En la cançó “Alfa y omega” del disc “Cicatrices” de Natos & Waor al minut 1:13 hi diu la famosa frase d’ “Alfa y Omega, principio y fin” :

Kathe
Grec 1
Elektra és el nou disc de Joan Miquel Oliver enregistrat amb el teclista Jaume Manresa (company a Antònia Font) i el bateria Xarli Oliveri i la veu convidada de Joana Gomila. Amb ell tanca la trilogia començada amb el pintor Albert Pinya, el 2015 amb Pegasus i el 2017 amb Atlantis.
[youtube]https://youtu.be/NyHJgDSWaAI[/youtube]
Aquest disc que porta el nom de l’heroïna grega Electra, filla d’Agamèmnon, tracta de la figura discriminada de la dona i les dones en són les protagonistes, per exemple a “Per a totes ses mamàs”.
Què vol dir hipotèrmia? Quins ètims grecs formen el nom d’aquesta cançó? Hi guarden relació? A quin complex dóna nom Electra?…
[youtube]https://youtu.be/xqPrQOZR6tE[/youtube]
“Nosotros empleamos mucha electricidad en la música y me apetecía jugar con la fuerza, con la electricidad, con Elektra. En realidad todas las putadas que le pasan al personaje mitológico de Elektra le ocurren por ser mujer. He llegado a la conclusión de que la única diferencia entre los hombres y las mujeres es que los hombres tenemos más fuerza física. No hay más diferencias. Todo este movimiento feminista que hay ahora, y cuya literatura me parece muy interesante, pone de manifiesto que nosotros vivimos en una plena tradición machista. Me apetecía jugar con todo esto, y es en Elektra, la canción que da título al disco, donde todo esto se ve más claro”. Diu el músic Joan Miquel Oliver
“Esta renovada visión sobre el personaje de Elektra representa un ideal de mujer que no muestra una actitud sumisa, ante la vida, y mantiene una identidad rebelde y valiente en sus experiencias, a la hora de enfrentarse a la sociedad y su entorno”, segons l’artista Albert Pinya.
Quina relació podem establir entre aquesta Elektra i l’Electra del casal de Micenes? És Electra una dona discriminada?…
Locomondo és una banda grega de ska-reggae , formada per set membres. Aquest grup fusiona sons de Reggae, Ska i Carib amb elements musicals tradicionals grecs.
El grup grec Locomondo ha compost la cançó “Οδύσσεια” (Odissea) publicada l’any 2013. Aquesta cançó porta el nom de “Odissea” una de les obres d’Homer. Aquesta cançó podria fer referència a “les aventures d’Ulisses”, ja que es mencionen diversos llocs on va estar aquest heroi, el qual va viatjar per tota Grècia. A partir d’aquesta cançó tan divertida el grup Locomondo ens fa viatjar per Grècia.
[youtube]https://youtu.be/LsHhrXpKhKc[/youtube]
Abigail Quiñonez Lajones
2n Batx. Humanístic
Per tal de continuar ampliant els referents clàssics en els grups musicals, he preparat aquest kahoot (no en llatí sinó en castellà). A veure què us sembla!
Andrea Gómez
2n Batxillerat Humanístic (exempta de català)
Us agrada la música grega actual? Creieu que ens pot ajudar per aprendre la geografia de l’antiga Grècia?
Abigail Quiñonez
1batx.Grec
Anthrax és un grup nord-americà de Trash metal, un subgènere de heavy metal, formada en Nova York el 1981. Una de les seves cançons tracta sobre un conegut personatge mitològic, la Medusa.
Lletra original:
Endless curse, blood runs cold
Evil stare, will turn your flesh to stone
Land of doom, world of sin
All subside, don’t venture near
The island where she lives
Oh, she’ll suck you in
Destroyer of life, Demon
Oh I’m ready to strike, Gorgon
Serpents bride, the end awaits
Human prey, no swords or armor
Shield you from your fate
Hey you, you can’t escape
Wicked smile, full of lies
Head of snakes, approch her cave
But don’t look in her eyes
Oh, her eyes
Sieze, appease, deceive, die
Medusa, she’s staring at you
Medusa, with her eyes
Evil witch, cast her spell, seducing you
She’ll take you to the very depths of hell
cannot move, no eyes to see, a statue now
For all eternity Medusa laughs at you
And you’re her slave
Medusa, she’s staring at you
Medusa, with her eyes
Medusa, oh she’s cold.
Què us sembla aquesta cançó sobre la Medusa? Coneixeu alguna altra que tracti sobre aquest famós personatge mitològic? Sabeu què significa el nom del grup Anthrax?
Xènia Serra
2n Batx. C Llatí
Navegant per Youtube he trobat aquestes petites meravelles:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=mCsph5Pykvk[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=RP0e_rmDKS8[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=mJ0UB__I9j4[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=1LhT7rCC6O8[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=KQVa1Nb0eKI[/youtube]
Es tracta de Horrible Histories, una sèrie anglesa que es va començar a emetre el 2009, i que explicava la història als nens de manera amena i original, en forma de dibuixos animats i cançons, i abans us he mostrat diferents cançons que tenen a veure amb el món clàssic, sobretot amb el món grec. No n’he pogut trobar els lletres, perquè els propietaris dels vídeos no les dónen i ningú s’ha dedicat a escriure-les.
A mi, que m’encanta la història, m’ha encantat, sobretot la dels filòsofs…Avui, 20 de novembre de 2014, és el Dia Mundial de la Filosofia i aquesta és la meva contribució al seu reconeixement i el meu granet a la col·lecció de música amb referents clàssics filosòfics. Un dia per recordar també el rap de la filosofia del Deka que va fer de L’empremta d’Orfeu el seu treball de recerca i el va regalar a la seva tutora per tal que nosaltres el continuéssim.
Arnau Lario
2n Batx. Humanístic
A través de l’article de tòpics horacians arreu, de la cançoneta popular de la barqueta que fa referència a l’oda 1,14 d’Horaci, la nau com a al·legoria de l’estat, ens vàrem recordar d’aquesta altra cançó que de ben segur hem cantat de petits. Aquesta cançó fa referència a Caront, un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a l’Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront. Caront cobrava un pagament per viatge i per això als morts se’ls enterrava amb una moneda sota la llengua i gràcies a aquesta cançó, s’ha convertit en una figura típica de la cultura popular.
Al pasar la barca
me dijo el barquero
las niñas bonitas
no pagan dinero.
Yo no soy bonita
ni lo quiero ser
tome usted los cuartos
y a pasarlo bien.
Al volver la barca
me volvió a decir
las niñas bonitas
no pagan aquí.
Yo no soy bonita
ni lo quiero ser
las niñas bonitas
se echan a perder
Como soy tan fea
yo le pagaré
¡Arriba la barca
de Santa Isabel!
Argumenta per què fa referència a Caront. I no t’oblidis de citar-ne els versos.
Per cert, sabíeu que Charon fou un nom d’un grup musical?
Elisa Moya i F. Xavier Gras
2 Batx. C Grec
Ramón Melendi Espina, nascut a Oviedo el 21 de gener de 1979 és conegut artísticament com Melendi i és un cantautor espanyol. La seva especialitat en la música és la rumba amb influències de pop. Entre els seus albúms trobem: ‘Sin noticias de Holanda’, ‘Que el cielo espere sentao’, ‘Mientras no cueste trabajo’, ‘Curiosa la cara de tu padre’, ‘Aún mas curiosa la cara de tu padre’, ‘Volvamos a empezar’ i ‘Lágrimas desordenadas’ on trobem aquesta cançó anomenada Cheque al portamor.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=qdySinddDHw&feature=kp[/youtube]
Educadamente te daría un consejo,
que probablemente todavía no sabes,
el demonio sabe mucho más por viejo
que por ser el rey de todos nuestros males.
Con la realidad te vas a dar de bruces
si piensas que un euro es mejor que un detalle,
porque una ventana que da a un patio luces
puede brillar más que una que da a la calle.
Y ahora vete en busca de aquella cartera
que sostenga tus tratamientos de belleza, mientras tengas,
porque sabrás que eso no dura eternamente, amiga mía.
Así que vete en busca de cada delirio de grandeza
y si la vida te endereza y tu caballo ganador se te despeña
recuerda que tú rechazaste ser la flor para mi vida,
por ser sólo un pétalo en la de ese tipo.
Que pena me das niñita consentida,
con tu cheque falso al portamor vencido…
Aunque pensándolo bien:
¿Cuál sería nuestro futuro?
Tú que prefieres un peso que un beso
y yo no tengo ni un puto duro.
Tú que sólo comes hojas
y yo sólo carne roja.
Yo vivo en un cuento chino
y tú en una peli de Almodóvar.
Tú que presumes de atea
mientras yo vivo de la marea
que un dios puso en mi garganta.
Y ahora vete en busca de aquella cartera
que sostenga tus tratamientos de belleza, mientras tengas,
porque sabrás que eso no dura eternamente, amiga mía.
Así que vete en busca de cada delirio de grandeza
y si la vida te endereza y tu caballo ganador se te despeña
recuerda que tú rechazaste ser la flor para mi vida,
por ser sólo un pétalo en la de ese tipo.
Que pena me das niñita consentida,
con tu cheque falso al portamor vencido…
Yo sólo espero que esto no señale el broche
pero cuando no te quede techo que alcanzar
te sentirás vacía y como un jarro de agua fría será
cuando mires atrás.
En aquesta cançó surt un coneguedissím refrany: ‘Más sabe el diablo por viejo que por diablo’, però adaptat. Probablement està relacionat amb una sentència de Menandre: γνῶμαι δ᾿ ἀμείνους εἰσὶ τῶν γεραιτέρων, que vol dir: les sentències dels ancians són les millors.
També trobem una referència en els següents versos de De rosi nascentibus del poeta Ausoni.
Conquerimur, Natura, brevis quod gratia florum:
ostentata oculis ilico dona rapis.
quam longa una dies, aetas tam longa rosarum,
quas pubescentes iuncta senecta premit.
quam modo nascentem rutilus conspexit Eoos,
hanc rediens sero vespere vidit anum.
sed bene quod paucis licet interitura diebus
succedens aevum prorogat ipsa suum.
collige, virgo, rosas dum flos novus et nova pubes,
et memor esto aevum sic properare tuum.
Aquí tenim la traducció d’aquests versos:
Lamentem, naturalesa, que sigui breu la bellesa de les flors
Els arrabasses ràpidament les gràcies mostrades als ulls.
Tot just tan llarga com un sol dia és la vida de les roses;
la vellesa immediata les aclapara encara joves.
tan aviat arriben a la seva plenitud, les empeny la seva pròpia vellesa.
Si va veure néixer una l’Aurora rutilant,
a aquesta la caiguda de la tarda la contempla ja pansida.
Mas no importa: encara inexorablement hagi la rosa ràpida morir,
ella mateixa allarga la seva vida amb els nous brots.
Agafa les roses, noia, mentre està fresca la teva joventut,
però no oblidis que així llisca també la teva vida “
Aquest tòpic tan usual, ha estat utilitzat per poetes tan rellevants com Garcilaso de la Vega en el seu sonet XXIII, quin és aquest tòpic?
Quina estrofa fa referència als versos de De rosis nascentibus? I en quina estrofa trobem el refrany adaptat del què us hem parlat? I què penseu del títol? Creieu que està ben trobat?
Elisa Moya i F. Xavier Gras
2 Batx. C Grec i Llatí
Fent referència al poeta contemporani grec Konstantinos Kavafis, podem veure que molta gent ha fet traduccions dels seus poemes i com alguns cantants les han adaptat en forma de cançons. Aquest és el cas del poema de Kavafis “Ítaca”, el qual ha estat traduït per més d’una persona i adaptat en cançons com és l’exemple que segur que coneixeu d’aquest mateix poema adaptat per Lluís Llach, “Ítaca“. Doncs en Lluís Llach va quedar captivat per la poesia de Kavafis i els poemes que més li agradaven els va adaptar ell mateix a partir de la traducció al català de Carles Riba.
La versió que seguidament us presenten va ser traduïda pel professor de la Universitat de Xile Miguel Castillo Didier, llicenciat en llengua Grega. La lletra la va interpretar Patricio Anabalón, qui ha realitzat una brillant musicalització dels principals poetes grecs, poemes representats en el seu disc “Ítaca”. El disc és un viatge per més de 27 segles de poesia grega, partint de Safo, del segle VII A.C., passant per Kavafis i fins i tot dos premis Nobel: Seferis i Elytis. “Ítaca” a més a més és el primer treball en llengua castellana de musicalització de poesia grega.
Seguidament deixem el poema original “Ítaca” escrit per Kavafis en grec, la seva llengua materna:
I aquí us deixem el vídeo de la cançó “Ítaca” de Patricio Anabalón:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=NtkAV0UPCVA&feature=player_embedded#![/youtube]
Sabíeu que la cançó, tant d’en Lluís Llach com la de Patricio Anabalón, anomenada “Ítaca” té aquesta història al seu darrere? Sabeu de cap altre grup de música que utilitzi ‘”Ítaca” en les seves cançons?
Elisa Moya i F. Xavier Gras
2 Batx. C Grec