August, el primer emperador romà

Com tots sabeu Cèsar August, August o Octavi August va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà. Era el nebot i hereu de Cèsar. Va guanyar la Guerra Civil que va haver-hi després de l’assassinat de Juli Cèsar l’any 44 aC. Des de l’any 31 aC va governar l’imperi, encara que fins a l’any 27 aC no va rebre el títol per part del Senat. El seu govern va finalitzar amb un període grandiós de pau, coneguda com a Pax Augusta.

Aquest any se celebra el bimil·lenari de la mort de l’emperador Cèsar August i per aquest motiu a la Magna celebratio ha volgut celebrar aquesta data. També Tarraco Viva  commemora aquest fet tan destacat.

PROGRAMA_X_MAGNA_CELEBRATIO_2014_Página_01

Per tant li he volgut dedicar aquest glogster:

Després de veure el glogster, podríeu afegir alguna informació més sobre August i la instauració de l’imperi romà?

Sabríeu dir quina importància va tenir el que va fer August al llarg dels seus 57 anys al poder?

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

23 thoughts on “August, el primer emperador romà

  1. Jordi Rodríguez Ayats

    La victòria militar d’Octavi sobre els seus enemics i rivals durant les guerres, juntament amb les grans riqueses que havia obtingut a títol privat, van permetre-li consolidar el seu poder concentrant en la seva persona els càrrecs més alts de l’Estat, de l’exèrcit, del govern provincial i de la religió.

    -Primer va ser cònsol durant diversos anys consecutius i, després, va deixar la màxima magistratura per prendre la potestat del tribunat de la plebs (potestas tribunicia), és a dir, per prendre el poder sobre la classe baixa de l’antiga Roma.

    -Va conservar el govern de les províncies, on hi havia operacions militars en curs. D’aquesta manera retenia el comandament suprem de totes les forces armades (imperium)

    -Es va convertir en el primer dels senadors (princeps senatus), amb una autoritat moral per sobre dels altres. A més a més, amb els poders de censor que tenia controlava l’accés i la permanència al senat.

    A diferència de Juli Cèsar, assasinat a causa de la seva intenció de convertir-se en rei, Octavi August va tenir l’habilitat de mantenir en aparença les formes i les institucions republicanes (però que a la vegada eren tergiversades). Les reformes van suposar la instauració d’un nou règim basat en el poder unipersonal de l’emperador o príncep. Les assemblees populars van quedar buides de contingut i en el senat, en realitat, es votaven els candidats aconsellats pel príncep.

    Octavi August va posar les bases de la política imperial posterior:

    -Desenvolupament d’una classe d’alts funcionaris nomenats pel príncep (prefectes i procuradors) que van anar prenent llocs claus en el govern i en l’administració provincial. D’aquesta manera es va anar limitant l’arbitrarietat dels governadors. El cim de la nova administració imperial eren els prefectes (administradors i representats dels govern) els quals tindrien un gran paper en un futur.

    -Inici del culte imperial: el seu antecessor Cèsar, l’emperador i la seva família van rebre honors divins i van ser divinitzats un cop morts amb temples i sacerdots propis, amb l’objectiu de legitimar el seu poder.

    Panem et circenses (pa i jocs de circ): per tal de guanyar-se el suport de la plebs August i els emperadors següents distribuïen gratuïtament blat i diners, i a més oferien jocs de circ i d’amfiteatre.
    Després d’un segle de guerres civils, Octavi va aportar sobretot l’esperança en una pau duradora i per això els romans van acceptar, en general, el nou sistema polític, malgrat que a la pràctica va suposar la fi de les llibertats republicanes. Així, l’any 27 a.C. Cèsar Octavi va ser anomenat August (que inspira reverència i admiració) pel senat en agraïment als serveis a la pàtria, i va governar quaranta-cinc anys fins a la seva mort. Aquests anys es van caracteritzar per la pax romana, una llarga pau interna que va dur prosperitat, no solament a Roma, sinó a tot l’Imperi, amb el desenvolupament de la indústria i el comerç.

    La pau d’August va significar la fi de les guerres civils però no la fi de les guerres amb els pobles fronterers. De la mateixa manera que August va establir les línies mestres del que seria el sistema imperial durant dos segles, també va deixar embastits el que haurien de ser els límits bàsics de l’Imperi i va dictar nombroses disposicions sobre l’esclavatge i la moral que varen fomentar el matrimoni i castigar l’adulteri.

    Pel que fa a la Magna Celebratio, Badalona ha decidit enguany dedicar la seva desena edició (una cita amb la història entre lúdica i cultural amb la qual la ciutat rememora des del 2004 la seva època de més glòria, la romana) amb tots els ets i uts, amb festins, cervesa, lluites de gladiadors i, com a espectacle estrella, una recreació minuciosament documentada del que sens dubte va ser un dels casaments més transcendentals de la història de la humanitat, el que va unir August, oficialment el primer emperador de Roma, amb Lívia.
    Ara es compleixen 2.000 anys de la mort d’August. Es podrien haver posat en escena, doncs, les últimes hores d’aquell personatge. «Acta est fabula, plaudite». Van ser les seves últimes paraules. «La comèdia s’ha acabat, aplaudiu».

  2. Arnau Lario

    Víctor, no crec que pugui afegir res; Les webs que has enllaçat són molt completes…
    August va ser molt important, com ja he explicat al meu article, pel seu impuls de la cultura, arquitectura i la política romanes, i es va mantenir en el poder gràcies al seu control ferri del Senat i de la societat romans, a més del seu suport a la moral arcaica romana (sobrietat, austeritat i rigidesa de principis).
    Bona feina…

  3. Andrea Balart

    Salve!

    Octavi, nebot de Juli Cèsar, va tenir un paper molt important. Va esdevenir emperador sota el títol d’August. A més, va vèncer els seus enemics (Marc Antoni i Lèpid, amb qui havia format un triumvirat, i Cleòpatra). August es va convertir en el primer dels senadors (princeps senatus).Tot i així, August va mantenir les institucions republicanes per no ser tret del poder i va iniciar un seguit de reformes. Tampoc el van fer fora, ja que va posar fi a les guerres civils, per això aquesta època és coneguda amb el nom de Pax romana.

    És molt coneguda a més, la seva propaganda política que feia mitjançant la literatura. Per això molts autors coneguts com Virgili o Horaci van escriure llibres on es mostraven els ideals d’August. Aquest any, se celebra el bimilenari de la seva mort i la Magna celebratio aprofita la seva desena edició per dedicar-la a August.

    Vale!

  4. irina

    Salve!!

    August va ser l’emperador nebot de Juli Cèsar. Quan va morir Cèsar, va guanyar la guerra Civil contra els assasins de Cèsar juntament amb Marc Antoni i Lèpid.
    El senat li va concedir el títol de senador, cònsol i un càrrec militar. Va formar un el segon triumvirat amb Marc Antoni i Lèpid. Després de derrotar al seu enemic, Sext Pompeu, va voler aconseguir tot el poder. Va derrotar a Lèpid. Més tard, va declarar-li la guerra a Marc Anrtoni (alait de la reina d’Egipte Cleòpatra, a la qual li havia donat unes terres). A més, va acusar a Cleòpatra de bruixeria. Finalment va derrotar a la batalla d’Àccium a Marc Antoni i Cleòpatra. A partir d’aquell moment es va fer dir Octavi. Es fa anomenar Pontífex Màxim, ocupant els càrrecs més alts de l’Estat, l’exèrcit i la religó.

    Va ser una època de pau (pax romana) sense cap guerra civil. A més va intentar acontentar a rics i pobres (“panem et circenses”, on va donar blat gratuitament i oferia espectacles en el circ). Va intentar moralitzar la població., promulgant lleis contra l’adulteri, etc. I a més, intenta refer l’orgull nacional, per això encomana a Virigli l’obra de l’Eneida, on s’inventa un passat gloriós per a Roma. Molts poetes li dediquen poemes com Horaci, Tit Livi escriu el passat de Roma, etc. També es creen monuments sobre la seva figura (“Ara pacis”).

  5. Yasmina Berkane Pais

    Salve!

    Enhorabona Víctor està molt complet el teu article d’August. Aquesta part de la història de Roma em sembla molt interesant. Octavi Augusut va convertir-se en el primer emperador de Romà després de lluitar a la Guerra Civil i l’assassinat de Juli Cèsar.

    Després d’una època amb moltes guerres Roma necessitava pau i això va ser clau per l’èxit de l’emperador. Va acabar amb els seus “companys” Lèpid i Marc Antoni aconseguint la fidelitat de tot Itàlia. Va tornar al Senat els poders del triumvirar i és quan va rebre el títol d’August.

    La seva etapa més coneguda i exitosa va ser la “Pax Augusta”, després d’estar a Hispània i acabar amb les seves conquestes. Va estar un temps a Tàrraco a causa de la seva salut i la ciutat va convertir-se durant un temps en capital de l’Imperi.

    Una de les seves polítiques més conegudes van ser la de “panem et circenses” que vol dir pa i jocs de circ. Aquesta consistia en tenir a la població contenta amb aliments i entreteniments, pot ser aquest va ser l’origen del populisme, ja que amb aquestes dues coses la població estava feliç i no coneixien els fets més controvertits.

    August va estar governant durant 57 anys i jo crec que aquestes polítiques que afavorien la població van ajudar per a que l’emperador estiguès molts anys a Roma. Tota aquesta etapa és molt important aquest any, ja que celebren el bimil·lenari d’Octavi August.

  6. Nora Domingo

    Cèsar August, August o Octavi August o Octavi August va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà. Era el nebot i hereu de Cèsar. Des de l’any 31 aC va governar l’imperi, encara que fins a l’any 27 aC no va rebre el títol per part del Senat. El seu govern va finalitzar amb un període grandiós de pau, aquest període de govern de 57 Aquests anys es van caracteritzar per la pax romana, una llarga pau interna tan a Roma com a tot l’imperi. Aquest any se celebra el bimil·lenari de la mort de l’emperador

    Augusto va viure dos anys en Tarraco Durant aquest temps la ciutat es va convertir, d’alguna forma, a la capital d’un Imperi que no havia fet sinó expandir-se des dels temps de les guerres Púnicas. L’emperador va rebre ambaixades de països llunyans com l’Índia. Des de Tarraco es va organitzar el sistema
    administratiu de les províncies i durant la seva estada va començar la monumentalización de la ciutat.

  7. Marta Verde

    Salve!
    Bon apunt Víctor!
    August va ser el successor de Juli Cèsar (per ser assassinat per la seva intenció de convertir-se en rei) i el primer emperador.
    Va emprendre un ampli programa per recuperar els valors tradicionals i regenerar moralment els romans, per recuperar el seu orgull nacional, molt malmès després de tantes lluites fratricides. Els poetes del cercle de Mecenàs (Virgili, Horaci i Properci) van escriure sobre ell. Mecenàs era amic de l’emperador.
    Després d’un segle de guerres civils Octavi August va aportar pau (Pax Romana), per això els romans van acceptar el nou sistema polític. La pau d’August va significar la fi de les confrontacions civils però no la fi de les guerres amb els pobles fronterers.

  8. Xènia Sánchez Hernández

    Octavi és el nebot de Juli Cèsar, va ser un home molt important. Va ser emperador amb el títol d’August. A més, va vèncer els seus enemics (Marc Antoni i Lèpid i Cleòpatra). August es va convertir en el primer dels senadors.Tot i així, August va mantenir les institucions republicanes per no ser tret del poder i va fer un seguit de reformes. Tampoc el van fer fora, ja que va posar fi a les guerres civils, per això aquesta època és coneguda amb el nom de Pax romana.
    És molt coneguda. Molts autors coneguts com Virgili o Horaci van escriure llibres on es mostraven els ideals d’August.

  9. Xènia Sánchez Hernández

    Aquest any es celebra el bimilenari de la mort d’August i la Magna celebratio aprofità la seva desena edició per dedicar-la a August.

  10. Pingback: L’Ara Pacis Augustae a Tarraco viva | El Fil de les Clàssiques

  11. caparros.lourdes

    August va aconseguir governar 57 anys degut als seus ideals a favor de la concervació i incentivació a l’art, al poble i a la cultura.

    Gai Juli Cèsar Octavià va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.
    Nebot i hereu de Cèsar, s’imposà a la Guerra Civil que hi hagué després de l’assassinat de Juli Cèsar l’any 44 aC. Des de l’any 31 aC governà l’imperi de facto, tot i que fins a l’any 27 aC no rebé el títol de prínceps de la República per part del Senat, i fundà la dinastia julio-clàudia. Sota el lema de re-instaurar la República (restitutio rei publicae) ell conduí, de fet, la transició cap a una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culminà amb un gran període de pau, el qual se’l coneixeria més tard amb el nom de Pax augusta.

  12. Hady Camara

    Salve!
    Aquest any s el bimil·lenari de la mort d’August ,Octavi, nebot de Juli Cèssar, que es va convertir en el primer emperador romà i va aconseguir governar durant 57 anys. Vencent els seus enemics i sent el príncep del senat (princep senatus) .
    El fet de que no l’assassinessin és perqué va aconseguir mantenir les institucions republicanes i finalitzar i les guerres civils, dexant a roma en temps de pau per molt temps.

    També podem dir que és molt conegut perque autors molt importants com Virgili o Horaci van escriure sobre la seva vida, on es mostraven els ideals d’August.

  13. Xènia Serra

    Salve!
    Cèsar August va ser el successor de Juli Cèsar després del seu assassinat i va ser el primer emperador romà, aconseguint governar durant 57 anys. Va començar a governar l’imperi l’any 31 aC però fins el 27 aC no va poder aconseguir el seu títol de príncep de la Rapública per part del Senat.
    August, a diferència de Juli Cèsar que va ser assassinat a causa de que pretenia tenir la intenció de convertir-se en rei, va tenir l’habilitat de mantenir en bona aparença les formes i les institucions republicanes. Les reformes que va fer, van suposar la instauració d’un nou règim basat en el poder unipersonal d’emperador o príncep (títol que va rebre el 27aC) i això el va ajudar a poder perviure durant els 57 anys.

  14. Alina Roman

    Salve!

    Cèsar August va ser el successor de Juli Cèsar després del seu assassinat i va ser el primer emperador romà, aconseguint governar durant 57 anys. Va començar a governar l’imperi l’any 31 aC però fins el 27 aC no va poder aconseguir el seu títol de príncep de la Rapública per part del Senat.

    Cèsar August va declarar-li la guerra a Marc Anrtonii a la reina d’Egipte Cleòpatra, a la qual li havia donat unes terres. Finalment va derrotar a la batalla d’Àccium a Marc Antoni i Cleòpatra. A partir d’aquell moment es va fer dir Octavi. Es fa anomenar Pontífex Màxim, ocupant els càrrecs més alts de l’Estat, l’exèrcit i la religó. Va ser molt important per als romans ja què va ser un model a seguir i el seu succesor va ser el seu fillastre Tiberi.

  15. Marta Gallardo

    Salve!

    August va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà. Va aconseguit governar 57 anys ja que va mantenir les institucions republicanes i va aconsegir la pax romana per això no el van assessinar. Aquest any és el bimilenari de la seva mort i això és el que celebrem.
    August va instaurar el Principat, va reorganitzar de manera econòmica i social les províncies i va voler conservar les costums de l’imperi…

  16. barroso.rebeca

    Salvee!!!

    Gai Juli Cèsar Octavià, Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC – Nola, Nàpols, 19 d’agost de 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.
    August va aconseguir governar per els seus ideals a favor de la convervació i l’incentivació a l’art i a la cultura.
    La Magna celebratio aprofità la seva desena edició per dedicar-la a August, ja que aquest any es celebra el bimilenari de la seva mort.

  17. Judit

    Salve!

    August va tenir un paper molt important en la nostra cultura, els dos anys que va estar aquí (a Tarraco), per motius de salut, ens va influenciar molt, ens va “romanitzar” a les nostres generacions passades i encara fins avui dia. Durant el seu magnat es va produïr el segle d’or de la literatura grega clàssica amb escriptors com Ovidi, Virgili i Tit Livi (Encara que les obres fossin per fer propaganda d’August) Avui l’Arnau Lario ens ha fet una exposició sobre August i m’ha quedat prou clar tot i, sobretot, els errors que NO hem de cometre:
    -Octavi i August varen ser la mateixa persona, però el senat li donà el títol d’August (que vol dir benerable) i passa a anomenar-se així.
    -Juli Cèsar no va arribar a ser emperador, el van matar abans. Va ser el seu fill adoptiu, Octavi, qui rebé el títol de Cèsar en honor al seu pare en el moment en que és convertí en emperador, després de la mort de Marc Antoni i Marc Emili que compartien triumvirat amb ell.

    Molt bon apunt! Trobo que el bimil·lienari s’ha de commemorar, per molt que August fora un emperador.

  18. Pingback: El primer emperador de Roma: August | Aracne fila i fila

  19. Irene Sanz

    Salve!
    August, nascut a Roma el 63 aC, va ser nebot i hereu de Juli Cèsar. Va lluitar contra els seus assassins i els va vèncer a la batalla de Filipos, Grècia. Després de derrotar el seu últim enemic, Sext Pompeu, va derrocar els seus aliats, Lèpid i Marc Antoni, amb qui s’havia repartit el domini de l’Imperi. El senat li va atorgar el títol d’August el 27 aC després de canviar l’estructura política cap a un ordre monàrquic sense tocar els drets adquirits pel poble 500 anys enrere. Va iniciar una campanya massiva de publicitat per netejar la seva imatge i donar legitimat al seu govern. Un dels medis que va utilitzar com a propaganda va ser la literatura. Ovidi, Virgili, Horaci i Tit Livi van dedicar les seves obres a dignificar i engrandir la figura d’August a més de legitimar el seu poder polític. El seu govern va destacar per la prosperitat econòmica i la pau a tot l’imperi, a més de les reformes: reorganització i canvi de l’estructura del govern de les províncies i repartiment de terres a les desenes de milers de soldats llicenciats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *