Tag Archives: Història de Roma

Pollice verso, amb el polze girat!

Arran de la meva participació en diferents festivals de reconstrucció històrica, com les IV Jornades Barcino colonia Romae i el Festival Laietània, concretament la realització de la Gladiatura a Vilassar de Dalt, he observat que la gent té una idea equivocada del típic gest que feien els romans per decidir sobre la vida o la mort dels gladiadors vençuts.

El que tots tenim en ment quan es parla d’aquestes posicions de la mà és el puny tancat i el polze cap amunt si es vol salvar el gladiador i el polze cap avall si se’l vol condemnar a morir.

Gest que “condemna a mort” (Quo vadis, 1951)

Gest que suposadament salva la vida
(Gladiator, 2000)

Tots aquests errors provenen de la mala interpretació i traducció d’un quadre “Pollice Verso” (1872) del pintor francès Jean-Léon Gérôme.

Quadre en qüestió

Aquest oli mostra un gladiador, concretament un hoplòmac, que espera el veredicte de l’emperador sobre el destí del vençut, que jau a terra. A les graderies es pot veure un públic que dóna la seva opinió, especialment les vestals (sacerdotesses de blanc). Precisament aquestes dones són la font de la controvèrsia: l’autor les va pintar amb els polzes apuntant cap avall.

Detall del quadre al qual veiem l’error

Un cop es van començar a rodar pel·lícules, alguns directors s’hi van inspirar, però el moment crucial va arribar amb l’estrena de la pel·lícula “Gladiator“, on es va acabar de difondre aquesta idea. Per tant, els gestos correctes són:

Per condemnar a mort, el gest és estendre la mà amb el dit polze estès, que fa la funció d’espasa, de manera que està desenvainada.
Per salvar la vida, s’enfunda “l’espasa” a la mà i es mostra un puny tancat, com es pot veure a la foto de sota.

Per tant, quan veieu alguna pel·lícula o anunci de televisió el gest equivocat, ja sabeu, l’única solució és donar exemple i difusió!

Arnau Lario Devesa

1r Batxillerat

Una vil·la romana a prop de Valladolid

3 Replies

Introducció

Aquesta Setmana Santa he visitat la ciutat de Valladolid amb la meva família. És una ciutat amb molta història: des dels segles de reconquesta i repoblament, fins a l’actualitat, que és la seu del govern autonòmic de Castella i Lleó. A més, no s’ha d’oblidar que, durant l’època dels Reis Catòlics, la ciutat va viure un gran esplendor i, després, amb l’emperador Carles V, es va convertir en una de les capitals de l’imperi espanyol. Doncs bé, no gaire lluny de Valladolid podem retrocedir encara més en la història i comprovar que els romans també van deixar petjada en aquesta zona d’Hispània. En un poble de la província de Valladolid, anomenat Almenara de Adaja, es troba un jaciment arqueològic que ara s’ha convertit en museu.

Es tracta d’una antiga vil·la del segle IV, de l’època tardo-romana, que va ser descoberta casualment per un pagès, a finals del segle XIX. Un dia, mentre llaurava el camp, va trobar les restes d’un mosaic. A partir de llavors, els experts van anar fent excavacions a la zona, fins que l’any 1994 el conjunt va ser protegit i declarat “Bé d’interès cultural”. No és pas l’únic que hi ha a Castella; a la província de Palència també es pot visitar la vil·la romana de La Olmeda.

Descripció del conjunt:

–Entorn geogràfic: El terreny se situa a la riba dreta del riu Adaja, en una zona de camp de l’altiplà castellà, que correspon a un terreny de terrasses fluvials. Aquesta condició va permetre que s’hi assentés un poblat prehistòric i, sobre aquest, una vil·la romana.

–Estructura de la casa: Es tracta d’una casa de camp, propietat d’una família romana benestant. Cal pensar que la casa té dos peristyla, i, entorn d’ells, hi ha una trentena d’habitacions.

Foto: Joan Molar

Algunes d’aquestes habitacions eren destinades als convidats als actes socials que s’organitzaven a la vil·la. En la visita a la reconstrucció de la casa, les guies parlen de la importància de les festes i celebracions. Per aquest motiu, s’ha reconstruït amb detall el triclinium, que era el principal lloc on se celebrava la cena, l’àpat principal del dia per als romans, i molt abundant quan hi havia convidats.

Foto: Joan Molar

En el jaciment, destaquen dos elements importants: les termes i el mosaic de Pegàs. De la resta s’han conservat els basaments d’algunes habitacions (la sala tri lobulada és una de les més ben treballades)

Foto: Joan Molar

i restes de mosaics que les adornen.

Foto: Joan Molar

–Els elements més destacats:

Les termes: Es tracta d’unes termes privades però força completes, ja que, com he dit, la família tenia una bona posició social. Les termes disposen d’un vestíbul, anomenat apoditerium, que servia de vestidor (és a dir, per canviar-se de roba abans d’entrar a les termes).

Foto: Joan Molar

Segueixen les sales del frigidarium i del tepidarium. En la primera hi havia un espai on es feien massatges als senyors i als convidats de la casa. Al costat seu, hi havia les latrines, un lloc que, durant l’època romana, era un espai de debat (s’hi van arribar a firmar pactes importants i estratègies militars).

Foto: Joan Molar

Tot això queda molt ben explicat en la visita a la vil·la reconstruïda. Finalment, trobem el caldarium, molt interessant, perquè permet veure el sistema de calefacció de l’aigua, a través d’uns forns situats sota el sòl de la casa. Precisament en la zona del caldarium, el mosaic que decorava totes les termes ha desaparegut parcialment, per culpa de l’alta temperatura que emetia la caldera o praefurnium i es trasmetia a través de l’hypocaustum.

Foto: Joan Molar

Com a curiositat, la guia que ens acompanyava en la visita a la vil·la reconstruïda, ens va explicar que, en les antigues cases castellanes, hi havia una habitació que rebia directament l’escalfor de la xemeneia situada a la planta baixa. Aquesta habitació era anomenada “la gloria” perquè s’hi estava molt calent, durant els mesos d’hivern, que són molt durs a Castella, a diferència de la resta de la casa, que era molt freda. El sistema de transmissió de la calor era tan potent que, en les “glòries”, no s’hi podia caminar descalç, ja que els peus cremaven, i, si s’hi anava amb xancletes, es desfeia la sola de goma.

Després de donar la volta a tota la vil·la i de veure algunes sales per a convidats i d’altres per a la família dels propietaris, trobem un saló, no gaire gran, amb un mosaic espectacular, sobretot pel seu estat de conservació. És el mosaic de Pegas, que recrea la llegenda de Pegas i la font d’Hipocrene. Pegas, el cavall alat, havia nascut de la sang que va brollar del cap de Medusa quan Perseu el va tallar. Segons Ovidi, en el mont Helicó s’havia celebrat un concurs de cant que havia enfrontat les Muses i les Pièrides; l’Helicó estava tan satisfet de sentir aquells cants harmònics que creixia i creixia, tot content, i s’enlairava tant que amenaçava de tocar el cel. Pegas va anar a la muntanya, enviat pel déu Neptú, i va colpejar el terra del mont Helicó amb el casc de la seva peülla; immediatament, en va brollar una font, la font Hipocrene, que etimològicament significa “font del cavall”. Les seves aigües eren màgiques, ja que estaven beneïdes per les muses i inspiraven els poetes que en bevien. Segons el poeta grec Hesíode, el mot Pegas també es relaciona amb la paraula “font”. Aquesta bellíssima història és representada amb detall en el mosaic de la vil·la romana.

Font: Viquipèdia

Qüestions:

1. Les termes de la vil·la romana d’Almenara-Puras tenen una coincidència amb els banys que es conserven en una ciutat francesa. Sabeu quina és aquesta coincidència? Expliqueu-la.

2. Mireu bé els enllaços i digueu quina relació hi ha entre el mont Helicó, Hesíode i les Muses.

3. Quins altres exemples de vil·les romanes coneixeu, a Badalona, a Catalunya o a d’altres llocs? Comenteu-ne les principals característiques.

4. Segur que heu vist algun mosaic romà; feu-ne una descripció breu.

5. Finalment, repasseu el tema de la domus romana i digueu quines parts en són esmentades a l’article, tot explicant-ne les característiques. Fixeu-vos en les imatges.

Pau Molar

Visitant la Magna Celebratio

1 Reply

La Magna Celebratio es celebra des de l’any 2005 coincidint amb el 50è aniversari del museu, la d’aquest any va ser el passat 24, 25, 26 i 27 d’abril del 2014. Encara que fos la desena Magna Celebratio, jo era la primera vegada que hi anava i la veritat és que va ser molt interessant amb bastants activitats per fer com escriure grec i llatí sobre papir, aprendre els jocs que tenien a l’antiga Roma, fer polseres, pentinar-se com un romà o romana… La primera edició només s’hi feia un curs i jornades de cuina romana, visites al patrimoni i recreacions dels legionaris romans.

No només vaig poder gaudir de les activitats sinó que també vaig poder entrar al Museu de Badalona, construït l’any 1990 i un dels conjunts arqueològics romans més importants de Catalunya, on es veuen les restes de Baetulo, objectes i eines que utilitzaven, esquelets d’animals i persones… No hi havia entrat mai i això que hi he passat vegades pel davant! No tenia ni idea de que sota dels meus peus hi havia tota una ciutat romana tant ben conservada.

Hi heu anat alguna vegada? Si és així, hi vau participar? Vau poder entrar al museu? Què us semblen aquestes recreacions de l’antiga Roma? Sabíeu que compta amb un total de 18.000 visitants i 120 participants?

Clàudia Cazaoux
1r de Batx. Humanístic

Arle, la ciutat romana de la Camarga

11 Replies

Est-ce que vous êtes allés déjà à Arles? Arles est une importante cité, au sud de la France. Elle fut une fondation grecque (Theline, VI aC) et, après, une des premières colonies romaines hors de l’Italie (123 aC). Récemment (1981), Arles a été classé par l’UNESCO comme Patrimoine de l’Humanité, dans le site “Monuments romains et romans d’Arles”.

Origine du nom: Le nom d’Arles dérive d’Arelate, mot d’origine celtique signifiant lieu situé près d’un étang. En langue occitane, le nom de la cité c’est Arle; en français, c’est Arles.

Ici, on peut voir la situation géographique d’Arles:

La cité d’Arles appartient au départament des Bouches du Rhône. Ici, le fleuve crée une région naturelle très intéressante, qui s’appelle La Camargue. Cette région comprend l’embouchure du Rhône et elle est classé comme Parc Naturel Régional. En printemps, on peut y voir des flamants et beaucoup d’autres espèces d’oiseaux migrateurs: c’est un joli paysage.

À Arles il y a des monuments et des constructions romaines très intéressantes: les Arènes, le théatre, la muraille, les cryptoportiques, les thèrmes de Constantin et les Alyscamps. Mais il y a aussi des constructions romanes. La plus célèbre c’est l’église de Saint-Trophime. Saint-Trophime fut possiblement le premier évêque d’Arles. L’église a un portail et un cloître du XIIè siècle, de style provençal.

Saint-Trophime, à Arles

Una mica d’història d’Arle:

Els romans van conquerir Arle el 123 aC i van construir un canal que la unia amb el Mar Mediterrani. La ciutat d’Arles, però, sempre va tenir la competència d’una gran rival, Marsella. Durant la primera guerra civil romana, Arle es va col·locar del costat de Juli Cèsar i Marsella (Massalia), del de Pompeu. En acabar la guerra, Cèsar, que en va sortir triomfant, va donar a Arle totes les possessions de Marsella.

El nom complet d’Arle és: Colonia Iulia Paterna Arelatensium Sextanorum.

-COMENTARI GRAMATICAL:

Colonia: Nominatiu singular femení (substantiu)
Iulia: Nominatiu singular femení (adjectiu)
Paterna: Nominatiu singular femení (adjectiu)
Arelatensium: Genitiu masculí plural (adjectiu gentilici). Tercera declinació.
Sextanorum: Genitiu masculí plural (adjectiu substantivat).

-SENTIT LITERAL: Colònia Júlia Paterna de la Sisena Legió d’Arelate. També podríem dir Colònia Júlia Antiga dels soldats de la sisena legió d’Arelate.

-SENTIT EXTENS: El món romà era molt cerimonial; per tant, els noms de les ciutats eren molt extensos i feien referència a herois i a aspectes tradicionals de la societat romana.

Colonia: Significa lloc on s’estableixen els romans després de la invasió i conquesta del terrirtori.

Iulia: Deriva de Juli Cèsar, conqueridor de les Gàl·lies.

Paterna: Probablement es refereix als fundadors d’Arelate. Cal tenir en compte que la societat romana era molt patriarcal i la figura del pater familias era tota una institució.

Arelatensium: Fa referència al nom de l’assentament romà en sí (Arelate), que era un nom d’origen celta (de la tribu dels celtes sal·luvis).

Sextanorum: Fa referència als soldats de la Sisena Legió Ferrata, fundadora de l’assentament romà.

La ciutat romana d’Arelate era important en la Gallia Narbonensis. Tenia diverses construcccions monumentals: l’amfiteatre, l’arc triomfal, el circ, el teatre romà i les muralles. Durant l’antiguitat era més a prop del mar que avui en dia i tenia una funció de port important.

La ciutat va arribar a la seva màxima esplendor durant els segles IV i V, quan era freqüentment usada com a caserna per als emperadors romans durant campanyes militars.

D’altra banda, es va transformar en la ciutat preferida de l’emperador Constantí el Gran, que hi va construir unes termes, de les quals encara es mantenen restes importants. El seu fill, Constantí II, va néixer a la ciutat d’Arle. Constantí III (l’usurpador) es va declarar emperador de l’Imperi Romà d’Occident (407-411) i en va nomenar Arle capital el 408.

Principals monuments romans conservats

–Les Arenes: Són un antic amfiteatre romà que avui fa la funció de plaça de toros. És molt important l’afició a la tauromàquia en el sud de França. L’amfiteatre va ser construït sobre un antic edifici de l’època augusta. És un edifici de l’època de la dinastia flàvia, que va ésser construït una mica després del Colisseu de Roma i amb dimensions molt semblants.

Les Arenes d’Arle

–El teatre: El teatre d’Arle es va construir a finals del segle I aC, poc després de la fundació d’Arelate. Servia per representar-hi comèdies, mims, pantomimes, tragèdies. Cal tenir en compte la seva estructura, que es componia de la cauea, un espai semicircular, que era una graderia que descansava sobre arcs i galeries de formigó. Al peu de la graderia hi havia l’orchestra, molt ricament ornada i on s’allotjaven els patricis; els plebeus se situaven en les grades mitjanes i superiors. El proscaenium, literalment davant de l’scaena (també anomenat pulpitum), era l’espai on representaven l’espectacle els actors; solia ser una plataforma de fusta i podia sostenir una petita teulada per protegir-los de les inclemències meteorològiques. L’scaena era la part del darrere del proscaenium, que limitava pel darrere amb un mur anomenat frons scaenae, literalment part frontal de l’scaena. Aquest mur delimitava l’espai del teatre i servia de decorat; normalment, allotjava moltes estàtues, entre elles la famosa Venus d’Arle. El teatre era un espai destinat a un públic més reduït que el que assistia a l’amfiteatre.

La Venus d’Arle

–Els criptopòrtics: Són galeries subterrànies situades sota el forum i construïdes a la mateixa època que aquest darrer, els anys 30-20 aC. Actualment, la ciutat conserva el record de l’antic forum romà amb el nom de la Place du Forum (Ancienne Place des Hommes). En aquesta plaça, s’ha conservat una part del frontó i dues columnes d’un antic temple dedicat a la deessa Juno.

Restes del temple de Juno, a la Place du Forum d’Arle

–Les termes de Constantí: són uns banys construïts per Constantí el Gran en la seva estada a la ciutat d’Arles. Aquest emperador va embellir molt la ciutat i la va dotar d’unes termes similars a les de Roma. Aquestes termes estan mig enderrocades. Només se’n conserva el caldarium, que conté uns pisos de calefacció suspesos, l’hipocaust, i un bonica piscina, de la qual només queda una volta semicircular. És bella i de construcció tardorromana, semblant a la bizantina. El seu exotisme va fer que durant l’edat mitjana se la considerés un palau, com en el cas de Calpea (Els banys de la reina mora).

La piscina de les termes de Constantí

–Les muralles: Van ésser construïdes amb l’arrribada dels colons romans. Segurament servien per delimitar l’espai de la ciutat i, posteriorment –s.IV dC- per defensar-la.

–Les Alyscamps: Els Alyscamps són una gran necròpolis romana que es troba als afores de la ciutat d’Arle, al sud de França, ja que les ciutats romanes prohibien els enterraments dins del seu recinte, pel fet que es considerava que els esperits portaven mala sort. El nom d’Alyscamps és l’equivalent en provençal de Champs Élysées, que en grec vol dir “ciutat dels morts virtuosos”. L’etimologia és incerta ja des de l’antiguitat. Existeixen diverses opcions que poden fer referència als significats següents. Segons Eustati de Tessalònica, la paraula Elysium (Ἠλύσιον) pot voler dir, per derivació, “ésser tocat per la joia”; o bé ser sinònim del terme “incorruptible” (ἄφθαρτος), referint-se a les ànimes que viuen en aquest espai. Una altra possibilitat és “venir, entrar, acostar-se” (ελυθ-, ἔρχομαι). En últim terme ,cal esmentar l’opció d’ ἠλύσω, que vol dir “passejar”.

Als Alyscamps hi ha enterrat Sant Genís, un funcionari romà que va ésser decapitat a Arle (any 303) per haver-se negat a executar cristians. També hi ha enterrrat Sant Tròfim, primer bisbe d’Arle (segons la llegenda, fins i tot Jesucrist va assistir a l’enterrament i va deixar com a senyal la marca del seu genoll en un sarcòfag). El paisatge dels voltants de la necròpolis va captivar alguns pintors impressionistes, com Paul Gauguin o Vincent van Gogh.

Vegeu una mostra de la pervivència en l’art del món romà:

Les Alyscamps, 1888. Paul Gauguin. Musée d’Orsay

Les Alyscamps, fulles de tardor caient, 1888. Vincent Van Gogh.

Qüestions:

1. Coneixeu altres ciutats franceses que tinguin un passat romà important, com el d’Arle? Expliqueu-ne algun aspecte interessant.

2. Quins personatges importants de la història de Roma apareixen citats en l’article? Quina relació van tenir amb Arle?

3. Quina diferència trobeu que hi ha entre un amfiteatre i un teatre?

4. Quines divinitats clàssiques són esmentades a l’article? Quina relació tenen amb els monuments d’Arle?

5. Feu la comparació entre el nom complet de Barcino i el d’Arle.

Pau Molar

August, el primer emperador romà

24 Replies

Com tots sabeu Cèsar August, August o Octavi August va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà. Era el nebot i hereu de Cèsar. Va guanyar la Guerra Civil que va haver-hi després de l’assassinat de Juli Cèsar l’any 44 aC. Des de l’any 31 aC va governar l’imperi, encara que fins a l’any 27 aC no va rebre el títol per part del Senat. El seu govern va finalitzar amb un període grandiós de pau, coneguda com a Pax Augusta.

Aquest any se celebra el bimil·lenari de la mort de l’emperador Cèsar August i per aquest motiu a la Magna celebratio ha volgut celebrar aquesta data. També Tarraco Viva commemora aquest fet tan destacat.

Per tant li he volgut dedicar aquest glogster:

Després de veure el glogster, podríeu afegir alguna informació més sobre August i la instauració de l’imperi romà?

Sabríeu dir quina importància va tenir el que va fer August al llarg dels seus 57 anys al poder?

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

La cursa per rememorar la mort d’August

20 Replies

En el marc del meu Treball de Recerca, veig nombroses notícies d’actes que commemoren els 2 mil·lenis des de la mort del primer emperador de Roma, Octavi August. Concretament, l’efemèride serà el 19 d’agost, el dia exacte de la seva defunció.

A causa d’això, nombroses entitats, festivals i ciutats han començat a organitzar actes i celebracions commemoratives, així com conferències i exposicions. Aquí teniu alguns exemples d’aquest fenomen:

Com ja expliquen altres articles, August va entrar a l’alta política amb la formació del segon triumvirat, gràcies a la seva condició de fill adoptiu de Cèsar i a les seves dots polítiques. Un cop va guanyar la tercera guerra civil (42 aC), el seu poder sobre Roma va augmentar. En un món convuls i en constant canvi, va saber dominar els seus per crear un imperi estable i econòmicament viable. Un cop va vèncer Marc Antoni a la batalla d’Acci (31 aC), Octavi va proclamar l’imperi i va passar a anomenar-se August. El segle d’August és un moment esplendorós de Roma en tots els aspectes i especialment en la cultura.

Estàtua d’August, Roma

Pel que fa a la península ibèrica, l’emperador hi va passar bastants anys, ja que va assistir personalment al desenvolupament de les guerres càntabres (29 a. C.-19 a. C.), tot i que poques vegades va anar al front, per problemes de salut. Mentre es desenvolupaven els conflictes, August va residir a Tàrraco, ciutat que va créixer de manera considerable fins convertir-se en port principal del Mare nostrum. Va rebre un fort impuls urbanístic, una mostra del qual és el teatre i la monumentalització del fòrum local. I el 27 aC la ciutat va ser proclamada capital de la Tarraconense.

Pel que fa a Tarragona, un clar exemple de la rememoració de l’efemèride és la construcció d’una rèplica de l’Ara Pacis ubicada al nou Espai August, al recinte firal del Palau de Congressos de Tarragona. Durant la Tarraco Viva es representarà el fris de l’Ara, amb els 98 personatges que formen l’altar d’August.

Maqueta de la ciutat, Volta del Pallol (Tarragona)

Tàrraco és un clar exemple de la petjada que va deixar August a Hispània, i en pot ajudar a donar una explicació al fenomen que tractem. Però no n’és l’únic, ja que aquest passat cap de setmana es va celebrar la Magna Celebratio, com ja sabeu, on el Grup de Reconstrucció Històrica de Badalona va fer una recreació del casament d’Octavi August amb Lívia Drusil·la i també es van fer dues conferències: “August”, per Marc Mayer (catedràtic de Filologia Llatina a la UB), i “El paper de la cultura en la política d’August”, per Montserrat Tudela (llicenciada en Filologia Grega, directora de la revista Auriga). No vaig poder assistir-hi, però sé per la meva professora que van ser molt interessants.

Personalment, he arribat a la conclusió que els pobles de la costa oriental de la península tenim una espècie d’agraïment a August, de manera que busquem alguna manera de retre-li homenatge, i aquesta n’és una. Per què?

Arnau Lario Devesa

1r Batxillerat

La història de Pompeia

6 Replies

Introducció

Pompeia és una ciutat que es troba a Itàlia i va ser destruïda per l’erupció del Vesuvi l’any 79. Les ruïnes es van declarar Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1997 i actualment reben molts visitants.

Història

Els romans anomenaven la ciutat Pompeii i era un port a la badia de Nàpols. Aquesta ciutat va ser ocupada inicialment pels oscs, després va passar a ser dels etruscs i més tard pels samnites. L’any 310 aC va passar a ser part de la Campània romana.

A la segona meitat del segle I aC la ciutat es va convertir en un dels llocs preferits pels romans, que van construir-hi moltes vil·les. La ciutat va continuar igual sota l’Imperi i era cada vegada més important.

A l’any 59 van haver-hi disturbis a l’amfiteatre que van provocar molts morts i ferits, i al febrer de l’any 63 la ciutat va patir un terratrèmol que la va deixar parcialment destruïda. Just quan s’estava acabant de reconstruir, l’any 79, va patir l’explosió del Vesuvi i va quedar enterrada sota la cendra.

Des de la desaparició fins l’actualitat

Es va perdre gairebé memòria de la ciutat, fins que, l’any 1594, l’arquitecte Domenico Fontana, va descobrir inscripcions epigràfiques i fins i tot edificis amb les parets pintades al fresc.

Les primeres excavacions a Pompeia es van fer el 1748. Cada vegada que es descobria un edifici més, s’anava recuperant obres d’art i objectes.

Avui dia, Pompeia es presenta davant els ulls dels visitants i els transporta al dia en què el volcà va explotar. Els anuncis electorals escrits a les parets, els estris domèstics, les botigues… Tot sembla que encara sigui viu: la tragèdia de Pompeia no ha destruït la ciutat, sinó que ha aturat el temps per acabar-la restituint amb l’aspecte que tenia aquell dia concret de l’any 79.

Opinió personal

En aquest apunt, hem trobat interesant parlar de Pompeia perquè és una ciutat que va ser arrasada per un volcà i ens ha semblat curiós. A part, pensem que la ciutat és molt maca, ja que al realitzar aquest treball hem pogut observar i hem tingut l’oportunitat de veure’n fotografies i saber més sobre aquesta ciutat.

Comenteu els enllaços a aquesta entrada per compartir les vostres impressions. Què us han semblat?

Kawtar Anzaui i Mar Fúnez

Llatí 4t d’ESO

La romanització de l’imperi romà

Magna Celebratio MMXIV, t’hi apuntes?

60 Replies

Com en les vuit edicions anteriors, es celebra la Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica romana de Badalona, durant l’últim cap de setmana d’abril (26-27). Aquest l’organitza el Museu de Badalona, i durant dos dies els carrers del voltant es vesteixen de romans per ensenyar a la gent els oficis i la vida quotidiana dels romans. A més, en el transcurs d’aquests dies s’organitzen actes i representacions sobre diferents aspectes de la vida romana.

L’institut Isaac Albéniz (Badalona), l’institut Premià de Mar i l’escola Vedruna de Gràcia (Barcelona) hi participen des de fa molts anys (2013, 2012, 2011, 2010…) des de l’àmbit de l’educació, i s’encarreguen dels jocs (ludi) i l’ensenyament romans (schola). Hi ha quatre espais que treballem: el ludus grammaticus, el ludus literarius, el ludus rethoricus i els jocs romans (ludi). Si voleu més informació podeu mirar aquí.

Enguany canviarem de lloc, i, en lloc d’estar al pàrquing de davant el museu, estarem al parc que hi ha al costat de l’edifici de correus, on no hi haurà tanta acumulació de gent i estarem més tranquils.

Vista general del nou emplaçament

Participar és una experiència que, en el meu cas, és interessant i, en resum, t’ho passes molt bé, ja que ensenyes a la gent com escriure el seu nom en grec, o a presentar-se en llatí, i al final t’ho agraeixen. Per tant, a què esperes? La Teresa, la Margalida i en Jordi us animen a participar-hi!

Deixeu als comentaris quina és la vostra opinió al respecte, si hi voleu anar, o no…

Arnau Lario

1r Batxillerat Grec i Llatí

Origen de l’Eneida

13 Replies

Alguna vegada heu sentit a parlar de la guerra de Troia? Segur que sí, i gairebé segur que també n’heu vist la pel·lícula, fins i tot als nostres blogs, han fet diversos articles utilitzant la inventiva i creant un causant del incendi de Troia com aquest, però nosaltres us explicarem la història.

LA GUERRA DE TROIA

Tot va començar amb la celebració del casament de Peleu, un heroi grec, i Tetis, la dea del mar. Tots dos van convidar al banquet de les núpcies tots els déus excepte la dea de la Discòrdia, Eris, la qual, molt molesta per no haver-hi estat convidada, va decidir enviar una poma d’or on hi havia una inscripció que deia: ‘Per a la més bonica d’entre totes les dees’. Aquesta peculiar venjança és la que va donar lloc a l’origen de la guerra de Troia de la següent manera:

Totes les dees, en veure la poma, van començar a barallar-se, perquè totes deien que el fruit anava adreçat a cadascuna d’elles respectivament. En no posar-se d’acord, van demanar a Zeus que decidís qui era la més bonica. Però Zeus no va poder decidir, ja que Hera era la seva dona, i Afrodita i Atena les seves filles, així que va encomanar aquesta feina a Hermes, que va buscar un mortal perquè decidís, ja que ell tampoc volia arriscar-se a triar. El mortal escollit per a aquesta missió va ser Paris, que en aquells temps era un pastor de cabres.

Les deesses, davant Paris, no van deixar de mostrar els seus poders de seducció i finalment totes tres van subornar-lo:
– Hera li va oferir regnar sobre Àsia i Europa.
– Atena li va prometre habilitat militar i fama.
– Afrodita li va proposar entregar-li Helena, la dona més bella del regne Egeu, i la més desitjada per tots els reis, prínceps i herois.

Paris, probablement cansat del bucòlic pastoreig d’ovelles, va triar, sense dubtar-ho ni un segon, l’oferta d’Afrodita. La decisió va fer despertar la ira de les altres dees, que van jurar en silenci rancor etern.

Pocs dies després, Paris va embarcar cap a Grècia en companyia de l’heroi Troià Eneas. El seu destí final va ser Esparta, on Helena residia amb el seu marit, el rei Menelau, germà del poderós Agamèmnon, rei de Micenes. Paris es va allotjar a casa de Menelau i quan aquest va haver de marxar a resoldre uns assumptes rutinaris del govern, Paris va raptar Helena, cosa que va donar lloc a la guerra de Troia.

En la guerra de Troia, la participació dels déus va ser decisiva. Per què en tingueu una petita idea, us farem una breu explicació dels déus dels dos bàndols que van intervenir en la guerra:

DÉUS DEL BÀNDOL TROIÀ

Afrodita: en llatí Venus, és dea de l’amor i la bellesa, filla de Zeus i Dione. Porta com a atributs una petxina, un colom i una poma.

Leto: deessa filla de Ceos i Febe, i mare d’Apol·lo i Diana. El seu equivalent llatí és Latona.

Apol·lo: déu de la bellesa masculina i les belles arts, és fill de Zeus i Leto. El seu equivalent llatí és Apol·lo o Febus i els seus atributs són la lira, fletxes, el Sol i el llor.

Ares: el seu equivalent llatí és Mart, i és déu de la guerra, fill de Zeus i Hera. Els seus atributs són un casc i armes.

Àrtemis: una de les principals dees, filla de Zeus i Leto. Dea de la caça i el regne animal. Equival a la Diana llatina i els seus atributs són un arc, un buirac, i una mitja lluna creixent.

DÉUS DEL BÀNDOL GREC

Atena: deessa de la saviesa, l’artesania i la guerra estratègica. Va ser una de les majors defensores del bàndol grec en la guerra de Troia. El seu equivalent llatí és Minerva i els seus atributs són una òliba, l’olivera i una ègida.

Hera: Equival a la Juno llatina, i és deessa de l’Olimp, la reina dels déus i també dea del matrimoni, de les dones i del naixement. Esposa de Zeus. Els seus atributs són un paó i una diadema, semblant a una tiara.

Hefest: déu del foc, del treball dels metalls, de la pedreria i de l’escultura. És fill de Zeus i Hera. El seu equivalent llatí és Vulcà i porta un martell, unes tenalles i una enclusa com atributs.

Hermes: Equival al Mercuri llatí i és el déu missatger i protector del comerç, fill de Zeus. Els seus atributs són unes sandàlies i un barret alat, i un caduceu.

Posidó: déu dels oceans, solia moure’s amb una quadriga transportada per dofins. Estava casat amb Salàcia. Equival al Neptú llatí i porta com a atributs un trident i cavalls.

Algú de vosaltres sabria explicar de quina manera algun dels déus esmentats anteriorment van participar en la guerra?

Aquí us deixem l’enllaç d’un vídeo amb imatges de personatges i moments de la guerra de Troia.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=MWzhkLF9-ZM[/youtube]

Tot seguint la numeració de les imatges, sabríeu classificar-les segons si pertanyen al conflicte de la poma, l’Eneida o la Guerra de Troia?

La historia que us hem explicat al principi és la de La Ilíada; una obra d’Homer, que també va compondre L’Odissea, que explica les aventures que pateix l’heroi Odisseu, (Ulisses en llatí) durant el camí de tornada a la seva pàtria després de la guerra. Les dues obres van servir d’inspiració a Virgili per a la seva obra L’Eneida: La Ilíada per als sis primers llibres i L’Odissea per als sis últims.

L’Odissea és una obra protagonitzada per Odisseu, qui ha de marxar de Troia al final de la guerra, arran la intrusió dels grecs a la seva ciutat a través del cavall de fusta.

Per acabar, amb aquest arbre genealògic us ensenyarem els personatges que són propers a Eneas.

(Anna Ferrón)

Anna Ferrón, Mónica Martínez 1.2