De vacances: Professores de Clàssiques a Múnic

L’arribada a la Königsplatz de Múnic un dia d’estiu a ple sol és emocionant, perquè l’atmosfera clàssica és molt potent amb els Propileus d’entrada a la plaça i els edificis de la Staatliche Antiken Sammlungen (hauríeu de fer la traducció de l’alemany) i la Glyptothek (ara hauríeu de buscar l’etimologia) a banda i banda, amb les seves columnates i frontons “falsos” però molt efectistes. Desentona l’espai central que s’aprofita per fer cine a la fresca, per això a les fotos, malgrat que ho hem intentat amagar una mica, veureu el muntatge de la instal·lació.

Com que no us podem explicar tot el que vàrem veure, triem el que ens va cridar més l’atenció. A l’Antiken Sammlungen hi havia l’exposició Die Unsterblichen Götter Griechenlands (hauríeu de tornar a fer la traducció de l’alemany). A dalt de l’escalinata ens rebia una estàtua d’Atena amb la inscripció grega corresponent: La podeu llegir?

Inscripció estàtua

Un cop dins vàrem trobar molts grups de criatures de totes les edats fent activitats i també una petita exposició de dibuixos fets per la mainada sobre personatges mitològics. Per les fotos podeu veure que són unes mostres ben fefaents de l’ “actual” immortalitat de les divinitats gregues. Quines són les divinitats dibuixades?

Les sales de l’exposició estaven dedicades a les diferents divinitats com es pot veure a la foto d’una sala amb les rèpliques escultòriques d’Àrtemis i Apol·lo. També hi havia una sala dedicada als temples i santuaris com el de Delfos que es veu en la maqueta de tot el recinte. De tota manera, el pes fort de l’exposició era la ceràmica grega de tema mitològic que il·lustrava, es pot dir exhaustivament, totes les llegendes de les divinitats i els seus atributs. Potser podreu identificar algunes divinitats i els seus atributs mirant acuradament les ceràmiques en qüestió. La varietat de formes de la ceràmica grega és sempre sorprenent i no ens cansaríem mai d’admirar-les. Coneixeu el nom d’algunes formes de la ceràmica grega fotografiades?

Hem volgut compartir amb vosaltres la bona estona que vàrem passar veient l’exposició i, encara que érem de vacances, ja veieu que no deixem de ser professores de cultura clàssica… i és que la cultura clàssica es troba per tot arreu …

Vàrem visitar aquell mateix dia la Pinakothek der Moderne que és a prop de la Köningsplatz i ens vàrem trobar de manera inesperada, a la secció de disseny de mobiliari, la butaca que veieu a la foto que és un capitell de columna clàssica. De quin ordre arquitectònic?

L’edifici de la Pinakothek der Moderne és molt modern com podeu veure per la volta central, però la veritat és que parlant de voltes, no se sap com, sempre acabem pensant en la del Panteó de Roma. Recordeu com és la volta del Panteó?

I de tornada cap a l’hotel, a prop de la Marienplatz que és el centre històric de Múnic, vàrem veure una botiga de productes artesanals (manufacturats) que tenia el nom en llatí molt ben posat. Si el llatí no s’escriu amb accents gràfics, què és aquesta marca que porta manu?

Per ara ja n’hi ha prou, un altre dia potser “repassarem” amb vosaltres altres aspectes clàssics de la nostra visita a Múnic.

Gràcies per la vostra atenció.

Coloma Jofre Bonet. IES Apel·les Mestres. L’Hospitalet de Llobregat.
Mercè Otero Vidal (jubilada). IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.

9 thoughts on “De vacances: Professores de Clàssiques a Múnic

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Mercè, Coloma, moltíssimes gràcies per compartir aquí el vostre viatge a Múnic i ensenyar-nos tantes coses, a més de proposar-nos de continuar aprendre’n més quan comenci el curs; així com animar-nos a conèixer Múnic i visitar l’exposició dels déus que tot just acaba de començar.
    Continueu gaudint de l’estiu i de la cultura clàssica!

    N.B.: Aràcnides i aràcnids, no us oblideu de localitzar la botiga de productes artesanals de nom llatí en el nostre Google Maps d’establiments amb referents clàssics.

  2. Andrea Balart

    Salve! jo he estat a Munich i aquest edifici el vaig veure per fora pero no em vaig fixar que era un museu grec tan interessant. És sorprenent tota la ceràmica i les figures que es conserven .
    Vale!

  3. irina

    Salve!!
    Jo també vaig estar a Munic, i vaig veure per fora aquest edifici. M’hauria agradat entrari ja que sembla un museu força interessant amb totes les cermàmiques i escultures gregues.

  4. Laura López

    Salve !!
    Jo no hi he estat mai a Munic, però, sense dubte, després de veure això, m’agradaria molt anar-hi. Seria molt interesant poder visitar tots els museus en els quals la temàtica és el món grec.
    Vale !!

  5. Cristina Ortiz

    Hola 🙂
    Començo fent les traduccions:
    -Els edificis de la “Staatliche Antiken Sammlungen” en català es dirien: “Col · lecció Estatal d’Antiguitats”. -L’exposició de l’Antiken Sammlungen que es diu “Die Unsterblichen Götter Griechenlands” en català es diria:
    “Els déus immortals de Grècia”
    Dibuixos de les fotografies:
    1- El deu Hèlios és la personificació del Sol. Hesíode fill dels titans Hiperió i Tea i germà de les deesses Selene (la Lluna) i Eos (l’Aurora).Anava coronat amb la aurèola del Sol,i conduïa un carro pel cel cada dia fins l’Oceà que envoltava la terra i hi tornava cap a l’est a la nit.
    2- El deu Posidó,fill de Cronos i Rea, era el déu dels oceans i els seus atributs son el cavall i el trident.
    3 Eros, era fill d’afrodita i era deu de l’amor.
    Més avant deixaré un comentari amb la imformació que falta.
    Adeu!

  6. Teresa Devesa i Monclús

    Comences bé, Cristina, ara esperem si recordeu el nom de les peces ceràmiques, que traduïu la inscripció i respongueu la pregunta de l’establiment amb nom llatí a partir del que apareix a la darrera diapositiva.

  7. Cristina Ortiz

    Hola!!
    Bé continuo amb el meu antic comentari començant per les peces ceràmiques (poso el nom i una petita descripció de la seva utilitat):
    cratera: Servia per barrejar el vi amb l’aigua.
    estamne: Servia per emmagatzemar vi o altres líquids.
    lècitos: Servia per guardar olis i perfums, i sovint era utilitzat per a fer ofrenes funeràries.
    enòcoa: Servia per a emmagatzemar el vi.
    píxide:Era una caixeta per a guardar cosmètics o productes de bellesa femenins.
    càntar: Per beure.
    cílix: Per beure(Vi normalment)
    àmfora: Per emmagatzemar líquids o cereals.
    Peixé: Tenia la mateixa funció que l’àmfora.
    La Hídria: La utilitzaven sovint les dones per a portar l’aigua de la font.
    Aríbal i alabastre: Eren vasos que s’utilitzaven per guardar perfum.
    Lutròfor: Per a portar l’aigua del bany.”,”judici” o “contesa”.

    Ara escriuré sobre els deus que he trobat a les imatges de les peces ceràmiques, no he pogut trobar-ne més:
    – A la segona imatge podria ser el deu Hermes, és el déu olímpic missatger, de les fronteres i els viatgers que les creuen, dels pastors, dels oradors i l’enginy, dels literats i poetes, de l’atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i el comerç en general, de l’astúcia dels lladres i els mentiders. En la mitologia romana era denominat com Mercuri. Era fill de Zeus.
    -La tercera imatge podria tractar-se de la dea Isis, però en mitologia grega no apareixia amb ales així que no estic molt segura, de totes maneres explique una mica qui era. Isis (del grec antic Ίσις) és el nom grec d’una deessa de la mitologia egípcia. El seu nom egipci era Ast, que significa tron, representat pel jeroglífic que portava sobre el seu cap. Va ser denominada “Gran maga”, “Gran deessa mare”, “Reina dels déus”, “Força fecundadora de la naturalesa”, “Deessa de la maternitat i del naixement”.
    -A la quinta imatge apareix la deessa Atena. És la deessa de la saviesa i de la guerra, però de la seva vessant estratègica, ja que el déu de la lluita i la sang és Ares. Era també deessa protectora de la ciutat d’Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans.
    Se la representa com una dona vestida amb roba militar. L’animal que la simbolitza és l’òliba i la seva planta, l’olivera.
    -A la sexta imatge no puc veure molt bé el que hi ha.
    -A la sèptima imatge torna a aparèixer Atena, ja que apareix l’òliba que és l’animal que la representa.
    -A la octava imatge trobem a Eros,que és el déu de l’amor en la mitologia grega on era el déu responsable de la luxúria, l’amor i el desig, i era també venerat com un déu de la fertilitat. El seu equivalent en la mitologia romana era Cupido , també conegut com Amor. Era el fill d’Afrodita i Ares. En la llegenda tardana d’Eros i Psique era figurat com un adolescent. Els poetes li han donat la representació per la qual és més conegut. El mostren com un nen, amb freqüència alat, que porta un arc i fletxes. Algunes d’aquestes fletxes són daurades i tenen plomes de colom i, quan es claven al cor de déus i de mortals, se’ls inflama d’amor. Però altres fletxes són de plom amb plomes de mussol, i qui és ferit per aquestes fletxes cau en la indiferència.

    -A la novena imatge no hi identifico ningun deu.
    -La desena imatge pot representar el deu Ares. En la mitologia grega, el déu de la guerra. Els romans el van identificar amb Mart.
    Era fill de Zeus i Hera.
    -A la imatge número onze no identifico ningún deu.
    -A la imatge número dotze apareix una altra vegada el deu Hermes.

    Ara parlant de la inscripció he de dir que la he pogut llegir però no se molt be si la tradueixo bé o si dic una barbaritat.
    Atenes, crisilia va crear l’habitant de kydonias.
    No te molt de sentit ja que la única cosa que he pogut trobar es que cydonias es una regió del planeta Mart.

    La pregunta sobre la butaca de la foto que és un capitell de columna clàssica és d’ordre Jònic.

    Adeu 🙂

  8. Teresa Devesa i Monclús

    Cristina, m’alegro de veure que compleixes la promesa de continuació que vas deixar a l’anterior comentari i, per tant, de comprovar que aquest curs t’has proposat del cert portar la feina al dia. Quina evolució en relació amb les primeres intervencions al bloc.
    Sobre la traducció, algunes precisions que us poden ajudar a fer-la més correctament a partir de la teva:
    -Segur que ΑΘΗΝΑΙΑΙ és el nom de la ciutat? Recordeu que amb aquesta família de paraules cal anar amb compte?
    -ΚΥΔΟΝΙΑΤΗΣ és un adjectiu que concorda amb el subjecte ΚΡΗΣΙΛΙΑΣ. Cal recorda que a part de la filiació, l’altra manera d’especificar el nom era el lloc de procedència.
    -També hi havia una Cidònia a la Terra, en territori grec
    Vinga, feu un nou intent, que ara ja ho teniu!

  9. Cristina Ortiz

    Teresa, vull anar a la universitat jejeje!
    Un nou intent de traducció:
    Atenés, crisilia va crear el cidonià.
    Que tal ara? 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *