La biblioteca d’Alexandria

Què en sabem de la biblioteca d’Alexandria? i de la de Pèrgam? vid. reportatge de Sàpiens, maig del 2010, del nostre col·laborador, periodista i filòleg clàssic, Antoni Janer.

[youtube]https://youtu.be/zuFQZWNQUXA[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/OORYXWXUdBk[/youtube]

El saber avui en dia on es troba? En quin format?… Què n’opineu?

20 thoughts on “La biblioteca d’Alexandria

  1. Chaima Anza

    Salve LIDA!
    Ets una gran mestre per haver pensat en mi, per posar aquest video de gran ajuda per a la meva recreació. Aquest video m’ha ndonat gran idees i espero que t’agradi la recreació!
    Ara se més coses sobre la Biblioteca Alejandrina!!!
    Vale:)

  2. Sílvia Esponach García

    Tot i que no m’he mirat tot el reportatge sencer, l’he trobat molt interessant. Sobretot que les trobades que s’hi feien, amb intel·lectuals d’arreu, fòssin tant importants per a la nostra vida actual. També, m’ha sobtat el fet que la bibliotecària (éssent dona) fos, a més, astrònoma, matemàtica i filòsofa. Hipàtia d’Alexandria és, des d’avui, un referent per mi.

    Contestant a les qüestions, el saber actual es continua trobant a les bibliòteques, tot i que aquestes avui en dia hagin canviat tant. Certament, el saber mai ha marxat d’aquests llocs, malgrat durant l’edat mitjana, va estar amagat en les biblioteques dels monestirs. També cal remarcar que, el format actual ha canviat i el saber, està a la xarxa. Internet, i aquest blog n’és una prova, és la biblioteca més gran i internacional del món.

  3. Edgar Delgado

    LA biblioteca d’Alexandria va ser en la seva època la més gran del món. Situada a la ciutat egípcia d’Alexandria, es creu que va ser fundada al començament del segle III a.C. per Ptolemeu I Sòter, i ampliada pel seu fill Ptolemeu II Filadelf, arribant a allotjar fins a 900.000 manuscrits. Una nova Biblioteca Alexandrina, rememorant l’original i promoguda per la UNESCO, va ser inaugurada el 16 d’octubre de 2001 a la mateixa ciutat.
    m’he perdut aquesta recreació de la chaima? on està?

  4. yousra

    XAIRETE!

    La biblioteca d’Alexandria es troba a Egipte, la ciutat d’Alexandria, aquesta va ser construïda al segle III aC.

    És clar que l’avenç de la tecnologia ha influenciat de manera negativa o positiva al nostre saber, avui en dia el saber es troba en la xarxa en format digital o almenys la gran majoria, el saber d’abans no te res a veure amb el d’avui dia ni la biblioteca la mateixa importància.
    Ja que con bé diuen la biblioteca d’Alexandrina es presenta així com el nou temple del saber universal, i el darrer gran monument de l’era no-virtual.

    Vale!

  5. Paula Franco Semitiel

    Salve!
    He vist el video sencer i això és el que he après:

    Va ser el primer centre d’investigació del món, és a dir, molt més que una simple biblioteca.
    L’únic que queda d’aquesta biblioteca són unes enormes excavacions. “El serapeo”.
    Era el centre del conèixer més important del món i ara mateix no se sap quins llibres va haver, qui va estudiar… no se sap res d’ella.

    Aquesta biblioteca la situem a Alexandria, la segona ciutat més gran d’Egipte, on es pot caracteritzar pel seu port.

    Alexandre el Gran, va crear aquesta impresionant ciutat ja que té un port enorme, el riu Nil està a prop i hi ha molts fars. Tota una estratègia naval.
    A més, el comerç amb altres països era possible amb els vaixells, via marítima.

    Però abans, en Atenes, es va convertir el centre intel·lectual de Grècia.
    Es diu que Alexandre va ser discípul d’ Aristòtil, podria ser la causa de voler crear la imnesa biblioteca. Alexandre considerava que el coneixement era una arma per aconseguir el poder. Ell volia conèixer i saber!

    Alexandre va buscar la seva pròpia inmortalitat, va consultar a un oràcle i ell apartir de somnis, un déu egipci li parlava, li va dir que tenia que crear una ciutat. Així ho va fer.

    Aquests documentals els trobo molt interesants ja que s’aprenen moltes coses, és cultura general.
    Si per mi fos, veuriem a classe un documental cada semana.

  6. Xènia Serra

    – Què en sabem de la biblioteca d’Alexandria?
    La bibloteca d’alexandria va ser, apart de una bibloteca, el princer centre d’investigació de tot el món.

    – Disposà d’altres biblioteques rivals?
    La biblioteca de Alexandria disposa d’un rival, la biblioteca de Pèrgam, en que van competir per el nombre de volums i per la importancia que tenien cada una.

    – Quina relació té Hipàtia amb la biblioteca d’Alexandria?
    La relació entre Hipàtia i la biblioteca d’Alexandria és que en la revolució que es va produir en aquell temps que va provocar la destrucció de la biblioteca d’Alexandria, també va provocar la mort d’Hipàtia, la última representant de l’escola d’Alexandria.

    – Llibre tradicional/llibre digital, quin paral·lelisme podem establir en l’antiguitat?
    El paral·lelisme que podem establir és que el llibre tradicional i el digital són llibres que contenen informació que s’ha anat recollint durant l’antiguetat.

    – On avui en dia se salvaguarda el saber universal?
    Avui en dia, el saber universal es salvaguarda principalment en biblioteques digitals.

  7. irina

    El video està molt bé et parla de la biblioteca d’Alexandria que era el principal centre de saber, ara mateix se sap poca cosa sobre la biblioteca, quins llibres hi havien i tot aixó.

    La biblioteca d’Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l’antiguitat. Situada a la ciutat egipcia d’Alexandria, es creu que fou creada als inicis del segle III a. C. per Ptolomeu I Sóter i que va arribar a disposar d’un fons bibliogràfic de 700.000 de volums. El 47 aC, les tropes de Juli Cèsar incendien la flota d’Alexandria. El foc s’hauria propagat al moll i hauria destruït una part de la biblioteca.

    La biblioteca d’Alexandria competia amb la de Pèrgam per el volum de llibres, la calitat i la importància. Hi ha que dir que va ser la segonaa biblioteca més important en aquell temps.

    Hipàtia era una matemàtica i filòsofa d’Alexandria. Hi va haver una revolució en que Hipàtia va ser assesinada quan anava amb un carruatge i també van cremar la biblioteca d’Alexandria.

    Tant el llibre tradicional com el digital tot i que siguin diferents respecte el format, tenen una semblança que es que els dos contenen el mateix, contenen informació que s’ha anat recollint durant l’antiguetat.

    Avui en dia el saber universal es troba a les biblioteques tot i que també a internet, però jo crec que sobretot a les biblioteques que és on es poden trobar els llibres més antics.

    Deixo aquí una mica la història de la biblioteca d’Alexandria:
    La ciutat d’Alexandria va ser fundada entre el 332 i el 331 aC per Alexandre Magne. Va esdevenir durant l’antiguitat el primer port d’Egipte. Fou en el seu moment un dels grans centres culturals de la Mediterrània. Sens dubte la seva enorme biblioteca era un dels principis fonamentals de la seva fama.
    Va ser un dels generals d’Alexandre, Ptolemeu I, que rebé Egipte en el repartiment que es va fer a la mort de l’emperador, el qui va donar l’impuls intel·lectual i comercial a la futura grandesa d’Alexandria. Va fer construir un museu (museion: el palau de les Muses), que allotjava una universitat, una acadèmia i la biblioteca (amb 700 000 volums estimats). Tot seguit demanà de cadascun dels països coneguts que li transmetessin obres de tota classe d’autors, que feia traduir al grec. Com que la ciutat era un port, demanà també a tots els vaixells que hi feien escala que permetessin que els llibres que duien a bord fossin copiats i traduïts. La còpia es retornava al vaixell, i l’original es guardava a la biblioteca.
    La traducció al grec de totes aquestes obres va ser una feina colossal que mobilitzà la major part dels intel·lectuals i savis de cada país. Calia que aquests homes dominessin perfectament la seva llengua pròpia i també el grec. La biblioteca va ser dirigida per erudits com Cal·límac, Eratòstenes, Aristarc de Samotràcia, Apol·loni de Rodes o Aristòfanes de Bizanci.
    Per exemple, es pot parlar dels Setanta, un grup d’erudits sortits del corrent filosòfic del mateix nom, que traduïren l’antic testament. La llegenda dels Setanta diu que sis representants de cada tribu jueva es tancaren a l’illa de Faros per dur a terme aquesta traducció. Eren, per tant, 72 rabins, que haurien fet la traducció en 72 dies.

  8. Andrea Balart

    Salve!

    La biblioteca d’Alexandria va ser la biblioteca més gran del món. Estava situada a la ciutat d’Alexandria, famosa per el seu far que era una de les set meravelles del món antic. Es diu que va ser fundada el segle III a.c

    Aquesta biblioteca enviava agents a tots els llocs del món a buscar llibres de totes les cultures i a comprar coleccions completes. Però la biblioteca d’Alexandria va ser a més el primer centre d’investigació. Era tan gran que van tindre que crear una segona biblioteca en el Serapeum (temple dedicat al déu Serapis).Es diu que quan un vaixell arribava al port, el registraven per veure si portava llibres i els copiaven en cas de que els portesin i després els tornaven als seus amos.

    La biblioteca d’Alexandria va ser destruida per uns fanàtics religiosos inspirats per l’arquebisbe de la ciutat que la va incendiar i va assesinar a Hipatia, la última directora de la biblioteca, en l’any 415 d. C.

    La Biblioteca de Pèrgam va ser en l’antiguitat la segona biblioteca més important després de la d’Alexandria.

    Els reis de Pèrgam eren coleccionistes d’art i tenien una gran preocupació per la cultura. Volien convertir Pèrgam en una ciutat com Atenes. Al principi els llibres eren copiats eren de Papir però després es van adonar que el pergamí era un material més durader. La biblioteca de Pèrgam va ser tancada després d’uns enfrontaments polítics que hi va haber a l’Àsia menor.

    Avui en dia a canviat molt i a més de tenir biblioteques tenim l’internet on está tot el que vulguem trobar d’una manera més ràpida i còmoda.

    Vale!

  9. victor.barranco2011

    Salve!!
    Responent a les següents preguntes sobre el video vist, aqui deixo les respostes:
    La bibloteca d’alexandria va ser,el primer centre d’investigació de tot el món, la qual disposa d’una gran competencia, la qual és la biblioteca de Pèrgam,amb ella, van competir en varies ocasions. La relació entre Hipàtia i la biblioteca d’Alexandria és que en la revolució que es va produir en aquell temps que va provocar la destrucció de la biblioteca d’Alexandria, també va provocar la mort d’Hipàtia, la última representant de l’escola d’Alexandria. Avui en dia, se salvaguardaria el saber universal en internet i tot el que tingui relació amb ell o els llibres digitals, ja que serà el futur.
    Valee 😀

  10. Marta Verde

    Salve!
    La biblioteca d’Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l’antiguitat. Situada a la ciutat egipcia d’Alexandria, es creu que fou creada als inicis del segle III aC per Ptolomeu i Sóter. Va arribar a disposar d’un fons bibliogràfic de 700.000 de volums, per això avui en dia és important, ja que es creu que va recollir una gran quantitat de llibres.
    La Biblioteca de Pèrgam va ser la segona biblioteca més important després de la d’Alexandria. Totes dues van competir durant un temps en calitat, número de volums i per la importància.

  11. Pingback: Astrònoms grecs i descobriments | El cel dels mites

  12. Victor Huete i Jordi Rodríguez

    Salve!!!!

    Què en sabem de la biblioteca d’Alexandria?

    La biblioteca d’Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l’antiguitat. Situada a la ciutat egipcia d’Alexandria, es creu que va ser creada als inicis del segle III a. C. per Ptolomeu I Sóter i que va arribar a disposar d’un fons bibliogràfic de 700.000 de volums.

    Disposà d’altres biblioteques rivals?

    Si, tenia una rivalitat amb la biblioteca de Pèrgam.

    Quina relació té Hipàtia amb la biblioteca d’Alexandria?

    La seva relació era que en una revolució que es va produir en aquells temps la biblioteca va ser destruida i va provacar la mort d’Hipàtia.

    Llibre tradicional/llibre digital, quin paral·lelisme podem establir en l’antiguitat?

    Podem trobar el paral·lelisme seguent:
    Tant el llibre tradicional com el digital són llibres que contenen informació que s’ha anat recollint durant l’antiguetat, el pas del temps i l’aprenentatge.

    On avui en dia se salvaguarda el saber universal?

    El saber universal el salvaguarden principalment totes les biblioteques del món amb tot els llibres que posseeixen. Per això les biblioteques no poden desapareixer mai, perque són una font d’informació molt gran.

  13. Elisa Moya

    Salve!

    Després de visionar el vídeo, us deixaré una mica de informació sobre Alexandria.
    La Biblioteca d’Alexandria, va ser en la seva època la més gran del món. Situada a la ciutat grega d’Alexandria, s’estima que va ser fundada al començament del segle III a. C. per Ptolemeu I Sòter, i ampliada pel seu fill Ptolemeu II Filadelf, arribant a albergar fins a 900.000 manuscrits. Una nova Biblioteca Alexandrina, rememorant l’original i promoguda per la Unesco, va ser inaugurada el 16 d’octubre de 20021 a la mateixa ciutat.
    La destrucció de la Biblioteca d’Alexandria és un dels temes polèmics de la civilització occidental, assignant-se a romans, egipcis cristians o musulmans, depenent de la font consultada. Quan el califa Omar feia referència a la Biblioteca d’Alexandria, manifestava: «Si no conté més que el que hi ha a l’Alcorà, és inútil, i cal cremar-lo; si alguna cosa més conté, és dolenta, i també cal cremar». 2 es manca de testimoniatges precisos sobre els seus aspectes més essencials, i no s’han trobat les ruïnes del Museu, sent les del Serapeu molt escasses.

  14. F. Xavier Gras

    Salve!

    La biblioteca d’Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l’antiguitat. Situada a la ciutat egipcia d’Alexandria, es creu que va ser creada als inicis del segle III a. C. per Ptolomeu I Sóter i que va arribar a disposar d’un fons bibliogràfic de 700.000 de volums

    La biblioteca més gran d’aquella época, tenia una biblioteca rival, la biblioteca de Pèrgam.

    La seva relació que tenia amb Hipàtia era que en una revolució que es va produir en aquells temps la biblioteca va ser destruida i va provacar la mort d’Hipàtia.

    El saver d’avui i de fa centenars d’anys enrere es guarda a internet, una xarxa pública i global de computadors interconnectats, controlat generalment per Google.

    Gran apunt!

  15. Pingback: L’oracle de Delfos i altres centres oraculars | El Fil de les Clàssiques

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *