Tag Archives: Mites cosmogònics

Lectures d’estiu VII: Señores del Olimpo

Si a Atlàntida Javier Negrete ens presenta un univers contemporani en què les divinitats arriben a interactuar amb els humans i les peripècies dels protagonistes es desenvolupen en un món perfectament reconeixible per al lector actual, a Señores del Olimpo els humans passen a ser meres comparses d’una trama protagonitzada únicament per tota mena de personatges mitològics. Tenia pendent aquesta lectura des que la Sara Pérez ens el va recomanar en un comentari a l’article abans enllaçat sobre l’altra obra del mateix autor que tenim glossada al bloc i, com sempre, l’estiu és un bon moment de perdre’s per la biblioteca i posar-se al dia de les lectures ajornades…

En aquesta novel·la, els déus deixen de ser ens superiors que decideixen el futur dels humans, per esdevenir veritables protagonistes de perills, lluites, passions, incerteses… Hi podem trobar de tot: l’omnipotent Zeus perd el seu poder; Hera intenta trair-lo sense miraments; Atena deixa de ser verge a mans d’un Ganimedes que acaba pagant els plats trencats; Ares es mostra irascible i desmesurat, mentre que Afrodita fa ostentació de la seva superficialitat i volubilitat; Hefest, secretament enamorat d’Atena, continua maltractat però té el goig de contemplar la ridiculització de l’amant de la seva adúltera muller; Apol·lo i Hermes es mantenen serens… Tot un ventall de divinitats majors i menors, monstres i herois que van comportar per a aquest professor de secundària el Premi Minotauro l’any 2006.

En fi, no cal dir que us recomano la lectura d’aquesta novel·la, en què posareu a prova el vostre coneixement de la mitologia grega, i no us faci mandra, en acabar, llegir l’apèndix que clou el llibre. Com a professora de Grec, vull destacar aquest apartat que denota l’afany didàctic i la rigorositat en el tractament de fonts i versions mítiques d’un col·lega de professió que comença reivindicant que todo lo relacionado con la cultura clásica ha quedado muy disminuido en los planes de enseñanza desde hace años. Completament d’acord amb tu, Javier, i agraïda per aquest apèndix en el qual fas la declaració d’intencions següent:

Por eso he querido desbrozar en este apéndice lo que hay en esta novela de mitología griega, de adaptación, de invención mía o de influencia de otras mitologías.

Els nostres alumnes, com els teus de Plasencia, t’ho agrairan!

TERESA