El cap de setmana passat vaig anar a un dinar familiar on ens van donar cava Llopart. Aquest portava una etiqueta amb una inscripció llatina: Ex vite vita, que vol dir “La vida ve del cep” i la vaig agafar per portar-la a la classe de llatí. Allà ens va coincidir amb una traducció de selectivitat que estàvem fent, ja que parlava d’un pagès, de les coses que conreava i els animals que cuidava. Llavors amb la Dolors vam buscar a la pàgina web del Llopart per mirar si aquelles caves tenien relació amb els romans i vam trobar, que el 1335, un antecessor de la família Llopart, Bernardus Leopardi, va rebre la concessió d’unes vinyes situades en l’actual heretat can Llopart de Subirats. Durant uns segles aquesta família va continuar cultivant productes de l’agricultura mediterrània, fins que al segle XVIII van decidir dedicar-se únicament a la vitivinicultura. La frase Ex vite vita és el lema que ha acompanyat les successives generacions de la família Llopart. La dedicació del conreu de les vinyes i l’obtenció i la criança de vins culmina, amb l’elaboració, el 1887, de les primeres ampolles de CAVA LLOPART.
Gisela Rovira
2n de BAT Llatí
INS Anton Busquets i Punset
Sant Hilari Sacalm
Gisela, prosit! M’alegro moltíssim, Dolors, que des de Sant Hilari Sacalm continueu col·laborant a Aracne amb unes aportacions sempre tan interessants com aquesta. Amb el teu permís, Gisela, també l’afegiré a un treball de referents clàssics sobre vins, caves i cerveses que fa temps faig elaborant i aviat veurà la llum perquè ja veig que mai no l’acabaré perquè afortunadament de referents clàssics n’hi ha en abundància.
Ex vite vita és molt interessant! Per cert, discipuli discipulaeque, sabeu d’on prové aquest vite i quin cas és?
Gisela i Margalida, prosit! Tot un plaer per a mi també retrobar-nos a l’Aracne! Sabent que estàs preparant un material amb referents clàssics de vins i cerveses, des de Sant Hilari, mirarem de col.laborar en la teva recerca, tot fent alguns articles per a Aracne de les ampolles de vi i cervesa que tenim a l’institut (que evidentment ja hi han arribat buides!) per mostrar que el llatí segueix ben viu en el món de la publicitat.
Jo, Dolors, també les col·lecciono buides i, fins i tot virtuals. En tinc més de cent setenta, però encara no hi són totes, ni d’un bon tros. Continueu, continueu i potser algun dia entre tots i totes en tindrem una bona collita. Fins ben aviat!
L’ enhorabona per l’ article, Gisela. Certament és sorprenent la grandíssima gamma de vins i caves que porten mots o referències en llatí. Jo sempre que tinc ocasió m’ agrada passejar-me per cellers, sobretot per un dels més prestigiosos que es troba al costat de Palafrugell http://www.vinsilicorsgrau.es/ i faig un treball d’ observació i en un futur de documentació sobre la publicitat en llatí en els vins i caves. Salutacions.
Prosit, Francesc! És ben interessant el que ens expliques!
Que interessant i curiosa aquesta recerca! Sempre fa gràcia trobar-se coses que fan referència al llatí i buscar el seu origen.
Ave, Anna Pardo.
Ave a tothom!
M\’ha sorprés moltíssim aquest article, ja que mai m\’hagués imaginat que una marca de caves (amb nom llatí) estiguéssin a l\’actualitat i a sobre d\’origen romà.L\’historiografia de les vinyes és sorprenent, tants i tants segles produint aquest producte pot ser fins i tot no creible, però i tant que ho es! Això és una veritable recerca, ja que l\’investigació i l\’explicació que ha donat ha sigut molt clara i concissa,. Des de la meva persona m\\\’agradaria agraïr a qui a col·laborat en fer aquest article perquè l\’he trobat força interessant i a la Gisela per fer-nos constància d\’aquest fet.
Aixó si que es una tradicció familiar, m’ha sorpres que aquesta familia en generació i generació han estat fent cava amb el mateix lema de Ex vite vita, coses com aquestes fan que tinguem petits aspectes llatins a l’actualitat. Gracies Gisela.
Ilya.
Ave!
És molt interessant i això ens mostra un cop més que hem d’estar amb els ulls ben oberts, ja que per tot arreu hi ha al·lusions al món clàssic.
A mi personalment em sorpren aquest artícle, ja que jo l’any passat també vaig trobar un vi que tenia a l’etiqueta un poema en llatí sobre la elaboració.
Jo vaig voler fer un artícle sobre aquest vi, però vaig tribar-me amb el problema de voler investigar i voler posar-me en contacte amb l’empressa del vi però no va ser possible, semblava ser que ells no volien saber res sobre una estudiant que volia donar a conèixer aquest vi tant interessant.
De totes maneres, us posaré un link per a que veieu la fotografia i podeu llegir el que posa.
Vale!
Una bona mostra de que els romans van ser molt importants aquí a Catalunya i sobretot està bé veure que ha anat passant de generació en generació sense que el pas del temps esborri el lema! A partir d’ara em fixaré més en els vins i caves ja que segur que podem trobar d’altres amb aquests origens ! 🙂
Ave!
Aquest article és molt ineresant, es molt curiós com utilitzen frases en llatí per productes com el vi i com ens hem d’anar fixant per que a l’actualitat, per tot arreu ens podem trobar coses en llatí.
Hola,
És una reflexió molt interessant. Us convidem a descobrir in situ les Caves Llopart i el municipi de Subirats a http://www.turismesubirats.cat
Salve! Amb cosetes d’aquestes son les que ens fan pensar que el llati, encara s’utilitza.
Ave!
Enhorabona per l’article Gisela, es sorprenent saver aquesta historia del cava Llopart.
Vale!
Està clar, Dolors, que els vostres articles des de Sant Hilari sempre capten l’atenció del nostres alumnes. En aquest cas, a més, en ha ajudat a comprovar que hi ha molta gent interessada en el tema del llatí en el món vinícola. Annia, t’has deixat l’enllaç promés. No us el perdeu, Francesc i Margalida, perquè podria ser una interessant aportació a la vostra recerca.
Gisela, esperem la teva propera col·laboració i dels teus companys!
Ave!
Un noticia molt interessant, jo de llatí no en trobo gaire de cites a la gastronomia, però si que en trobo des de que faig grec que hi ha, a molts envassos, el ingredients en grec, ja sigui en la gastronomia o sigui de xampús, etc.
L’altre dia li vam comprar unes golosines a la meva gossa, en que a l’envàs posava els ingredients en grec, ja els portaré a classe Teresa per veure-ho.
M’ha agradat aquesta notícia i ja miraré a veure si trobo jo, de productes gastronòmics amb cites llatines.
Valee! 😀
Salutacions desde l’UdG!
Tenia una mica de temps lliure i he decidit navegar per l’Aracne de nou! M’ha fet molta gràcia veure comentaris de les meves ex-companyes de Sant Hilari!
Pel que fa la publicitat, prometo que si trobo alguna cosa interessant en relació amb el món clàssic ho compartiré amb tots vosaltres. He de confessar que a les classes d’Ètica i comunicació persuasiva estem parlant de retòrica, els seus origens, els gèneres del discurs, Ciceró… I… Em fa sentir una mica de nostàlgia!
Una abraçada a tots!!!!
P.D: Dolors, em regalaràs 0’25 per comentar? Jaja!
Benvinguda, Cristina, segur que la Dolors està orgullosa de la teva visita al bloc. No sé si ella et concedirà el 0,25, però tots els membres d’aquesta comunitat esperem les interessant col·laboracions a què ens tens acostumatats!
Hola a tots!
Estic molt contenta que aquest article hagi agradat a tanta gent. I és veritat que aquestes petites coses ens fan veure que el llatí no és una llengua morta.
Margalida, ja pots incloure aquest cava en el treball que fas de referents clàssics sobre vins, caves i cerveses, ja que em faria molta il·lusió aportar-hi un granet de sorra 🙂
Moltes gràcies a tothom!!
Moltíssimes gràcies a tu, Gisela! A veure si aviat ens podem conèixer!
Cristina,
Bentornada! Quina alegria que sentis una mica de nostàlgia a les classes d\\\’ètica i comunicació persuasiva! Per cert, ja saps quina és l\\\’etimologia de nostàlgia?
Confiem que seguiràs col.laborant quan trobis una cosa que et recordi el món clàssic i et faci vibrar d’una manera similar als dies que arribaves a classe i deies: “he trobat una cosa que podem penjar a l’Aracne.
Molta sort en aquesta nova etapa a la universitat. Per ardua ad astra!
Dolors, ara gràcies al comentari de la Cristina sé com t’ho fas perquè els teus alumnes de Sant Hilari comentin a l’Aracne! Gràcies, Cristina per comentar gratis et amore i recordar la teva magistra a través del sempre teu bloc. Bona sort en aquesta nova etapa universitària. Carpe diem!