Mélissa Michelle Marjolec Laveaux va néixer el 9 de gener de 1985 és una cantant i compositora canadenca i guitarrista d’ascendència haitiana. La seva música s’ha descrit com una barreja d’arrels, folk i blues.
Ulysses ( Mélissa Laveaux)
What I’d give to be fought for
Have you long for more
Where’s my Trojan horse
I ain’t got no Ulysses
I watch the seas
I suck the heat out of the breeze
If Homer was my homeboy
he’d write me fairytales
And no more tragedies
Euripides and Sappho
Easy on the scrolls
you draw your ink upon my soul….
I’m no heaven-beautied Helen
Driving nations through hell all for my face
And with some grace
I hope for space
Amongst your heated desires
I don’t want no lukewarm lover
Want to be smothered
Brazing in red heat and fire
The others weren’t a chore I see
You’d fall for them
Why do you stand before me? …
I wanna break your knees
Aquesta cantant ha compost una cançó que es diu “Ulysses“. Ulisses és un dels personatges de l’obra de l’Odissea d’Homer.
Coneixeu aquesta cantant? Us agrada la cançó?
De què parla aquesta cançó?
Qui era Ulisses? Quines característiques tenia?
A quins altres literats i personatges mitològics es refereix? Per què els esmenta?
Quines altres cançons coneixes de la pervivència d’aquest heroi homèric en la música?
No sabia qui era EnriqueBunbury i mirant per internet, vaig trobar un article molt interessant, també vaig veure que aquí a L’Empremta d’Orfeu hi ha algun article sobre ell, Alicia. Aquest article deia que Safo havia influenciat aquest canten en una de les seves cançons.
Safo va ser un personatge molt important dins la literatura grega, ja que va ser una gran poetessa que vivia a l’Illa de Lesbos. Aquesta poeta valorava molt l’amor. Els clàssics encara perviuen i influencien a molts artistes de l’actualitat.
Podem veure la influència de Safo en la cançó El rescate, de Enrique Bunbury.
El tema principal d’aquesta cançó és el preu a pagar per l’amor apassionat que un dedica a algú que no ens fa cas. Bunbury es revela com algú desesperat, conscient que els seus esforços són inútils, també podem veure que valora més l’amor que qualsevol bé material com per exemple els diners o coses grandioses. Aquesta cançó a un poema de Safo, el qual parla de que ni la riquesa, els exèrcits tan valorats pels homes, ni cap cosa sobre la terra, gens d’això val res relativament a la persona de la qual s’està enamorada. Sabríeu dir a quin poema fa referència? i de quina manera?
Bunbury menciona el mateix, però d’una forma més moderna. Que diu?
Aquí us deixo la lletra:
Desde la plaza de armas de un lugar cualquiera, te escribo una carta para que tú sepas lo que ya sabías, aunque no lo dijeras. Espero que llegue a tus manos y, que no la devuelvas.
Que pagues el rescate que abajo te indico. Yo tampoco me explico, por qué no acudí antes a ti. Pero nadie puede salvarme, nadie sabe lo que sabes, y tampoco entregarían lo que vale mi rescate.
No hay dinero, ni castillos, ni avales, ni talonarios, no hay en este mundo, -aunque parezca absurdo-, ni en planetas por descubrir, lo que aquí te pido. Y no te obligo a nada que no quieras. Las fuerzas me fallan, mis piernas no responden; te conocen, pero no llegan a ti.
Decidí por eso mismo, un mecanismo de defensa. Presa como está mi alma, con la calma suficiente, ser más fuerte, y enfrentarme cuanto antes a la verdad, sin dudar un segundo, lo asumo, sólo tú puedes pagar el rescate.
Devuélveme el amor que me arrebataste, o entrégaselo, lo mismo me da, al abajo firmante; pues no hay en este mundo, -aunque parezca absurdo-, ni en planetas por descubrir, lo que aquí te pido.
Y no te obligo a nada que no quieras. Las fuerzas me fallan, mis piernas no responden, te conocen, pero no llegan a ti.
Y no te obligo a nada que no quieras. Las fuerzas me fallan, mis piernas no responden, te conocen, pero no llegan a ti.
Coneixeu aquest cantant?
Qui era Safo? Creieu que aquesta cançó fa referència a un dels poemes de Safo? Per què?
Per què creieu que un artista com Enrique Bunbury s’ha inspirat en una poeta com Safo?
Coneixeu a més cantants que s’inspirin en els autors clàssics, per tal de fer les seves cançons?
Fent referència al poeta contemporani grec Konstantinos Kavafis, podem veure que molta gent ha fet traduccions dels seus poemes i com alguns cantants les han adaptat en forma de cançons. Aquest és el cas del poema de Kavafis “Ítaca”, el qual ha estat traduït per més d’una persona i adaptat en cançons com és l’exemple que segur que coneixeu d’aquest mateix poema adaptat per Lluís Llach, “Ítaca“. Doncs en Lluís Llach va quedar captivat per la poesia de Kavafis i els poemes que més li agradaven els va adaptar ell mateix a partir de la traducció al català de Carles Riba.
La versió que seguidament us presenten va ser traduïda pel professor de la Universitat de Xile Miguel Castillo Didier, llicenciat en llengua Grega. La lletra la va interpretar Patricio Anabalón, qui ha realitzat una brillant musicalització dels principals poetes grecs, poemes representats en el seu disc “Ítaca”. El disc és un viatge per més de 27 segles de poesia grega, partint de Safo, del segle VII A.C., passant per Kavafis i fins i tot dos premis Nobel: Seferis i Elytis. “Ítaca” a més a més és el primer treball en llengua castellana de musicalització de poesia grega.
Seguidament deixem el poema original “Ítaca” escrit per Kavafis en grec, la seva llengua materna:
I aquí us deixem el vídeo de la cançó “Ítaca” de Patricio Anabalón:
Sabíeu que la cançó, tant d’en Lluís Llach com la de Patricio Anabalón, anomenada “Ítaca” té aquesta història al seu darrere? Sabeu de cap altre grup de música que utilitzi ‘”Ítaca” en les seves cançons?
Burning Love és una cançó que va saltar a la fama a través d’Elvis Presley, possiblement la més popular d’aquest autor.
Aquesta cançó la podem relacionar amb el tòpic literari Ignis amoris, que considera que l’amor és com un foc interior. És un dels més usats en poemes literaris d’estil eròtic. També s’anomena flamma amoris.
Al llarg de la història s’han descrit de moltes formes diferents la sensació d’estar enamorat: uns diuen que és com sentir papallones en l’estómac, uns altres que la temperatura corporal augmenta amb solament mirar a l’estimat o estimada i molta gent ho defineix com alguna cosa frenètica que és impossible de controlar i et fa dir coses sense raonar abans. Totes aquestes definicions fan referència a un amor pur i veritable, en el qual la flama mai nos’apaga i s’és capaç de morir per la persona estimada.
[youtube]https://youtu.be/zf2VYAtqRe0[/youtube]
La lletra de la cançó:
“Burning love”
Lord Almighty, I feel my temperature rising Higher higher It’s burning through to my soulGirl, girl, girl You gonna set me on fire My brain is flaming I don’t know which way to goYour kisses lift me higher Like the sweet song of a choir You light my morning sky With burning loveOoh, ooh, ooh, I feel my temperature rising Help me, I’m flaming I must be a hundred and nine Burning, burning, burning And nothing can cool me I just might turn into smoke But I feel fine
Cause your kisses lift me higher Like a sweet song of a choir And you light my morning sky With burning love
It’s coming closer The flames are now licking my body Please won’t you help me I feel like I’m slipping away It’s hard to breath And my chest is a-heaving
Lord have mercy, I’m burning a hole where I lay Cause your kisses lift me higher Like the sweet song of a choir You light my morning sky With burning love With burning love Ah, ah, burning love I’m just a hunk, a hunk of burning love Just a hunk, a hunk of burning love Just a hunk, a hunk of burning love Just a hunk, a hunk of burning love Just a hunk, a hunk of burning love Just a hunk, a hunk of burning love
Entorn de l’any 600 a. C., en la lírica grega ens trobem amb una figura femenina: la poeta Safo. Ella va compondre aquest poema on parla per primer cop dels efectes de l’amor. Creieu que ho va encertar? Què n’opineu?
ὢς γὰρ ἔς σ᾽ ἴδω βρόχε᾽, ὤς με φώνη-
σ᾽ οὖδεν ἔτ᾽ εἴκει,
ἀλλὰ κὰμ μὲν γλῶσσα ἔαγε, λέπτον
δ᾽ αὔτικα χρῶι πῦρ ὐπαδεδρόμακεν
Safo, 31, 7-10
Us animeu a traduir el fragment de Safo? Sabeu altres cançons amb aquest tòpic?