Faun és una banda alemana formada el 2002 que principalment, recupera música medieval. Les seves cançons es realitzen en una gran varietat d’idiomes, incloent l’alemany, el llatí, el grec…
El seu nom prové de la mitologia grega, Faune, que és la deïtat dels pastors, també anomenat Pan. Segons la banda, aquest nom, que sovint també es representa com un esperit natural o forestal, ha d’expressar la connexió dels membres amb la natura. Per la mateixa raó el pseudònim d’Oliver Pade és Sàtir, que està estretament relacionat amb Faune.
Ipse Deus Velox Discurrere Gaudet In Altis Montibus, Et Subitas Concipit Ipse Fugas:
Ipse Deus Nudus Nudos Iubet Ire Ministros; Nec Satis Ad Cursus Commoda Vestis Erit.
M’ajudes a fer-ne la traducció?
Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l’Antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus). Se celebraven cada any en honor de Luperc el déu de la fertilitat i en honor del déu dels socors Faune (Faunus). Fou un dels festivals romans més antics i destacats. Era originalment un festival ramader que se celebrava cada 15 de febrer; els luperci feien diversos sacrificis d’animals i corrien pels carrers.
Fa uns dies vàrem celebrar el dia de Santa Cecília, patrona dels músics. Avui us convido a escoltar aquesta cançó del grup Italià de rock, Premiata Forneria Marconi, un grup molt important durant la dècada dels 70.
Cammino in un tramonto di mille anni fa con un vento, un sentimento che mi invade nell’anima…
Un canto dolce di sirene mi chiama tra gli uomini e le vie io ti tendo le mie mani ma non trovo le mani tue…
E l’anima mia soffre vuole uscire, andare perché nessuno può capire un porto se non sa il mare che cos’è… E a casa non ritornerei, con le nuvole sogno di andare via dai palazzi di vergogna dalle strade di ipocrisia…
Amore un’isola prima o poi ti darò per ogni lacrima che per me verserai sulla tela dei sogni tuoi…
Cambierà… cambierà… cambierà… oh cambierà… come un fiore dentro un muro vive l’anima che è in me cerca quello che non ha nuvole… alberi… noi…
…io ti tendo le mie mani dove sono le mani tue?…
Il canto dell’amore mi tormenta e chiede di te ma un animale nel mio cuore ha deciso la via per me per non tornare più…
Cambierà… cambierà… cambierà… cambierà… oh cambierà… Come un fiore dentro un muro vive l’anima che è in me cerca quello che non ha nuvole… alberi… cambierà… cambierà…
Quines referències al cicle troià hi trobeu? En quines altres cançons de l’àlbum Ulisse en trobeu també?
La mitologia no només es troba representada en els llibres, sinó que també la podem trobar en la música. En aquest cas, vull comentar la coneguda cançó de Joaquim Sabina: ”Y nos dieron lasdiez.”
Aquesta va ser una polèmica cançó, però no precisament pel seu missatge, sinó que per la semblança amb la cançó ”Ojos de gata” de EnriqueUrquijo, ja que les dues primeres estrofes són exactament iguals! Realment no va ser cap plagi, sinó que Sabina i Urquijo compartien una bona relació d’amistat i Sabina li va escriure el text de la cançó en un tovalló, i finalment, per un mal entès cadascú va publicar les cançons en diferents àlbums!
El tema de la cançó té una certa similitud amb el mite que van protagonitzar Ulisses i Penèlope.
Ulisses i Penèlope estaven casats, i tenien un fill, Telèmac. Quan es va cridar Ulisses per lluitar a la guerra de Troia, el Laertíada no volia deixar la seva jove esposa i el seu fill per anar a una guerra que preveia de llarga durada; de manera que va fingir estar boig. L’astut Ulisses tenia l’esperança que això el feia incapaç per lluitar. Però Palamedes era més astut encara, i va agafar el fill d’Ulisses simulant de malmetre’l i això va provocar una ràpida reacció d’Ulisses per salvar el seu fill, donant a entendre que no estava boig. Després de tot es va haver d’unir a la flota que va partir cap a Troia.
La guerra de Troia es va perllongar durant deu anys, però quan per fi Ulisses va aconseguir iniciar la seva tornada a casa, se li van interposar més obstacles durant el viatge de tornada. Va haver de superar nombroses proves i temptacions, i durant algun temps el van seduir els encants de la maga Circe, de la bella nimfa Calipso i de la princesa Nausícaa. Però, per sobre de tot, en la seva ment sempre estaven presents la seva dona i el seu fill; i encara que el va portar deu anys, finalment va aconseguir completar el seu viatge a casa.
Mentrestant, Penèlope es va mantenir en l’esperança que el seu estimat espòs tornés amb el seu fill. Durant la seva absència es van presentar molts pretendents a Ítaca i va haver de trobar una manera de rebutjar els pretendents, per la qual cosa va prometre que, un cop hagués acabat de teixir un sudari per al seu sogre, en triaria un d’ells per casar-s’hi. No obstant això, tot i que treballava intensament en el seu teixit durant el dia, de nit desfeia secretament la feina que havia fet durant el dia, de manera que mai no completava la seva tasca.
Encara que era difícil seguir creient en el retorn d’Ulisses després de vint anys, Penèlope va mantenir la seva fe i lleialtat, i va ser recompensada amb el definitiu retorn del seu marit i la seva feliç reunió. Penèlope simbolitza la proverbial fidelitat femenina.
Bé, la cançó Y nos dieron las diez de Sabina, com d’altres, ens tracta un tema similar al del mite: l’amor, i els obstacles d’aquest. Els dos enamorats han de separar-se i això els hi causa dolor.
El final de la cançó, en canvi, no coincideix amb el del mite, ja que a la cançó ens diu que ell no acaba trobant la noia del bar després d’una llarga cerca pel seu poble, però en el mite Ulisses i Penèlope sí que s’acaben retrobant i acaben els seus dies feliços.
Aquí us deixo la lletra completa de la cançó i us convido a reflexionar (no us oblideu de comentar) sobre la seva similitud amb el mite:
Fue en un pueblo con mar una noche después de un concierto; tú reinabas detrás de la barra del único bar que vimos abierto -“cántame una canción al oído y te pongo un cubata”- -“con una condición: que me dejes abierto el balcon de tus ojos de gata”- loco por conocer los secretos de su dormitorio esa noche canté al piano del amanecer todo mi repertorio. los clientes del bar uno a uno se fueron marchando, tú saliste a cerrar, yo me dije: “cuidado, chaval, te estas enamorando”, luego todo pasó de repente, su dedo en mi espalda dibujo un corazón y mi mano le correspondió debajo de tu falda; caminito al hostal nos besamos en cada farola, era un pueblo con mar, yo quería dormir contigo y tú no querías dormir sola… y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres y desnudos al amanecer nos encontró la luna. nos dijimos adios, ojalá que volvamos a vernos el verano acabó el otoño duró lo que tarda en llegar el invierno, y a tu pueblo el azar otra vez el verano siguiente me llevó, y al final del concierto me puse a buscar tu cara entre la gente, y no halle quien de ti me dijera ni media palabra, parecia como si me quisiera gastar el destino una broma macabra. no había nadie detrás de la barra del otro verano. y en lugar de tu bar me encontré una sucursal del banco hispano americano, tu memoria vengué a pedradas contra los cristales, -“se que no lo soñé”- protestaba mientras me esposaban los municipales en mi declaración alegué que llevaba tres copas y empecé esta canción en el cuarto donde aquella vez te quitaba la ropa y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres y desnudos al amanecer nos encontró la luna.
Fa un parell de dies va ser Santa Cecília i és va celebrar el dia de la Música i avui porto una cançó de Franz Ferdinand. Un grup de música indie format a Glasgow el 2001, carregada d’influències del punk i l’art-rock. I us ensenyo aquesta cançó de Franz Ferdinand titulada “Ulysses”
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=31sZ9xZr_Ew[/youtube] Well I sit and hear sentimental footsteps Then a voice say, “Hi, so? So what you got, what you got this time? Come on, let’s get high”
Come on, Lexo, what you got next-o? Walk twenty-five miles-o Well I’m bored, I’m bored Come on, let’s get high
Come on, let’s get high Come on, let’s get high, high
Well I found a new way I found a new way Come on, don’t amuse me I don’t need your sympathy
La, la-la-la-la Ulysses I’ve found a new way I’ve found a new way, baby
Am I Ulysses? Am I Ulysses? No, but you are now boy So sinister, so sinister But last night was wild
What’s the matter there? Feeling kinda anxious? That hot blood grew cold Yeah, everyone, everybody knows it Yeah, everyone, everybody knows it Everybody knows it
La, la-la-la-la Ulysses I’ve found a new way I’ve found a new way, baby
La, la-la-la-la Ulysses I’ve found a new way Well, I’ve found a new way, baby
Oh, oh then suddenly you know You’re never going home You’re never, you’re never, you’re never You’re never, you’re never, you’re never You’re never going home
You’re not Ulysses Baby, no, la-la-la-la, hoo hoo hoo You’re not Ulysses, hoo hoo hoo La-la-la-la, hoo hoo hoo
Fa referència a Ulisses que va ser el fill de Laertes i d’Anticlea. Era rei de l’illa d’Ítaca i de la d’Dulici. Va ser un príncep astut i prudent, i que a la guerra de Troia va contribuir al triomf dels grecs amb la seva astúcia. En intentar tornar d’aquella expedició a casa, per reunir-se amb la seva esposa Penèlope i el seu fill, Telèmac, es va trobar amb una sèrie de contratemps que el va portar estar allunyat de la seva família durant 20 anys, els quals van donar lloc a les famoses aventures d’Ulisses, on el guerrer lluita contra les adversitats per poder tornar a casa.
Què en sabeu sobre l’Odissea i la Ilíada? En quines altres cançons actuals trobem Ulisses? En quines òperes?…
Mariona Cava i Ruiz, alumne de Clàssiques de 1r de Batxillerat
L’any 2002 l’Organització de la Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), com a resultat de la necessitat de la humanitat de reflexionar sobre els esdeveniments actuals i fer front als desafiaments futurs, va instituir el Dia Mundial de la Filosofia el tercer dijous de novembre, tot festejant el naixement de Sòcrates.
Des del rap del Deka, nosaltres celebrem el dia de la filosofia amb música (dia 22 de novembre serà Santa Cecília!) per tal de reivindicar de manera lúdica i en diferents llengües que la Filosofia no pot ser bandejada de les aules com pretén la LOMCE.
La filosofia va tenir els seus orígens a l’antiga Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet,en el segle VI aC. La filosofia de φίλος “el que estima” i σοφία “saviesa” (perviu en el nostre llenguatge i) intenta explicar, abans que res, les causes profundes de les coses per mitjà de la raó, i rebutja qualsevol instrument (mite, creença, etc). Els primers filòsofs, anomenats presocràtics, tot buscant el principi fonamental de l’univers, van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite i mitjançant el logos (λόγος) trobaren la veritat. Després, a partir de Sòcrates, els filòsofs es plantejaren l’origen de les coses i de l’home. De la filosofia, se’n van anar escindint després les diferents ciències.
Les cançons actuals, a més d’entretenir i d’omplir de moments agradables la nostra vida, també van més enllà i en elles hi podem descobrir el pensament dels filòsofs grecs. Vid. Greek philosophers, “Blowin’ In The Wind” de Bob Dylan, El marde Manel, L’affaire Sofiade Els amics de les Arts…
Tales de Milet (630-546 aC) Matemàtic i astrònom, creia que l’aigua era el principi de totes les coses.
Anaximandre de Milet (vers 610-545 aC) Fou l’iniciador de la metafísica.
Anaxímenes de Milet (vers 546 aC) Considerava l’aire el principi de tot.
Escola eleàtica
Parmènides d’Elea (vers 515-450 aC) defensava que un ésser substancial i invariable era el fonament del món. Creia que la creació i la destrucció són impossibles.
Zenó d’Èlea Descobridor de la dialèctica o art de la disputa. És autor de les conegudes paradoxes, per exemple la d’Aquil·les i la tortuga.
Escola efèsia
Heraclit d’Efes: Defensava el concepte de la transformació contínua; per això afirmava que és impossible banyar-se dues vegades en els mateix riu. Creia que el foc era l’origen de tot. Vid. Heraclit en la música actual
Altres filòsofs importants:
Empèdocles va desenvolupar la teoria dels quatre elements:terra, aire, foc i aigua.
Anaxàgoras Considerava que els àtoms eren els elements fonamentals de l’univers.
Demòcrit d’Abdera (460-357 aC.) També va desenvolupar la teoria atomista.
Pitàgoras de Samos (580-497 aC) Savi, matemàtic i astrònom va exposar la teoria de la transmigració de les ànimes. La teoria pitagòrica redueix totes les coses a nombres. Al sud d’Itàlia, a Crotona, va fundar l’escola pitagòrica, on eren admeses dones.
Sòcrates d’Atenes (470-399 aC.) Se centra en la figura humana i en els estudis d’ètica. No va escriure mai cap obra. El seu tarannà es basava en la ironia (‘només sé que no sé res’) i la maièutica (que consistia a fer preguntes de manera que fos l’interlocutor qui acabés traient les conclusions que Sòcrates considerava vàlides sobre el tema en qüestió). Sòcrates és un intel·lectualista; considera qui fa el mal és perquè no coneix l’essència del bé. Fou acusat d’impietat envers els déus i de corrompre el jovent i condemnat a mort per l’Assemblea d’Atenes.
Plató d’Atenes, deixeble de Sòcrates, tenia una escola als jardins de l’Academ, que podríem titllar d’universitat. Va consagrar el diàleg com a gènere filosòfic. És el creador de l’idealisme, ja que desenvolupa la teoria de la realitat objectiva de les idees per damunt del món sensible. La idea més elevada és la del Bé, o Déu, que es manifesta en les perfeccions de les coses creades. Creu en la immortalitat de l’ànima. Va escriure, entre altres, la República, Critó, El banquet, Fedó, L’apologia de Sòcrates, etc. Vid. Plató en la música actual
Aristòtil, deixeble de Plató, tutor d’Alexandre el Gran i fundador del Liceu, inaugura la lògica analítica, distingeix allò que és permanent d’allò que és variable, la substància dels accidents. Va establir les lleis del pensament humà i de la demostració científica. Per damunt de tot hi ha l’acte pur. Déu principi de tots els moviments. Els cossos es componen de matèria i forma substancial o ànima. Va escriure diversos tractats sobre metafísica, física, lògica, retòrica, poètica, política i ciències naturals; alguns dels més importants són: Política, Metafísica, Sobre l’ànima, etc.
Aristòtil, fundador de la lògica analítica, fa una distinció entre allò que és permanent d’allò que és variable, la substància dels accidents:
Zenó va fundar l’escola estoica, que es fonamentava en els principis d’una moral molt severa i que ensenyava a vèncer els apetits irracionals i a suportar els infortunis amb resignació.
Epicur fou el fundador de l’escola epicúrea a Atenes, on eren admeses estudiants femenines. El seu pensament és materialista i sosté que la saviesa consisteix a gaudir de la vida, i que el més important és la pau de l’esperit i el plaer espiritual. (Vid. Epicur en la música actual)
Diògenes Laerci fou el cínic més conegut. Vivia en un barril i deia que sols necessitava una capa, pa i un bastó per viure. Fins i tot va gosar a dir a Alexandre el gran que s’apartés ja que li treia el sol. (Vid. Diògenes en la música actual)
Quina cançó de l’etiqueta filosofia del nostre bloc L’empremta d’Orfeu us ha agradat més? Us han fet pensar? Coneixeu altres cançons relacionades amb la filosofia? Ludicificació de la filosofia amb la música: què n’opineu? Potser preferiu les sèries de televisió i les seves cançons per celebrar el Dia Mundial de la filosofia?…
Els Catarres també tenen una cançó intitulada Odissea en el seu nou disc BIG BANG. Primer era una cançó dedicada a la gent que viatja i coneix altres cultures, però després han incorporat la gent que vol viure coses noves: començar una empresa, tenir un fill… La cançó diu que pots fer-ho sense por i que sempre tindràs al costat els que t’estimen.
Quines referències clàssiques hi trobeu? Per què creieu que li han posat el nom d’Odissea? Quina relació té amb l’Odissea d’Homer? Què és una odissea? Quina és la seva odissea?
Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l’Antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus). Se celebraven cada any en honor de Luperc el déu de la fertilitat i en honor del déu dels socors Faune (Faunus). Fou un dels festivals romans més antics i destacats. Era originalment un festival ramader que se celebrava cada 15 de febrer; els luperci feien diversos sacrificis d’animals i corrien pels carrers.