El sol desfà les ales

El passat dia 28 de febrer vàrem anar als cine Yelmo Icària de Barcelona, per veure la pel·lícula Her del director Spike Jonze en anglès. Amb el nom del cine vàrem trobar un referent del jove Ícar i això ens va moure per fer un article del mite i veure quina relació té amb la pervivència de la mitologia grega.

Ícar (Ίκαρος), era fill de Dèdal (Δαίδαλος), l’arquitecte constructor del laberint de Creta, i d’una dona esclava. Ícar va ser empresonat amb el seu pare al laberint que havien construït per ordre de Minos, rei de Creta, per tal d’empresonar al Minotaure (Μινόταυρος) que era un monstre que tenia el cos d’home i el cap de toro. Minos també va deixar allà dintre a Dèdal i al seu fill a dintre ja que eren els únics que sabien com sortir i tancant-los aconseguia que no diguessin a ningú la solució.
Dèdal va conseguir escapar de la presó, però no podia abandonar Creta perquè Minos tenia molta vigilància. Per poder escapar del laberint, va fabricar unes ales per a tots dos amb plomes subjectades amb cera. Abans de fugir va dir al seu fill:

“Ícar, fill meu, mantén-te a una altura mitjana. Si voles baix, la humitat obstruirà les teves ales, i si ho fas molt alt, la calor fondrà la cera. No et separis de mi i no es passarà res.”

Dèdal i Ícar

De sobte el fill va començar a volar cap amunt per arribar fins al cel i la proximitat als rajos del Sol va començar a fondre la cera que mantenia les plomes unides i va fer que Ícar caigués a l’aigua mentre cridava al seu pare, s’enfonsava al mar.

La caiguda d’Ícar de Jacob Peter Gowy

Finalment, el seu pare va trobar les restes de les ales i va maleir els seus invents.
Va soterrar el cos del seu fill i va anomenar aquella terra Icària també el mar “Mar d’Icària”, en la seva memòria. Dèdal va arribar fins a Sicília, on va crear un temple per Apol·lo i va oferir les seves ales al déu com una ofrena.

En aquest mite podriem trobar diverses moralines, com que els joves que no controlen els seus impulsos i desitjos de seguida s’estrellen. O podem interpretar-ho també com a símbol de la curiositat innata dels homes, l’atracció per l’aventura i el risc.

Dèdal i Ícar

Dèdal i Ícar

Ícar va pensar que potser podria acostar-se al Sol sense que passés res, que potser el seu pare s’equivocava. Que tocar el sol no tenia perquè ser un regal només per als déus. Però Dèdal no s’equivocava. Ícar va apropar-se tant al Sol que la cera es va començar a desfer. Les petites plomes van anar caient una rere l’altra i quan Ícar va intentar batre de nou les ales, ja no podia mantenir el vol. I Ícar va caure, davant la mirada desesperada del seu pare. Tan a prop com havia estat de la seva desitjada llibertat i finalment el mar el va engolir per sempre més.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=w2nblWAX-z4[/youtube]

Per últim mentre feiem aquest article ens vam adonar que encara no teníem una cançó del grup Presuntos Implicados que parla sobre Ícar, n’heu ober apunt i el podeu trobar a l’Empremta d’Orfeu.

Marta Verde i Nora Domingo
2n batx Grec

Realitat augmentada a illARgonauta

Hola, amics/gues ARàcnids,

Us saludem des del bloc illARgonauta, on treballem la influència clàssica en el món de l’empresa i la publicitat amb Realitat Augmentada. I això què és?

La realitat augmentada és una tecnologia que permet afegir una capa d’informació als nostres sentits. Per poder-la activar, ens cal una webcam, un mòbil, una tablet o unes ulleres de Google ;). La capa pot contenir imatges, sons, arxius en 3D, enllaços a webs, xarxes socials, vídeos… La realitat augmentada pot anar lligada a la geolocalització (coordenades GPS) o bé a marcadors. Teniu ganes de veure-ho?

Una mostra en el següent vídeo:

[youtube width=”560″ height=”315″]http://www.youtube.com/watch?v=oJ4chXEGnHM[/youtube]

Tal com hem convingut amb la Margalida, us explicaré tot seguit com treballem per animar-vos a col·laborar i embarcar-vos també en aquest nou viatge. En el que hem navegat fins ara ens hem trobat gairebé de tot: textures que no es veien, fitxers que no s’exportaven, inundacions a l’aula informàtica, dies sense internet… Les aventures dels Argonautes són una bona metàfora. Ens en sortirem?

[youtube width=”560″ height=”315″]http://www.youtube.com/watch?v=zBDDyYs5Cfs[/youtube]

Ens fa molta il·lusió poder col·laborar i compartir el nostre granet de sorra a les Clàssiques. És un repte colossal. Us imagineu tot el que podem crear si volem? Com ens divertirem!

Si voleu, podeu provar l’escena amb Aumentaty Viewer al següent enllaç de Dropbox. També hi ha d’altres maneres de col·laborar, per mitjà de Twitter, Pinterest, EspiRA… Ho deixarem si de cas per a un nou tutorial.

Per a qualsevol incidència tècnica o consulta ens podeu preguntar al twitter @illargonauta, per correu electrònic o a la nostra pàgina de Facebook.

Moltes gràcies i sigueu benvinguts/des a la tripulació d’illARgonauta,

Francesc Nadal

Institut Illa de Rodes

@francescnadal

Medea vindicada

Medea vindicada, dirigida per Emilio Williams i Rocío García Cano i protagonitzada per Débora Izaguirre es pot veure al Teatro del Arte a Madrid, després de ser estrenada a Nova York Medea got some issues.

Escolta l’entrevista a Débora Izaguirre al programa Otros acentos de Ràdio 5 (RNE), presentat per Mavi Aldana

Otros acentos 27/04

Realment creus que Medea es mereix ser vindicada?

Gaby

Fascinació per Afrodita

Sempre havia admirat la deessa Afrodita. I quina millor manera de mostrar aquesta admiració que fer un un apunt en honor seu.

Per conèixer aquesta dea més a fons, la Lourdes Caparrós Macià ha fet una presentació en powerpoint on ha mostrat breument la història d’Afrodita i les seves característiques més importants.

Afrodita era la dea de l’amor i la bellesa. Va tenir molts amors i per també molts fills. La Uxue Avilés ha intentat recopilar les seves parelles, la seva descendència i els seus progenitors. El resultat ha estat un frondós arbre genealògic.

Hi ha un mite que m’encanta i que s’ha reproduït en diferents àmbits culturals. Es tracta del naixement de Venus (l’equivalent romà d’Afrodita). Començant per l’obra d’art de Sandro Botticelli on es va plasmar aquesta escena tan important en la cultura grecoromana.

No només obres d’art, també podem trobar-ho a escultures, pel·lícules, poesia, publicitat… En honor a aquesta escena que ha servit d’inspiració a tants artistes, he volgut escriure un poema.

 

Afrodita

Bellesa infinita,

perfecta i bonica,

la més desitjada,

Deessa Afrodita

 

De la blanca escuma

sorgí la jove dea

i anà creixent,

fins coronar-se la més bella

 

La miraculosa petxina,

impulsada pel vent

va portar la dea

fins la costa de Xipre

 

Nua i desprotegida

va arribar a la riba

I, en una pluja de roses

inicià una nova vida

 

Allà l’esperava Eunomia

quan tocà la terra ferma.

I, amb un mantell de seda,

cubrí la seva nuesa

 

La nimfa l’adornà

amb lliris i gardènies

“Porta’m a l’Olimp”

digué la dea amb tendresa

 

Un cop arribà

Fou la més envejada

el centre d’atenció.

i de totes les mirades.

 

Bellesa infinita,

perfecta i bonica,

la més desitjada,

Deessa Afrodita

 

(Marta Serna Sánchez)

 

Marta Serna, Lourdes Caparrós, Uxue Avilès

2n batxillerat de Llatí