Arxiu d'etiquetes: Odissea

L’Odissea, el viatge de Ningú d’Elies Monxolí

Spotify

Odissea, el viatge de Ningú és una lliure recreació de l’Odissea d’Homer en forma de conte musical, literari i plàstic.

Amb la veu narradora d’Amàlia Garrigós, la música i la veu d’Elies Monxolí en les onze cançons i els collages de Pere Salinas, naveguem i fem el viatge iniciàtic d’Ulisses —que haurà d’aprendre a dir-se Ningú—a través de les seves aventures amb Polifem, Circe, a l’Hades, amb Calipso, Nausica, Penèlope…

Com diu Laura Borràs al pròleg, aquest llibre-CD és també un patchwork cultural, un homenatge amb referències a grans poetes de la Mediterrània com ara Dante, Ausiàs March, Kavafis o Salvador Espriu. Tot plegat, una hora de plaer majúscul, irresistible!

Imatge de previsualització de YouTube

És Odissea, el viatge de Ningú (Edicions 96), un llibre-disc que té concert i espectacle, amb un pròleg de Laura Borràs, que es va presentar amb tots els honors al Palau de la Música de València el passat 30 de novembre, i que ressegueix, en deu episodis, el viatge d’Ulisses, ‘aquell home astut d’enginy multiforme’, des de Troia fins a Ítaca.

Tal com explica Elies Monxolí, cantautor i músic, catedràtic, estudiós de la literatura comparada ha agafat ‘la part més literària del periple d’Ulisses’, la que ell mateix explica als feacis quan, acollit a taula, li pregunten ‘per què plores?’.

El llibre-disc comença fent un homenatge a Homer, recitant les primeres paraules del clàssic en la versió de Joan Francesc Mira: ‘Conta’ns, oh Musa, d’aquell de mil cares que féu mil viatges / quan arrasà el castell i la vila sagrada de Troia.’ Tot seguit una interpretació lliure del poema Ítaca de Kavafis. Després, les aventures més importants de l’heroi esdevenen cançons i cada personatge té assignat un instrument concret: Ulisses, la trompa; Polifem, l’oboè i el saxo; Circe, el violí; Calipso, el clarinet; Nausica, l’acordió; Penèlope, l’arpa…

A la primera part de la cantata hi ha Polifem, el ciclop dins la cova: ‘és el plom, el món pre-racional, l’instint. Ulisses ha d’aconseguir eixir de la caverna, deslliurar-se del salvatge que només té un ull, que, per tant, no hi pot veure clar, que de fet no s’hi veu’. I, com que cada personatge té els seus instruments reservats, Polifem té l’oboè, ‘una llum blanca’, amb saxos barítons, amb una cadència ‘densa, molt greu, de plom’.

‘La lluna ha eixit’, canta Ulisses en la veu de Monxolí, des de la seva presó de roca ‘i jo no l’he vist’. Fins que cega el monstre i aconsegueix fugir, convertit en Ningú. De la foscor del plom va passant a la llum blanca de la lluna: l’heroi de la Mediterrània (musicat amb la trompa, instrument de l’èpica heroica, dels tambors i les batalles guanyades) arriba a l’illa d’Eea, on viu Circe: ‘ella és la maga, el poder’. Li l’ofereix a Ulisses i li anuncia que haurà de travessar mars i tempestes i, com en un vers de Salvador Espriu, ‘la casa dels morts’. Circe, la de belles trenes, que s’embolcalla amb el so del violí, que és ‘un instrument tan versàtil que pot fer tot allò que ell vulga’.

Així que Ulisses baixa a l’Hades: hi troba ‘la revelació de la saviesa’, de la mà de tres figures femenines (l’instrument, ara, ben humà: tres veus de dona), la dea Persèfone, una au lluminosa i la seva mare: ‘li regalen la tríada platònica: veritat, bellesa i bondat’.

Les dues darreres figures, Calipso i Nausica, tant l’una com l’altra finalment abandonades pel viatger, marquen el camí de la plata a l’or: la nimfa (el clarinet: ‘el més nostàlgic de l’orquestra’) ofereix a Ulisses la immortalitat, i ell roman a la seva illa, ‘sotmès a l’amor’; però ‘el sol vermell comença a tremolar’, i el crida. Nausica, la princesa dels feacis, que queda unida al polifònic acordió, és ‘la sensualitat, la tendresa, la pell, la joventut, la gran temptació’. Per això, potser, en la intertextualitat que amara tota la composició, reserva Monxolí a Nausica ‘els focs artificials de la poesia renaixentista, amb Ausiàs Marc i amb Dante, el seu mestre, i amb Garcilaso, també, el seu deixeble, i amb l’alemany Angelus Silesius’: hi ha l’amor i el cor i la rosa i tot es va fent roig perquè el navegant va arribant a destí.

Que és Ítaca i és el viatge, també, ja ho sabem perquè ens ho cantaven Kavafis i Llach i ens ho reprèn la simfonia de Monxolí: ‘Ítaca està transfigurada perquè ell està transfigurat: pobra és Ítaca, diu, però pura és la mirada’. Més que no pas l’illa, però, fins i tot, en aquesta obra el destí és Penèlope: ‘ella és el sol, està col·locada en el lloc més elevat, la possibilitat de la unió del ying i el yang, diguem-ne, és l’or dels alquimistes, ja està més enllà de la raó’. I la representa el so transparent de l’arpa.

Imatge de previsualització de YouTube

Ben mirat, cadascun dels personatges amb què es troba Ulisses, explica Elies Monxolí, ‘representa un aprenentatge o una temptació de quedar-se. De fet, cada personatge ets tu. I la pregunta queda en l’aire: qui ets tu?’

La resposta, al final, lliga amb el començament: Ningú. És el nom que escull Ulisses per confondre el ciclop Polifem. I és el cercle tancat en la darrera cançó, ‘Ningú, la llum d’Ítaca’, on conflueixen tots els instruments que han donat sentit a l’obra, finalment en plenitud: Polifem hi veu clar, Calipso deixa de plorar, Circe ja no amaga res, tot queda il·luminat per la llum del sol i les altres estrelles, com en el vers famós.

I així s’acaba la història, ens resumeix l’autor, amb ‘l’absència d’atributs personals: ser Ningú és ser tots; ser Ningú és ser poble’.

 

 

‘Els clàssics ho són perquè ens parlen de nosaltres, de la naturalesa humana que sembla que no canvia al llarg dels segles.’ Així explica Elies Monxolí que avui encara tinguem present l’Odissea.  ‘Aquest poema èpic ens captiva, ens atrau, ens parla de tu i de mi, de la quotidianitat, de les pors i dels anhels. Ho fa d’una manera bellíssima, nova, cada vegada que la tornem a visitar. I hi tornem perquè també nosaltres naveguem cap a Ítaca, com Ulisses, com Ningú, i amb més força que mai!’

Escolteu aquesta lliure recreació de l’Odissea en forma de conte musical, literari i plàstic que ja s’ha presentat a diversos municipis del país i també a Palerm.  Aquest estiu a Empúries.

Ulysses, de Mason Jennings

Al final del programa de “Ciutat Maragda” de David Guzman a Catalunya Ràdio dedicat a Wakefield i Javier Marías, -al voltant d’un dels grans arguments literaris: esvair-se, desaparèixer i tornar molts anys més tard-, he conegut aquesta cançó, Ulysses, de Manson Jennings:

Imatge de previsualització de YouTube

I went in to twelve bookstores looking for ulysses
Motherwell led me to believe all my questions would be answered
Now i have it here sitting on the table
Another word for the universe
Loose green tea and a bonsai tree, an underground apartment
Check my e-mail and wash my clothes while my rice is cooking
Oh jesus christ, how i hate making phonecalls
So i lead a lonely life
A waterfall from a higher place told me all about you
The funeral of the man i was told me not to doubt you
Oh what we could do with your dress up round your shoulders
We could leave all our fear behind
I went in to the liquor store looking for a bottle
Of my favorite bombay gin, the answer to my problems
But to my delight the bottles were all taken
Ah yeah, another hero’s night

Quina relació creieu que té amb Ulisses?
Quines altres cançons amb referents de l’Odissea coneixeu?

SOLDADITO MARINERO de FITO y FITIPALDIS

Fito y Fitipaldis és un grup espanyol creat el 1998 per Fito Cabrales amb la intenció de publicar cançons que no eren de l’estil de la seva altra banda, Platero y Tú. El tipus de música és molt variat, des del rock al blues, soul o swing. Les lletres solen parlar d’històries personals.

L’altre dia, un amic meu va començar a tocar Soldadito marinero amb la guitarra i tots la vam cantar. Mentre cantava, vaig adonar-me que la cançó parla d’un mariner que s’enamora d’una sirena. Les sirenes eren éssers mitològics que tenien ales i vivien a una illa contra la qual els mariners que s’encandilaven amb les seves cançons xocaven i s’ofegaven.  Odisseu per escapar-se’n es va fer lligar al pal major de la nau i va fer tapar amb cera les oïdes dels seus mariners.

Él camina despacito que las prisas no son buenas
En su brazo dobladita, con cuidado la chaqueta
Luego pasa por la calle dónde los chavales juegan
Él también quiso ser niño pero le pilló la guerra.

Soldadito marinero conociste a una sirena
de esas que dicen te quiero si ven la cartera llena
Escogiste a la más guapa y a la menos buena
Sin saber como ha venido te ha cogido la tormenta

Él quería cruzar los mares y olvidar a su sirena
la verdad, no fue difícil cuando conoció a Mariela
que tenía los ojos verdes y un negocio entre las piernas
hay que ver que puntería, no te arrimas a una buena.

Soldadito marinero conociste a una sirena
de esas que dicen te quiero si ven la cartera llena.
Escogiste la más guapa y a la menos buena
Sin saber como ha venido te ha cogido la tormenta

Después de un invierno malo, una mala primavera
dime por que estas buscando una lágrima en la arena

  • Quines altres cançons relacionades amb el cant de sirenes coneixeu?
  • Quin tòpic ovidià trobem en aquesta cançó?

Rocío Rodríguez Boza

1r de Batxillerat Humanístic

Sirena d’Ovella Xao

Ovella Xao és un grup de música català nascut a Sabadell l’any 2014, que fa música festiva. En formen part Pol Mòdol (veu), Aniol Riba (veu), Pau Mas (guitarra i veus), Josep Puig (baix), Arnau Marquina (teclat), Miquel Bonmassip (bateria), Aleix Herraiz (trombó) i Sergi Montcada (trompeta). El nom del grup és un joc amb l’himne popular Bella ciao, després d’uns primers temps en què tocaven amb el nom de DS21, una etapa molt experimental per a ells. Toquen música per ser tocada en directe, però sense renunciar a estils com l’ska o el reggae.

Resultat d'imatges de ovella xao

Aquesta cançó s’anomena Sirena. Una sirena era un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix. Les  sirenes primitives tenien aparença de mig ocell o rèptil i mig dona. Es caracteritzaven per tenir una veu musical magnífica i atractiva.

Això es pot veure a l’Odissea, d’Homer. Quan Ulisses en la seva aventura de tornada cap a casa  Ítaca passa per una localització on hi ha sirenes, i com que Ulisses vol escoltar el seu magnífic cant, encara que sap que les sirenes canten per atreure els mariners i devorar-los, ordena als seus tripulants es posin tamps a les orelles i que a ell el lliguin en el màstil del vaixell amb el que viatgen, així aconsegueix sentir el cant d’aquest éssers sense ser devorat.

Resultat d'imatges de ulisses sirenes
Ulisses i les sirenes, d’Herbert James Draper 1909

Cuentan que yace desnudita, ay qué chica tan bonita, mi mulata favorita. Sus curvas son más que peligrosas porque cuando las veo se me para el corazón.

Llevo así muchas semanas, despierto en mi cama tumbado sin poder dormir, porque ella me está volviendo loco. No tengo más opción que darle mi corazón.

Baila, morena, morena, quiero verte moverte, sirena, sirena, quiero ver carnecita, uuuh, mulanita, quiero verte bailar que acabamos de empezar.

Siento que llegará el momento en el que podré tenerte no sólo aquí en mi mente. Besarte podría bien curarme de esta enfermedad que padezco sin cesar.

Seguiré esperando el día en que en mi te fijes y podamos juntos salir, porque eres lo único que quiero. No tengo más opción si no quieres mi pasión.

Baila, morena, morena, quiero verte moverte, Sirena, Sirena, quiero ver carnecita, uuuh, mulanita, quiero verte bailar que acabamos de empezar.

Coneixeu més relats mitològics on surtin sirenes? I cançons?

Eloi Salat Navarro, alumne de clàssiques de 2n de Batxillerat

Odisea , de Blon

Blon és un MC que participa en les batalles de galls, que són una competició anual de freestyle que està basada en la capacitat que tenen els rapers per improvisar en un combat verbal de rimes en el qual s’obté una millor puntuació com més s’humiliï al rival.

Imatge de previsualització de YouTube

Estoy al borde del colapso 
Mi sentencia es la estrategia de Phil Jackson 
Fuera de problemas, pero dentro de tu Smartphone 
Practico sexo tocando el cuerpo del saxo 

La mente en el Sahara, el pulso en la Antártida 
Agarro al verbo con la mano de Fátima 
Mis cojones pesan más que mis lágrimas 
Cada segundo es una letra marcada en la lápida 

Sumido en una constante odisea 
Mi azotea no tiene muebles de Ikea 
Vi gigantes donde debí ver a Dulcinea 
Masturbo a mi mente para eyacular ideas 

Presa de esta cefalea que golpea mi tarea y que bloquea lo que el genio interior crea 
Busco mi inspiración cuando la luna parpadea 
Pero siempre llega tarde como el transfer de David De Gea 

Pase del dicho al hecho, del niño maltrecho al hombre satisfecho 
Cuando se ensartan sus músculos para sacar provecho 
Yo prefiero ejercitar al que late dentro del pecho 

La inmensidad me hace sentir minúsculo 
La vida es una puta sin escrúpulos 
Del sobre al curro, del curro al sobre 
Hay que tragar muchas ratas antes de forjarte un hombre 

Diseño trajes con el diccionario 
Vocabulario de encaje, el viaje más lejano 
Donde las neuronas son un engranaje insano 
Mezclo léxico salvaje con lenguaje cotidiano 

Aprendí con dolor, que el mayor error siempre es la mayor lección 
Que las malas lenguas son la mejor promoción 
Y que no hace falta el oro para ser el campeón 

Aprendí que un interior conmovedor no es inferior a un exterior encantador 
Un billete de 10 euros te resulta seductor, 
Pero mil monedas de un céntimo son del mismo valor 

Analizo el entorno como Galilei 
Hay tantas moscas vestidas de Cassius Clay 
Tanto falso mecenas pero no sé qué os creéis 
Subiendo fotos, de niños desnutridos desde un Iphone 6 

Lejos de la rutina, 
La terapia del papel es mi mejor medicina 
Ficción clandestina, 
El pico de oro, la piel de gallina 

El primero de la fila, misión cumplida 
Esencia divina, presencia genuina 
Empieza la partida 
Mi conciencia es la chispa, mi lengua la gasolina

  • Què és L’Odissea i quina petjada té en  la literatura i en la música?

Maryama Saho 1r Batx. Humanístic

Penélope, de Robi Rosa

Draco Cornelius Rosa Suárez també conegut com Robi Draco Rosa, és un músic, cantant, compositor, productor, poeta, i empresari, guanyador de múltiples Premis Grammy i Premis Grammy Llatins, nascut a Estats Units de pares porto-riquenys.

7_20121016165841-6666666
Draco Rosa

Penélope” és una de les cançons del seu àlbum “Vagabundo“, publicat l’any 1996. Aquesta cançó té un nom que és un referent clàssic i que és molt important dins “l’Odissea”, ja que era un dels personatges principals. Penèlope era l’esposa d’Ulisses el rei d’Ítaca, el qual va haver d’esperar durant 20 anys mentre estava a la “Guerra de Troià”.

Imatge de previsualització de YouTube

Podem dir que la lletra de la seva cançó és molt significativa i pot tenir algun tòpic literari amagat. Podeu dir algun?

Lletra de la cançó:

Me despierto en el alba
soñando no sé qué
desayuno con lluvia
y te recuerdo en el café.

Soñé tu figura lejos,
esperando en los suburbios del olvido (Penélope)
y me vi solo,
zarpando en barcos de oro que llené con regalos para ti
y luego vi que por celos el mar de mis tormentos,
se tragaba el barco,
y aquel loco que era yo…
y todo naufragó.

Que lejos tú,
que lejos yo,
los escombros de mi vida se deslizan por la lluvia
recordando a Penélope.

Me abandono a las olas,
me escupen del mar.
Han pasado los años,
nadie sabe dónde estás.
Las calles desiertas por la noche
y tu cara se dibuja en mi memoria
Los árboles, se abrazan,
como bosques de esqueletos
en la lluvia… mi sueño naufragó.

Que lejos tú,
que lejos yo
llueven lágrimas de menta y me emborracho de amargura
olvidando a Penélope.

Que lejos tú,
que lejos yo
los escombros de mi vida se deslizan por la lluvia
olvidando a Penélope.
Me refugio en las tabernas y me vuelvo taciturno
olvidando a Penélope (Penélope)

Que lejos tú (Penélope)
que lejos yo
lo que queda de mi vida lo malgasto en los tugurios
recordando a Penélope
lo que queda de mi vida lo malgasto en los tugurios
recordando a Penélope
recordando a Penélope (Penélope)

1. Coneixeu aquest cantant? D’on prové la paraula “vagabund”?

2. De què parla la cançó? Heu trobat algun tòpic literari?

3. Qui era Penèlope i per què era tan important en l’obra de L’odissea?

4. Qui va escriure L’Odissea?

5. Quin paral·lelisme podem establir entre la Penèlope homèrica i la d’aquesta cançó?

Abigail Quiñonez Lajones

2n Bat Humanístic

The Odyssey, de Symphony X

Symphony X és una banda nord-americana de power metall progressiu de Nova Jersey, fundada el 1994 pel guitarrista Michael Romeo.

Symphony
Symphony

“The Odyssey” és el sisè àlbum oficial de la banda de metall progressiu Symphony X llançat l’any 2002.

Per què creieu que porta aquest nom aquest àlbum?

 

Abigail Quiñones

2n Batx. Humanístic

Vull brindar d’Aspencat

Aspencat és un grup musical alacantí, més concretament de Xaló, a la Marina Alta (País Valencià). El seu estil s’ha basat en l’ska, el reggae i el drum and bass, però en l’actualitat han avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. Han aconseguit així, un estil propi combinant sons electrònics amb l’estil que ha predominat fins aleshores. En l’actualitat conformen una de les bandes més referents del País Valencià, que amb l’aturada dels Obrint Pas se’ls ha considerat com els seus successors actuals.

Imatge de previsualització de YouTube

La meua vida era un mirall trencat,

com una borratxera traicionera de treball i soledat, sí!

Una caiguda lliure en tobogan, fins que va aparèixer el teu cos salat.

I vàrem viure el nostre maig del 68,

i ens atrinxeràvem els diumenges al caliu del nostre llit,

de la barbàrie col·lectiva i de l’hivern d’aquest país.

I somiàvem que escapàvem amb els Maquis cada nit,

viatjàvem en el temps a la Comuna de París,

esperàvem la victòria per arribar a la glòria i colmar aquest desig.

Preparats pel que vinguera, per alliberar la fera,

acabar-nos la botella, delirar i alçar la veu.

Viure és respirar, caminar per avançar i no sempre caus de peu.

Vull brindar per hui i per demà

per les cartes que hem de jugar,

cremar les nostres penes vora mar.

I vull brindar i alçar tots els gots,

cada cop sentir-te més prop

i ser el combustible del teu foc.

Van anar passant els dies que s’han convertit en anys,

jo ja em conec el teu somriure que és un poderós parany,

que m’atrapa i em fa lliure en un segon a parts iguals.

I vàrem fer un gran viatge iniciàtic,

per buscar l’essència com els mestres Presocràtics,

vam trencar de sobte la rutina que no omplia en un avió cap al sudest asiàtic.

I recorde una escapada cap a Eivissa el mes d’abril,

i un immens cap setmana a la Festa Major de Vic,

tu eres dolça i malcriada, si tinc la teua mirada jo no necessite abric.

Vull que em cantes a l’orella Bella Ciao sobre l’arena,

cada nit de lluna plena, delirar i alçar la veu.

Viure és respirar, caminar per avançar i tu sempre caus de peu.

Vull brindar per hui i per demà

per les cartes que hem de jugar,

cremar les nostres penes vora mar.

I vull brindar i alçar tots els gots,

cada cop sentir-te més prop

i ser el combustible del teu foc.

Jugarem a la teua disparant imaginaris.

Puc separar el joc de la raó quan el motiu ets tu,

activa-la ja, activa-la ja, activa-la ja!

Tracte de pacte i evite entrar en el acte,

si trenca el clímax decline,

perquè em convé pose rima,

jugant al joc de l’abstracte,

active l’olfacte!

Vull brindar per hui i per demà

per les cartes que hem de jugar,

cremar les nostres penes vora mar.

I vull brindar i alçar tots els gots,

cada cop sentir-te més prop

i ser el combustible del teu foc.

 

  • Què poden significar els dos versos de la cançó que estan en negreta?
  • Què és un viatge iniciàtic? Quina gran obra literària clàssica seria un viatge iniciàtic?
  • Què vol dir quan diu ‘’buscar l’essència com els mestres Presocràtics’’?
  • Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques 2n batxillerat

Ulisses en la música

Ulisses kid
Dia d’Ulñisses a Premià de Dalt: Ulisses kid

A Premià de Dalt s’ha celebrat  el primer Dia d’Ulisses arran d’una plat de ceràmica de la col·lecció del Museu de Premià de Dalt, pertanyent als segles III i IV on es representen dues escenes de l’Odissea d’Homer.

plat_ulisses_b_baixa_6

Dia d'Ulisses a Premià de Dalt
Dra Isabel Rodà a Premià de Dalt tot explicant el plat de circe

Al Catalunya Vespre (16/09/2016)de Catalunya Ràdio  ho van anunciar tot referint-se a la pervivència de l’Odissea en la música (Quins fragments han seleccionat? Quina obra de Monteverdi?  Què en saps de les cançons amb referències homèriques de Cream i de Susanne Vega?

Vosaltres a partir de Les aventures d’Ulisses ja coneixeu l’argument de l’Odissea i els mites del cicle troià, ara és el moment de trobar més pervivència en la música, tant clàssica com moderna, a més d’escoltar el cant de les sirenes i saber-ne el seu significat.

“Odisea” d’Ozuna

Imatge de previsualització de YouTube

Juan Carlos Ozuna Rosat, conegut artísticament com a “Ozuna“, és un cantant de la nova generació de música urbana (reggaeton). Va néixer en Sant Joan, Puerto Rico, el 13 de març de 1992, i està gaudint d’una tremenda popularitat.

13495570_10157007638440368_5485688070827042767_o-555555

“Odissea” és el nou àlbum de Ozuna (“El negrito de ojos claros“). L’ha tret l’any 2016, i és un dels àlbums més esperats pels seus seguidors. Aquest compte amb la participació d’estrelles de la música urbana.

Aquest cantant de música urbana ha utilitzat un referent clàssic com L’Odissea i això és molt característic, ja que s’ha inspirat en aquest referent per tal de crear el seu nou àlbum musical.

Imatge de previsualització de YouTube
  • Què és L’Odissea i quina petjada té en  la literatura i en la música?
  • Coneixes aquest cantant? Què et sembla que utilitzi un referent com l’Odissea en el seu àlbum?
  • Per què creus que li ha posat aquest nom? De què tracta aquesta cançó? A què es refereix quan diu odissea?
  • Saps més cançons d’aquest cantant que puguin tenir referents clàssics?

Abigail Quiñonez Lajones

2n Batx. Humanístic