Tag Archives: Història de Grècia

Tucídides, la democràcia i la guerra del Peloponnès: Què en sabem?

Tucídides, l’atenès, va relatar la guerra entre els peloponesis i els atenesos, descrivint com van lluitar els uns contra els altres, i es va posar a la feina tot just fou declarada ja que considerava que seria important i més famosa que totes les anteriors; es basava en el fet que tots dos bàndols estaven en molt bona situació per afrontar-la gràcies als seus recursos de tota mena, i en el fet que veia que la resta dels grecs s’aliaven a un o altre partit, els uns immediatament i altres endarrerint el moment. Certament fou aquest el més gran desastre que mai sobrevingué als grecs i a una part dels bàrbars i, per dir-ho així, a la majoria dels éssers humans.

TUCÍDIDES, Història de la guerra del Peloponnès I 1 (PAU 2004-2005)

  • A quina guerra es refereix el text? Quan va tenir lloc? Quin sistema de govern tenia en aquell moment la polis que era capdavantera de cada bàndol?
    μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν

    μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν Tucídides II, 34, 3

  • Si viatgeu a Atenes, no us oblideu de localitzar aquesta inscripció en la Tomba del Soldat Desconegut de la plaça Síntagma. És un fragment de Tucídides. Sabeu què vol dir?
  • Després de llegir el discurs fúnebre de Pèricles o de sentir-lo recitat en aquest vídeo, quina actualitat poden tenir en aquests moments els mots de Pèricles, relatats per Tucídides II, 34?

  • Quines van ser les causes de la guerra? Quins pobles i quins personatges hi van participar?
  • Com va acabar i quines conseqüències va tenir?
  • Qui era Tucídides? Quina va ser la seva obra?
  • Quina comèdia d’Aristòfanes parodia la fi d’aquesta guerra amb una vaga de sexes?

Alumnes de Grec de Segon de batxillerat

Inicis de la civilització grega a través de l’art

Aprofiteu aquest vídeo d’artehistoria per tal de repassar el tema d’Història de Grècia. Situeu en el marc històric corresponent l’època a què pertanyen les imatges i, de la mà de les obres d’art més representatives, feu un repàs de les característiques i els personatges que la protagonitzaren. Aneu amb compte, perquè no us demano que expliqueu tot el que sabeu sobre l’etapa històrica, sinó que comenteu les obres d’art i la informació que aquestes ens proporcionen de cara a l’estudi de l’evolució de la civilització grega.

Si les heu vistes in situ o les recordeu d’algun llibre o alguna exposició a classe, no us esteu d’explicar-nos-ho. Jo, per exemple, he tingut la sort de passejar pel palau de Cnossos o contemplar a poca distància la màscara d’Agamèmnon i he de dir que és una experiència difícil d’oblidar, de debò.

TERESA

Els grecs a Catalunya: Empúries

En aquest article us proposo un repàs del tema d’Empúries. Hi vau anar fa tres anys, quan els que ara feu 2n de batxillerat encara no havíeu entrat en contacte amb la llengua i cultures gregues. Ara que ja en sabeu una mica més, us proposo que visioneu aquest vídeo i recordeu el que en el seu moment vau aprendre i comprovar in situ. A continuació, feu-ne un comentari complet, des de tots els punts de vista, tot corregint, si cal, alguns errors en els termes llatins i grecs que utilitza el narrador i ampliant aquells aspectes sobre els quals a hores d’ara teniu més coneixements.

TERESA

2.500 anys després de la batalla de Marató

Avui se celebren els 2.500 anys de la fi de la batalla de Marató (a El Fil de les Clàssiques teniu un magnífic documental històric). Sabeu què va suposar per a occident? Per què en l’actualitat hi ha una prova esportiva que es diu marató?…

Gaby

A la recerca de l’Atlàntida

Dos apunts d’estiu del nostre bloc Aracne, un llibre i una notícia de la televisió grega, m’han portat a la recerca apassionada de l’Atlàntida i de grans civilitzacions, com és el cas de la minoica, així com de visionaris com Heinrich Schliemann, Arthur Evans, Spyridon Marinatos… Què en sabeu? Què n’opineu?

L’Atlàntida, el continent perdut:

Com era l’Atlàntida dels minoics?

Gaby

Déus en vida

Existien els herois en l’antiguitat? Si fem cas a la mitologia, trobarem infinitat d’homes que eren considerats semidéus o herois, com va ser el cas d’Hèrcules. Però realment, què feien per guanyar aquesta reputació? Perquè cap d’ells havia nascut amb qualitats impròpies d’un ésser humà. Això i el fet que m’agradava la història antiga i els seus personatges em va moure cap a la meva idea de treball de recerca. Vaig escollir un personatge del qual ja sabia molt (Ramsès II) i un altre que se’m presentava envoltat de curiositat i fascinació (Alexandre III Magne o el Gran). Volia aprendre sobre ell i vaig aprofitar l’oportunitat del treball per endinsar-me encuriosida en la seva vida. A més, la comparació d’aquests dos homes em permetia l’oportunitat de comparar dos dels més importants imperis, Egipte i Grècia.
La millor manera de comparar aquests dos personatges era fixar-me en els actes que van fer al llarg de la seva vida, però em vaig adonar que igual d’important era analitzar totes les persones del seu voltant, el seu entorn, el qual va influir en les seves conductes i no només la seva biografia. Així vaig començar a redactar l’índex del treball, exposant no només la seva vida des de la infantesa fins a la mort, sinó també les seves batalles, el seu llegat i les dones. Les dones, perquè més endavant vaig descobrir que en tots dos casos van ser una forta influència en les decisions d’aquests personatges.
Un cop vaig tenir fet l’índex, vaig trobar la manera de redactar una qüestió complicada i no pel fet que fos en català, sinó perquè es tractava d’un tema que m’agradava tant que no sabia per on tallar informació, on ser més concreta. Si tot m’agradava! No obstant, tot i que sóc una persona que parla moltíssim, vaig saber cap a on dirigir el meu treball tenint com a referència l’índex. Em vaig adonar que de cadascun dels apartats que feia aprenia alguna cosa nova. En el cas d’Egipte, vaig descobrir molta simbologia, com la trena que tenien els nens i que simbolitzava la infantesa, o els jeroglífics més profunds fets a les parets que ens indicaven que eren de Ramsès II. Ramsès tenia por de què esborressin el seu nom i per aquesta raó va marcar més profunds els símbols. Aquests exemples es veuen en aquestes dues imatges:

En el cas de Grècia, vaig veure molts mites dels quals el propi Alexandre havia estat partícep. Mites com aquests dos, que trobo interessant explicar breument:

Aquest és un mosaic on apareixen Alexandre i Bucèfal. Segur que haureu escoltat el nom de Bucèfal. Era el cavall que Alexandre va aconseguir domesticar i que el va acompanyar durant tota la seva vida militar. El fet de com va guanyar el respecte del cavall ha creat moltes llegendes i diferents versions, però sens dubte és un altre fet que va fomentar la seva reputació com a heroi. Tot va començar quan Alexandre era un nen petit i el seu pare, Filip II, va decidir regalar-li un cavall. Aleshores, segons narra la llegenda, un dels cavalls va començar a mostrar-se tosc i salvatge, renillant per tot arreu, sense que ningú aconseguís tranquil·litzar-lo. Només el jove Alexandre va aconseguir muntar el cavall. Es va adonar que el cavall tenia por de la seva pròpia ombra i, amb un gest, va fer que el cavall girés cap al sol, cegant-lo i pujant a la seva gropa. Davant d’aquest acte, diuen que el seu pare va pronunciar una cèlebre frase: “Fill, troba’t un regne que s’iguali a la teva grandesa, perquè Macedònia és petita per a tu”. Des d’aleshores, aquest cavall amb el nom de Bucèfal, només es deixava muntar per Alexandre.
D’altra banda, existeix el mite del nus gordià, representat en aquesta altra imatge. Segons l’antiga llegenda, un llaurador de Gòrdion (actual Anatòlia), anomenat Gordias, portava els seus bous lligats al jou amb unes cordes nuades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les. Aquest home va complir un auguri que promulgava el fet que el futur rei de Frígia vindria per la Porta de l’Est acompanyat d’un corb que es posaria en el seu carro. Segons les tradicions, qui aconseguís deslligar el nus gordià podria conquerir Orient. Alexandre, quan va conquerir Frígia va decidir tallar el famós nus. Aquella nit va haver-hi una tempesta de llamps, simbolitzant, segons Alexandre, que Zeus estava d’acord amb la solució, i va dir: «és el mateix tallar-lo que deslligar-lo». Efectivament, més tard Alexandre conquistaria Orient, convertint-se així en un heroi per al seu poble. En aquesta imatge es pot apreciar la reputació que va guanyar amb aquest acte.

Així, amb mites i curiositats com aquestes vaig anar fent, fixant-me en els punts en comú que tenien tots dos i en les seves diferències.
A l’hora de fer la comparació vaig pensar en quines coses tenien en comú com a homes que eren, homes amb una reputació diferent. No obstant, aquest estatus que van guanyar no va fer que deixessin de ser éssers humans amb els seus errors, com tothom, i per aquesta raó, tota la meva comparació tenia una base sòlida basada en les conductes humanes, no d’herois o déus. És cert que, tal i com afirmo a la meva hipòtesi, van ser considerats déus en vida, però per les conductes i actes que van fer al llarg de la seva vida des d’una perspectiva humana.
Ara bé, he de dir per finalitzar el que em va aportar aquest treball. No només representava un repte propi i una manera de superar-me, sinó que a més, va ensenyar-me història i conductes. He après, segon l’exemple d’aquests personatges, que cada persona es capaç d’arribar tan lluny com vulgui, sempre i quan sigui conscient i persistent en la seva idea. Si t’ho proposes, pots ser tot el que vulguis, heroi, déu, etc. Les limitacions les poses tu mateix i en el seu cas, no van trobar cap obstacle fins arribar al seu objectiu. De la mateixa manera que ells van guanyar aquella reputació i van ser elevats a la categoria de déu, un mateix pot fer-ho igualment si s’ho proposa.
Endavant!
Cristina Fernández
2n batxillerat I. Isaac Albéniz

Diògenes i Alexandre Magne

El cínic més conegut va ser Diògenes, un deixeble d’Atístenes, que vivia en un barril i que deia que no necessitava res més que una capa, un bastó i una barra de pa (Així no era fàcil treure-li la felicitat).
diògenes
Un dia, mentre prenia el sol al costat del seu barril, el va visitar Alexandre Magne.

“El cínic més conegut va ser Diògenes, un deixeble d’Antístenes, que vivia en un barril i que deia que no necessitava res més que una capa, un bastó i una barra de pa. (Així no era fàcil treure-li la felicitat!) Un dia, mentre prenia el sol al costat del seu barril, el va visitar Alexandre Magne. L’emperador es va posar davant del savi, i li va preguntar si volia alguna cosa. “Sí”, va dir Diògenes. “Aparta’t una mica. Estàs tapant el sol.” D’aquesta manera, Diògenes va mostrar que no era menys feliç ni menys ric que el gran home que tenia davant seu. Tenia totes les coses que desitjava.”

El món de la Sofia de Jostein Gaarder

  • Què en sabeu d’aquests dos personatges?
  • Què és avui un cínic?
  • Per què es diu la llanterna de Diògenes?
  • Com s’anomena la malaltia derivada de Diògenes i en què consisteix?

Bouchra Samadi 2n A grec