Llatí a la sèrie La Que Se Avecina!

Actualment hi ha una sèrie de televisió molt coneguda i famosa per tots els grups d’edats que s’anomena “La que se avecina”. Aquesta produïda a Espanya per Mediaset España i Infinia. Es reprodueix a Telecinco amb bons registres d’audiència. És una sèrie de gènere d’humor, una comèdia. Porta funcionant des de l’any 2007 fins avui en dia amb un total de vuitanta episodis dividits entre sis temporades i es preveu que encara hi hagi una setena temporada.

Aquesta sèrie tracta sobre una comunitat de veïns en la qual viuen famílies de diferents edats i el que volen representar són aquestes diferències d’edat i el que fan és remarcar-ho molt fins al punt d’arribar a l’humor i que la sèrie en si esdevingui una comèdia.
A la sèrie hi apareixen diferents personatges i un dels més famosos i dels més destacats és l’anomenat Amador Rivas representat per Pablo Chiapella que viu a la comunitat amb la seva dona Maite Figueroa, interpretada per Eva Isanta. Aquest és conegut per ser un pare de tres fills i un home que els seus propòsits en la vida són tenir una motocicleta, també un cotxe descapotable i estar al bar amb els amics que són els seus veïns. Aquest home és representat com  un fracassat ja que no aconsegueix res i tots els plans que fa amb les amistats del bar (Màximo Angulo (Eduardo Gómez), Leonardo Romaní (Luís Miguel Seguí), Vicente Maroto (Ricardo Arroyo) i Javier Maroto (Antonio Pagudo)) acaben sent un desastre. Al llarg de la sèrie s’ha anat demostrant que és un home que no té gaires coneixements culturals i aquest moltes vegades va acompanyat per Leonardo Romaní que es diferencia d’Amador Rivas pels coneixements que té. Leonardo sempre corregeix Amador i aquest s’emprenya molt però realment sempre fa pífies en moltes frases fetes, refranys, inclús llatinismes o en aspectes relacionats amb el llatí.

 

Tot seguint la sèrie he trobat l’ús o mal ús d’aquests llatinismes:

– “Porque ha sido presidente de muto propio.”

(Motu Proprio: S’empra com a expressió per indicar que es fa alguna cosa espontàniament, sense respondre a petició prèvia “pel propi impuls”.)

– “Lo hacemos anteriori.  Anteriori no existe como vocablo, querrás decir a posteriori”.

(A priori/ a posteriori: S’utilitza per indicar que és anterior / posterior d’alguna cosa.)

– “Deja tu mensaje y te llamo isofactus”.

(Ipso Facto): És un llatinisme que indica “en l’acte mateix” o “per l’acte”.

 

De referents clàssics he trobat aquests:

– “Voy a resurgir de mis cenizas como el Ave Félix”.

(Ave Fénix: És una au mitològica de la mida d’una àguila, de plomatge vermell, ataronjat i groc incandescent, de fort bec i urpes. Es tractava d’una au fabulosa que es consumia per acció del foc cada 500 anys, per després ressorgir de les seves cendres.)

– “Espartaco al aparato”.

(Espàrtac: Va ser un esclau traci que, segons fonts romanes, va dirigir la rebel·lió més important contra la República romana en sòl itàlic (coneguda com III Guerra Servil, Guerra dels Esclaus o Guerra dels Gladiadors), fet ocorregut entre els anys 73 a. C. i 71 a. C.)

 

També en algunes converses apareixen paraules que provenen del llatí i fins i tot es diuen frases com per exemple:

– “Eso es una falacia.  Pero las falacias son venenosas?”

Prové del llatí fallacia. És un engany, frau o mentida amb què s’intenta afectar algú.

– “Explicatio no petita acusatio manifiesta”

Excusa no demanada, acusació manifestada.

-“Eureka! Quién es esa?”.

És una expressió per dir :«Ho he trobat!». És una famosa exclamació atribuïda al matemàtic grec Arquímides.

 

En la sèrie inclús algun títol d’algun episodi conté alguna paraula llatina com per exemple:

Un sablazo, un ultimatum y unos autos locos.

(Ultimatum: És un tipus d’amenaça.)

Una avispilla, una dominatrix y un moco asesino.

(Dominadora) És una dona que adopta el paper de dominant en les pràctiques sexuals.

Què us ha semblat? Us n’havíeu adonat? N’heu detectat més?… Ajudeu-ne a completar la recerca del llatí i les seves al·lusions en la sèrie La que se avecina!

 

Uxue Avilés
Llatí
2n Batx C

També he trobat llatí a Montserrat!

El cap de setmana passat per la patrona de Montserrat un grup de gent vàrem decidir anar a la muntanya de Montserrat. Jo ja sabia per El Fil de les Clàssiques que l’antropònim Montserrat era d’origen llatí, però per sorpresa meva, vaig veure que quasi tot l’interior de l’església i del recinte exterior del santuari estava en llatí. Heu anat alguna vegada a la muntanya de Montserrat? Us heu fixat en totes les inscripcions en llatí que hi ha?

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns nens pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els nens van trobar la imatge de la Mare de Déu a l’interior d’una cova. Quan el bisbe s’assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat va ser impossible ja que l’estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l’havia trobada i ordenà la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir. La imatge que es venera en l’actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d’àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nen Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d’alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el nen té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne. A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l’apel·latiu popular de “la Moreneta”. L’origen d’aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la. L’11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril. Des de la festa de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d’abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir. A la Verge de Montserrat se l’anomena “La Moreneta”. A altres llocs dels Països Catalans, hi ha altres verges negres conegudes d’aquesta manera, com la Mare de Déu de Lluc (Patrona de Mallorca) i a altres parts del món, com la Mare de Déu de la Candelaria a Tenerife (patrona de Canàries).

Sabeu què diuen? Què en penseu? Espero que us agradi.

Elisa Moya 1 batx. C Llatí

Teatre Apol·lo, qui ho diria!

Estava un dia mirant el facebook distreta i de cop vaig veure una foto d’aquest teatre, de seguida em vaig adonar que el seu nom estava relacionat amb la mitologia grega i romana i vaig decidir fer-vos un apunt per si vosaltres tampoc us n’havíeu adonat.

El Teatre Apol·lo de Barcelona està situat al barri del Poble-sec, a la històrica Avinguda del Paral · lel número 59, centre de la vida artística i teatral de la ciutat comtal durant el segle XX.

El Teatre Apol·lo va ser reconstruït per complet fa uns anys i es programen en l’actualitat espectacles teatrals i musicals.

La Sala Apol·lo és un dels locals nocturns més mítics de Barcelona. Amb més de 25 anys d’història, ha estat, al costat de “La Paloma”, el local de referència per anar a ballar. Sigui quin sigui l’estil de música que estigués de moda en el moment, “l’Apol·lo” els ha viscut tots. Actualment funciona de manera simultània com a sala de concerts i club de ball. A més, fa un any que va estrenar una sala adjacent (la 2). Amb 1100 i 400 persones de capacitat respectivament, per l’Apol·lo passen alguns dels concerts més interessants que es programen a Barcelona. Com que diverses productores programen nits de festa al llarg de la setmana, l’horari dels concerts sol caminar, depenent del nombre de actuacions de cada dia, entre les 20.00 i les 22.00.

Les nits del cap de setmana, i ull perquè per a Apol·lo el cap de setmana comença en dijous, la sala es transforma en discoteca després dels concerts de primera hora. Les nits dels dijous estan dedicades a la música negra i no et costarà res fer amics entre el públic jove que va cada setmana a ballar funk, soul i hip-hop al Powder Room. Els divendres i dissabtes el protagonista de la nit, simultàniament en els dos espais, és Nitsa Club. Amb més de deu anys d’història, és el club de referència en matèria de noves tendències en música electrònica. Amb la incorporació de la sala 2, Nitsa club dedica part de la seva programació al pop i rock independent.

Està situat a Barcelona (08004) carrer Nou de la Rambla 113 i la sala 2, l’adjacent, està situada al mateix carrer número 111.

Per contactar-hi podeu fer-ho mitjançant el seu número de telèfon (0034) 93 441 40 01, via fax (0034) 93 324 80 66 o per últim podeu buscar informació sobre els concerts a la seva pàgina web.

Si no sabeu com arribar aquí ho podeu fer d’aquestes maneres:
Metro: Paral.lel (línia verda)
BUS: 20, 36, 57, 64, 121, 157
NIT BUS: N0, N6

Segurament us estareu preguntant que per què es diu així, després de fer una mica de recerca, us diré que aquest nom es remunta a la dècada dels 20. Quan es va fer aquesta sala ja portava aquest nom i és a causa del déu Apol·lo, déu de la música i de la poesia. Unes companyes van fer una cançó d’Apol·lo, li podeu fer un cop d’ull i si encara no sabeu la primera declinació, la podeu aprendre aquí.

Us havíeu adonat del nom d’aquesta sala? Hi heu anat algun cop? Creieu que el teatre Apol·lo és un nom encertat per a un teatre? Coneixeu altres establiments amb el nom del déu Apol·lo? No us oblideu d’introduir-los al nostre Google maps d’Establiments amb referents clàssics!

Elisa Moya 1 Batx. C

Un viatge romà inesperat

El cap de setmana passat vaig fer un viatge familiar a França, concretament a una ciutat anomenada Narbona. Aquesta ciutat es troba al sud del país, a la costa mediterrània, a la regió del Llenguadoc-Rosselló. Fa moltíssims segles va estar ocupada pels romans els quals la van anomenar Narbo Martius. Va ser la primera colònia romana fundada fora d’Itàlia.

Va ser un viatge molt especial i sorprenent ja que el dia que vam anar a visitar la catedral de la ciutat vam trobar l’anomenada Via Domitia, una via romana que unia Hispània amb Itàlia.

En aquest muntatge  hi ha fotografies de les diverses troballes romanes que vaig observar a la ciutat francesa de Narbona:

Qui ho diria que em trobés amb Roma! M’ajudeu a localitzar Narbona en el nostre Google maps de Roma a Bàrcino?Narbona us espera!

Cristina Álvarez Barraca

2n Batx. Llatí