CARPE DIEM
Aprofita el moment,
que no se t’escapin
els dies entre els dits.
No et perdis entre els somnis,
entre l’estrèpit
dels enganys.
La vida s’escola
ràpida cap el mar.
No perdis ni un instant.
agafa amb dits forts el temps
I lliga’l fortament a tu,
no deixis que s’adormi
entre els teus braços.
Escolta la ràpida
remor de la sang
i viu, viu, com si fos
l’últim dia del món.
Pepita Castellví
Pepita, m’alegra molt que ens tornis a escriure poesies inèdites tot inspirant-te en les entrades d’Aracne fila i fila i de El Fil de les Clàssiques, tot i el moment personal que et toca viure. Quanta raó tenia Horaci!
Saps ahir recollia a Madrid la baldufa daurada per a Aracne. Moltes gràcies per haver-hi contribuït amb els teus poemes de rabiosa pervivència clàssica. Carpe diem!
Salve!
Quin poema més maco, m’agrada mol la veritat!
vale 🙂
Pingback: Col·laboracions aràcnides | Cor poètic