Tag Archives: Llatí

“De Itinere”: Berna

Les vacances ja s’acaben, però sempre és bonic recordar els bons moments. Aquest Nadal, he passat uns dies amb la família a la ciutat de Berna, la capital de Suïssa. El paisatge és completament alpí, d’alta muntanya, però hi he trobat referències clàssiques que segur que us interessaran.

Abans de començar, fem una mica d’història. Suïssa és coneguda també amb el nom de Confederació Helvètica o Helvetia. Aquesta denominació prové de l’antiga tribu dels Helvecis (Helvetii), que habitaven una regió centreeuropea entre el mont Jura, el Roine, el llac leman i el Rin. Juli Cèsar parla, a De bello Gallico, de les batalles contra els helvecis, en els diversos intents d’arribar més enllà del Rin. Els helvecis eren un poble cèltic, que es va enfrontar amb els romans en la seva emigració cap al sud-oest, ja que en aquells moments Juli Cèsar i el seu exèrcit intentaven conquerir la Gàl·lia.

Des de la seva fundació, a finals del segle XIII, Suïssa s’ha organitzat políticament com una confederació  de cantons. En un principi, aquesta unió va sorgir per defensar-se dels possibles atacs del Sacre Imperi Romano-Germànic i la van iniciar tres cantons de l’àrea germànica (Schwyz, Uri i Unterwalden), l’any 1291. Qualsevol cantó pot incorporar-se lliurament a la Confederació Helvètica i pot abandonar-la, amb previ referèndum.

Vista general del casc antic de Berna, amb el Zytglogge, rellotge astronòmic, al fons
[Foto: Joan Molar]

Aquest sistema polític es concreta en dos òrgans de representació: el Consell Nacional de Suïssa i el Consell d’Estats. El primer està format per 46 diputats, dos per cada cantó i un per cada mig cantó.  El Consell d’Estats està format per 200 diputats, elegits segons el sistema de representació proporcional de cada cantó. Aquests consells es reuneixen en un edifici històric, el Palau Federal, situat al mig de la ciutat.

Façana del Palau Federal de Berna [Foto: Joan Molar]

És un palau de mitjans del segle XIX (es va començar a construir el 1852), d’estil neoclàssic. En la seva façana, sota el frontó i en el fris, hi ha la inscripció següent: Curia Confoederationis Helveticae.

Inscripció llatina en el Palau Federal de Berna [Foto: Joan Molar]

 Traducció literal

 Curia és un nominatiu singular femení, que en aquest sintagma és un substantiu i fa de nucli del SN.

Confoederationis és un genitiu singular femení de la 3a declinació, fa de nucli del sintagma Confoederationis Helveticae que, en la traducció, seria  un Sintagma Preposicional i faria la funció d’un Complement Nominal (de Curia).

Helveticae és un genitiu singular femení; és un Adjectiu i qualifica el nucli del Sintagma Nominal, Confoederationis. 

-La traducció literal de tot el Sintagma Nominal és: Cúria de la Confederació Helvètica. 

En l’edifici, aquesta inscripció llatina també està recollida en les quatre llengües oficials de la Confederació: alemanya, francesa, italiana i romanx o retoromànica. Per tant, la inscripció es pot llegir de totes aquestes maneres: BundeshausPalais fédéralPalazzo federaleChasa federala.

Comentari sobre la inscripció llatina: Tal com hem indicat al començament de l’article, Confederació Helvètica és un dels noms habituals per referir-se a Suïssa. El terme Helvetia, d’origen llatí, apareix  per primera vegada citat en un document alemany de la Guerra dels Trenta Anys (segle XVII).  Per altra banda, el nom Suïssa prové d’un dels cantons que formen la Confederació, el cantó de  Schwyz, un dels fundadors de primera hora (1291).

A Suïssa, avui encara queden senyals de l’herència llatina en la parla romanx a les profundes valls alpines del cantó dels Grisons, que limiten amb Itàlia i Àustria. En el període de formació de les llengües romàniques, el romanx o retoromànic es va parlar en àmplies àrees del centre d’Europa. Cal saber que, actualment, el romanx, tot i que és llengua oficial a Suïssa, només és parlada per un 0.5 % dels seus habitants i està en risc de desaparèixer.

Mapa lingüístic de Suïssa [Font: Racó català]

Ara, si heu llegit bé l’article, podreu contestar aquestes preguntes:

1. Què és una confederació?

2. Quin nom llatí és l’equivalent a Suïssa?

3. Què és la llengua romanx? On va ser parlada i on es parla ara? Segons el seu origen, a quina família lingüística pertany? Quines altres llengües germanes coneixem? Aprofiteu per repassar el primer tema del curs i expliqueu-ne el procés de formació.

4. Visiteu l’altre article sobre Suïssa enllaçat al principi i digueu quines altres reminiscències clàssiques s’hi esmenten.

Pau Molar

Origen de l’Eneida

Alguna vegada heu sentit a parlar de la guerra de Troia? Segur que sí, i gairebé segur que també n’heu vist la pel·lícula, fins i tot als nostres blogs, han fet diversos articles utilitzant la inventiva i creant un causant del incendi de Troia com aquest, però nosaltres us explicarem la història.

LA GUERRA DE TROIA

Tot va començar amb la celebració del casament de Peleu, un heroi grec, i Tetis, la dea del mar. Tots dos van convidar al banquet de les núpcies tots els déus excepte la dea de la Discòrdia, Eris, la qual, molt molesta per no haver-hi estat convidada, va decidir enviar una poma d’or on hi havia una inscripció que deia: ‘Per a la més bonica d’entre totes les dees’. Aquesta peculiar venjança és la que va donar lloc a l’origen de la guerra de Troia de la següent manera:

Totes les dees, en veure la poma, van començar a barallar-se, perquè totes deien que el fruit anava adreçat a cadascuna d’elles respectivament. En no posar-se d’acord, van demanar a Zeus que decidís qui era la més bonica. Però Zeus no va poder decidir, ja que Hera era la seva dona, i Afrodita i Atena les seves filles, així que va encomanar aquesta feina a Hermes, que va buscar un mortal perquè decidís, ja que ell tampoc volia arriscar-se a triar. El mortal escollit per a aquesta missió va ser Paris, que en aquells temps era un pastor de cabres.

Les deesses, davant Paris, no van deixar de mostrar els seus poders de seducció i finalment totes tres van subornar-lo:
– Hera li va oferir regnar sobre Àsia i Europa.
– Atena li va prometre habilitat militar i fama.
– Afrodita li va proposar entregar-li Helena, la dona més bella del regne Egeu, i la més desitjada per tots els reis, prínceps i herois.

Paris, probablement cansat del bucòlic pastoreig d’ovelles, va triar, sense dubtar-ho ni un segon, l’oferta d’Afrodita. La decisió va fer despertar la ira de les altres dees, que van jurar en silenci rancor etern.

Pocs dies després, Paris va embarcar cap a Grècia en companyia de l’heroi Troià Eneas. El seu destí final va ser Esparta, on Helena residia amb el seu marit, el rei Menelau, germà del poderós Agamèmnon, rei de Micenes. Paris es va allotjar a casa de Menelau i quan aquest va haver de marxar a resoldre uns assumptes rutinaris del govern, Paris va raptar Helena, cosa que va donar lloc a la guerra de Troia.

En la guerra de Troia, la participació dels déus va ser decisiva. Per què en tingueu una petita idea, us farem una breu explicació dels déus dels dos bàndols que van intervenir en la guerra:

DÉUS DEL BÀNDOL TROIÀ

Afrodita: en llatí Venus, és dea de l’amor i la bellesa, filla de Zeus i Dione. Porta com a atributs una petxina, un colom i una poma.

Leto: deessa filla de Ceos i Febe, i mare d’Apol·lo i Diana. El seu equivalent llatí és Latona.

Apol·lo: déu de la bellesa masculina i les belles arts, és fill de Zeus i Leto. El seu equivalent llatí és Apol·lo o Febus i els seus atributs són la lira, fletxes, el Sol i el llor.

Ares: el seu equivalent llatí és Mart, i és déu de la guerra, fill de Zeus i Hera. Els seus atributs són un casc i armes.

Àrtemis: una de les principals dees, filla de Zeus i Leto. Dea de la caça i el regne animal. Equival a la Diana llatina i els seus atributs són un arc, un buirac, i una mitja lluna creixent.

DÉUS DEL BÀNDOL GREC

Atena: deessa de la saviesa, l’artesania i la guerra estratègica. Va ser una de les majors defensores del bàndol grec en la guerra de Troia. El seu equivalent llatí és Minerva i els seus atributs són una òliba, l’olivera i una ègida.

Hera: Equival a la Juno llatina, i és deessa de l’Olimp, la reina dels déus i també dea del matrimoni, de les dones i del naixement. Esposa de Zeus. Els seus atributs són un paó i una diadema, semblant a una tiara.

Hefest: déu del  foc, del treball dels metalls, de la pedreria i de l’escultura. És fill de Zeus i Hera. El seu equivalent llatí és Vulcà i porta un martell, unes tenalles i una enclusa com atributs.

Hermes: Equival al Mercuri llatí i és el déu missatger i protector del comerç, fill de Zeus. Els seus atributs són unes sandàlies i un barret alat, i un caduceu.

Posidó: déu dels oceans, solia moure’s amb una quadriga transportada per dofins. Estava casat amb Salàcia. Equival al Neptú llatí i porta com a atributs un trident i cavalls.

Algú de vosaltres sabria explicar de quina manera algun dels déus esmentats anteriorment van participar en la guerra?

Aquí us deixem l’enllaç d’un vídeo amb imatges de personatges i moments de la guerra de Troia.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=MWzhkLF9-ZM[/youtube]

Tot seguint la numeració de les imatges, sabríeu classificar-les segons si pertanyen al conflicte de la poma, l’Eneida o la Guerra de Troia?

La historia que us hem explicat al principi és la de La Ilíada; una obra d’Homer, que també va compondre L’Odissea, que explica les aventures que pateix l’heroi Odisseu, (Ulisses en llatí) durant el camí de tornada a la seva pàtria després de la guerra. Les dues obres van servir d’inspiració a Virgili per a la seva obra L’Eneida: La Ilíada per als sis primers llibres i L’Odissea per als sis últims.

L’Odissea és una obra protagonitzada per Odisseu, qui ha de marxar de Troia al final de la guerra, arran la intrusió dels grecs a la seva ciutat a través del cavall de fusta.

Per acabar, amb aquest arbre genealògic us ensenyarem els personatges que són propers a Eneas.

(Anna Ferrón)

Anna Ferrón, Mónica Martínez 1.2

Una sortida a Montcabrer

Aquest trimestre els alumnes de l’optativa de Biologia de 4t de l’ESO amb el nostre professor, en Pep Caballeria, vàrem anar a Montcabrer. La Margalida ens va dir: “Us perdreu la classe de llatí; però ja em portareu fotografies!”. Tot seguit, teniu la meva sortida a Montcabrer amb mirada llatina:

Mare, mons et caelum

Actualment, tenim molts objectes i innovacions que a l’època de l’Imperi romà no existien; per tant, és molt probable que els seus noms no existeixin en llatí. Paraules del relleu, en canvi, sempre han existit, ja que, des de l’existència de l’ésser humà sempre han existit les plantes, el mar, les muntanyes, el cel i els núvols. Paraules com aquestes les trobarem en qualsevol llengua.

He triat fer un apunt relacionat amb les fotografies, ja que, des de sempre m’ha agradat fer-ne. Trobo que aquest treball és el més proper al que m’agrada: llatí i fotografies. Espero que us agradi.

Què us semblen? Trobeu alguna cosa que no estigui senyalitzada i que tingui traducció al llatí? Comenteu.

La tragèdia de la lloba Penèlope

El passat dilluns 18 de novembre del 2013 vaig llegir una notícia en el Periódico en paper, la protagonista de la crònica de successos el 2011 per la seva fuga del parc de la Ciutadella, mor destrossada per les seves 4 filles en un cas que redobla la llegenda d’aquesta espècie.

La tragèdia va transcórrer un diumenge assolellat d’aquells en què el Zoo de Barcelona s’omple de famílies amb canalla, hi va haver un crim al recinte dels llops ibèrics.  Va morir Penèlope. L’informe forense no és equívoc, la lloba tenia múltiples fractures.

Peèélope era una lloba de deu anys que es va fer lloc a les pàgines de successos quan fa dues primaveres va protagonitzar una sonada fuga saltant la tanca de tres metres del seu recinte, va ser víctima d’un angoixant i premeditat atac de les seves 4 filles. El responsable dels mamífers assegura que el comportament de Zya, Ares, Ordesa i Beret va ser inusual.

El veterinari suposa que les causes de l’enfrontament va ser una inexplicable pujada d’estrògens que aquest tipus de canis lupus pateix a la tardor i provoca un fals zel. Segons l’informe d’aquest la baralla es va ocasionar degut a un mascle imaginari ja que a Barcelona no està per la cria d’aquesta espècie ja que degut a una malaltia passada la lloba no tenia ovaris. Quan van portar Penèlope a la clínica veterinària encara era amb vida, però mig morta. No hi va haver més remei que posar fi a la seva agonia amb una injecció letal. Aquest succés va provocar que al zoo de Barcelona es quedés sense un referent clàssic tan valuós com ho era la lloba Penélope.

Per què era un referent? Quins altres referents trobeu en aquesta tràgica notícia?

Mireia Abelaira
4t ESO Llatí

Un passeig per Bàrcino

Salvete aràcnids!

En aquest article us explicaré com ens va anar als alumnes de 4t ESO i Batxillerat de l’Isaac Albéniz la sortida a l’antiga Bàrcino el passat dijous 7 de novembre.

Vam quedar a les 9 en punt del matí a l’estació de tren de Badalona per agafar el primer tren que anés direcció a Plaça Catalunya. Com que el primer anava massa ple, vam agafar el següent. Un  cop allà, vam anar caminant fins a la Plaça del Rei, on vam parar a esmorzar. Després del descans d’un quart d’hora, vam començar la visita guiada a Bàrcino.

Els alumnes de 4t vam anar amb en Nil, que va ser el nostre guia durant tota la sortida. Vam començar veient el vídeo d’una representació de l’antiga Bàrcino fa més de 2000 anys.

Els alumnes atenent les explicacions

Els alumnes escolant les explicacions d’en Nil [Foto: Evelyn Mota]

Bàrcino va ser fundada l’any 14 aC aproximadament per l’emperador Octavi Cèsar August. La ciutat es va construir en un lloc estratègic gràcies al mar, els rius, terres fèrtils, etc. Estava aixecada a un turó en un desviament de la Via Augusta, que comunicava Cadis i Roma. A partir d’aquest vídeo en Nil ens va explicar les parts més importants de les ciutats romanes, en aquest cas de l’actual Barcelona. Bàrcino estava circumdada per una gran muralla, que tenia una funció més urbanística que no de defensa militar, ja que en aquella època no hi havia guerra. Normalment, tenir un gran muralla significava prestigi per a les ciutats. La ciutat estava situada a prop del riu Besòs, del qual obtenien l’aigua necessària, i del riu Llobregat, que era una via de comunicació amb el mar, sobretot pel tema del comerç. Les fundacions romanes tenien tres parts: el pomerium, que era la ciutat, el suburbium, els voltants, i l’ager, que acollia els camps i les vil·les.

Just abans de travessar la porta de la ciutat es trobaven la necròpolis. La situaven a fora perquè tenir els morts enterrats dins la ciutat portava mals auguris i temien trobar-se els seus esperits. La gent que arribava a Bàrcino o qualsevol altra ciutat romana s’aturava a pregar a les necròpolis abans d’entrar-hi.

A l’interior de la ciutat es trobaven els dos carrers principals, cardo maximus (Nord-Sud) i decumanus maximus (Est-Oest)i els carrers més petits cardines minores i decumani minores. A la cruïlla entre el decumanus maximus i el cardo maximus hi havia el fòrum, que era el centre de la vida de la ciutat, on hi havia l’edifici jurídíc i per realitzar grans transaccions comercials (basílica), l’edifici polític (cúria) i l’edifici religiós dels romans (temple). Els patricis, gent més adinerada, vivien en unes grans cases anomenades domus que destacaven per l’atrium, el vestibulum, el compluvium i l’impluvium, mentre que els  plebeus vivien a un altra tipus de casa anomenada insulae. Les insulae eren blocs de vivendes a la part inferior de les quals se situaven les botigues o tallers dels treballadors que hi vivien.

En Nil ens va mostrar ua inscripció on apareixia gravat el nom complet de la ciutat romana Bàrcino: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

Abreviatura del nom complet de la ciutat [Foto: Evelyn Mota]

Vam agafar un ascensor que ens va fer viatjar 2027 anys enrere  mentre baixàvem a les ruïnes de l’antiga Bàrcino. Allà vam veure com eren els carrers, la tintoreria, la bugaderia, on es guardava el vi i on es salava el peix i es creava una salsa molt comuna a l’època anomenada garum, feta de peix. I en Nil ens va ensenyar una part de la primera muralla que envoltava l’actual Barcelona.

 Ruïnes de Bàrcino [Foto: Evelyn Mota]

Després vam sortir a fora i vam veure part de l’aqüeducte i la segona muralla, i ens vam endinsar caminant pel cardo maximus. Una anècdota que cal explicar és que, mentre caminàvem, un amable ancià va disposar-se a ballar una mena de ball semblant al ”bolero” amb la nostra companya Hèlia, tot i que ella no en tenia moltes ganes ja que anàvem amb presses. Per últim, abans de posar rumb a Badalona altre cop, vam observar les quatre columnes de l’antic temple que encara conservem avui en dia. 

Part de l’aqüeducte [Foto: Evelyn Mota]

Finalment, vam tornar sobre les nostres passes fins a l’estació de tren de Plaça Catalunya, i d’allà a Badalona.

Va ser una sortida molt entretinguda i interessant, espero que en puguem fer més aquest cur,s ja que crec que és una manera més fàcil per als alumnes d’aprendre i anar completant els seus estudis sense haver d’estar tancats en una aula.

 

Llatí 4t d’ESO 2013-14 INS Isaac Albéniz de Badalona [Foto: Evelyn Mota]

I per acabar-ho d’adobar, ja tenim editat el muntatge fotogràfic de l’Evelyn, gràcies al qual  podem recordar amb detall tots els moments dels nostre Passeig per Bàrcino.

barcino (Enhanced) from Aracne on Vimeo.

Valete!

 Marc Cecilia

4ESO

Invictus, la nova fragància amb referents clàssics

La llengua llatina, com la Cultura Clàssica, ha influït d’una manera tan gran que fins i tot, avui dia, el podem trobar en diferents àmbits de la nostra societat: videojocspublicitat, cinema, manga…etc. És tant el que ens envolta que seria pràcticament impossible arribar a esmentar-les totes. No hem d’oblidar, però, que un dels trets que defineix l’Antiga Grècia, és la seva cultura o religió, la mitologia grega, on els seus protagonistes són déus i herois, i amb això vull dir que aquesta cultura s’ha arribat fins i tot a aplicar, de manera conscient o inconscient, en els anuncis de perfums, com podem observar en aquest article.

Vaig veure aquest anunci a la televisió:

Quins referents clàssics podeu identificar en el vídeo?

En un moment donat, apareix un mot llatí, “Invictus“, què vol dir? Per què dóna nom a aquest perfum?

De quina manera es plasma en l’anunci la sensualitat i erotisme, característic de la mitologia grega?

Els orígens del català

Maria i Laura presenten Els Orígens del Català

Maria- Laura! Em podries ajudar? És que no sé com fer aquests exercicis sobre la formació del lèxic català i em faig un embolic amb SUBSTRAT, ADSTRAT, SUPERSTRAT. No entenc res de res!
Laura-I tant! Precisament m’ho va explicar ahir el meu pare, i em va quedar claríssim.
Maria– Oi! Que bé que el teu pare en sàpiga! Doncs perfecte, fes-me’n cinc cèntims.
Laura– Doncs a veure… Com podria començar…? El català que nosaltres dues parlem ve del llatí vulgar, que va sorgir a Catalunya des que els romans la van conquistar i va anar evolucionant a través dels segles fins que es va transformar en català aquí, en gallec a Galícia…
Maria– Ah sí! Allò que ens van explicar dels soldats! Que no parlaven el llatí culte, sinó el seu propi, i va ser aquest el que es va barrejar amb les altres llengües autòctones i va donar lloc a les llengües romàniques en les diverses regions que van conquerir els romans i les principals llengües romàniques són: el català, el castellà, el gallec, el francès, l’italià, l’occità, el portuguès, el retoromànic, el romanès i el sard.
Laura– Exacte! Veig que vas estar atenta, i mira que… Sempre vas caçant mosques.
Maria– Mira qui ho diu, la que viu “en el mundo de Yupi”…
Laura– Bé, mm, deixem el tema. Més del 80% de les paraules del català deriva del llatí.
Maria– Realment, parlem un llatí evolucionat!
Laura– Sabies, Maria, però que quan van venir els romans, aquí ja hi vivia gent i varen aprendre llatí a la seva manera. Algunes de les paraules d’aquells indígenes han perdurat, fins i tot, en el català. Aquestes formen el substrat.
Maria– Ah, d’acord! Diguem que seria la part més antiga i primitiva de la nostra llengua, no? I això es deia… mmm… Substrat lingüístic?
Laura– Sí, ho vas pillant! Però no és tot: després de la caiguda de l’Imperi Romà van arribar a casa nostra altres invasors, germànics, àrabs…, que van aportar més mots a la nostra llengua, com els germanismes i els arabismes. A aquestes aportacions les anomenem superstrat.
Maria– Així doncs, les paraules que es van afegir al nostre vocabulari després del llatí , i tenen altres orígens, formen el superstrat, oi?
Laura– Sí. Llavors ja tenim el català ben format. Però tot i així, continuem rebent aportacions de les llengües veïnes o per motius polítics o culturals (com el castellà, el francès i l’italià, l’anglès, etc.). Totes les paraules que s’han incorporat d’aquesta manera al català donen lloc a l’adstrat.
Maria– Ui ui, m’estic liant… Posa’m un exemple!
Laura– Doncs.. buscar i maco, que venen del castellà. Del francès… jardí i consomé. De l’italià macarró o piano. Del grec modern, pampallugues i codonyat. De l’anglès, futbol i shorts. Cacau i cacauet de les llengües americanes precolombines.
Maria– Ah, entesos! Ara em queda molt més clar. I… La professora no va parlar d’ unes paraules que contemporàniament agafem prestades d’altres llengües.
Laura– Doncs mira aquestes paraules s’han de considerar estrangeres, tot i que les fem servir sovint.
Maria– Ai carai… hippy, per exemple.
Laura- Ho veus, ja ho entens! Rugby, hobby, western, whisky… són estrangerismes i provenen de l’anglès, però també n’hi ha del francès com gourmet, vedette… i de l’italià: ghetto, atrezzo…
Maria– Doncs, mira, Laura, ara ja ho he entès de meravella. Moltes gràcies o com dirien els nostres avantpassats els romans: Gratias tibi ago!

Laura Garcia, Maria Benito i Ariadna Zarcos
4t ESO Llatí opt.3

Horarium Latine

Els alumnes de 4t de l’ESO de Llatí de l’institut Premià de Mar hem fet, seguint la tradició, el nostre horari de classe en llatí. Si vols fer-lo, tot i que hem presentat aquesta tasca en el Fil Moodle, trobaràs tota la informació i els nostres horaris en comentari a Placetne vobis horarium Latine? T’hi animes?

Horarium

Horarium (Ariadna Zarcos)

Discipuli discipulaeque Linguae Latinae (IV ESO IPM)

L’abadessa Giovanna de Piacenza

 

Parma és una ciutat italiana de la regió de l’Emilia Romagna carregada d’història on es troba un lloc amagat i misteriós que és el que resta del monestir benedictí de San Paolo que fou regentat per l’abadessa Giovanna de Piacenza (1479-1524). Aquesta, el va convertir en un espai de cultura i de política actuant com una gran dama renaixentista tot envoltant-se d’importants literats i erudits de l’època. Per portar a terme aquestes trobades i tenir unes estances dignes del seu càrrec, Giovanna de Piacenza va fer construir unes dependències, decorades per Corregio i Araldi, artistes de prestigi en aquella època. Per la decoració d’aquestes habitacions, l’abadessa va triar una combinació d’episodis bíblics i mitològics. Quins has reconegut?

També hi va incloure una sèrie d’inscripcions que figuraven sobre les portes i llars de foc que ajudaven a reflexionar com, per exemple: 

Pots traduir-les?
Què et sembla que signifiquen i què volen dir en el context d’un convent i d’una època conflictiva?

Coloma Jofre Bonet (professora de clàssiques). IES Apel·les Mestres. L’Hospitalet de Llobregat.
Mercè Otero Vidal (professora jubilada de llatí). IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.