Arxiu d'etiquetes: Bob Dylan

Bob Dylan ha deixat petjada a l’IPM

Els alumnes de Cultura Clàssica de 4t ESO vam fer un homenatge a Bob Dylan amb la cançó  Blowin’ the Wind en català.
La cançó parla de les primeres qüestions dels homes, com poden ser:
D’on venim?, Per què existim? Què hi havia abans de l’existència dels homes? …

[youtube]https://youtu.be/iJFx_JeoRqE[/youtube]

Aquesta cançó i aquest vídeo el vam fer amb molta il·lusió i a més vam comptar amb l’ajuda d’una noia de batxillerat amb una veu maquíssima, l’Abigail Quiñones. Moltes gràcies!

Alumnes de Cultura Clàssica de 4t ESO de la professora Mar Olivé

Temporary like Achilles, de Bob Dylan

Bob Dylan va fer una cançó amb el nom de “Temporary like Achiles” que traduït és “Temporal com Aquil·les”. Aquesta cançó pertany a l’àlbum Blonde on Blonde que es va publicar l’any 1966. He de dir que Bob Dylan és tot una llegenda, ja que a part de ser un cantant, també és un gran poeta, que s’inspira en els clàssics per tal de fer les seves cançons. Aquesta influència la podem veure també en cançons com Blowin in the Wind que molts de vosaltres coneixeu.

En aquesta cançó podem veure  referents clàssics. Sabríeu dir quin?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=_Hhc00hcmfU[/youtube]

Standing on your window, honey
Yes, I’ve been here before
Feeling so harmless, I’m looking at your second door
How come you don’t send me no regards?
You know I want your lovin’
Honey, why are you so hard?

Kneeling ‘neath your ceiling
Yes, I guess I’ll be here for a while
I’m tryin’ to read your portrait
But i’m helpless, like a rich man’s child
How come you send someone out to have me barred?
You know I want your lovin’
Honey, why are you so hard?

Like a poor fool in his prime
Yes, I know you can hear me walk
But is your heart made out of stone, or is it lime
Or is it just solid rock?

Well, I lean into your hallway
Lean against your velvet door
I watch upon your scorpion
Who crawls across your circus floor
Just what do you think you have to guard?
You know I want your lovin’
Honey, but you’re so hard

 

Aquesta  cançó també ha influènciat a cantants com per exemple Deborah Coleman.

Coneixeu aquesta cançó?  De què parla aquesta cançó?

Qui és Aquil·les?  Que té a veure amb cicle troià?

Per què creus que utilitza aquest referent clàssic?

Per què creus que Bob Dylan és un poeta que fa ús de referents clàssics?

Coneixes a més cantants que utilitzin Aquil·les en les seves cançons?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques segon de batxillerat

Bob Dylan, premi Nobel de Literatura 2016, tot un referent clàssic

Retrat de Bob Dylan fet el 2011 per Stefan Kahlhammer

Fa poc ens plantejàvem arran d’un treball de recerca si la cançó pot ser un gènere literari i si podem equiparar les lletres d’artistes com Billie Holliday, Leonard Cohen, Bob Dylan, David Bowie, Lou Reed o Patti Smith amb les grans obres literàries contemporànies. La relació entre música i poesia forma part de la tradició de la cultura universal.

Bob Dylan a I Shall Be Free No. 10 cantava:

yippee! i’m a poet, and i know it.
hope i don’t blow it.”

El 1996, l’Acadèmia sueca va anunciar que Bob Dylan estava entre els nominats a guanyar el Premi Nobel de Literatura. Anys després, el 2007, guanyaria el Premi Príncep d’Astúries i, el 2008, seria el primer músic a obtenir el Premi Pulitzer. Avui l’acadènia sueca li ha concedit el Premi Nobel de Literatura 2016. Efectivament, la cançó és un gènere literari (de fet, ja ho era a Grècia!) i a més les lletres de les cançons de Bob Dylan són autència literatura. A partir d’avui ja ningú no en dubtarà, com en el seu dia Raimon va rebre el 46è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes! Feliciter Bob Dylan, l’únic músic amb un Nobel…!

Com bé sabeu, a L’emprempta d’Orfeu ja li havíem dedicat diverses entrades: l’Elisa i en Xavier havien relacionat Blowin in the wind amb la filosofia i sobretot us havia animat a seguir el fil de Bob Dylan i els clàssics.

Un bon moment per continuar espigolant les referències clàssiques en les lletres de les cançons de Bob Dylan, Premi Nobel de Literatura 2016.

El mateix dia que hem conegut la mort del nobel Dario Fo, Sara Danius, secretària de la Acadèmia sueca, anunciava així l’elecció de Bob Dylan:

Pot sorprendre, però si es mira al passat, descobrim Homer i Safo. Van escriure amb instruments, en el mateix sentit que Bob Dylan. Encara llegim Homer i Safo i els gaudim, igual que fem amb Dylan, a qui podem llegir i hem de llegir. Ell és poesia en la tradició anglesa.

Què n’opineu? Ha creat Bob Dylan amb les lletres de les seves cançons un gènere nou o bé ja el trobem a l’antiga Grècia (vid. Unitat 5 del llibre de Grec 2 i Els gèneres literaris de l’antiga literatura grega i sobretot l’èpica (unitat 6) i la lírica grega, unitat 7 Grec 2?

“Blowin’ In The Wind” del mestre Bob Dylan

Aquí tenim una de les cançons més famoses de tots els temps, realitzada per en Bob Dylan, considerat un dels músics més influents i prolífics del segle XX i proposat diverses vegades pel Premi Nobel de Literatura. Va néixer el 24 de maig del 1941 a la ciutat de Duluth, població situada a l’estat nord-americà de Minnesota. Fill d’una família d’origen jueu, als sis anys aquesta es traslladà a la ciutat de Hibbing, on el seu pare tenia un negoci de material elèctric. La vida de comerciant no era la preferida per en Bob, i l’ambient de la població, l’economia de la qual depenia fortament de la mineria, no era prou atractiva per a un adolescent. El descobriment de la música comportà un canvi en la seva mentalitat, i ja als vuit anys aprengué per ell mateix a tocar el piano i per deu dòlars adquirí una guitarra per correu. Molts són els referents clàssics que trobem en les seves cançons, però ara ens centrem en els referents filosòfics.

Aquí deixem la lletra de la cançó (original):

How many roads most a man walk down
Before you call him a man ?
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand ?
Yes, how many times must the cannon balls fly
Before they’re forever banned ?
The answer my friend is blowin’ in the wind
The answer is blowin’ in the wind.

Yes, how many years can a mountain exist
Before it’s washed to the sea ?
Yes, how many years can some people exist
Before they’re allowed to be free ?
Yes, how many times can a man turn his head
Pretending he just doesn’t see ?
The answer my friend is blowin’ in the wind
The answer is blowin’ in the wind.

Yes, how many times must a man look up
Before he can see the sky ?
Yes, how many ears must one man have
Before he can hear people cry ?
Yes, how many deaths will it take till he knows
That too many people have died ?
The answer my friend is blowin’ in the wind
The answer is blowin’ in the wind.

Aquí teniu un vídeo d’aquesta cançó:

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=3l4nVByCL44[/youtube]

Aquí amb subtítols en llatí:

I aquí la traducció en català i una versió en català interpretada per en Gerard Quintana

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=RVDbafgNRwo[/youtube]

Quants camins ha de recórrer un home ,
abans que li diguis ” home “
Quants mars ha  de solcar una blanca coloma,
abans de dormir a la sorra .
Quantes vegades han de volar les bales de canó ,
abans de ser prohibides per sempre .

La resposta , amic meu, està flotant ( xiulant ) al vent ,
la resposta està flotant en el vent .

Quants anys pot existir una muntanya ,
abans que sigui arrasada pel mar.
Quants anys poden viure alguns ,
abans que se’ls permeti ser lliures .
Quantes vegades pot un home girar el cap ,
i fer veure que simplement no ho ha vist .

La resposta , amic meu, està flotant en el vent .
La resposta està flotant en el vent .

Quantes vegades ha un home d’ aixecar la vista ,
abans de poder veure el cel .
Quantes orelles ha de tenir un home ,
abans de poder sentir la gent plorar .
Quantes morts seran necessàries ,
abans que ell s’adoni ,
que ha mort massa gent .

La resposta , amic meu, està flotant en el vent .
La resposta està flotant en el vent .

Aquesta cançó la podem relacionar amb filosofia quan parla de quants camins ha de recórrer un home (abans de civilitzar-se), quants mars ha de solcar una coloma blanca (abans d’assolir la pau), la resposta està en el vent (s’ha de raonar abans d’actuar, una resposta necessita temps). Quantes vegades un home ha d’ aixecar la vista abans de poder veure el cel (abans de conèixer).

Desitgem que us hagi satisfet el nostre apunt i la relació amb filosofia, aquesta és una cançó que dóna molt a pensar. Què en penseu?

F. Xavier Gras i Elisa Moya de 2n Batxillerat Grec

Responsum in vento est “la resposta és en el vent”

Bob Dylan i els clàssics

El món clàssic és ben present en l’obra del músic i poeta nordamericà Bob Dylan i així es pot corroborar en el primer volum de les seves memòries Chronicles (ed. Simon & Schuster) en què confessa haver llegit a casa d’uns amfitrions a Nova York, Ray Gooch i Chloe Kiel, Els dotze Cèsars, lectures de Tàcit, les cartes a Brutus, L’Estat ideal de la democràcia, El general atenès, la marxa sobre Alexandre el Gran, De natura deorum (que erròniament l’atribueix a Sòfocles!), Ovidi… Admira sobretot Tucídides i Tàcit, i també es confessa lector de Robert Graves.

Fa un paral·lelisme entre el món antic i l’actual, “l’amor sempre és un principi democràtic. És un assumpte grec. Un professor universitari em va dir si llegeixes llibres sobre l’antiga Grècia ho sabràs tot sobre la història d’Amèrica”. També estableix paral·lelismes amb Roma però en sentit invers “Amèrica no era l’Imperi romà.

Preocupat per la caiguda dels grans imperis, en Bob Dylan hi podem trobar ecos virgilians i una forta petjada de l’Ars amatoria d’Ovidi.

Bob Dylan fa una referència explícita de l’ Ars amatoria d’Ovidi a Thunder On The Mountain dins “Modern Times” (2006):

Una altra cançó del mateix àlbum, “Workingman’s Blues #2”, amb un fort rerafons polític i social però amb format de balada d’amor. El poeta Cliff Fell en un article publicat el 2006 en el diari Nelson Mail hi va detectar grans similituds amb Epistulae ex Ponto d’Ovidi.

El professor Richard F. Thomas de la Universidad de Harvard va fer una investigació més profunda en l’interès de Dylan per Ovidi en su publicació The Streets of Rome: The Classical Dylan, publicat a Oral Tradition i encara va trobar més semblances amb Ovidi.

També podem trobar referències ovidianes a “Ain’t Talkin”, “Spirit on the Water” i “The Levee’s Gonna Break”.

Ens ajudes a acabar de fer la recerca i explicitar els ecos clàssics, especialment ovidians, en les cançons de Bob Dylan?