Existien els herois en l’antiguitat? Si fem cas a la mitologia, trobarem infinitat d’homes que eren considerats semidéus o herois, com va ser el cas d’Hèrcules. Però realment, què feien per guanyar aquesta reputació? Perquè cap d’ells havia nascut amb qualitats impròpies d’un ésser humà. Això i el fet que m’agradava la història antiga i els seus personatges em va moure cap a la meva idea de treball de recerca. Vaig escollir un personatge del qual ja sabia molt (Ramsès II) i un altre que se’m presentava envoltat de curiositat i fascinació (Alexandre III Magne o el Gran). Volia aprendre sobre ell i vaig aprofitar l’oportunitat del treball per endinsar-me encuriosida en la seva vida. A més, la comparació d’aquests dos homes em permetia l’oportunitat de comparar dos dels més importants imperis, Egipte i Grècia.
La millor manera de comparar aquests dos personatges era fixar-me en els actes que van fer al llarg de la seva vida, però em vaig adonar que igual d’important era analitzar totes les persones del seu voltant, el seu entorn, el qual va influir en les seves conductes i no només la seva biografia. Així vaig començar a redactar l’índex del treball, exposant no només la seva vida des de la infantesa fins a la mort, sinó també les seves batalles, el seu llegat i les dones. Les dones, perquè més endavant vaig descobrir que en tots dos casos van ser una forta influència en les decisions d’aquests personatges.
Un cop vaig tenir fet l’índex, vaig trobar la manera de redactar una qüestió complicada i no pel fet que fos en català, sinó perquè es tractava d’un tema que m’agradava tant que no sabia per on tallar informació, on ser més concreta. Si tot m’agradava! No obstant, tot i que sóc una persona que parla moltíssim, vaig saber cap a on dirigir el meu treball tenint com a referència l’índex. Em vaig adonar que de cadascun dels apartats que feia aprenia alguna cosa nova. En el cas d’Egipte, vaig descobrir molta simbologia, com la trena que tenien els nens i que simbolitzava la infantesa, o els jeroglífics més profunds fets a les parets que ens indicaven que eren de Ramsès II. Ramsès tenia por de què esborressin el seu nom i per aquesta raó va marcar més profunds els símbols. Aquests exemples es veuen en aquestes dues imatges:
En el cas de Grècia, vaig veure molts mites dels quals el propi Alexandre havia estat partícep. Mites com aquests dos, que trobo interessant explicar breument:
Aquest és un mosaic on apareixen Alexandre i Bucèfal. Segur que haureu escoltat el nom de Bucèfal. Era el cavall que Alexandre va aconseguir domesticar i que el va acompanyar durant tota la seva vida militar. El fet de com va guanyar el respecte del cavall ha creat moltes llegendes i diferents versions, però sens dubte és un altre fet que va fomentar la seva reputació com a heroi. Tot va començar quan Alexandre era un nen petit i el seu pare, Filip II, va decidir regalar-li un cavall. Aleshores, segons narra la llegenda, un dels cavalls va començar a mostrar-se tosc i salvatge, renillant per tot arreu, sense que ningú aconseguís tranquil·litzar-lo. Només el jove Alexandre va aconseguir muntar el cavall. Es va adonar que el cavall tenia por de la seva pròpia ombra i, amb un gest, va fer que el cavall girés cap al sol, cegant-lo i pujant a la seva gropa. Davant d’aquest acte, diuen que el seu pare va pronunciar una cèlebre frase: “Fill, troba’t un regne que s’iguali a la teva grandesa, perquè Macedònia és petita per a tu”. Des d’aleshores, aquest cavall amb el nom de Bucèfal, només es deixava muntar per Alexandre.
D’altra banda, existeix el mite del nus gordià, representat en aquesta altra imatge. Segons l’antiga llegenda, un llaurador de Gòrdion (actual Anatòlia), anomenat Gordias, portava els seus bous lligats al jou amb unes cordes nuades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les. Aquest home va complir un auguri que promulgava el fet que el futur rei de Frígia vindria per la Porta de l’Est acompanyat d’un corb que es posaria en el seu carro. Segons les tradicions, qui aconseguís deslligar el nus gordià podria conquerir Orient. Alexandre, quan va conquerir Frígia va decidir tallar el famós nus. Aquella nit va haver-hi una tempesta de llamps, simbolitzant, segons Alexandre, que Zeus estava d’acord amb la solució, i va dir: «és el mateix tallar-lo que deslligar-lo». Efectivament, més tard Alexandre conquistaria Orient, convertint-se així en un heroi per al seu poble. En aquesta imatge es pot apreciar la reputació que va guanyar amb aquest acte.
Així, amb mites i curiositats com aquestes vaig anar fent, fixant-me en els punts en comú que tenien tots dos i en les seves diferències.
A l’hora de fer la comparació vaig pensar en quines coses tenien en comú com a homes que eren, homes amb una reputació diferent. No obstant, aquest estatus que van guanyar no va fer que deixessin de ser éssers humans amb els seus errors, com tothom, i per aquesta raó, tota la meva comparació tenia una base sòlida basada en les conductes humanes, no d’herois o déus. És cert que, tal i com afirmo a la meva hipòtesi, van ser considerats déus en vida, però per les conductes i actes que van fer al llarg de la seva vida des d’una perspectiva humana.
Ara bé, he de dir per finalitzar el que em va aportar aquest treball. No només representava un repte propi i una manera de superar-me, sinó que a més, va ensenyar-me història i conductes. He après, segon l’exemple d’aquests personatges, que cada persona es capaç d’arribar tan lluny com vulgui, sempre i quan sigui conscient i persistent en la seva idea. Si t’ho proposes, pots ser tot el que vulguis, heroi, déu, etc. Les limitacions les poses tu mateix i en el seu cas, no van trobar cap obstacle fins arribar al seu objectiu. De la mateixa manera que ells van guanyar aquella reputació i van ser elevats a la categoria de déu, un mateix pot fer-ho igualment si s’ho proposa.
Endavant!
Cristina Fernández
2n batxillerat I. Isaac Albéniz
Gràcies, Cristina, per voler compartir amb nosaltres aquest treball de recerca tan complet i intens. He de dir que la passió amb què vas abordar la recerca des del principi, m’ha confirmat en la idea que l’esforç que hi dediqueu val la pena i us dóna les bases per als procesos d’investigació que us trobareu a la universitat.
És per això que animo tot l’alumnat de primer de batxillerat, que ja heu començat el procés del TR a l’Albéniz, a implicar-vos amb el tema triat i a no deixar la feina per a l’últim moment. Feu cas als vostres tutors i seguiu el calendari que us marquin. Val la pena, de debò, i ja veureu com l’any que ve podreu mostrar al bloc unes conclusions tan sentides com les de la Cristina.
De la mateixa manera, animo també l’alumnat del Cristòfol, (als de 1r, com que us vaig veure les cares, us sento ben propers) a no deixar que el TR esdevingui un mer tràmit i traieu-ne tot el suc que pugueu. De fet, els treballs que han exposat els de 2n al bloc eren molt interessants i he gaudit molt de la seva lectura. Coneixent-vos, estic convençuda que podeu fer grans coses…
Per acabar, deixeu-me aclarir les referències de l’article al repte i a la dificultat de fer el treball en català. Cal dir que la Cristina va arribar de Toledo a l’estiu i la seva força de voluntat i interès per integrar-se al nou lloc de residència són admirables. “Optime!”
L’enhorabona, Cristina! Moltes gràcies per voler compartir aquí el teu treball i l’experiència que has adquirit en fer-lo. Suposes per a mi un bri d’esperança en constatar l’enorme utilitat del treball de recerca al batxillerat. De ben segur seràs un bon model a seguir per a tots els alumnes que ben avioat s’hi hauran d’enfrontar i de superar amb èxit com tu mateixa.
Et desitjo el millor! Bona sort en els exàmens finals i en les proves de la Selectivitat.
Salve!!
Aquest text m’ha semblat molt interessant. Sempre m’ha agradat molt la història i segur que va quedar un treball de recerca geinal!
FELICITATS!
Gràcies, en primer lloc, a la Teresa per ajudar-me amb el treball de recerca, per incitar-me a fer aquest article i per considerar que el meu treball mereix la pena.
Per una altra banda, gràcies pels vostres comentaris. És un treball que m’hagués agradat poder ampliar-ho però potser tingui aquesta oportunitat més endavant. Amb el curs no pots dedicar-li tot el temps que vols, però em sembla que ha quedat bé. Estic satisfeta.
Si teniu algun dubte sobre les fons d’on he triat la informació, o qualsevol cosa, digueu-me 🙂
Tindràs temps, Cristina, d’endinsar-te en l’apassionat món de l’egiptologia i el món antic en general. De moment, aquest curs ja has fet passos molt importants. Et convido, quan estiguis més tranquil·la i hagin passat els nervis de la sel·lectivitat, a fer-nos un article sobre la teva experiència al Museu Egipci, durant el curs que hi vas realitzar a l’Octubre. Em consta que molts dels nostres lectors estan interessats en el tema.
avee!!
molt bon treball de recerca!!
quina llàstima que jo el faci d’història.
valee
Aquest treball de recerca m’encanta!
Personalment les cultures gregues i egipcies són les duees que desde petita m’han fascinat.
M’agradaria conèixer més sobre Egipte i tota la seva cultura.
La part dels mites i les diferents persones i situacions que fan que una persona com qualsevol altre passi a ser gairebé un déu és molt curiosa, sobretot a les histories que has explicat, ja que en el primer cas, el fet d’aconseguir domar a un cavall que ningú altre ho havia aconseguit té el seu mèrit.
El mite del nus gordià també és curiós, ja que fa veure que el important és el resultat, en aquest cas, que el nus no estigués, i no té perquè estar deslligat si es pot tallar. Amb un fet tant simple és com Alexandre aconsegueix conquistar Orient.
Alexandre va aconseguir fer moltes coses per que fós arribat a estar tant ben considerat. Tot i totes les coses bones que va fer, seguia sent un humà que també es podia equivocar.
Alexandre i Ramsès trobo qu eno es poden comparar massa amb personatges que dins de la mitologia estàn tant ben considerats, ja que desde la meva opinió, jo crec que són fets molt diferents els que fàn uns dels altres. Aquests personatges d’aquest article tenen unse conductes molt més humanes, i fan coses que són importants i s’han de valorar molt, però ho fan més real, ja que per exemple Minos, amb tot el que fa amb el Minotaure i el laberint és molt més inversemblant que no tots els fets d’Alexandre.
Aquest és un molt bon treball!
Realment són dos personatges apassionants, Ramsès i Alexandre, i la Crisitna va trobar els punts comuns entre ells. Són personatges llegendaris, que efectivament, Marina, no vol dir el mateix que mítics, com Minos.
M’agrada molt aquest treball de recerca!
Encara que la història no m’agradi ja que no és el meu fort, em sembla molt interessant.
Pel que sembla Cristina a arribat al seu objectiu com podem veure al seu bloc. Espero poder arribar-hi al meu objectiu encara que està ben lluny.
Felicitats per aquest treball !!
El primer que vull esmentar, és la potència que transmet el títol : Déus en vida .
La veritat, és que en relació amb el meu projecte, no hi trobo cap similitud, però la recerca de mites que realitzes en el treball, l’he hagut de fer jo a l’hora de trobar l’origen de cada tècnica de relaxació. Ja que gairebé tots els orígens es basen en mites,llegendes i hipòtesis.
Molt bon treball de recerca, Cristina!
Jo se molt poc sobre l’antic Egipte, però sempre m’ha semblat un tema molt interessant. M’agradaria saber moltíssim més sobre Egipte, sobretot la seva mitologia, que em sembla molt interessant, i també la seva historia, ja que apenes se alguna cosa.
Jo ja se sobre que vull fer el treball de recerca, però encara no sé en que enfocar-ho exactament, ja que el tema és bastant complex. També el tema que vull tractar, no té cap relació amb el teu, encara que com a exemple de treball de recerca serveix de molt. Les histories d’aquests dos grans emperadors em semblen molt interessants. Se poquissím sobre Alexandre, i de Ramses res, però m’han vingut les ganes d’investigar les seves vides, potser, quan tingui temps ho faig.
Amb alguns comentaris que fas, sembla que t’ho vas passar molt bé fent aquest treball, i més perquè vas fer un tema que t’agradava i que ja hi en sabies alguna cosa. Això esta molt bé, ja que a vegades em sembla que el treball de recerca pot ser bastant estressant, però si esculls el tema més indicat, pots gaudir molt fent-lo.
Moltes felicitats pel teu gran treball!
El tema que has escollit pel teu treball de recerca em sembla molt interessant i un tema del qual pots obtenir bastant informació ja que hi han moltíssims mites de l’antiguitat. Tinc la mateixa opinió que tu, penso que tots som capaços d’arribar als objectius que ens proposem encara que hi hagi obstacles, com van fer aquests herois.
Χαίρετε!
Molt bon treball, igual em servirà a mi com a model del que jo vull fer, i veient tot el que has après tu amb el teu tinc més ganes de fer-lo.
De Ramsès no en sé gaire cosa però Alexandre és un personatge que a mi realment m’encanta i llegint aquest article he après algunes coses que no sabia, realment m’hagues agradat estar a l’exposició, segur que va ser molt interessant. 🙂
La Cristina va aportar al treball tota la passió que sent per les civilitzacions antigues. No en va a hores d’ara ja deu haver acabat la carrera d’Arqueologia. AquÍ teniu l’adreça del seu bloc: https://domusapientiae.wordpress.com/about/
Encara que sigui bastant antic aquest treball de recerca veig que l’autora va fer un proces i una recerca en la qua va aprendre molt sobre aquests dos herois. Crec que comparar els dos herois Ramsès i Alexandre Magne es tal i com diu complicat per la seva conducta i vida personal però a l’hora ha de ser entretingut aprendre i llegir totes les coses que van fer.Com per exemple quan explica com domestica Alexandre el seu cavall Bucèfal i d’altres mites o històries.
A més a més amb aquest treball et proposa fer una reflexió sobre els teus objectius en la vida ja que pots fer tot allò que et plantegis.