Tag Archives: Mitologia

La flauta de Pan i la Cantània

Mirar el mite

Emmarcat dins la setmana de Santa Cecília, patrona de la música, que se celebra el proper dia 22, els i les alumnes de 5è de l’Escola Bergantí del Masnou us volem recordar el mite de la flauta de Pan. Esperem que us agradi el nostre treball! Per altra banda, us volem fer saber que aquest any tornarem a cantar la Cantània a l’Auditori de Barcelona, una obra que, com ja va sent habitual els últims anys, torna a tenir referències clàssiques. Enguany se titula “Ha passat un àngel” i explica els viatges d’aquest àngel en busca del silenci. Després de viatjar per l’Antàrtida i el fons del mar i no trobar-lo, l’autor l’enfila cel enllà però s’empara en el guerrejar dels mites i les constel·lacions per justificar l’absència del silenci tan preuat. Serà de nou a la terra, en una història ben emocionant, quan potser el trobarà… Encara no us ho podem explicar tot! I és veient aquesta reiteració dels referents clàssics en la Cantània, les cantates que anualment publiquen a l’Auditori i que aquest any arriben a 40.000 cantaires, però també en altres obres literàries o d’altres tipus, que se’ns acut reflexionar sobre la qüestió. Per què creieu, doncs, que sempre són presents aquests referents? Es pot fer una gran obra obviant-los?

Xavi de música

Mythologia Graeca!

A partir d’un PowerPoint que tenia de l’any passat sobre la mitologia grega, vaig decidir fer-ne un de nou posant el nom del déu en grec i en llatí. Espero que us agradi!

Quins són els atributs de cada un dels déus i deesses? Quins conceptes representen? Amb quins mites relacioneu aquests déus? Quins mots i expressions en català, castellà, anglès… tenen l’origen en el nom dels déus grecs o romans? Escriviu el nom dels déus grecs en majúscules.

Elisa Moya 1 Batx. C

Grec i Llatí

Els déus de la cultura romana: Romani dei

Nosaltres hem fet aquest apunt sobre els déus romans, ja que pensem que no tothom els coneix o potser només saben els de la cultura grega. El nostre objectiu en aquest article és associar cada déu romà amb els déus grecs.

Després de mirar aquest Power Point, sabríeu respondre aquestes preguntes?

I. 1-  Qui era el déu dels morts? Sabríeu dir a qui va raptar?

I. 2- Quin déu portava ales a les sandàlies?

I. 3- Quina deessa va néixer armada? com va néixer?

I. 4- Què era el Panteó romà? i qui el formava?

I. 5- Qui perseguia per amor Dafne, la noia que es va convertir en llorer?

I. 6-  A quina deessa romana correspon Hèstia, la deessa grega?

I. 7- Digueu algun déu o deessa que no haguem mencionat en el Power Point.

I. 8- Ara ja esteu preparats per llegir en llatí, la tasca del Fil Moodle Romani dei:

Responde Latine:

II.1 Qui Uranus et Gaia sunt?
II.2 Qui Titanes sunt?
II.3 Quid fecerunt Titanes?
II.4 Qui Saturnus est?
II.5 Quid fecit Saturnus?
II.6 Qui Iuppiter est?
II.7 Quae regina dearum est?
II.8 Qui fabrorum deus est?
II.9 Quid Mercurius portat?
II.10 Quae Amoris mater est?
II.11 Quae Apollonis soror est?
II. 12 Quid facit Diana?
II.13 Quid facit Minerva?
II.14 Quae sunt deae Romanae?
II.15 Habent-ne Romani multos deos?

Andrea Balart
Irina Balart
1r Batxillerat Llatí i Grec

La dansa mitològica dels arbres

Salve! Per conmemorar el quart aniversari d’Aracne Fila i Fila vet aquí el meu primer poema d’aquest curs 2012-2013! Algú sabria dir-me quin mite es recrea?

Tu que una vegada vas ser dona

i et varen arrabassar el teu fill.

No ets arbre, ets persona,

per què has de patir?

 

Venus a Adonis li explicà la història,

ell no la va creure,

el teu testimoni s’esfum com la boira,

com pot creure el que no pot veure?

 

Les teves dolces llàgrimes cauen per l’aspre cos,

allargues les branques cap a Adonis i ell et repudia com a la pols.

El teu cor encara d’humana crida el seu nom.

 

Quan hi ha vent aprofites per a que t’empenyi

i t’inclines a Adonis per a poder-lo abraçar,

que el vent t’ensenyi els teus sentiments expressar!

I amb aquesta trista simfonia comences a dansar.

 

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Llatí

De vacances: Professores de Clàssiques a Múnic

L’arribada a la Königsplatz de Múnic un dia d’estiu a ple sol és emocionant, perquè l’atmosfera clàssica és molt potent amb els Propileus d’entrada a la plaça i els edificis de la Staatliche Antiken Sammlungen (hauríeu de fer la traducció de l’alemany) i la Glyptothek (ara hauríeu de buscar l’etimologia) a banda i banda, amb les seves columnates i frontons “falsos” però molt efectistes. Desentona l’espai central que s’aprofita per fer cine a la fresca, per això a les fotos, malgrat que ho hem intentat amagar una mica, veureu el muntatge de la instal·lació.

Com que no us podem explicar tot el que vàrem veure, triem el que ens va cridar més l’atenció. A l’Antiken Sammlungen hi havia l’exposició Die Unsterblichen Götter Griechenlands (hauríeu de tornar a fer la traducció de l’alemany). A dalt de l’escalinata ens rebia una estàtua d’Atena amb la inscripció grega corresponent: La podeu llegir?

Inscripció estàtua

Un cop dins vàrem trobar molts grups de criatures de totes les edats fent activitats i també una petita exposició de dibuixos fets per la mainada sobre personatges mitològics. Per les fotos podeu veure que són unes mostres ben fefaents de l’ “actual” immortalitat de les divinitats gregues. Quines són les divinitats dibuixades?

Les sales de l’exposició estaven dedicades a les diferents divinitats com es pot veure a la foto d’una sala amb les rèpliques escultòriques d’Àrtemis i Apol·lo. També hi havia una sala dedicada als temples i santuaris com el de Delfos que es veu en la maqueta de tot el recinte. De tota manera, el pes fort de l’exposició era la ceràmica grega de tema mitològic que il·lustrava, es pot dir exhaustivament, totes les llegendes de les divinitats i els seus atributs. Potser podreu identificar algunes divinitats i els seus atributs mirant acuradament les ceràmiques en qüestió. La varietat de formes de la ceràmica grega és sempre sorprenent i no ens cansaríem mai d’admirar-les. Coneixeu el nom d’algunes formes de la ceràmica grega fotografiades?

Hem volgut compartir amb vosaltres la bona estona que vàrem passar veient l’exposició i, encara que érem de vacances, ja veieu que no deixem de ser professores de cultura clàssica… i és que la cultura clàssica es troba per tot arreu …

Vàrem visitar aquell mateix dia la Pinakothek der Moderne que és a prop de la Köningsplatz i ens vàrem trobar de manera inesperada, a la secció de disseny de mobiliari, la butaca que veieu a la foto que és un capitell de columna clàssica. De quin ordre arquitectònic?

L’edifici de la Pinakothek der Moderne és molt modern com podeu veure per la volta central, però la veritat és que parlant de voltes, no se sap com, sempre acabem pensant en la del Panteó de Roma. Recordeu com és la volta del Panteó?

I de tornada cap a l’hotel, a prop de la Marienplatz que és el centre històric de Múnic, vàrem veure una botiga de productes artesanals (manufacturats) que tenia el nom en llatí molt ben posat. Si el llatí no s’escriu amb accents gràfics, què és aquesta marca que porta manu?

Per ara ja n’hi ha prou, un altre dia potser “repassarem” amb vosaltres altres aspectes clàssics de la nostra visita a Múnic.

Gràcies per la vostra atenció.

Coloma Jofre Bonet. IES Apel·les Mestres. L’Hospitalet de Llobregat.
Mercè Otero Vidal (jubilada). IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.

Lectures d’estiu VII: Señores del Olimpo

Si a Atlàntida Javier Negrete ens presenta un univers contemporani en què les divinitats arriben a interactuar amb els humans i les peripècies dels protagonistes es desenvolupen en un món perfectament reconeixible per al lector actual, a Señores del Olimpo els humans passen a ser meres comparses d’una trama protagonitzada únicament per tota mena de personatges mitològics. Tenia pendent aquesta lectura des que la Sara Pérez ens el va recomanar en un comentari a l’article abans enllaçat sobre l’altra obra del mateix autor que tenim glossada al bloc i, com sempre, l’estiu és un bon moment de perdre’s per la biblioteca i posar-se al dia de les lectures ajornades…

En aquesta novel·la, els déus deixen de ser ens superiors que decideixen el futur dels humans, per esdevenir veritables protagonistes de perills, lluites, passions, incerteses… Hi podem trobar de tot: l’omnipotent Zeus perd el seu poder; Hera intenta trair-lo sense miraments; Atena deixa de ser verge a mans d’un Ganimedes que acaba pagant els plats trencats; Ares es mostra irascible i desmesurat, mentre que Afrodita fa ostentació de la seva superficialitat i volubilitat; Hefest, secretament enamorat d’Atena, continua maltractat però té el goig de contemplar la ridiculització de l’amant de la seva adúltera muller; Apol·lo i Hermes es mantenen serens… Tot un ventall de divinitats majors i menors, monstres i herois que van comportar per a aquest professor de secundària el Premi Minotauro l’any 2006.

En fi, no cal dir que us recomano la lectura d’aquesta novel·la, en què posareu a prova el vostre coneixement de la mitologia grega, i no us faci mandra, en acabar, llegir l’apèndix que clou el llibre. Com a professora de Grec, vull destacar aquest apartat que denota l’afany didàctic i la rigorositat en el tractament de fonts i versions mítiques d’un col·lega de professió que comença reivindicant que todo lo relacionado con la cultura clásica ha quedado muy disminuido en los planes de enseñanza desde hace años. Completament d’acord amb tu, Javier, i agraïda per aquest apèndix en el qual fas la declaració d’intencions següent:

Por eso he querido desbrozar en este apéndice lo que hay en esta novela de mitología griega, de adaptación, de invención mía o de influencia de otras mitologías.

Els nostres alumnes, com els teus de Plasencia, t’ho agrairan!

TERESA

De itinere: Vènet III – Verona

Quins ressons Shakesperians, a Verona! El balcó de la casa dels Capuleto, la tomba de Julieta… Llàstima que la realitat s’imposa amb tota la seva cruesa en arribar al portal que condueix al patí on Romeu va declarar a la seva estimada el seu amor impossible; milers de grafitti amb declaracions d’amor incíviques converteixen en lleig i desagradable aquell lloc mític. Impossible inspirar-se i rememorar els versos del dramaturg anglès en aquell context. Tot i això, aprofito per preguntar-vos quin episodi de les Metamorfosis d’Ovidi presenta un amor prohibit com el de Romeu i Julieta, en el qual es va inspirar Shakespeare i que és citat explicitament a la comèdia Somni d’una nit d’estiu.

Aquesta decepció, però, no hauria de desanimar el visitant, perquè la ciutat amaga nombrosos centres d’interès menys “mediàtics”. La visita a l’Arena, per exemple, ens pot reconciliar amb la vila, tant per la pervivència clàssica com per les manifestacions culturals que hi tenen lloc, especialment a recintes de tradició grecollatina, com l’amfiteatre o el teatre romans.

Verona era una antiga població, aliada de Roma des del segle III aC, que va rebre la ciutadania romana de mans de Juli César el 49 aC i va ser considerada un emplaçament estratègic durant l’època imperial. Actualment conserva nombrosos monuments d’aquella època, construïts tots ells després del segle I aC, quan va tenir lloc la refundació de la ciutat en un meandre del riu Adige.

[Font: Revista viajes]

Pel que fa a les dimensions, l’Arena era el tercer amfiteatre del món romà, després de Colosseu de Roma i l’amfiteatre de Càpua, i el més ben conservat de tots. El teatre, del segle I aC i recuperat el 1830; tres portes de la muralla de la mateixa època, la Borsari, la Leoni i l’Arc dei Gavi, que flanquejava la via Postúmia; el pont Pietra, l’únic encara visible, ja que del pont Postumio només es pot veure els fonaments en època de sequera; així com d’altres restes disperses per la ciutat completen el ric llegat romà de Verona.

Vista de l’interior de l’Arena de Verona preparada per a la representció de Don Giovanni [Foto: Josep Lario]

A Verona hi trobarem també mil recons d’època medieval, renaixentista o barroca, que aprofiten emplaçament romans, d’entre els quals m’agradaria destacar la Piazza delle Erbe, que ocupa l’espai de l’antic fòrum romà. No en va era tradicionalment la ubicació del mercat d’hortalisses i fruita.(Algú m’explica aquest comentari final?). El monument més antic  de la plaça és la font de Madonna Verona, que en realitat conté una estàtua romana de l’any 380, i a la banda oest l’espai queda tancat pel barroc Palazzo Mezzi, coronat per les estàtues de sis figures mitològiques grecoromanes. Obriu els ulls i digueu-me, de manera raonada, de quins personatges es tracta.

Ve’t aquí un recull d’imatges que il·lustren la informació d’aquest article i que serviran de base a algunes de les activitats que us proposo.

TERESA

De itinere: Vènet II – Arquà Petrarca

Al bell mig dels Colli Euganei, un oasi de natura declarat parc natural el 1989 que inclou 15 poblacions amb un extraordinari patrimoni històric-monumental, destaca Arquà Petrarca, que conserva intacta l’atmosfera de plàcida serenitat i la poètica bellesa que fascinaren el gran escriptor Francesco Petrarca. Poeta de referència del Trecento, Petrarca va passar els darrers anys de la seva vida, després d’un intens i productiu periple pels principals centres culturals de l’època, en una petita i encantadora casa d’aquesta localitat.

Un dels llocs on va residir és Pàdua, on una inscripció recorda el seu pas per la ciutat. Qui s’atreveix a traduir-la i a analitzar-la morfosintàcticament? Fixeu-vos en la referència que apareix a la part inferior dreta, ¿què en sabeu?

[Foto: Teresa Devesa]

L’anomenat” pare de l’humanisme” va ser també una peça cabdal en la formació de les bases de l’italià modern, juntament amb Boccaccio i Dante. Tot i que la major part de la producció d’aquest poeta, sobretot la més escolàstica, va ser escrita en llatí, per als seus poemes més sentits i íntims va triar donar forma a la llengua romanç que l’havia vist néixer. Us animo a profundir una mica més en la seva obra, especialment l’escrita en llatí, perquè veieu com n’era de profund el seu coneixement dels clàssics. Quina obra fa en hexàmetres? En quins autors clàssics s’inspira?…

Casa de Petrarca a Arquà [Foto: Josep Lario]

Per si quedava algun dubte d’aquest amor pel passat clàssic tan propi del Renaixement, les parets de les estances d’aquesta residència, on el poeta va morir el 1374, ens reben amb una profusió de frescos amb referents clàssics de tota mena: literaris, mitològics, històrics…

  • L’Estança de Venus, probablement dormitori del poeta, rep aquest nom arran d’un fresc que decora la llar de foc. A la part dreta apareix Venus ajeguda, acompanyada de Cupido (al centre), a qui Vulcà (a l’esquerra) lliura les armes que ha forjat per a ell. Alguns estudiosos relacionen aquesta escena amb la venjança que Hefest va ordir per castigar els amors de Venus i Mart. Sabríeu dir-me de quin episodi mític parlo i on aparelix relatat?

  • Els frescos de l’Estança central o de Les Metamorfosis mostren set escenes procedents de les al·legories de la composició XXIII del cançoner del poeta, també coneguda com la Cançó de les Metamorfosis. En aquest vessant de la seva producció literària, Petrarca reutilitza les tradicions poètiques precedents, especialment la llatina, per crear belles imatges i metàfores que perduraran en el temps. Potser una de les més conegudes és la de l’aplicació del mite dafneu a la seva estimada Laura. Podeu dir-me a quina narració ovidiana fa referència? Quina relació té el nom de la musa del poeta toscà amb la protagonista d’aquesta metamorfosi?

  • La llar de foc de l’Estança de Cleòpatra, de l’Àfrica o de Lucrècia i les parets adjacents també estan profusament decorades amb pintures murals. A la part inferior de la llar apareix Cleòpatra, ajeguda amb les aspids a la mà, i a sobre dues imatges de la poetessa Safo: a la dreta escrivint, i a l’esquerra llençant-se al mar des d’un roca de Lèucade. A la paret que corona la porta dreta sembla que es representa el banquet de Cleòpatra, Marc Antoni i el cònsul Gneu Domici Enobarb i a sobre de la porta esquerra, Juli César mostrant a Cleòpatra el seu germà Ptolemeu presoner. Completa la decoració d’aquest pany de paret un nínxol amb un bust de Lucrècia. Molts referents per desenvolupar, oi?

Malhauradament, no és permès de fer fotos a l’interior, però un merescut passeig pel poble ens porta a la tomba del poeta, al davant de l’església.

[Foto: Josep Lario]

TERESA

“Mythology” de Jana Álvarez, no us la perdeu!

Sirena, Jana Álvarez

Si encara no he vist l’exposició “Mythology” de Jana Alvarez, il·lustradora i artista multidisciplinar, (Torrelavega, Cantàbria, 1966) no us adormiu perquè només es pot veure a l’Espai Drap-Art de Barcelona (carrer Groc, 1) fins al 28 d’aquest mes de juliol.
La Jana es va começar a interessar pel concepte dels mites i les creences tot just ara fa dos anys,  el 2010, i ara exposa el resultat d’aquest projecte mític  entre el passat i el futur, tot partint del present, entre la natura i l’artifici, i entre l’antiguitat clàssica i el més el nou i reciclat.
De ben segur, la seva visió mítica t’ajudarà a conèixer la realitat dels mites del passat com el de Persèfone o el de les sirenes, amb un llenguatge plàstic contemporani, entre el dibuix al·legòric i el collage digital, i a entendre els mites del present, i per què continuem tenint necessitat de crear-los per fer més suportable les nostres vides, sobretot l’emocional. Potser no hem canviat tant els éssers humans, tot i que ara portem tecnologia digital a les mans!

Reconeixeu els personatges mitològics d’aquestes il·lustracions de Jana Álvarez?

Jana Álvarez

Jana Álvarez

Si en voleu veure més i no podeu anar a l’exposió, no us perdeu aquest muntatge:

Carla Álvarez

L’home més egoista…

Aprofitant el tema de propostes de mites clàssics pendents en el Fil Moodle, he fet aquest poema. Sabeu a quin personatge es refereix? En què es converteix?

 

La teva bellesa és insuperable

i l’admires reflectida en el llac,

però el teu cervell és d’ase,

que el físic no et deixi dominar!

Tens la sort que moltes

noies t’estimen,

per què les has de rebutjar?

Quan te n’adonis, serà massa tard.

Eco t’oferia el cor,

li trencares,

Eco volia ser teva,

la menyspreares.

Va perdre el cos

per tu,

va perdre el plor,

per tu,

va perdre el son,

per tu,

ella creu que ningú no la vol,

només per tu…

Rebutjar-la per acabar

ofegat al llac,

què has guanyat?

L’home més egoista no l’hagués deixada escapar…


John William Waterhouse

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí