Arxiu d'etiquetes: Grec modern

Οδύσσεια, de Locomond

Locomondo és una banda grega de ska-reggae , formada per set membres. Aquest grup fusiona sons de Reggae, Ska i Carib amb elements musicals tradicionals grecs.

Locomondo
Locomondo

El grup grec Locomondo ha compost la cançó “Οδύσσεια” (Odissea) publicada l’any 2013. Aquesta cançó porta el nom de “Odissea” una de les obres d’Homer. Aquesta cançó podria fer referència a “les aventures d’Ulisses”, ja que es mencionen diversos llocs on va estar aquest heroi, el qual va viatjar per tota Grècia. A partir d’aquesta cançó tan divertida el grup Locomondo ens fa viatjar per Grècia.

[youtube]https://youtu.be/LsHhrXpKhKc[/youtube]

  • De què parla aquesta cançó? Per què creus que li han posat aquest nom?
  • En aquesta cançó es mencionen diferents llocs de Grècia. Creus que fan referència a les aventures d’Ulisses? Per què?
  • Segons l’obra l’Odissea en quins llocs va estar Ulisses? Es mencionen en aquesta cançó?

Abigail Quiñonez Lajones

2n Batx. Humanístic

Agapimú (Ana Belén)

Ana Belén, el nom real de la qual és María del Pilar Cuesta Acosta, (Madrid 27 de maig de 1951) és una cantant, directora i actriu espanyola. Està casada amb el cantautor asturià Víctor Manuel, la seva parella artística en moltes ocasions. Després de més de quaranta anys de professió, la seva carrera artística compta amb més de quaranta pel·lícules, una vintena d’obres de teatre i més de trenta-cinc discos. Ana Belén té una de les més importants i peculiars veus de la música hispana, havent estat nominada en dues ocasions al Grammy “latino”.
En 1979 surt a la llum l’àlbum Ana. El disc, pel qual va aconseguir el Fotogrames de Plata a la millor solista, incloïa la cançó Agapimú (Αγάπη μου), adaptació de Luis Gómez Escolar d’una cançó grega que es va convertir en una de les cançons més representatives de la seva carrera en solitari.
Va participar al costat d’Elsa Baeza i Miguel Bosé, entre uns altres, en la versió pop de la Missa camperola nicaragüenca, de Carlos Mejía Godoy.
Però.. i que vol dir agapimu? Com ja vaig estar comentant en aquest article de l’Aracne, la paraula àgape (ἀγάπη) és un concepte de la Bíblia, difícil de trobar a la literatura clàssica grega, que a diferència dels termes similars (φιλότης, ἔρως) ens indica l’amor pur de Déu, i la seva donació gratuïta a l’home. Tot i això, en grec modern, Αγάπη μου és una forma de dir “amor meu”, i per això, aquesta cantant ha elegit la paraula.

Com ja vaig explicar a l’Aracne, no soc molt partidària que en una cançó es mesclen dues llengües ja que no trobo molt de sentit al fet que es mesclen les dues cultures, havent-hi una que l’autor desconeix (En aquest cas la grega). Però la lletra és bonica i romàntica, i en aquest sentit sí que m’agrada.

Us deixo aquí el vídeo i la lletra de la cançó:

[youtube]https://youtu.be/qMl0UJtXNAM[/youtube]

AGAPIMÚ

Tiemblas amor mio
como una gota de rocío
agapimú.
Entras en mi cuerpo
como la lluvia entra en mi huerto
agapimú.
Nombras tú mi nombre
como jamás lo dijo un hombre
agapimú.
Tocas mi cintura
como la hiedra toca altura
agapimú.
Eres el viento que no cesa
eres el peso que no pesa
eres fuego y frio
ni más ni menos amor mío
agapimú, agapimú, agapimú,

Agapimú, agapimú, agapimú.
Me hablas al oído
y todo tiene otro sentido
agapimú.
Agapimú, agapimú, agapimú.

Y me siento nueva
como la nieve cuando nieva
agapimú.
Agapimú, agapimú, agapimú.
Dices que me quieres
con una fuerza que me hiere
agapimú.
Agapimú, agapimú, agapimú.

Y me siento entera
como una blanca primavera
agapimú.
Agapimú, agapimú, agapimú.
Eres el mar cuando se enfada
eres la noche iluminada
eres como el río
que va regando el amor mío
agapimú, agapimú, agapimú,

Agapimú, agapimú, agapimú.
Quédate conmigo
que pongo al cielo por testigo
agapimú.
Agapimú, agapimú, agapimú.
Quédate a mi lado
tengo el amor por aliado
Agapimú, agapimú, agapimú.
Eres el sol cuando amanece
eres la espiga cuando crece
eres fuego eres frío
ni más ni menos amor mío
agapimú, agapimú, agapimú,

Agapimú, agapimú, agapimú.
Me siento entera como
la blanca primavera
Agapimú, agapimú, agapimú.

Eres fuego eres frío
ni más ni menos amor mío

Agapimú, agapimú, agapimú

Espero que us sembli interessant i us agradi. 🙂

Cristina Ortiz
2on Batx.
INS Isaac Albéniz, Badalona

“Els contes i els mites”

Hola a tothom, sóc Rocío i des de el nostre bloc “Quodsumus” us enviem una cançó molt bonica de tema totalment mitològic i a més relacionat amb els contes populars , en aquest cas “Alícia en el país de les meravelles”. La cancó pot servir , a més de treballar els mites que hi surten, per donar idees de treballs de recerca. Trobeu la relació?
La traducció és més o menys aquesta . És un tema de Kristi Stassinopoulou i està en grec modern.

Στίχοι: Κρίστη Στασινοπούλου
Μουσική: Στάθης Καλυβιώτης
Πρώτη εκτέλεση: Κρίστη Στασινοπούλου

Ένα χρυσοστόλιστο χαλί όλο κεντήματα
Μου έφερε ένας φίλος από την ανατολή
Γυάλιζαν παράξενα τα κρόσια και τα νήματα
Με μια γοητεία μυστική…

Έτσι όπως το χάζευα μια νύχτα με πανσέληνο
ʼνοιξαν τα υφάδια του μια πόρτα κρυφή
Σαν κλωστούλα τρύπωσα στα μεταξένια χρώματα
Βρέθηκα σε χώρα μαγική…

Στον Υφαντόκοσμο αν μπεις
Πράγματα θαυμάσια θα δεις
Και σαν την Αλίκη μες στη Χώρα των Θαυμάτων
Γλυκά θα περιπλανηθείς!

Στον Υφαντόκοσμο αν μπεις
Δύσκολα την έξοδο θα βρεις
Και χωρίς το μίτο της Αριάδνης, στο λαβύρινθο
Για πάντα θα παγιδευτείς!

Μες στο χρυσοστόλιστο χαλί με τα κεντήματα
Ήλιοι λαμπεροί σε μάθανε με φως
Θάλασσες σε πνίγουν μες στα χρυσαφένια κύματα
Κι όλο σου γελάει ο Θεός…

Κένταυροι, μονόκεροι, γοργόνες και νεράϊδες
Ότι φανταστείς εδώ είναι αληθινό
Όνειρα που υφαίνονται σε αργαλειό ουράνιο
Μέσα στο δικό σου το μυαλό…

Στον Υφαντόκοσμο αν μπεις
Πράγματα θαυμάσια θα δεις
Και σαν την Αλίκη μες στη Χώρα των Θαυμάτων
Γλυκά θα περιπλανηθείς!

Στον Υφαντόκοσμο αν μπεις
Δύσκολα την έξοδο θα βρεις
Και χωρίς το μίτο της Αριάδνης, στο λαβύρινθο
Για πάντα θα παγιδευτείς!

Món dels teixits

Una catifa brodada amb fils d’or

Em va portar d’orient un amic

Brillaven estranyament els serrells i els fils

Amb una brillantor secreta…

Així que badava una nit de lluna plena

I els petits serrells van obrir una porta secreta

En fer-se un forat als petits fils als colors sedosos

Vaig trobar-me en un país màgic…

Si entres al Món del Teixits

Veuràs coses meravelloses

I com l’Alícia al País de les Meravelles

Dolçament vagaràs.

Si entres al Món dels Teixits

Difícilment trobaràs la sortida

I sense el mite de l’Ariadna, al Laberint,

Seràs atrapat per sempre!

Amb la catifa brodada amb fils d’or

Sols brillants t’ompliran de llum

Mars t’ofegaran amb ones daurades

I Déu t’ho somriurà tot…

Centaures, unicorns, gorgones i nereides,

Tot el que puguis imaginar aquí es farà realitat

Somnis teixits amb un telar celestial

Dins de la teva ment...

Si entres al Món del Teixits

Veuràs coses meravelloses

I com l’Alícia al País de les Meravelles

Dolçament vagaràs.

Se entres al Món dels Teixits

Difícilment trobaràs la sortida

I sense el mite de l’Ariadna, al Laberint,

Seràs atrapat per sempre

Ο ΕΦΙΑΛΤΗΣ ΤΗΣ ΠΕΡΣΕΦΟΝΗΣ / ΨΥΧΗΣ “El malson de Persèfone”

Bon temps per a tothom ! Sóc Rocío i m’encanten el llatí i el grec i la seva cultura. Intento que els meus alumnes els coneguin i els estimin també. Hi ha una cançó de Sofia Segarra que es diu “La meva àvia” i diu coses tan boniques com aquestes: “el meu home abans de morir em va dir, que quatre coses us havia de ensenyar: primer estimar la terra, després estimar la llar, estimar la llengua, estimar el català…”.

Quan comença el curs , els hi poso: primer quenden bocabadats, després comencen a preguntar, i aquests perquès m’encanten ja que els porten, sense que s’adonin, a les “entranyes” de la cultura clàssica… Les seves preguntes esperen les meves respostes, però poc a poc, ells troben les seves respostes… És fantàstic!!!

He trobat una cançó en grec modern que es diu “El malson de Persèfone”; la música és meravellosa, però el vídeo ja en direu…

Εκεί που φύτρωνε φλισκούνι κι άγρια μέντα
κι έβγαζε η γη το πρώτο της κυκλάμινο…
τώρα χωριάτες παζαρεύουν τα τσιμέντα
και τα πουλιά πέφτουν νεκρά στην υψικάμινο!

Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!

Εκεί που σμίγανε τα χέρια τους οι μύστες,
ευλαβικά πριν μπουν στο θυσιαστήριο…
τώρα πετάνε αποτσίγαρα οι τουρίστες
και το καινούργιο παν να δουν διϋλιστήριο.

Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!

Εκεί που η θάλασσα γινόταν ευλογία
κι ήταν ευχή του κάμπου τα βελάσματα…
τώρα καμιόνια κουβαλάν στα ναυπηγεία
άδεια κορμιά σιδερικά παιδιά κι ελάσματα.

Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!

Aquesta actuació és de Spiros Sakkas.

Rocío
professora de grec i de llatí
Institut Puig-Reig

P.S.:  Hola sóc de nou Rocio i des del nostre bloc Quod sumus us convido a llegir amb atenció aquesta traducció del “Malson de Persèfone“. Veritablement, us imagineu a la nostra Persèfone mirant des d’un balcó i observant els seus voltants? què pensaria? Estaria contenta, agafaria una depressió, o lluitaria pel seu món? què ens diria a nosaltres, mortals?

Allí, on el poliol i la salvatge menta van créixer
i la terra va germinar el primer cicle,
ara els pagesos regategen pel ciment
i els ocells cauen morts als forns.

Dorm, Persèfone
en els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…

Allí on els místics es donaren la mà
amb respecte a l’entrar al lloc sagrat,
ara els turistes llencen burilles
i miren fixament la nova refineria de benzina.

Dorm, Persèfone
En els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…

Allí on el mar fou beneït
i el belar de les cabres fou una pregària,

ara els camions duen a les drassanes
cossos buits, nens fets de trossos de metall i xapa.

Dorm, Persèfone
en els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…

Manowar plurilingüe

Manowar-Father (Πατέρα)

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/fnHM7nunUBw[/youtube]

Μικρό παιδί
Με πήρες απ’ το χέρι
Πατέρα, να σου πω
Τώρα καταλαβαίνω

Είδα καλό από κακό
Μου έμαθες να ζω
Το πιο μεγάλο δώρο
Που μπορούσα να δεχτώ

Ποτέ δεν μ’ έβλαψες
Μ΄έκανες δυνατό
Όταν είχα λάθος
Και δεν είμουν σωστός

Μέρες με γέλιο
Κι’ άλλες με καβγά
Μα γνώριζες, μια μέρα
“’Εχεις δίκιο”, θα σ’ έλεγα

Μαζί μου
Στη κάθε λέξη μου
Της κάθε ώρας
Κάθε ημέρας
Σ’ ότι κάνω
Είμαι, μέρος σου

Η ζωή μας, ζωή σου
Βάση σχεδίου
Και πάντα πρόθυμα
Δούλεψες σκληρά

Χέρια φιλόξενα
Μόνο παρέχουν
Και για χάρη σου
Έμαθα να ζω

Μαζί μου
Στη κάθε λέξη μου
Της κάθε ώρας
Κάθε ημέρας
Σ’ ότι κάνω
Απλά, μέρος σου

Πατέρα, μια στιγμή
Πάντοτε γνώριζες
Κάθε λέξη σου, ήταν αληθινή

Manowar- Father (Padre)

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=OG0x6q_I7As[/youtube]

Manowar- Father (Father)

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=keycC13L0No&spfreload=10[/youtube]

També tenen una cançó que explica la Ilíada d’Homer, com es pot veure a aquest article del Fil de les Clàssiques.

Què n’opineu de tot això? Les havíeu escoltat abans?

Carlos Rocamora, 2n Batxillerat Llatí i Grec.