Tag Archives: Déus olímpics

Lectures d’estiu VII: Señores del Olimpo

Si a Atlàntida Javier Negrete ens presenta un univers contemporani en què les divinitats arriben a interactuar amb els humans i les peripècies dels protagonistes es desenvolupen en un món perfectament reconeixible per al lector actual, a Señores del Olimpo els humans passen a ser meres comparses d’una trama protagonitzada únicament per tota mena de personatges mitològics. Tenia pendent aquesta lectura des que la Sara Pérez ens el va recomanar en un comentari a l’article abans enllaçat sobre l’altra obra del mateix autor que tenim glossada al bloc i, com sempre, l’estiu és un bon moment de perdre’s per la biblioteca i posar-se al dia de les lectures ajornades…

En aquesta novel·la, els déus deixen de ser ens superiors que decideixen el futur dels humans, per esdevenir veritables protagonistes de perills, lluites, passions, incerteses… Hi podem trobar de tot: l’omnipotent Zeus perd el seu poder; Hera intenta trair-lo sense miraments; Atena deixa de ser verge a mans d’un Ganimedes que acaba pagant els plats trencats; Ares es mostra irascible i desmesurat, mentre que Afrodita fa ostentació de la seva superficialitat i volubilitat; Hefest, secretament enamorat d’Atena, continua maltractat però té el goig de contemplar la ridiculització de l’amant de la seva adúltera muller; Apol·lo i Hermes es mantenen serens… Tot un ventall de divinitats majors i menors, monstres i herois que van comportar per a aquest professor de secundària el Premi Minotauro l’any 2006.

En fi, no cal dir que us recomano la lectura d’aquesta novel·la, en què posareu a prova el vostre coneixement de la mitologia grega, i no us faci mandra, en acabar, llegir l’apèndix que clou el llibre. Com a professora de Grec, vull destacar aquest apartat que denota l’afany didàctic i la rigorositat en el tractament de fonts i versions mítiques d’un col·lega de professió que comença reivindicant que todo lo relacionado con la cultura clásica ha quedado muy disminuido en los planes de enseñanza desde hace años. Completament d’acord amb tu, Javier, i agraïda per aquest apèndix en el qual fas la declaració d’intencions següent:

Por eso he querido desbrozar en este apéndice lo que hay en esta novela de mitología griega, de adaptación, de invención mía o de influencia de otras mitologías.

Els nostres alumnes, com els teus de Plasencia, t’ho agrairan!

TERESA

La deessa Diana, emblema d’una beguda alcohòlica

Sabíeu que a Badalona tenim una representació en mosaic de la deessa Diana? I que aquesta era el símbol d’una beguda alcohòlica durant la Primera Guerra Mundial? Doncs sí. L’any 1914, una empresa dirigida per l’Eduard Garriga distribuïa begudes alcohòliques per tota Europa amb la simbologia de la deessa clàssica impresaa en cadascuna de les seves ampolles.

Photobucket

[Fotografia cedida pel senyor Montaner: Badalona Recuerdos]

L’Eduard Garriga era un empresari badaloní que va muntar una fàbrica justament al costat de la fàbrica del Mono, concretament al carrer Maristany 99. També es dedicava a la destribució d’anís. Tot i això, no va tenir la gran rellevància que va tenir el senyor Bosch amb l’empresa Anís del Mono. Aquesta fàbrica, Diana, distribuïa la beguda per tot el continent Europeu durant l’inici de la Primera Guerra mundial. Però tots us preguntareu, ¿què hi té que a veure, la deessa Diana amb Badalona i sobretot amb la beguda alcohòlica? Doncs bé, Diana (Àrtemis) és la deessa de la caça i dels boscos. Se la sol representar amb un arc i les seves màgiques sagetes. Es dedicava a caçar cérvols, l’animal que li fou consagrat. Badalona, com tots sabem, va ser seu d’una gran ciutat romana anomenada Baetulo. El senyor Garriga va voler que tot el món sabés que la nostra ciutat havia estat ocupada per establiment clàssic, en aquest cas el romà. Aquí us insereixo una fotografia del lloc on vaig localitzar el mosaic:

Photobucket

[Fotografía de Jordi Berdún ]

Com què no n’he aconseguit gaire informació, em podríeu ajudar a fer una altra interpretació de la relació que pot haver-hi entre la deessa Diana i una beguda alcohòlica?

Podríeu dir-me en quin lloc es troba concretament? Veureu, però, que és un lloc força peculiar per a una representació d’aquesta mena. Si teniu alguna dificultat, aquí us deixo una petita ajuda.

Jordi Berdún Pérez

INS Isaac Albéniz  2.2