ni malignas, no engendramos el demonio, y tampoco somos santas porque nos santificamos cuando llegamos a ser madres. Las mujeres somos mujeres.
(De Gata Cattana, Anclas, 2015)
L’altre dia em van passar la cançó “Lisístrata” d’aquesta cantant i la veritat és que em va agradar molt, ja que, com podeu comprovar, està plena de referents clàssics. He de dir que el nom de la cançó em va fer molts records, ja que vaig tenir l’oportunitat d’anar a veure aquesta obra al teatre, i em va agradar molt.
Pablo López és un cantant de pop d’origen malagueny.
Pablo López
Hijos de verbo amar és una de les cançons de Pablo López, que pertany a l’àlbumEl mundo y los amantes inocentes, publicat l’any 2015.
Vaig escoltar aquesta cançó de Pabo López Hijos del verbo amar i la lletra em va cridar l’antenció ja que podem trobar tòpics literaris i també figures retòriques. Podries dir-ne algun?
Dos animales de verbo salvaje De abrazo mortal De brillante y maldito linaje De guerra y paz Bajo la lluvia van caminando Están tan vivos tan renovados su piel Y en este mundo desesperados Van engañando al sol que hay bajo sus pies
Nadie les calla la boca Nadie conoce de sus heridas Maleta y rumbo directo al sol Han incendiado la ropa Han aprendido a bailar la vida Que no les roben su libertad Son hijos del verbo amar
Carne bendecida por la tierra Larga vida a los amantes locos Grita el pecho su canción de guerra Viva esta revolución Y que viva el amor de los que besan desesperados Como si esta luna fuera la ultima vez Que sobre el libro de los pecados Han endeudado al dios Y al miedo al perder
Nadie les calla la boca Nadie conoce de sus heridas Maleta y rumbo directo al sol Han incendiado la ropa Han aprendido a bailar la vida Que no les roben su libertad Son hijos del verbo amar
Nadie les calla la boca Nadie conoce de sus heridas Maleta y rumbo directo al sol Han incendiado la ropa Han aprendido a bailar la vida Que no les roben su libertad Son hijos del verbo amar
Coneixeu aquest cantant? Us agrada la cançó?
Heu trobat algun tòpic literari? I figures retòriques ? Quines?
Recordeu la pel·lícula el Rei LLeó i els seus referents clàssics! Doncs, seguint el fil n’he trobat una altra amb el tòpic omnia vincit amor.
La cançó que he escollit segur que la coneixereu tots! Es titula”Triomfarà l’amor “. Aquesta cançó pertany a la pel·lícula del Rei LLeó 2.
Lletra
Kiara :
En un món ideal, sempre en pau i unió
Mai hauria malament, rancor ni confusió
Ho hem de cercar, hi ha d'haver
I potser em pugui equivocar
Però dins del cor
Jo sé que el trobaré
I estarà meva llar enllà
És on siguis amb mi
I així ja no hi haurà dolor
I farà de dia
Perquè al teu costat
Triomfarà l'amor
Kovu :
Tot el meu dolor ha passat ja
Crec en l'amor que mai no morirà
Aquest món ideal, ho fas realitat
Tots dos :
Si poguessin veure el que és sentir
Felicitat, sabrien que
A la fi triomfarà l'amor
I estarà meva llar enllà
En on estiguem junts
I així ja no hi haurà dolor
I farà de dia
Perquè al teu costat
Triomfarà l'amor
Sempre triomfarà l'amor
Pel que fa al paisatge, és bonic però malenconiós alhora per la utilització de colors freds i i de l’expressió de Kiara, la qual ens transmet tristesa perquè està desitjant trobar el seu amor, el que el fa feliç. Kovu en un principi té la mateixa expressió, tristesa. Però en el moment en què es troben i es miren als ulls li envaeixen la felicitat, ja que al cap estan amb la persona, en aquest cas animal, que estimen i amb la qual vol passar la resta de la seva vida .
