Arxiu d'etiquetes: Odissea
Ulysses, de Mason Jennings
La història de Wakefield i personatges afins. Amb @puntinho10, @mariabohigassal i Javier Marías:https://t.co/5ZWVlhIPxH
— Ciutat Maragda (@ciutatmaragda) 26 de novembre de 2017
Al final del programa de “Ciutat Maragda” de David Guzman a Catalunya Ràdio dedicat a Wakefield i Javier Marías, -al voltant d’un dels grans arguments literaris: esvair-se, desaparèixer i tornar molts anys més tard-, he conegut aquesta cançó, Ulysses, de Manson Jennings:
[youtube]https://youtu.be/gCxn7b3bYP8[/youtube]
I went in to twelve bookstores looking for ulysses
Motherwell led me to believe all my questions would be answered
Now i have it here sitting on the table
Another word for the universe
Loose green tea and a bonsai tree, an underground apartment
Check my e-mail and wash my clothes while my rice is cooking
Oh jesus christ, how i hate making phonecalls
So i lead a lonely life
A waterfall from a higher place told me all about you
The funeral of the man i was told me not to doubt you
Oh what we could do with your dress up round your shoulders
We could leave all our fear behind
I went in to the liquor store looking for a bottle
Of my favorite bombay gin, the answer to my problems
But to my delight the bottles were all taken
Ah yeah, another hero’s night
Quina relació creieu que té amb Ulisses?
Quines altres cançons amb referents de l’Odissea coneixeu?
SOLDADITO MARINERO de FITO y FITIPALDIS
Fito y Fitipaldis és un grup espanyol creat el 1998 per Fito Cabrales amb la intenció de publicar cançons que no eren de l’estil de la seva altra banda, Platero y Tú. El tipus de música és molt variat, des del rock al blues, soul o swing. Les lletres solen parlar d’històries personals.
L’altre dia, un amic meu va començar a tocar Soldadito marinero amb la guitarra i tots la vam cantar. Mentre cantava, vaig adonar-me que la cançó parla d’un mariner que s’enamora d’una sirena. Les sirenes eren éssers mitològics que tenien ales i vivien a una illa contra la qual els mariners que s’encandilaven amb les seves cançons xocaven i s’ofegaven. Odisseu per escapar-se’n es va fer lligar al pal major de la nau i va fer tapar amb cera les oïdes dels seus mariners.
Él camina despacito que las prisas no son buenas
En su brazo dobladita, con cuidado la chaqueta
Luego pasa por la calle dónde los chavales juegan
Él también quiso ser niño pero le pilló la guerra.
Soldadito marinero conociste a una sirena
de esas que dicen te quiero si ven la cartera llena
Escogiste a la más guapa y a la menos buena
Sin saber como ha venido te ha cogido la tormenta
Él quería cruzar los mares y olvidar a su sirena
la verdad, no fue difícil cuando conoció a Mariela
que tenía los ojos verdes y un negocio entre las piernas
hay que ver que puntería, no te arrimas a una buena.
Soldadito marinero conociste a una sirena
de esas que dicen te quiero si ven la cartera llena.
Escogiste la más guapa y a la menos buena
Sin saber como ha venido te ha cogido la tormenta
Después de un invierno malo, una mala primavera
dime por que estas buscando una lágrima en la arena
- Quines altres cançons relacionades amb el cant de sirenes coneixeu?
- Quin tòpic ovidià trobem en aquesta cançó?
Rocío Rodríguez Boza
1r de Batxillerat Humanístic
Sirena d’Ovella Xao
Ovella Xao és un grup de música català nascut a Sabadell l’any 2014, que fa música festiva. En formen part Pol Mòdol (veu), Aniol Riba (veu), Pau Mas (guitarra i veus), Josep Puig (baix), Arnau Marquina (teclat), Miquel Bonmassip (bateria), Aleix Herraiz (trombó) i Sergi Montcada (trompeta). El nom del grup és un joc amb l’himne popular Bella ciao, després d’uns primers temps en què tocaven amb el nom de DS21, una etapa molt experimental per a ells. Toquen música per ser tocada en directe, però sense renunciar a estils com l’ska o el reggae.
Aquesta cançó s’anomena Sirena. Una sirena era un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix. Les sirenes primitives tenien aparença de mig ocell o rèptil i mig dona. Es caracteritzaven per tenir una veu musical magnífica i atractiva.
Això es pot veure a l’Odissea, d’Homer. Quan Ulisses en la seva aventura de tornada cap a casa Ítaca passa per una localització on hi ha sirenes, i com que Ulisses vol escoltar el seu magnífic cant, encara que sap que les sirenes canten per atreure els mariners i devorar-los, ordena als seus tripulants es posin tamps a les orelles i que a ell el lliguin en el màstil del vaixell amb el que viatgen, així aconsegueix sentir el cant d’aquest éssers sense ser devorat.
Cuentan que yace desnudita, ay qué chica tan bonita, mi mulata favorita. Sus curvas son más que peligrosas porque cuando las veo se me para el corazón.
Llevo así muchas semanas, despierto en mi cama tumbado sin poder dormir, porque ella me está volviendo loco. No tengo más opción que darle mi corazón.
Baila, morena, morena, quiero verte moverte, sirena, sirena, quiero ver carnecita, uuuh, mulanita, quiero verte bailar que acabamos de empezar.
Siento que llegará el momento en el que podré tenerte no sólo aquí en mi mente. Besarte podría bien curarme de esta enfermedad que padezco sin cesar.
Seguiré esperando el día en que en mi te fijes y podamos juntos salir, porque eres lo único que quiero. No tengo más opción si no quieres mi pasión.
Baila, morena, morena, quiero verte moverte, Sirena, Sirena, quiero ver carnecita, uuuh, mulanita, quiero verte bailar que acabamos de empezar.
Coneixeu més relats mitològics on surtin sirenes? I cançons?
Eloi Salat Navarro, alumne de clàssiques de 2n de Batxillerat
Odisea , de Blon
Blon és un MC que participa en les batalles de galls, que són una competició anual de freestyle que està basada en la capacitat que tenen els rapers per improvisar en un combat verbal de rimes en el qual s’obté una millor puntuació com més s’humiliï al rival.
[youtube]https://youtu.be/IBoJ8VW2az8[/youtube]
Estoy al borde del colapso
Mi sentencia es la estrategia de Phil Jackson
Fuera de problemas, pero dentro de tu Smartphone
Practico sexo tocando el cuerpo del saxo
La mente en el Sahara, el pulso en la Antártida
Agarro al verbo con la mano de Fátima
Mis cojones pesan más que mis lágrimas
Cada segundo es una letra marcada en la lápida
Sumido en una constante odisea
Mi azotea no tiene muebles de Ikea
Vi gigantes donde debí ver a Dulcinea
Masturbo a mi mente para eyacular ideas
Presa de esta cefalea que golpea mi tarea y que bloquea lo que el genio interior crea
Busco mi inspiración cuando la luna parpadea
Pero siempre llega tarde como el transfer de David De Gea
Pase del dicho al hecho, del niño maltrecho al hombre satisfecho
Cuando se ensartan sus músculos para sacar provecho
Yo prefiero ejercitar al que late dentro del pecho
La inmensidad me hace sentir minúsculo
La vida es una puta sin escrúpulos
Del sobre al curro, del curro al sobre
Hay que tragar muchas ratas antes de forjarte un hombre
Diseño trajes con el diccionario
Vocabulario de encaje, el viaje más lejano
Donde las neuronas son un engranaje insano
Mezclo léxico salvaje con lenguaje cotidiano
Aprendí con dolor, que el mayor error siempre es la mayor lección
Que las malas lenguas son la mejor promoción
Y que no hace falta el oro para ser el campeón
Aprendí que un interior conmovedor no es inferior a un exterior encantador
Un billete de 10 euros te resulta seductor,
Pero mil monedas de un céntimo son del mismo valor
Analizo el entorno como Galilei
Hay tantas moscas vestidas de Cassius Clay
Tanto falso mecenas pero no sé qué os creéis
Subiendo fotos, de niños desnutridos desde un Iphone 6
Lejos de la rutina,
La terapia del papel es mi mejor medicina
Ficción clandestina,
El pico de oro, la piel de gallina
El primero de la fila, misión cumplida
Esencia divina, presencia genuina
Empieza la partida
Mi conciencia es la chispa, mi lengua la gasolina
- Què és L’Odissea i quina petjada té en la literatura i en la música?
Maryama Saho 1r Batx. Humanístic
Penélope, de Robi Rosa
Draco Cornelius Rosa Suárez també conegut com Robi Draco Rosa, és un músic, cantant, compositor, productor, poeta, i empresari, guanyador de múltiples Premis Grammy i Premis Grammy Llatins, nascut a Estats Units de pares porto-riquenys.
“Penélope” és una de les cançons del seu àlbum “Vagabundo“, publicat l’any 1996. Aquesta cançó té un nom que és un referent clàssic i que és molt important dins “l’Odissea”, ja que era un dels personatges principals. Penèlope era l’esposa d’Ulisses el rei d’Ítaca, el qual va haver d’esperar durant 20 anys mentre estava a la “Guerra de Troia”.
Podem dir que la lletra de la seva cançó és molt significativa i pot tenir algun tòpic literari amagat. Podeu dir algun?
Lletra de la cançó:
Me despierto en el alba
soñando no sé qué
desayuno con lluvia
y te recuerdo en el café.
Soñé tu figura lejos,
esperando en los suburbios del olvido (Penélope)
y me vi solo,
zarpando en barcos de oro que llené con regalos para ti
y luego vi que por celos el mar de mis tormentos,
se tragaba el barco,
y aquel loco que era yo…
y todo naufragó.
Que lejos tú,
que lejos yo,
los escombros de mi vida se deslizan por la lluvia
recordando a Penélope.
Me abandono a las olas,
me escupen del mar.
Han pasado los años,
nadie sabe dónde estás.
Las calles desiertas por la noche
y tu cara se dibuja en mi memoria
Los árboles, se abrazan,
como bosques de esqueletos
en la lluvia… mi sueño naufragó.
Que lejos tú,
que lejos yo
llueven lágrimas de menta y me emborracho de amargura
olvidando a Penélope.
Que lejos tú,
que lejos yo
los escombros de mi vida se deslizan por la lluvia
olvidando a Penélope.
Me refugio en las tabernas y me vuelvo taciturno
olvidando a Penélope (Penélope)
Que lejos tú (Penélope)
que lejos yo
lo que queda de mi vida lo malgasto en los tugurios
recordando a Penélope
lo que queda de mi vida lo malgasto en los tugurios
recordando a Penélope
recordando a Penélope (Penélope)
1. Coneixeu aquest cantant? D’on prové la paraula “vagabund”?
2. De què parla la cançó? Heu trobat algun tòpic literari?
3. Qui era Penèlope i per què era tan important en l’obra de L’odissea?
4. Qui va escriure L’Odissea?
5. Quin paral·lelisme podem establir entre la Penèlope homèrica i la d’aquesta cançó?
Abigail Quiñonez Lajones
2n Bat Humanístic
The Odyssey, de Symphony X
Symphony X és una banda nord-americana de power metall progressiu de Nova Jersey, fundada el 1994 pel guitarrista Michael Romeo.
“The Odyssey” és el sisè àlbum oficial de la banda de metall progressiu Symphony X llançat l’any 2002.
Letra original
The Odyssey
[Part I Odysseus’ Theme / Overture]
[music / orchestration – Romeo]
[instrumental]
[Part II – Journey to Ithaca]
[music – Romeo]
[lyrics – Allen, Romeo]
To the one that I love, my journey has begun
When our eyes meet once more there will be peace
The taste of your lips the warmth of your touch
again, forever, two souls as one
Seems like forever that my eyes have been denied
Home – I’m dreaming of the home
I’ve been twenty years away from all I ever knew
to return would make my dream come true
Seasons of sorrow have stolen all my years
I miss the rolling hills of Ithaca
I’ve been through battles and cried a sea of tears
but the tide is changing, and with it all my fears
Seems like forever that my eyes have been denied
Home – I’m dreaming of the home
I’ve been twenty years away from all I ever knew
to return would make my dream come true
Behold the sea and winds of Jove
We set sail guided by the stars above
The ports of Troy escape our view
a cold and stormy fate awaits our rendezvous
Onward we ride, into the raging fury
Setting our course by the moon and sun
We forge ahead seeking glory
Yet the journey has just begun
Onward we ride – nine days we brave her might
we are coming home…
[Part III – The Eye]
[music- Romeo]
[lyrics – Romeo]
Awakened at dawn – Land dead ahead
with the winds of the morning we change course
no remorse, a place forbidden to all
Search all the grounds – find food and water
Yet journey not into the Cave of Woe
long ago, a legend spoke of a beast
A thousand riches hidden deep within the stone
A thousand nightmares mortal blood forever flows
A mountainous black – engulfed in a shadow
a bone-chilling growl and an Eye of Hate
a ghastly fate – held prisoner by the Eye
Yet he must sleep – as the daylight fades
we focus our senses and sharpen our blade
we take aim – In silence we strike
A thousand riches hidden deep within the stone
A thousand nightmares – blood runs forever – from the Eye…
[Part IV – Circe (Daughter of the Sun)]
[music – Romeo]
[Lyrics – Romeo]
We sit adrift on the open sea
The gift of wind, by Zeus, concealed – so carelessly
We break the waves on a course untrue
across the endless plain of blue – a new coast in view
Yeah…
We carouse with the maiden
beneath her eyes the madness lies
…in mystery
I drink deep from the chalice
of gold and jade – my senses fade
…I’m mesmerized
Stay – like those before
I condemn you all – from walk to crawl
…metamorphasized
No – my will it defies her
speak the verse – lift the curse
…she’s mesmerized
Am I asleep?
Tell me Daughter of the Sun
There’s vengeance in the air and all things must be undone
[Part V – Sirens]
[music – Romeo]
[lyrics – Romeo]
Dire warnings –
told by the sorceress in white
‘false bringers of love’ – Sirens
echoing songs from above
Wings flowing –
floating on Sea of Lies
I defy their vision
Elysium swallows my cries
Embracing –
maidens of lust stimulate
and manipulate my senses
I welcome a watery grave
Tied steadfast to the mast
tragedy awaits me
I’m falling victim
betrayed by the sea
[Part VI – Scylla and Charybdis]
[a) Gulf of Doom]
[b) Drifting Home]
[music / orchestration – Romeo]
[instrumental]
[Part VII – The Fate of the Suitors / Champion of Ithaca]
[music – Romeo]
[lyrics – Lepond, Romeo]
So this is home…
In the guise of a beggar – Minerva guides my way
I find my kingdom in jeopardy
Vengeance – it swells within me
As I spy so many who eye my Queen
I’ll make them pay for this blasphemy… All will see
Triumphant – Champion of Ithaca
I will right all the wrongs
Let the Gods sing my song
Triumphant – Champion of Ithaca
Let a new life begin
my journey has come to and end
A contest of valor
‘to pierce the twelve rings
in a single arrow’s flight’
Yet, not a one can string the bow
My veil of silence lifted
All is revealed
revenge burns in my heart
thrashing and slashing down all my foes…to claim the throne
Triumphant – Champion of Ithaca
I will right all the wrongs
Let the Gods sing my song
Triumphant – Champion of Ithaca
Let a new life begin
this is the end of my Odyssey
Seems like forever that my eyes have been denied
Home – I’m finally home
I’ve been twenty years away from all I ever knew
I have returned to make my dream come true
Lletra traduïda al castellà:
LA ODISEA
Parte I – Obertura del tema “La Odisea”- Instrumental
Parte II-
VIAJE A ITACA
Para aquella a quien yo amo, mi viaje ha comenzado
Habrá paz cuando nuestros ojos se encuentren una vez más
El sabor de tus labios, el calor de tu tacto
Otra vez, para siempre, dos almas unidas
Parece una eternidad que han sido negados a mis ojos
Hogar, sueño con el hogar
He estado veinte años fuera de todo lo que conocía
Volver haría mi sueño realidad
Épocas de penas han robado todos mis años
Hecho de menos las colinas ondulantes de Itaca
He estado en batallas y llorado un mar de lágrimas
Pero la situación está cambiando, y con ello todos mis miedos
Parece una eternidad que han sido negados a mis ojos
Hogar, sueño con el hogar
He estado veinte años fuera de todo lo que conocía
Volver haría mi sueño realidad
Contemplo el mar y los vientos de Júpiter
Zarpamos guiados por las estrellas en el firmamento
Los puertos de Troya escapan de nuestra vista
Un frío y tormentoso destino espera a nuestro encuentro
Hacia delante navegamos, dentro de una furia embravecida
Fijando nuestro curso por la luna y el sol
Avanzamos con rapidez persiguiendo la gloria
El viaje todavía acaba de comenzar
Hacia delante navegamos nueve días afrontamos su poder
Volvemos a casa
Parte III
EL OJO
Despiertos al amanecer, delante, tierra muerta
Con los vientos matinales cambiamos nuestro curso
Sin remordimientos, un lugar prohibido para todos
Registrar todos los terrenos- Encontrar agua y comida
No vayáis todavía a la Cueva del Martirio
Hace tiempo, una leyenda hablaba de una bestia
Miles de riquezas enterradas profundamente dentro de la roca
Miles de pesadillas, sangre mortal fluye eternamente
Negra montaña- rodeado de una sombra
Un espeluznante rugido y un Ojo del Odio
Un espantoso destino- retenido prisionero por el Ojo
Todavía debe de estar durmiendo- mientras la luz del día se apaga
Agudizamos nuestros sentidos y afilamos nuestras hojas
Apuntamos – En silencio atacamos
Miles de riquezas enterradas profundamente dentro de la roca
Miles de pesadillas- la sangre corre eternamente desde el ojo.
Parte IV
CIRCE (HIJA DEL SOL)
Vamos a la deriva en el mar abierto
El regalo del viento, oculto por Zeus- tan despreocupadamente
Rompemos las olas en un curso inexacto
A través de una interminable llanura azul- una nueva costa a la vista
Si…
Nos vamos de juerga con la doncella
Bajo sus ojos yace la locura
En misterio….
Bebo todo del cáliz
De oro y jade -mis sentidos se desvanecen
Estoy hipnotizado
Engañado- como los anteriores
Os condeno a todos- De caminar a arrastraros (9)
Transformados
No- mi voluntad la desafía
Recito el verso (10)- Desaparece la maldición
Está hipnotizada
¿Estoy durmiendo?
Dime hija del sol
Hay venganza en el aire y todas las cosas deben de ser deshechas
Parte V
SIRENAS
Horrendos avisos
Contadas por la hechicera de blanco
“Falsos portadores del amor”- Sirenas
resonando canciones desde arriba
Corre el viento
Flotando en un mar de mentiras
Desafía sus visiones
Eliseo engulle mis ruegos
Aceptando
Doncellas de la lujuria estimulan
y manipulan mis sentidos
Recibo una mojada tumba
Atado firme al mástil
La tragedia me espera
Soy una víctima debilitada
Engañado por el mar
Parte VI
ESCILA Y CARIBDIS (instrumental)
Parte VII
EL DESTINO DE LOS PRETENDIENTES/DEFENSOR DE ITACA
Asi que este es el hogar
Con el aspecto de un pordiosero- Minerva me guía en mi camino
Encuentro mi reino en peligro
Venganza- aumente dentro de mí.
Mientras descubro a muchos que observan a mi reina
Les haré pagar por esta blasfemia. Ya lo verán.
Victorioso- Defensor de Itaca
Enderezaré a todos los malos
Dejad que los dioses canten mi canción
Victorioso- Defensor de Itaca
Deja que comience una nueva vida.
Mi viaje ha llegado a su fin
Una disputa de valor
“Atravesar los doce anillos
de un solo flechazo”
Todavía, nadie puede encordar el arco (11)
Mi velo del silencio se alzó (12)
Todo es revelado
La venganza arde en mi corazón
Despellejando y rajando a todos mis enemigos- para reclamar el trono
Victorioso- Defensor de Itaca
Enderezaré a todos los malos
Dejad que los dioses canten mi canción
Victorioso- Defensor de Itaca
Deja que comience una nueva vida
Este es el fin de mi odisea
Parece una eternidad que han sido negados a mis ojos
Hogar- al fin estoy en casa
He estado veinte años fuera de todo lo que conocía
He vuelto para convertir mi sueño en realidad.
- Per què creieu que porta aquest nom aquest àlbum?
Abigail Quiñones
2n Batx. Humanístic
Vull brindar d’Aspencat
Aspencat és un grup musical alacantí, més concretament de Xaló, a la Marina Alta (País Valencià). El seu estil s’ha basat en l’ska, el reggae i el drum and bass, però en l’actualitat han avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. Han aconseguit així, un estil propi combinant sons electrònics amb l’estil que ha predominat fins aleshores. En l’actualitat conformen una de les bandes més referents del País Valencià, que amb l’aturada dels Obrint Pas se’ls ha considerat com els seus successors actuals.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Z3IfBnpPt6c[/youtube]
La meua vida era un mirall trencat,
com una borratxera traicionera de treball i soledat, sí!
Una caiguda lliure en tobogan, fins que va aparèixer el teu cos salat.
I vàrem viure el nostre maig del 68,
i ens atrinxeràvem els diumenges al caliu del nostre llit,
de la barbàrie col·lectiva i de l’hivern d’aquest país.
I somiàvem que escapàvem amb els Maquis cada nit,
viatjàvem en el temps a la Comuna de París,
esperàvem la victòria per arribar a la glòria i colmar aquest desig.
Preparats pel que vinguera, per alliberar la fera,
acabar-nos la botella, delirar i alçar la veu.
Viure és respirar, caminar per avançar i no sempre caus de peu.
Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.
Van anar passant els dies que s’han convertit en anys,
jo ja em conec el teu somriure que és un poderós parany,
que m’atrapa i em fa lliure en un segon a parts iguals.
I vàrem fer un gran viatge iniciàtic,
per buscar l’essència com els mestres Presocràtics,
vam trencar de sobte la rutina que no omplia en un avió cap al sudest asiàtic.
I recorde una escapada cap a Eivissa el mes d’abril,
i un immens cap setmana a la Festa Major de Vic,
tu eres dolça i malcriada, si tinc la teua mirada jo no necessite abric.
Vull que em cantes a l’orella Bella Ciao sobre l’arena,
cada nit de lluna plena, delirar i alçar la veu.
Viure és respirar, caminar per avançar i tu sempre caus de peu.
Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.
Jugarem a la teua disparant imaginaris.
Puc separar el joc de la raó quan el motiu ets tu,
activa-la ja, activa-la ja, activa-la ja!
Tracte de pacte i evite entrar en el acte,
si trenca el clímax decline,
perquè em convé pose rima,
jugant al joc de l’abstracte,
active l’olfacte!
Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.
- Què poden significar els dos versos de la cançó que estan en negreta?
- Què és un viatge iniciàtic? Quina gran obra literària clàssica seria un viatge iniciàtic?
- Què vol dir quan diu ‘’buscar l’essència com els mestres Presocràtics’’?
- Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques 2n batxillerat
Ulisses en la música
A Premià de Dalt s’ha celebrat el primer Dia d’Ulisses arran d’una plat de ceràmica de la col·lecció del Museu de Premià de Dalt, pertanyent als segles III i IV on es representen dues escenes de l’Odissea d’Homer.
Al Catalunya Vespre (16/09/2016)de Catalunya Ràdio ho van anunciar tot referint-se a la pervivència de l’Odissea en la música (Quins fragments han seleccionat? Quina obra de Monteverdi? Què en saps de les cançons amb referències homèriques de Cream i de Susanne Vega?
Vosaltres a partir de Les aventures d’Ulisses ja coneixeu l’argument de l’Odissea i els mites del cicle troià, ara és el moment de trobar més pervivència en la música, tant clàssica com moderna, a més d’escoltar el cant de les sirenes i saber-ne el seu significat.
“Odisea” d’Ozuna
[youtube]https://youtu.be/iAnrv40rJbE[/youtube]
Juan Carlos Ozuna Rosat, conegut artísticament com a “Ozuna“, és un cantant de la nova generació de música urbana (reggaeton). Va néixer en Sant Joan, Puerto Rico, el 13 de març de 1992, i està gaudint d’una tremenda popularitat.
“Odissea” és el nou àlbum de Ozuna (“El negrito de ojos claros“). L’ha tret l’any 2016, i és un dels àlbums més esperats pels seus seguidors. Aquest compte amb la participació d’estrelles de la música urbana.
Aquest cantant de música urbana ha utilitzat un referent clàssic com L’Odissea i això és molt característic, ja que s’ha inspirat en aquest referent per tal de crear el seu nou àlbum musical.
- Què és L’Odissea i quina petjada té en la literatura i en la música?
- Coneixes aquest cantant? Què et sembla que utilitzi un referent com l’Odissea en el seu àlbum?
- Per què creus que li ha posat aquest nom? De què tracta aquesta cançó? A què es refereix quan diu odissea?
- Saps més cançons d’aquest cantant que puguin tenir referents clàssics?
Abigail Quiñonez Lajones
2n Batx. Humanístic