Llegiu el fragment següent del premi Nobel de literatura T. S. Eliot (1888-1965) que pertany a un text titulat «Què és un clàssic?» (PAU 2003-2004).
Enumeraré certes qualitats que jo espero que tingui un «clàssic»… i que crec que es troben totes en Virgili… Un clàssic només pot sorgir quan una civilització és madura; quan una llengua i una literatura són madures; i ha de ser l’obra d’una ment madura… Maduresa de la ment: aquesta necessita història i la consciència de la història… Hi ha d’haver el coneixement almenys d’un altre poble altament civilitzat, i d’un poble d’una civilització que sigui prou propera per haver influït i entrat a la nostra… Des del començament Virgili, com els seus contemporanis i predecessors immediats, adaptava i usava constantment els descobriments, les tradicions i els invents de la poesia grega. Usar una literatura estrangera d’aquesta manera indica un estadi de civilització que va més enllà de fer servir només els estadis anteriors de la pròpia –tot i que crec que podem dir que cap poeta no ha mostrat més sentit de la proporció que Virgili en els usos que feia de la poesia grega i llatina anterior.
- Es compleix en el cas de Virgili la condició que estableix Eliot de conèixer «almenys un altre poble altament civilitzat»? Quin?
- En què i a partir de quan havia «influït» aquesta civilització en la civilització llatina?
- A qui es refereix Eliot quan parla dels «contemporanis i predecessors immediats» de Virgili?
- Com es concreta en la temàtica de l’Eneida el fet que Virgili mostrés un gran «sentit de la proporció en els usos que feia de la poesia grega i llatina anterior»? Quins poetes representaven «aquesta poesia grega i llatina anterior» en el cas de Virgili?
- Penseu que en l’època de Virgili les elits polítiques i intel·lectuals de Roma eren plenament conscients de la importància històrica del poble romà? Quin era un dels principals objectius de l’Eneida en aquest sentit? Qui havia impulsat la seva redacció?
Alumnes de Llatí de 2n de batxillerat
Quanta raó tenia T.S. Eliot en considerar Virgili tot un clàssic! El mot clàssic avui ha perdut per un mal ús el seu significat, i tot sovint sentint parlar d’un clàssic de la música, del cinema, de la literatura o de la publicitat.
Aquest apunt m’ha fet recordar un poema de Marta Pessarrodona: “Qui té por de T.S. Eliot?”. El trobareu publicat a El Fil de les Clàssiques i també us servirà per recordar un tòpic literari de llarga tradició.
Ave!
En el cas del poeta romà Virgili, i segons la visió de què és un clàssic de T.S.Elliot, sí que es compleix el coneixement d’una civilització anterior prou desenvolupada com per posar-la d’exemple a seguir, és el cas de la cultura grega i de poetes com Homer.
La influència de la civilització grega en la llatina es remunta a la Magna Grècia (nom que van atorgar els grecs a la part que havien colonitzat al sud de la península itàlica), on els hel·lens van arribar el segle VIII a.C.
Va ser quan Roma s’apoderà d’aquesta zona i quan conquerí Grècia, quan els coneixements dels hel·lens van passar a formar part de la cultura romana.
Els antecedents i precedents de Virgili serien, per part de la cultura grega Homer, i per part de la cultura romana Horaci, qui més aviat va ser un contemporani.
Òbviament els romans comptaven que la seva literatura i poesia arribés a generacions posteriors, potser no s’imaginaven que encara 2000 anys després encara serien un referent, però sí que sabem que escrivien per tal de ser recordats en un futur i que la seva obra es fes eterna quan ells morissin. L'”Eneida” n’és un bon exemple, doncs l’emperador August va demanar expressament a Virgili que la redactés, per tal de que tothom sapigués que el seu imperi tenia un origen mític i que eren descendents de la deesa Venus.
Coty, et caldria donar més detalls sobre els «contemporanis i predecessors immediats» de Virgili i especificar
com es concreta en la temàtica de l’Eneida el fet que Virgili mostrés un gran «sentit de la proporció en els usos que feia de la poesia grega i llatina anterior».
Salve!!!
Sincerament m’ha agradat bastant aquest fragment escrit per T. S. Eliot. M’ha sorprès ja que quan jo penso en un clàssic en faig referència a qualsevol pel•lícula o llibre antics famosos. Sempre es diu: “Aquesta llibre és un clàssic!”. Però mai m’havia plantejat aquestes característiques, que segons l’autor guanyador d’un premi Nobel, són imprescindibles perquè algun text literari estigui a l’altura d’anomenar-se clàssic.
Pel que es diu en aquest fragment, segons Eliot, Virgili compleix la condició necessària (conèixer almenys un altre poble altament civilitzat) per anomenar-se clàssic. Jo opino que aquesta altra civilització ha de ser la grega. En aquella època, a part dels romans, els grecs eren una cultura culta, amb abundància de filòsofs importants com Sòcrates o escriptors brillants com Homer.
Sabem que els romans eren grans conqueridors i una de les seves metes era la d’expandir-se i dominar com més territoris millor. Per aquesta raó, al conquerir territoris de Grècia, van adoptar coneixements propis d’aquella zona. I aquests es van introduir a la cultura romana.
En aquest fragment veiem com Eliot parla dels contemporanis i predecessors immediats de Virgili. Sincerament, a simple vista, costa d’entendre-ho. Però sabent que Virgili va fer una nova versió sobre “L’Odissea” em fa deduir que es tracta de Homer.
Realment és impossible arribar a imaginar quan escrius un llibre que tindrà importància històrica. Per aquesta raó, suposo que cap romà es parés a pensar si en un futur la seva literatura pogués arribar a tenir tanta transcendència. I la realitat és que, actualment, encara coneixem les obres romanes.
(no he entès la penúltima pregunta).
Vale!!!
Quina no has entès, Marta? Aquesta: Com es concreta en la temàtica de l’Eneida el fet que Virgili mostrés un gran «sentit de la proporció en els usos que feia de la poesia grega i llatina anterior»? Quins poetes representaven «aquesta poesia grega i llatina anterior» en el cas de Virgili?
En primer lloc, Virgili no només demostra conèixer la seva civilització, la romana, sinó també la grega a partir de la seva història (guerra de Troia), la seva mitologia (déus i herois) i la seva literatura (la Ilíada i l’Odissea d’Homer que juntament amb l’Eneida tanquen el cicle troià).
La cultura i els costums grecs van començar a introduir-se a Roma a partir de la Batalla de Corint, que es va donar el 146 aC. La Batalla de Corint va enfrontar Grècia amb la República romana i amb la victòria d’aquesta última, Grècia passà a ser una província romana. Roma; en comptes de destruir i deixar en l’oblit la cultura, les tradicions, l’art grec; va decidir introduir-ho en la seva vida quotidiana. De fet molts romans de classe benestant estudiaven llengua grega i feien cridar esclaus d’origen grec perquè instruïssin els seus fills.
Respecte els contemporanis i els predecessors de Virgili trobem per una banda Tit Livi, Ovidi, Tibul, Properci, Corneli Gal, Horaci, Ciceró, Sèneca… Per una altra banda els predecessors de Virgili que més van influir en la seva obra van ser Homer, Hesíode, Apol·loni de Rodes; els escriptors èpics més importants a Grècia.
Els poetes llatins més importants van ser: Horaci, Ovidi, Properci, Tibul, Horaci, Corneli Gal… I els poetes grecs més importants van ser: Píndar, Alceu de Mitilene, Baquílides, Anacreont, Semònides d’Amorgos, Semònides de Ceos, Safo de Lesbos…
L’època d’August va significar una transició política i cultural històrica a Roma, com és el canvi d’un estat republicà a un imperi. August va ser el primer emperador de Roma i va impulsar un programa cultural que renovés la societat romana en el sentit que recuperés els valors tradicionals que s’havien perdut durant la República. Per aconseguir-ho, l’emperador va crear els cercles literaris i artístics en que un intel·lectual ric i proper a August guiava i ajudava econòmicament a aquells artistes sense gaires recursos monetaris, a canvi de que aquests es mantinguessin fidels al règim autoritari d’August.
Així doncs, August volia demostrar al poble que Roma era el centre del món, poderosa i gloriosa; i així justificar la seva concentració de poders. Per aquest motiu, August va contactar amb Virgili, membre d’un d’aquests cercles literaris. L’emperador va demanar-li que redactés una obra que justifiqués el seu poder a partir de l’exaltació i la glorificació de les gestes dels seus avantpassats. Virgili va escollir l’heroi troià Eneas, fill d’Anquises i de la deessa Venus, que va fugir de Troia per establir-se a Itàlia, on els seus descendents fundarien Alba Longa i Roma.
http://cultura.elpais.com/cultura/2016/10/20/actualidad/1476978146_824729.html?id_externo_rsoc=TW_CC
Los clásicos más antiguos de Occidente son los griegos, que ya los romanos leían como tales y modélicos.
El que dona sentit a llegir els clàssics és la capacitat que cada època ha tingut de llegir-los d’una manera diferent. Per això són clàssics.
Eulàlia Vintró (Barcelona 1945)