Tag Archives: Actualitat

Kylie Minogue recrea Afrodita i l’Olimp

Kylie Minogue va fer parada aquest  dissabte a Barcelona, en la gira mundial que està fent per presentar el seu últim treball “Aphrodite” del qual en Deka ja en va parlar en el seu treball de recerca L’emprenta d’Orfeu. La cantant australiana va recrear al públic del Palau Sant Jordi  la seva particular visió de l’Olimp i la destresa de la dea de l’amor. Aquí teniu la crònica de la notícia que en feien a Tv3:

Gaby

La biblioteca d’Alexandria

Què en sabem de la biblioteca d’Alexandria? i de la de Pèrgam? vid. reportatge de Sàpiens, maig del 2010, del nostre col·laborador, periodista i filòleg clàssic, Antoni Janer.

[youtube]https://youtu.be/zuFQZWNQUXA[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/OORYXWXUdBk[/youtube]

El saber avui en dia on es troba? En quin format?… Què n’opineu?

Les Lisístrates modernes

El passat dilluns 7 de febrer va sortir a la televisió la notícia que una senadora de Bèlgica havia proposat una vaga de sexe per acabar amb la falta de govern del país.

vid. notícia al Youtube en la llengua dels signes.

Casualment, el dimecres 9 de febrer, quan vam anar a Girona a la conferència organitzada per la Secció Catalana de la SEEC, la doctora Esperança Borrell, durant l’acte va fer esment d’aquest fet, que lligava amb el tema de la conferència de Grec de la doctora Pilar Gómez, sobre el tema Literatura i Poder a l’antiga Grècia. Arran d’això, i després d’haver llegit el trimestre passat la Lisístrata d’Aristòfanes (a El Fil de les clàssiques podeu trobar la versió sonora de la lectura de la versió de Carandell que van llegir dia 3 de març del 2003 actors catalans coneguts en un acte pacifista d’actors d’arreu del món per la pau en contra de la guerra d’Iraq: 1a part i 2a part), he buscat altres Lísistrates del s. XXI.

Les dones de Pereira

A la ciutat de Pereira (Colòmbia), una de les localitats més violentes del país, hi ha contínues baralles entre bandes. Les dones dels membres d’aquestes bandes van utilitzar l’abstiència sexual com a mètode per acabar amb la violència i l’elevat nombre de morts.

Les dones de Kirca

Les dones del poble de Turquia, Kirca, van decidir iniciar una vaga de sexe per demanar aigua corrent al seu poble. Per aconseguir aigua potable, havien de recórrer 13 quilòmetres.

Les dones de Kènia

Un grup de dones de Kènia van convocar una vaga de sexe durant set dies. El que volien era aconseguir que s’acabessin les baralles entre el president Mwai Kibaki i el primer ministre Raila Odinga. vid. El Fil de les Clàssiques.

La Senadora belga Marleen Temmerman

Bèlgica va celebrar eleccions el passat 13 de juny de 2010. No obstant això, el país continua sense ningú al capdavant de l’executiu. La senadora belga Marleen Temmerman ha proposat a les dones dels homes que es debaten pel poder iniciïn una vaga de sexe.

Cristina Badalona
Sant Hilari Sacalm

L’espoliació de peces arqueològiques


Venus de Milo, Louvre

El nostre col·laborador, filòleg clàssic i periodista Antoni Janer en una entrevista feta fa poc a Luces en la oscuridad parla sobre l’espoliació de peces arqueològiques, un tema que sovint surt a classe i al bloc, com és el cas dels marbres del Partenó, de la pedra Rosetta, del tresor de Troia o de la Venus de Milo.


Què n’opineu?

Ametllers

Ja han florit els ametllers! La Marga aquests dies de fred hivernal  troba a faltar el color blanc de la serralada de l’illa que la va veure néixer i l’aroma de mel que desprenen els ametllers acabats de florir.  Espero que el meu poema t’alegri l’enyor!; però potser és hora de fer memòria  i comentar els apunts de El Fil de les Clàssiques que tracten els referents clàssics dels ametllers. Recordeu el bell mite que ens va explicar aquí, o la cancó de la Maria del Mar Bonet, o el poema de Josep Carner o els versos de Joan Maragall o el text de Josep Pla al bloc de català Llegir molt i escriure bé….

AMETLLERS
Darrera l’horitzó
dorm la primavera.
Els seus llargs cabells
verdejen la terra.
Amb el seu alè
han florit els ametllers.
De lluny semblen joies
de maragda i argent
El vent juga a córrer
i esfulla les flors,
els pètals que cauen
s’adormen al sol.
Ametllers tan blancs
vora de la mar.
A la nit la lluna
pensa que ha nevat.
Estenen branques
i fulles sota el cel,
flors blanques o roses.
amb olor de mel.

Pepita Castellví

Romanorum vita: No som tan diferents!

La Caixa avui celebra cent anys de l’obertura d’una oficina al carrer Girona de Tarragona. Durant tot l’any, l’entitat ho celebrarà amb un programa d’una vintena d’actes culturals i socials, que arribarà a tretze municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. A principi de maig s’estrenarà a Catalunya, en una carpa a la plaça Verdaguer de Tarragona, l’exposició itinerant i de gran format Romanorum Vita; però abans s’estrenarà a Saragossa. Ha estat comissariada per Enric Seritjol, president del grup tarragoní de reconstrucció històrica Projecte Phoenix, i per Magí Seritjol, director de Tarraco Viva. De fet, la mostra vol recollir i exportar l’esperit d’aquest festival tot recreant, mitjançant l’ús d’eines audiovisuals, la vida quotidiana en un carrer o una casa d’un patrici romà. Per anar fent boca aquí en teniu un tastet:

Per cert, els romans tenien armaris? Sabeu on guardaven la roba de la llar?

Gaby

“Divendres” des de les termes romanes de Caldes de Montbui

presentadors de Divendres

presentadors de Divendres

Aquesta setmana l’equip itinerant de Divendres, el programa que presenten cada tarda a TV3  Xavi Coral i Espartac Peran, s’ha desplaçat fins a Caldes de Montbui per desgranar al públic els aspectes més importants de la cultura i les tradicions de la vila vallesana. I com no podia ser d’altra manera, per ambientar la primera connexió d’ahir dilluns van escollir les termes romanes de Caldes, des d’on el regidor de cultura i una experta en hidroteràpia van parlar de les propietats terapèutiques de les aigües termals i la idoneïtat de l’emplaçament escollit en el seu dia pels romans.

 

Gaby

Titus Andrònic de La Fura

Coneixeu la Fura dels Baus? Heu llegit la tragèdia Titus Andrònic de Shakespeare? Sabeu qui era i què va fer el romà Titus Andrònic? Doncs, Titus Andrònic de la Fura dels Baus ja us el podeu imaginar. La violència i la cruesa visual no hi manquen. En aquest espectacle, per cert, els de la Fura toquen el sentit del gust que en els anteriors no havien posat en pràctica. A la mateixa sala, es cuina, es representa, es visionen imatges de nadons, cartells electorals romans, legions…i i el públic elegit menja el que es cuina al mig d’un banquet caníbal.

Gaby

Referents clàssics als grups de Facebook

Després de tants anys junt amb la Margalida (per alguns molts) treballant d’aquesta manera tan innovadora com és la xarxa d’Internet, llengües tan antigues com el llatí i el grec antic, de res ens ha de sorprendre que a Facebook, la xarxa social més utilitzada actualment, també trobem pinzellades de món clàssic.
Parlem dels famosos Grups de Facebook, que tantes rialles ens han regalat. Aquí tenim alguns que combinen l’humor amb els llatinismes i altres referents clàssics:

Llatinismes al Facebook on Prezi

Recordeu obrir la presentació en pantalla completa per a tenir una millor visió de els fotografies.

Qui s’anima a traduir? Qui n’afegeix algun més a la llista?
Recordeu obrir la presentació en pantalla completa per a tenir una millor visió de els fotografies.

Rebeca Sánchez
2n de batxillerat llatí i grec

“Londinium” I: “The Catalan pyramid”

Comença el viatge cap a Londres. En aquesta ciutat britànica que alguns de vosaltres heu visitat a 4t, estic disposada a retrobar-me amb les estimades cariàtides i els harmònics frisos del Partenó, la increïble pedra Rosetta…, però no esperava pas que a l’avió, tot fullejant el Daily mail, gentilesa de British Airways, el món clàssic em sortiria a l’encontre de seguida.

La qüestió estrella de l’apartat de preguntes dels lectors era la següent:

QUESTION On the A9 motorway on the Spanish/French border there’s a pyramid. Why is it there?


[Per poder visualitzar-lo millor, cliqueu a sobre de la imatge i utilitzeu el zoom]

Llegiu-lo amb atenció -no us faci mandra, tot i que està en anglès- i contesteu les preguntes següents:

  1. A quina referència clàssica al·ludia en la introducció? Completa-la amb tota la informació que en sàpigues.
  2. On es troba aquest monument? Quin és el seu autor i què simbolitza?
  3. Quina és l’etimologia del nom del municipi on es troba?
  4. Quina llegenda històrica s’explica al final de l’article? Tot i que és molt posterior, no té res a envejar a les llegendes fundacionals romanes que tan bé coneixeu a partir de Tit Livi…
  5. Compareu un dels elements d’aquest monument amb un altre de més proper, concretament de la ciutat de Barcelona, que també hem treballat al bloc.

GOOD LUCK!

TERESA