Existien els herois en l’antiguitat? Si fem cas a la mitologia, trobarem infinitat d’homes que eren considerats semidéus o herois, com va ser el cas d’Hèrcules. Però realment, què feien per guanyar aquesta reputació? Perquè cap d’ells havia nascut amb qualitats impròpies d’un ésser humà. Això i el fet que m’agradava la història antiga i els seus personatges em va moure cap a la meva idea de treball de recerca. Vaig escollir un personatge del qual ja sabia molt (Ramsès II) i un altre que se’m presentava envoltat de curiositat i fascinació (Alexandre III Magne o el Gran). Volia aprendre sobre ell i vaig aprofitar l’oportunitat del treball per endinsar-me encuriosida en la seva vida. A més, la comparació d’aquests dos homes em permetia l’oportunitat de comparar dos dels més importants imperis, Egipte i Grècia.
La millor manera de comparar aquests dos personatges era fixar-me en els actes que van fer al llarg de la seva vida, però em vaig adonar que igual d’important era analitzar totes les persones del seu voltant, el seu entorn, el qual va influir en les seves conductes i no només la seva biografia. Així vaig començar a redactar l’índex del treball, exposant no només la seva vida des de la infantesa fins a la mort, sinó també les seves batalles, el seu llegat i les dones. Les dones, perquè més endavant vaig descobrir que en tots dos casos van ser una forta influència en les decisions d’aquests personatges.
Un cop vaig tenir fet l’índex, vaig trobar la manera de redactar una qüestió complicada i no pel fet que fos en català, sinó perquè es tractava d’un tema que m’agradava tant que no sabia per on tallar informació, on ser més concreta. Si tot m’agradava! No obstant, tot i que sóc una persona que parla moltíssim, vaig saber cap a on dirigir el meu treball tenint com a referència l’índex. Em vaig adonar que de cadascun dels apartats que feia aprenia alguna cosa nova. En el cas d’Egipte, vaig descobrir molta simbologia, com la trena que tenien els nens i que simbolitzava la infantesa, o els jeroglífics més profunds fets a les parets que ens indicaven que eren de Ramsès II. Ramsès tenia por de què esborressin el seu nom i per aquesta raó va marcar més profunds els símbols. Aquests exemples es veuen en aquestes dues imatges:
En el cas de Grècia, vaig veure molts mites dels quals el propi Alexandre havia estat partícep. Mites com aquests dos, que trobo interessant explicar breument:
Aquest és un mosaic on apareixen Alexandre i Bucèfal. Segur que haureu escoltat el nom de Bucèfal. Era el cavall que Alexandre va aconseguir domesticar i que el va acompanyar durant tota la seva vida militar. El fet de com va guanyar el respecte del cavall ha creat moltes llegendes i diferents versions, però sens dubte és un altre fet que va fomentar la seva reputació com a heroi. Tot va començar quan Alexandre era un nen petit i el seu pare, Filip II, va decidir regalar-li un cavall. Aleshores, segons narra la llegenda, un dels cavalls va començar a mostrar-se tosc i salvatge, renillant per tot arreu, sense que ningú aconseguís tranquil·litzar-lo. Només el jove Alexandre va aconseguir muntar el cavall. Es va adonar que el cavall tenia por de la seva pròpia ombra i, amb un gest, va fer que el cavall girés cap al sol, cegant-lo i pujant a la seva gropa. Davant d’aquest acte, diuen que el seu pare va pronunciar una cèlebre frase: “Fill, troba’t un regne que s’iguali a la teva grandesa, perquè Macedònia és petita per a tu”. Des d’aleshores, aquest cavall amb el nom de Bucèfal, només es deixava muntar per Alexandre.
D’altra banda, existeix el mite del nus gordià, representat en aquesta altra imatge. Segons l’antiga llegenda, un llaurador de Gòrdion (actual Anatòlia), anomenat Gordias, portava els seus bous lligats al jou amb unes cordes nuades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les. Aquest home va complir un auguri que promulgava el fet que el futur rei de Frígia vindria per la Porta de l’Est acompanyat d’un corb que es posaria en el seu carro. Segons les tradicions, qui aconseguís deslligar el nus gordià podria conquerir Orient. Alexandre, quan va conquerir Frígia va decidir tallar el famós nus. Aquella nit va haver-hi una tempesta de llamps, simbolitzant, segons Alexandre, que Zeus estava d’acord amb la solució, i va dir: «és el mateix tallar-lo que deslligar-lo». Efectivament, més tard Alexandre conquistaria Orient, convertint-se així en un heroi per al seu poble. En aquesta imatge es pot apreciar la reputació que va guanyar amb aquest acte.
Així, amb mites i curiositats com aquestes vaig anar fent, fixant-me en els punts en comú que tenien tots dos i en les seves diferències.
A l’hora de fer la comparació vaig pensar en quines coses tenien en comú com a homes que eren, homes amb una reputació diferent. No obstant, aquest estatus que van guanyar no va fer que deixessin de ser éssers humans amb els seus errors, com tothom, i per aquesta raó, tota la meva comparació tenia una base sòlida basada en les conductes humanes, no d’herois o déus. És cert que, tal i com afirmo a la meva hipòtesi, van ser considerats déus en vida, però per les conductes i actes que van fer al llarg de la seva vida des d’una perspectiva humana.
Ara bé, he de dir per finalitzar el que em va aportar aquest treball. No només representava un repte propi i una manera de superar-me, sinó que a més, va ensenyar-me història i conductes. He après, segon l’exemple d’aquests personatges, que cada persona es capaç d’arribar tan lluny com vulgui, sempre i quan sigui conscient i persistent en la seva idea. Si t’ho proposes, pots ser tot el que vulguis, heroi, déu, etc. Les limitacions les poses tu mateix i en el seu cas, no van trobar cap obstacle fins arribar al seu objectiu. De la mateixa manera que ells van guanyar aquella reputació i van ser elevats a la categoria de déu, un mateix pot fer-ho igualment si s’ho proposa.
Endavant!
Cristina Fernández
2n batxillerat I. Isaac Albéniz
