El cínic més conegut va ser Diògenes, un deixeble d’Atístenes, que vivia en un barril i que deia que no necessitava res més que una capa, un bastó i una barra de pa (Així no era fàcil treure-li la felicitat).
Un dia, mentre prenia el sol al costat del seu barril, el va visitar Alexandre Magne.
“El cínic més conegut va ser Diògenes, un deixeble d’Antístenes, que vivia en un barril i que deia que no necessitava res més que una capa, un bastó i una barra de pa. (Així no era fàcil treure-li la felicitat!) Un dia, mentre prenia el sol al costat del seu barril, el va visitar Alexandre Magne. L’emperador es va posar davant del savi, i li va preguntar si volia alguna cosa. “Sí”, va dir Diògenes. “Aparta’t una mica. Estàs tapant el sol.” D’aquesta manera, Diògenes va mostrar que no era menys feliç ni menys ric que el gran home que tenia davant seu. Tenia totes les coses que desitjava.”
El món de la Sofia de Jostein Gaarder
- Què en sabeu d’aquests dos personatges?
- Què és avui un cínic?
- Per què es diu la llanterna de Diògenes?
- Com s’anomena la malaltia derivada de Diògenes i en què consisteix?
Bouchra Samadi 2n A grec
Molt bon article, Bouchra! Crec que Mehal domina molt el tema. Un dia em va deixar meravellada a classe. A veure si t’ho explica.
Demà, veureu Dogville, a El Fil de les Clàssiques us he penjat un article de Montse Navarro en pdf, per què el titula Dogville: la llàntia de Diògenes?
Diògenes el Cínic era un filòsof, el qual va convertir la seva pobresa en una virtut, ja que necessitava molt poc per ser feliç. Tenia un odi tan gran per la humanitat, que una vegada va aparèixer per els carrers d’Atenes amb plena llum del sol portant una llanterna; buscava homes honestos i anava apartant-los del seu camí dient que només es creuava amb runes.
El síndrome de Diògenes consisteix en el aïllament social, arribant a oblidar-se absolutament de la neteja d’un mateix i tota higiene personal.
Molt bon article Bouch!! Espero haver respòs més o menys a les teves preguntes!!
Tracta de un home que ra pobre i iluminava a la gent del seus camins , el síndrome de Diògenes era que no es preucupava gens per ell i que li faltava una higiene de manera que estava sol amb els animals del carrer i la seva llenterna que era la única llum de esperança .
AAAAA… per cert un cinic es una persona que en grec vol dir que vorda com un gos i que esta despollat en una bota rodejat de gosos i ara es un sindrome que encara ara hi ha gent que ho fa com per exemple hi ha gent que no te aquest sindrome i encnvi ho fan per un simple vicí buscant en les escombreries , peró sigui per vicí o no son casos de gent malalta mentalment .
lidaaaaaaaaaaaa(L)
?cínisme:Desvergonyiment en el mentir o en la defensa i pràctica d’accions o doctrines vituperables.
malaltia de diògenes:
En aquesta malaltia, els pacients no adquireixen coses, sinó que no en llencen. És a dir, el que fan és acumular els residus que es van produint en el domicili (en particular, deixalles i restes orgàniques –femta- i, en menor mesura, objectes que han quedat en desús). A diferència del que passa en el trastorn d’acumulació, en la síndrome de Diògenes els pacients intenten endreçar les coses.
L’acumulació d’escombraries sol anar acompanyada d’un deteriorament de la cura i la higiene personal, i hi ha un aïllament social total. Els pacients no saben justificar ni perquè realitzen aquesta activitat acumuladora ni perquè s’autoabandonen tant; de fet, freqüentment, no sembla que siguin conscients que hi ha un problema. Habitualment, són els veïns i els familiars els qui donen la veu d’alarma.
Aquesta síndrome sol aparèixer a la tercera edat. La majoria de les vegades, quan el pacient pateix aquesta síndrome, hi sol haver una altra malaltia de base que afecta el funcionament de les funcions cerebrals superiores, en particular, una demència.
Com passa en el trastorn d’acumulació, tampoc en aquest cas disposem d’un tractament específic eficaç. Les mesures de tipus social (i les adoptades en la malaltia de base) solen ser les més efectius.
aqui tens:)
VALELIDA!
ave!!
Diogenes de Sínope, també anomenat Diógenes el Cínic, va ser un filòsof grec pertanyent a l’escola cínica. Va néixer en Sinope, ca. al 412 a. C. Corinto i va morir al 323 a. C. No va tindre cap escrit; la font més completa de la qual es disposa sobre la seva vida és l’extensa secció que Diógenes Laercio li va dedicar en la seva Vides, opinions i sentències dels filòsofs més il·lustres. Diógenes de Sínope va ser exiliat de la seva ciutat natal i traslladat a Atenes, on es va convertir en un deixeble de Antístenes, el més antic pupilo de Sócrates. Diógenes va viure com un rodamón en els carrers d’Atenes, convertint la pobresa extrema en una virtut. Es diu que vivia en una tinaja, en lloc d’una casa, i que de dia caminava pels carrers dient que “buscava homes” (honests). Les seves úniques pertinences eren: un mantell, un sarró, un bàcul i un bol (fins que un dia va veure que un nen bevia l’aigua que recollia amb les seves mans i es va desprendre d’ell). Ocasionalment va estar en Corinto on va seguir amb la idea cínica d’autosuficiència: una vida natural i independent als luxes de la societat. Segons ell, la virtut és el sobirà bé. La ciència, els honors i les riqueses són falsos béns que cal menysprear. El principi de la seva filosofia consisteix a denunciar pertot arreu el convencional i oposar a això la seva naturalesa. El savi ha de tendir a alliberar-se dels seus desitjos i reduir al màxim les seves necessitats.
Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne nascut el 20 de juliol del 356 aC i mort el 10 de juny del 323 aC, va ser rei de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l’Imperi Persa i un dels líders militars més importants del món antic. És potser una dels figuris més atractives de la Història.
Cínic és una persona que diu o fa les coses amb descaradament, sense ocultar-se ni sentir vergonya per això.
La llanterna de Diogenes és una llanterna amb la que va caminar per Atenes a plena llum del dia, buscant un home honest.
La malaltia derivada de Diogenes es diu el sindrome de Diogenes i és un desordre del comportament que normalment afecta persones d’edat avançada que viuen soles, caracteritzant-se per un abandonament personal i social total i per l’aïllament voluntari del malalt a la llar pròpia. La persona que pateix aquest desordre es caracteritza per aïllar-se socialment, arribant a recloure’s a casa, a més de desatendre’n absolutament la neteja i tota higiene personal. A causa que creuen trobar-se en una situació de pobresa extrema tendeixen a intentar estalviar el màxim possible, arribant a reunir grans quantitats de diners sense tenir consciència del que posseeixen realment. També solen acumular grans quantitats d’escombraries i andròmines a casa seva, la qual cosa els aboca a viure en situacions insalubres.
vale!!
La síndrome de Diògenes: http://escudellaurbana.blogspot.com.es/2008/05/origen-del-sindrome-de-diogenes-una.html
Holaaa
És sorprenent tenint aquest origen la paraula cínic que avui dia ser un cínic sigui actuar falsament.
Pd: m’encanten aquests blocs estil 2010 🙂