Tag Archives: Referents clàssics

Ex vite vita

El cap de setmana passat vaig anar a un dinar familiar on ens van donar cava Llopart. Aquest portava una etiqueta amb una inscripció llatina: Ex vite vita, que vol dir “La vida ve del cep” i la vaig agafar per portar-la a la classe de llatí. Allà ens va coincidir amb una traducció de selectivitat que estàvem fent, ja que parlava d’un pagès, de les coses que conreava i els animals que cuidava. Llavors amb la Dolors vam buscar a la pàgina web del Llopart per mirar si aquelles caves tenien relació amb els romans i vam trobar, que el 1335, un antecessor de la família Llopart, Bernardus Leopardi, va rebre la concessió d’unes vinyes situades en l’actual heretat can Llopart de Subirats. Durant uns segles aquesta família va continuar cultivant productes de l’agricultura mediterrània, fins que al segle XVIII van decidir dedicar-se únicament a la vitivinicultura. La frase Ex vite vita és el lema que ha acompanyat les successives generacions de la família Llopart. La dedicació del conreu de les vinyes i l’obtenció i la criança de vins culmina, amb l’elaboració, el 1887, de les primeres ampolles de CAVA LLOPART.

Gisela Rovira
2n de BAT Llatí
INS Anton Busquets i Punset
Sant Hilari Sacalm

Torna a Aracne la poesia inèdita amb referents: “Hortènsies” de Pepita Castellví

 

HORTÈNSIES

Clara nit d’estiu. Sèiem a les cadires
arrenglerades davant del castell
enmig d’una disbauxa d’hortènsies rosa.
Amb una música brillant, fonda
com escrita en un pentagrama d’algues,
les notes del “Preludi” de Debussy
“Ce qu’a vu le vent d’ouest”
ens envoltaven mentre la lluna
espiava per les finestres de la nit.
La suavitat del vespre em feia somiar;
Iris que estima Zèfir, el vent de l’Oest,
corre, jugant a amagar-se del seu estimat.
L’alè transparent del vent
esbulla la cabellera lluent
d’Iris que amb les seves ales daurades
vola encenent Arcs de Sant Martí.
El somni és breu, l’encanteri es trenca
i em torna a la bellesa
de la música de Debussy.

PEPITA CASTELLVÍ

Lancia i les lletres de l’alfabet grec

Fa poc que vam iniciar el curs de grec, i com cada any és imprescindible aprendre’n l’alfabet. Com a exercici la Margalida ens va proposar que busquéssim lletres gregues a la nostra vida quotidiana i ens va dir que ens sorprendríem de la gran quantitat de lletres que trobaríem.

Jo creia que ja no en podríem trobar masses d’aquestes lletres a causa que aquesta activitat ja s’havia fet els anys anteriors com podeu veure aquí, però no va ser així.

Tot va començar quan mirant la televisió vaig veure un nou model de la marca Lancia. Es tractava del nou Lancia Ypsilon. Buscant més a fons vaig veure que en el blog hi havia múltiples articles que parlaven sobre els referents grecs en els cotxes, com ara aquest de la Teresa.

Però el que no sabia era que aquesta marca no tenia només un o dos cotxes que utilitzaven lletres gregues simplement com una anècdota sense cap importància. Sinó que la marca Lancia portaven fent cotxes i relacionant-los amb lletres gregues des de fa més d’un segle.

Això em va portar a preguntar-me quants cotxes tenia Lancia amb les lletres de l’alfabet grec, i aquest és el resultat:

Eric Andreu Carvajal

1r Batxillerat C

Comediants estrena la seva visió de Persèfone

La companyia de Joan Font ens acosta a la seva visió de l’Hades en un format molt cabareter, encapçalat per Àngels Gonyalons en el paper d’una pèrfida i sensual Persèfone. L’espectacle, que compta amb la música i l’actuació de Ramon Calduch, s’estrena a Catalunya en el marc de la 49ª edició del Festival de la Porta Ferrada, després de fer el seu debut internacional el mes de juny a Moscou.

Gaby

Tot el soroll del món, de Vicenç Llorca

Tot el soroll del món (ed. Columna, 2011) és la primera novel·la del poeta Vicenç Llorca (vid. Les places d’Ulisses i En absència de l’àngel a El Fil de les Clàssiques). Amb molta sensibilitat, amb un llenguatge cinematogràfic i alhora poètic, farcit de molts referents literaris i pictòrics, planteja si l’amor pot donar una segona oportunitat en persones marcades per una relació sentimental anterior.

Vaig tenir el goig d’assistir i enregistrar la presentació del llibre a la Biblioteca Can Llaurador de Teià:

[youtube]https://youtu.be/fzH5YJkAuq8[/youtube]

En llegir la novel·la, em vaig adonar del magnífic joc en què Vicenç, un poeta metafísic com el seu protagonista en Francesc Bertran, utilitzava el viatge de plaer a la República Dominicana i al país veí d’Haití  per endinsar-se en el viatge interior dels seus diferents personatges, tal com en el periple odisseic de l’heroi grec Ulisses. Hic et nunc no desvetllaré tot el que jo hi he arribat a trobar, espero que llegiu el llibre i, si pot ser amarats de l’experiència de la lectura homèrica, virgiliana, dantesca o …, llavors ja descobrireu tot el que en ell s’hi amaga. També us adonareu ara que és època de vacances, temps de viatjar, que el viatge, tant avui com en temps d’Homer, d’Alexandre el Gran, d’Hanníbal o de Sèneca, sempre ens proporciona coneixement  i ens fa millors, talment la lectura d’un bon llibre(vid. El viaje en la Antigüedad, de Fernando Lillo).

Reprodueixo aquí un petit fragment de la carta que, a Tot el soroll del món, el vell americà Charles deixa a la recepció de l’hotel com a comiat per a Francesc Bertran, i ja veureu que a més de les referències clàssiques que equiparen els embats de l’huracà Melinda a l’erupció del volcà Vesuvi i la mort de Plini el Vell (vid. El Fil de les Clàssiques) a mi em recorda la mort d’un personatge de l’Odissea, sabeu quin?:

Deixaré que Melinda sigui el forat negre que em faci avançar en la dimensió del temps i de l’espai. No, no m’he tornat boig. Se’n recorda de Plini el Vell? No va poder evitar acostar-se fins al Vesuvi per contemplar l’espectacle únic de la natura que s’expressava sublim en l’erupció del volcà. Doncs bé, me n’aniré a la platja i avançaré i avançaré envers Melinda. I ella, que em comprendrà, m’agafarà als seus braços i ja seré en el joc veloç de la felicitat de fondre’m amb la natura, com en un gran bes. I si no em pren és perquè encara no és el moment, i ho comprendré amb humilitat. En qualsevol cas, tot el que tindrà vostè de mi serà unes hores en què ens haurem dit més veritats que no molts éssers estimats en una vida. No compta la quantitat, sinó la qualitat que guanyem en l’experiència dels fets i de les vides a través de la intensitat dels moments. Com una llum de l’eternitat. pàg. 264, Ed. Columna, 2011.

Encapçala la novel·la una cita molt ben aconseguida de Secretum de Petrarca:

Excute pectus tuum acriter; invenies cunta que nosti, si ad ignorata referantur, eam proportionem obtinere quam collatus Occeano rivolus estivis siccandus ardoribus.

(…) Sed ille mos vester execrandus est; transitoria curatis, eterna negligitis.

Fruïu de la lectura, ocupeu-vos de les coses que paguen la pena!

N.B.: Si voleu seguir tota l’actualitat de la novel·la visiteu el bloc de l’autor, Quadern Blau.

Margalida

“Carpe diem” de Pepita Castellví


CARPE DIEM


Aprofita el moment,
que no se t’escapin
els dies entre els dits.
No et perdis entre els somnis,
entre l’estrèpit
dels enganys.
La vida s’escola
ràpida cap el mar.
No perdis ni un instant.
agafa amb dits forts el temps
I lliga’l fortament a tu,
no deixis que s’adormi
entre els teus braços.
Escolta la ràpida
remor de la sang
i viu, viu, com si fos
l’últim dia del món.

Pepita Castellví

Què es un clàssic?

Llegiu el fragment següent del premi Nobel de literatura T. S. Eliot (1888-1965) que pertany a un text titulat «Què és un clàssic?» (PAU 2003-2004).
Enumeraré certes qualitats que jo espero que tingui un «clàssic»… i que crec que es troben totes en Virgili… Un clàssic només pot sorgir quan una civilització és madura; quan una llengua i una literatura són madures; i ha de ser l’obra d’una ment madura… Maduresa de la ment: aquesta necessita història i la consciència de la història… Hi ha d’haver el coneixement almenys d’un altre poble altament civilitzat, i d’un poble d’una civilització que sigui prou propera per haver influït i entrat a la nostra… Des del començament Virgili, com els seus contemporanis i predecessors immediats, adaptava i usava constantment els descobriments, les tradicions i els invents de la poesia grega. Usar una literatura estrangera d’aquesta manera indica un estadi de civilització que va més enllà de fer servir només els estadis anteriors de la pròpia –tot i que crec que podem dir que cap poeta no ha mostrat més sentit de la proporció que Virgili en els usos que feia de la poesia grega i llatina anterior.

  • Es compleix en el cas de Virgili la condició que estableix Eliot de conèixer «almenys un altre poble altament civilitzat»? Quin?
  • En què i a partir de quan havia «influït» aquesta civilització en la civilització llatina?
  • A qui es refereix Eliot quan parla dels «contemporanis i predecessors immediats» de Virgili?
  • Com es concreta en la temàtica de l’Eneida el fet que Virgili mostrés un gran «sentit de la proporció en els usos que feia de la poesia grega i llatina anterior»? Quins poetes representaven «aquesta poesia grega i llatina anterior» en el cas de Virgili?
  • Penseu que en l’època de Virgili les elits polítiques i intel·lectuals de Roma eren plenament conscients de la importància històrica del poble romà? Quin era un dels principals objectius de l’Eneida en aquest sentit? Qui havia impulsat la seva redacció?

Alumnes de Llatí de 2n de batxillerat

Els Argonautes i la lluita contra el càncer

Tal com us confessava fa uns dies, l’esmorzar de diumenge, amb la flaire de cafè en l’aire i l’olor de paper acabat d’imprimir del diari, és un dels plaers setmanals que em donen energia per entomar la rutina del dilluns següent. Font, doncs, de gaudi íntim, és també moment de descobertes i sorpreses.

Aquesta vegada ha estat una referència mitològica la que ha cridat la meva atenció, en llegir un titular que deia Jàson i el càncer, seguit d’aquest paràgraf introductori:

Jàson i els argonautes es van embarcar amb un objectiu comú: aconseguir el velló d’or. Avui, els argonautes també s’embarquen, però el seu objectiu és derrotar el càncer.

Es tracta d’una interessant entrevista a Antoni Brugarolas, metge i director de la plataforma d’oncologia de l’hospital USP Sant Jaume de Torrevella. He de confessar que no coneixia aquest eminent científic, però gràcies a aquest article he descobert un metge i cirurgià docte en la seva especialitat i pioner en la investigació oncològica, però també amb una base humanística que acaba d’arrodonir la seva vàlua com a científic.

[Foto: Andreu Puig]

Us recomano que llegiu l’article i us demano que desenvolupeu les referències mitològiques que s’hi fan, per tal d’explicar el paral·lelisme en què es basa el títol. En quin moment de la entrevista es fa la referència mitològica i per què?

TERESA

Què té a veure la casa indiana amb la domus romana?

Sempre m’han cridat l’atenció les cases indianes del Maresme. Qui pogués viure en una d’elles! En estudiar a classe de llatí l’habitatge romà, en vaig plantejar una possible relació. Ja em comentareu què us han semblat els paral·lelismes que he establert i què n’opineu vosaltres.

Irena Jagustín
2n batx Llatí