Est-ce que vous êtes allés déjà à Arles? Arles est une importante cité, au sud de la France. Elle fut une fondation grecque (Theline, VI aC) et, après, une des premières colonies romaines hors de l’Italie (123 aC). Récemment (1981), Arles a été classé par l’UNESCO comme Patrimoine de l’Humanité, dans le site “Monuments romains et romans d’Arles”.
Origine du nom: Le nom d’Arles dérive d’Arelate, mot d’origine celtique signifiant lieu situé près d’un étang. En langue occitane, le nom de la cité c’est Arle; en français, c’est Arles.
Ici, on peut voir la situation géographique d’Arles:
La cité d’Arles appartient au départament des Bouches du Rhône. Ici, le fleuve crée une région naturelle très intéressante, qui s’appelle La Camargue. Cette région comprend l’embouchure du Rhône et elle est classé comme Parc Naturel Régional. En printemps, on peut y voir des flamants et beaucoup d’autres espèces d’oiseaux migrateurs: c’est un joli paysage.
À Arles il y a des monuments et des constructions romaines très intéressantes: les Arènes, le théatre, la muraille, les cryptoportiques, les thèrmes de Constantin et les Alyscamps. Mais il y a aussi des constructions romanes. La plus célèbre c’est l’église de Saint-Trophime. Saint-Trophime fut possiblement le premier évêque d’Arles. L’église a un portail et un cloître du XIIè siècle, de style provençal.
Una mica d’història d’Arle:
Els romans van conquerir Arle el 123 aC i van construir un canal que la unia amb el Mar Mediterrani. La ciutat d’Arles, però, sempre va tenir la competència d’una gran rival, Marsella. Durant la primera guerra civil romana, Arle es va col·locar del costat de Juli Cèsar i Marsella (Massalia), del de Pompeu. En acabar la guerra, Cèsar, que en va sortir triomfant, va donar a Arle totes les possessions de Marsella.
El nom complet d’Arle és: Colonia Iulia Paterna Arelatensium Sextanorum.
-COMENTARI GRAMATICAL:
- Colonia: Nominatiu singular femení (substantiu)
- Iulia: Nominatiu singular femení (adjectiu)
- Paterna: Nominatiu singular femení (adjectiu)
- Arelatensium: Genitiu masculí plural (adjectiu gentilici). Tercera declinació.
- Sextanorum: Genitiu masculí plural (adjectiu substantivat).
-SENTIT LITERAL: Colònia Júlia Paterna de la Sisena Legió d’Arelate. També podríem dir Colònia Júlia Antiga dels soldats de la sisena legió d’Arelate.
-SENTIT EXTENS: El món romà era molt cerimonial; per tant, els noms de les ciutats eren molt extensos i feien referència a herois i a aspectes tradicionals de la societat romana.
Colonia: Significa lloc on s’estableixen els romans després de la invasió i conquesta del terrirtori.
Iulia: Deriva de Juli Cèsar, conqueridor de les Gàl·lies.
Paterna: Probablement es refereix als fundadors d’Arelate. Cal tenir en compte que la societat romana era molt patriarcal i la figura del pater familias era tota una institució.
Arelatensium: Fa referència al nom de l’assentament romà en sí (Arelate), que era un nom d’origen celta (de la tribu dels celtes sal·luvis).
Sextanorum: Fa referència als soldats de la Sisena Legió Ferrata, fundadora de l’assentament romà.
La ciutat romana d’Arelate era important en la Gallia Narbonensis. Tenia diverses construcccions monumentals: l’amfiteatre, l’arc triomfal, el circ, el teatre romà i les muralles. Durant l’antiguitat era més a prop del mar que avui en dia i tenia una funció de port important.
La ciutat va arribar a la seva màxima esplendor durant els segles IV i V, quan era freqüentment usada com a caserna per als emperadors romans durant campanyes militars.
D’altra banda, es va transformar en la ciutat preferida de l’emperador Constantí el Gran, que hi va construir unes termes, de les quals encara es mantenen restes importants. El seu fill, Constantí II, va néixer a la ciutat d’Arle. Constantí III (l’usurpador) es va declarar emperador de l’Imperi Romà d’Occident (407-411) i en va nomenar Arle capital el 408.
Principals monuments romans conservats
–Les Arenes: Són un antic amfiteatre romà que avui fa la funció de plaça de toros. És molt important l’afició a la tauromàquia en el sud de França. L’amfiteatre va ser construït sobre un antic edifici de l’època augusta. És un edifici de l’època de la dinastia flàvia, que va ésser construït una mica després del Colisseu de Roma i amb dimensions molt semblants.
–El teatre: El teatre d’Arle es va construir a finals del segle I aC, poc després de la fundació d’Arelate. Servia per representar-hi comèdies, mims, pantomimes, tragèdies. Cal tenir en compte la seva estructura, que es componia de la cauea, un espai semicircular, que era una graderia que descansava sobre arcs i galeries de formigó. Al peu de la graderia hi havia l’orchestra, molt ricament ornada i on s’allotjaven els patricis; els plebeus se situaven en les grades mitjanes i superiors. El proscaenium, literalment davant de l’scaena (també anomenat pulpitum), era l’espai on representaven l’espectacle els actors; solia ser una plataforma de fusta i podia sostenir una petita teulada per protegir-los de les inclemències meteorològiques. L’scaena era la part del darrere del proscaenium, que limitava pel darrere amb un mur anomenat frons scaenae, literalment part frontal de l’scaena. Aquest mur delimitava l’espai del teatre i servia de decorat; normalment, allotjava moltes estàtues, entre elles la famosa Venus d’Arle. El teatre era un espai destinat a un públic més reduït que el que assistia a l’amfiteatre.
–Els criptopòrtics: Són galeries subterrànies situades sota el forum i construïdes a la mateixa època que aquest darrer, els anys 30-20 aC. Actualment, la ciutat conserva el record de l’antic forum romà amb el nom de la Place du Forum (Ancienne Place des Hommes). En aquesta plaça, s’ha conservat una part del frontó i dues columnes d’un antic temple dedicat a la deessa Juno.
Restes del temple de Juno, a la Place du Forum d’Arle
–Les termes de Constantí: són uns banys construïts per Constantí el Gran en la seva estada a la ciutat d’Arles. Aquest emperador va embellir molt la ciutat i la va dotar d’unes termes similars a les de Roma. Aquestes termes estan mig enderrocades. Només se’n conserva el caldarium, que conté uns pisos de calefacció suspesos, l’hipocaust, i un bonica piscina, de la qual només queda una volta semicircular. És bella i de construcció tardorromana, semblant a la bizantina. El seu exotisme va fer que durant l’edat mitjana se la considerés un palau, com en el cas de Calpea (Els banys de la reina mora).
La piscina de les termes de Constantí
–Les muralles: Van ésser construïdes amb l’arrribada dels colons romans. Segurament servien per delimitar l’espai de la ciutat i, posteriorment –s.IV dC- per defensar-la.
–Les Alyscamps: Els Alyscamps són una gran necròpolis romana que es troba als afores de la ciutat d’Arle, al sud de França, ja que les ciutats romanes prohibien els enterraments dins del seu recinte, pel fet que es considerava que els esperits portaven mala sort. El nom d’Alyscamps és l’equivalent en provençal de Champs Élysées, que en grec vol dir “ciutat dels morts virtuosos”. L’etimologia és incerta ja des de l’antiguitat. Existeixen diverses opcions que poden fer referència als significats següents. Segons Eustati de Tessalònica, la paraula Elysium (Ἠλύσιον) pot voler dir, per derivació, “ésser tocat per la joia”; o bé ser sinònim del terme “incorruptible” (ἄφθαρτος), referint-se a les ànimes que viuen en aquest espai. Una altra possibilitat és “venir, entrar, acostar-se” (ελυθ-, ἔρχομαι). En últim terme ,cal esmentar l’opció d’ ἠλύσω, que vol dir “passejar”.
Als Alyscamps hi ha enterrat Sant Genís, un funcionari romà que va ésser decapitat a Arle (any 303) per haver-se negat a executar cristians. També hi ha enterrrat Sant Tròfim, primer bisbe d’Arle (segons la llegenda, fins i tot Jesucrist va assistir a l’enterrament i va deixar com a senyal la marca del seu genoll en un sarcòfag). El paisatge dels voltants de la necròpolis va captivar alguns pintors impressionistes, com Paul Gauguin o Vincent van Gogh.
Vegeu una mostra de la pervivència en l’art del món romà:
Les Alyscamps, 1888. Paul Gauguin. Musée d’Orsay
Les Alyscamps, fulles de tardor caient, 1888. Vincent Van Gogh.
Qüestions:
1. Coneixeu altres ciutats franceses que tinguin un passat romà important, com el d’Arle? Expliqueu-ne algun aspecte interessant.
2. Quins personatges importants de la història de Roma apareixen citats en l’article? Quina relació van tenir amb Arle?
3. Quina diferència trobeu que hi ha entre un amfiteatre i un teatre?
4. Quines divinitats clàssiques són esmentades a l’article? Quina relació tenen amb els monuments d’Arle?
5. Feu la comparació entre el nom complet de Barcino i el d’Arle.
Pau Molar
Pau, ja m’agradava llegir els teus articles abans de conèixer-te el cap de setmana passat a la Magna Celebratio; però ara encara m’agraden més i especialment en francès!
No tenim cap mena d’excusa, després d’aquesta d’entrada, per anar a Arle, tant si ja hi hem anat com si encara l’hem de descobrir.
A més a finals d’agost (du 27 au 31 août) fan l’Arelate (journées romaines):
Salve!
1- Coneixeu altres ciutats franceses que tinguin un passat romà important, com el d’Arle? Expliqueu-ne algun aspecte interessant.
Ja que no tenia cap idea de la ubicació i la historia de Arle, pero jo conéixo també una ciutat francesa que tingui un passat roma que es diu Lyon o Lion. Lyon és la tercera ciutat més poblada de França (després de París i Marsella), amb 484 344 habitants, i la segona àrea urbana del país amb 2.118.132 habitantes. Actualment és la capital del departament de Ródano i de la regió Roine-Alps . Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l’oest i els Alps a l’est, la ciutat de Lion ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8d/Lyon_Theatre_Romain_20060826.jpg
Lió va ser fundada al turó de Fourvière com una colònia romana l’any 43 a. C. per Lucio Munacio Planco, un lloctinent de Juli Cèsar, en el lloc en el qual s’alçava una fortificació celta que era anomenada Lug o dinon, amb el significat (del déu celta Lugus “llum” i duo “castro”).
2- Quins personatges importants de la història de Roma apareixen citats en l’article? Quina relació van tenir amb Arle?
Uns dels personantges més importants de la història romana va ser César, la relació que va tindre amb Arle li va donar a Arle totes les possessions de Marsella.
3- Quina diferència trobeu que hi ha entre un amfiteatre i un teatre?
Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l’arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl i cobert de sorra i un teatre és una art escènica relacionada amb l’actuació i la representació d’uns esdeveniments.
5- Feu la comparació entre el nom complet de Barcino i el d’Arle.
El nom complet de Arle és Colonia Iulia Paterna Arelatensium Sextanorum.
I el nom complet de Barcino és Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna.
Els dos tenen Colonia Iulia al principi perp després canvien els noms.
Bonjour!
Pour commencer je te félicite pour cet bon article Pau.
Je vais t’expliquer quelque choses pour répondre ses questions. Bordeaux est aussi une ville avec un passé romain important; en 56 av. J.-C., César accuelli un lieutenant à Bordeaux. En 52 av. J.-C., Bordeaux se développe sous le mode du premier urbanisme romain. Le cardo et le decumanus (aujourd’hui rue Sainte-Catherine et rues Porte Dijeaux et St Remy, et cours de l’Intendance) sont tracés et l’on construisit des aqueducs, des temples, un amphithéâtre et une curie. Bordeaux est à l’époque un emporium, comme un comptoir de commerce que contrôle des routes commercial entre les ports gaulois de la Loire et la République romaine.
Constantin III a changé la capitale de Trèves à Arles et il se réfugie à Arles aussi pendant les invasions barbares, c’est le personnage qui je pense qu’est plus significante dans le context d’Arle romain.
Les diferences entre un amphithéâtre et un théâtre sont principalement ses fonctions: le théâtre était pour les actes de les acteurs et sa forme est hémisphérique. L’amphithéâtre était pour des joues et les luttes de gladiators, sa forme est circulaire et sphérique.
Le très connue Venus et le déesse Juno ont sa place en des monuments de cet ville, elles ne sont pas ignorées là.
Le nom complet d’Arle et de Barcelone ont des mêmes mots, et ça c’est parce que Barcelone et Arles sont des colonies romaines fundées par “Iulius”, et le nom commence de le même manière: “Colonia Iulia…”
J’espère d’autres magnifiques articles comme ça Pau!
Au revoir!!
Je vous félicite à tous les deux pour cet effort de rédaction en français. Pau, je t’avoue que je n’ai pas encore visité Arles. J’en avais déjà envie mais avec ton article tu me n’a donné encore plus.
Alba et Fatima, c’est vrai qu’un français il ya beaucoup de ville d’origine romaine, comme celles que vous nommées, mais aussi Dijon et d’autres. Je voudrais faire une seule précision par apport à la langue, pusique malgré l’effort que tu as fait, Alba, il y a un mot important que tu as mal écrit. À l’amphithéâtre on y faisait des jeux, non pas des joues. d’autres erreurs nous allons en parler en classe de français.
De toute façon félicitations pour le travail. E, Teresa, il faudra continuerà propose à nos élèves ce type de travail en plusieurs langues !
Pau, ens tens molt ben acostumats amb els teus articles de viatge. Ara ja estem esperant el següent. Segur que a tot arreu pots trobar referents clàssics, si mires amb ull curiosos.
Bé, la Núria ja us ha comentat de manera detallada els vostres comentaris sobre França i en francès. Aquesta col·laboració entre mare (llatí) i germana, del català, s’entén, (francès) està donant molts fruits. Esperem que continuï.
Salvete!
Moltes felicitats per l’article esta molt ben elaborat i les fotografíes són magnífiques.
Apart d’Arle, també hi havien altres ciutats franceses molt importants, per exemple Bordeu (dit Bordeus per francisme i hispanisme). Aquest és un municipi francès, situat al departament de Gironda i a la regió d’Aquitània. L’any 2007 tenia 230.000 habitants.
Els romans van conquerir Arle el 123 aC i van construir un canal que la unia amb el Mar Mediterrani. La ciutat d’Arles, però, sempre va tenir la competència d’una gran rival, Marsella. Durant la primera guerra civil romana, Arle es va col·locar del costat de Juli Cèsar i Marsella (Massalia), del de Pompeu. En acabar la guerra, Cèsar, que en va sortir triomfant, va donar a Arle totes les possessions de Marsella.
En el article esmenten l’amfiteatre i el teatre. Però s’ha de dir que no tenien la mateixa funció, el amfiteatre és com l’actual plaça de toros i el teatre com l’actual teatre. El mur del teatre delimitava l’espai del teatre i servia de decorat; normalment, allotjava moltes estàtues, entre elles la famosa Venus d’Arle.
Valete!
Pingback: Una vil·la romana a prop de Valladolid | Aracne fila i fila
Salve!
Nimes és una ciutat del sud de França, capital del departament de Gard, amb una població de 143.468 habitants (2007). És famosa per la multitud de restes de l’època romana que es conserven en bastant bon estat, destacant entre ells l’amfiteatre (la Sorra de Nimes), on encara se celebren espectacles, fonamentalment taurins, i la Maison Carrée, antic temple romà i seu actualment d’un espectacle 3D sobre personatges històrics de Nimes. Ambdues construccions daten del segle I i es troben en el casc urbà. En els seus voltants es troben la torre Magna (aproximadament del segle I a. C.) i el Pont del Gard (19 a. C.), un dels més famosos aqüeductes romans, construït per Agripa. Són també destacables la catedral de Saint Castor (la construcció del qual va començar al segle XI) així com diversos museus d’arqueologia, i els Jardins de la Fontaine (Jardins de la Font) del segle XVIII.
Segons la tradició, l’any 53-52 a. de C. es van construir dos teatres mòbils que, en unir-se, formaven un amfiteatre. L’any 46 a. de C. César va manar construir un amfiteatre fix de fusta. El més important de tots va ser l’amfiteatre Flavio o Coliseu, inaugurat l’any 80 d. de C., que s’ha convertit en el símbol de la ciutat de Roma. L’amfiteatre és una construcció ovalada que recorda dos teatres units pel diàmetre de l’orquestra. En ell s’oferien quatre tipus d’espectacles: combats d’homes contra homes (gladiadors), homes contra feres salvatges, feres contra feres, i combats navals.
En canvi, l’origen del teatre està íntimament lligat al culte que els grecs rendien a Bacus. La tragèdia i la comèdia van aconseguir la seva plenitud amb Èsquil, Sófocles, Eurípides i Aristófanes durant el s. V a. de C. A Roma també es van compondre i van representar obres de teatre, si bé agradaven menys que altres espectacles. No obstant això, van destacar Plauto i Terencio en la comèdia d’assumpte grec; més tard, el gust romà es decantaria per la atelana i la manyaga.
Els teatres van ser al principi un simple tros de terreny fitat, a l’aire lliure. Després, es van construir de fusta, desmuntables, imitats dels de la Magna Grècia. I, finalment, ja l’any 55 a. de C., Pompeyo va edificar i va inaugurar el primer teatre estable, de pedra. Comelio Balbo, ric gadità, va construir un altre, també a Roma, l’any 13 a. de C., i per les mateixes dates Augusto va inaugurar el teatre Marcelo, l’únic conservat fins avui a Roma.
Barcino: El seu nom complet era el de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.
Arle: El seu nom era Colonia Paterna Arelatensium Sextanorum. Prop d’Arles, han trobat una figura de Juli César. Ho han datat en el 46 a. de C., però és molt graciós, perquè no diuen com, encara que s’intueix que, com delata certs signes de l’edat, l’hi van fer al final de la seva vida.
Pingback: De itinere. Roma en el limes: una ruta pel Rin, II | Aracne fila i fila
Pingback: De itinere: La petjada romana a la Llombardia. | Aracne fila i fila
Pingback: Una escapada romana a Nîmes i a Arle | Aracne fila i fila