La història del llibre a la Universitat de Barcelona

El dia 25 vam fer una sortida a la Universitat de Barcelona a la facultat de  Filologiaca. Allà ens van fer tres xerrades sobre temes relacionats amb l’assignatura de llatí.

En primer lloc, abans de les dues xerrades planificades ens van mostrar la biblioteca de la facultat on ens van explicar diverses coses. Vam veure el fons modern i el fons de reserva que seria el fons antic dels llibres que tenen guardats a la facultat. Tot el que seria anterior a 1820 és un fons que prové dels convents de Barcelona durant la desamortització de Mendizával que va ser un moment en el que el govern no tenia diners. Es un fons riquíssim, molt variat.

Hi va haver una part de la xerrada que destacaríem, ja que ens va semblar molt interessant, parlem de la part de fons de reserva.  Allà es conserven llibres molt antics de la biblioteca de la Universitat de Barcelona. El que vam veure només era una petita part de la col·lecció que en realitat tenen, que és molt important, ja que és la segona en nombre de volum a l’estat després de la Biblioteca Nacional de Madrid.

La causa de perquè tenen tants llibres antics a la Biblioteca de la facultat, va ser perquè al segle XIX arran de les lleis desamortitzadores de Mendizával els ordres religiosos van ser suprimits, i els béns dels convents van passar a mans de l’Estat i les Biblioteques conventuals es van destinar a la formació de Biblioteques provincials i després en Biblioteques Universitàries. Al començament la Biblioteca de la UB no únicament era Universitària, si no que també era provincial, pública (oberta a tothom).

Les Biblioteques conventuals de la província de Barcelona eren molt importants. A Barcelona hi havia convents importantíssims com el convent de Santa Caterina, els convent de Sant Josep, etc. Barcelona va ser la província de l’estat on més llibres es van recollir.

Ens van dir que a la facultat podem trobar 2200 Manuscrits, 960 Incunables (primers llibres sortits de la premsa) que prové de la paraula incunabulum (bressol).

I Finalment els  150.000 Impresos de l’any 1601-1820.

Els llibres van patir molt, perquè van ser transportats des dels convents fins a la seva ubicació provisional en sàrries ( en cistelles de palla, transportades per mules) van patir plagues d’insectes, humitats etc. Per això molts presenten forats provocats per les causes anteriors. Les enquadernacions estan bastant malmeses.

Ens van mostrar diferents tipus d’aquests llibres: Dos manuscrits , un incunable i un imprès.

El primer Manuscrit, és un llibre d’hores, els llibres d’hores van ser creats per satisfer el desig dels laics de copiar una mica el que feien els clergues. Els clergues tenien el Breviari, que era un llibre de pregaria molt més gruixut, i els laics volien també satisfer aquest desig de pregària i es va inventar un compending de pregàries en format petit, domèstic per poder llegir tranquil·lament a casa i treballar la interioritat.

Després del concili de Trento es va considerar que això era perniciós perquè afavoria tot el que era la intimitat, la cosa domèstica. El que estava fora del coneixement de la institució era perillós i es van prohibir els llibres d’hores.

Aquest llibre és del segle XV, l’enquadernació no és la original, és una enquadernació de finals del segle XIX.

La procedència del Manuscrit sembla que és d’origen castellà, és a dir que va ser copiat i il·luminat a la corona de Castella al segle XV.

Al començament dels llibres d’hores sempre trobem un calendari amb festes dels sants. Està escrit sobre vitel·la, que és un tipus de pergamí molt fi obtingut de la pell del vedell no nat o recent nascut. És un tipus de pergamí molt car que s’utilitzava per llibres de luxe com aquest. La lletra, és una lletra gòtica llibreria, una mica difícil, bastant picuda i està ricament il·luminat amb diverses caplletres i orles. Hi havia 11.000 verges inscrites a dins de les cap lletres, i tot el  que veiem daurat era or autèntic. La làmina és molt fina i  d’or que s’aplicava sobre una superfície i donava un efecte molt bonic. El Manuscrit està farcit de miniatures i de cap lletres. Ens mostrava l’Anunciació de Maria. També hi ha cap lletres on es treballa molt la perspectiva i la profunditat. A les orles s’hi dibuixaven peons i diferents animals.

Exemple d'un llibre Manuscrit

El segon Manuscrit és del segle XV de procedència Italiana,  podem veure al principi les obres de Salusti i dins de la caplletra podem veure un retrat de l’autor i al voltant una orla molt bonica en un estil característic dels manuscrits italians. La cal·ligrafia és humanística, de lletra romana que procedeix de la carolina, és molt més llegible i és la que després va donar lloc a totes les tipografies que es van utilitzar posteriorment.

Podem veure una sèrie de postil·les al marge, comentaris del text i el començament de un dels llibres de Salusti amb un altre cap lletra, i amb uns putis (nens decoratius) no només hi ha postil·les marginals sinó que també hi ha postil·les interlineals. El manuscrit va ser guillotinat. Feien servir una pauta per escriure recte.

L’incunable és un dels llibres més valuosos que hi ha a la UB, és l’obra de Virgili, les Bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida. És un incunable venecià fet al 1470 per un tipògraf alemany. Està imprès sobre vitel·la. Els incunables que s’imprimien sobre vitel·la sempre estaven destinats a personalitats importants. En aquest cas va pertànyer possiblement a Felip el vell de Castella.

Al començament de cada llibre hi havia una orla però en aquest cas només en queden dues. Al principi de la impremta el que volien era fer que semblessin llibres manuscrits fins al punt que traçaven una pauta com si es tractés d’un manuscrit. Procedeix de la universitat de Cervera, ho podem veure a l’ex libris.

Exemple d'un llibre Incunable

Per acabar vam veure un imprès que era la segona edició d’una obra molt important d’anatomia, disseccionaven sobretot animals. El metge anatomista no feia les disseccions, només mentre un cirurgia barber, feia la direcció l’anatomista llegia fragments de Galè (metge grec) .

Va ser una sortida molt gratificant. Amb les explicacions que ens van donar,  hem après moltes més coses de la història del llibre a part de les que sabíem i altres curiositats interessants que segurament no hauríem pogut aprendre en cap altre lloc!

Alba Arroyo, Cristina Álvarez i Uxue Avilés.

2n Batxillerat C

LLatí

Epístoles des de l’Institut Miquel Martí i Pol

Accés a l'apartat

Institut Miquel Martí i Pol

L’INS de Roda de Ter és un centre petit, però el grup humanístic és, a més de petitó, molt actiu i participatiu. Totes les alumnes han treballat amb il·lusió, i diria, sense por a equivocar-me i sobretot amb molta estima a les clàssiques.

Rocío

Institut Miquel Martí i Pol

Roda de Ter

 

L’Ins. Maria Aurèlia Capmany participa en “Un Sant Jordi epistolar”

Institut Maria Aurèlia Capmany

Els alumnes del INS Maria Aurèlia Capmany han col•laborat amb molta il•lusió en “Un Sant Jordi epistolar” i esperen que les seves aportacions us agradin.
A més a més volen agrair l’oportunitat de col•laborar amb INS de Premià de Mar, INS Martí i Pol i INS Anton Busquests i Punset.

 

Auda Ferrer

Professora de Clàssiques de l’institut Maria Aurèlia Capmany

Cornellà de Llobregat

Literatura grega a escena: la literatura grega i la seva pervivència a la xarxa!

Tinc l’honor de presentar-vos Literatura grega a escena, bloc elaborat per Núria Yela Garcia, Laura Luna Surinyach i per jo mateixa, Laia Muñoz Osorio. Hem decidit presentar el nostre treball col·laboratiu de recerca en format bloc al concurs “ES DE LIBRO“.

Literatura grega a escena ofereix apunts molt interessants sobre els autors més representatius de la literatura grega i les seves obres més importants, de les quals hem trobat una infinita pervivència en diversos àmbits de la vida quotidiana i en les arts (ràdio, televisió, cinema, música, pintura, escultura, literatura…) al llarg de la història.

La idea inicial d’aquest projecte ens la va donar la nostra professora de llatí i de grec, la Margalida. La proposta consistia en estudiar literatura grega de segon de batxillerat de Grec a partir de l’elaboració d’un bloc. Així doncs la Margalida ens va obrir el bloc i nosaltres ens vam encarregar de fer recerca a partir del nostre llibre de Grec 2 (també de la Margalida!) i a partir d’altres fonts d’informació de la xarxa.

 photo Literaturagregaaescena_zpsf1850055.png

 

Així doncs en poc més de quatre mesos hem anat recopilant i sintetitzant els diversos gèneres de la literatura grega (èpica, lírica, gènere dramàtic), els seus autors més representatius (des d’Homer i Apol·loni de Rodes fins Píndar i Safo de Lesbos fins a Sòfocles, Eurípides, Èsquil i Aristòfanes entre d’altres). També hem inclòs les seves obres literàries: la Ilíada d’Homer, l’Odissea d’Homer, Les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes, Antígona de Sòfocles, Prometeu encadenat d’Èsquil; la Medea, l’Hipsípila, Ifigenia a Àulida d’Eurípides i Lisístrata d’Aristòfanes.

En la meva opinió, la creació d’aquest bloc m’ha permès desenvolupar i millorar la meva competència comunicativa i sobretot digital, ja que vaig començar amb unes habilitats nefastes en això últim i ara sóc capaç d’editar exitosament articles amb imatges i vídeos. També he millorat en la meva expressió escrita i he reduït el nombre de faltes que acostumava a fer. A més a més aquesta recerca m’ha ajudat a augmentar els meus coneixements sobre la literatura, la mitologia i la civilització gregues: ara puc entendre-ho molt bé perquè la literatura sempre ha estat un reflex de la societat de la seva època. Finalment haig de dir que el bloc m’ha encoratjat a llegir i saber molt més de literatura grega escena, de fet aquest any he tingut l’oportunitat de llegir Antígona de Sòfocles i la meravellosa adaptació de Salvador Espriu del mite clàssic, la Medea d’Eurípides i El Prometeu encadenat d’Èsquil. L’any passat ja vaig poder llegir les adaptacions corresponents a la Ilíada i l’Odissea d’Homer, Les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes, Les Bacants d’Eurípides; però ha estat aquest any quan m’he enriquit més en literatura grega.

Per acabar m’agradaria parlar sobre la gran pervivència que hem trobat de les obres gregues antigues, a Literatura grega a escena mostrem per exemple pel·lícules i llibres amb referents literaris grecs impensables però ben clars, com ara la semblança entre La Sang de Mercè Rodoreda amb la Medea d’Eurípides o bé un seguit de pel·lícules amb l’Antígona de Sòfocles. També us oferim apartats extres com ara “Dona i Literatura” o “Recreacions“.

Així doncs convidem a entrar en el nostre bloc a totes aquelles persones interessades en la literatura i la mitologia grega i a tots aquelles que vulguin aprendre quines són les arrels dels llibres que avui llegim, les pel·lícules que veiem i la música que escoltem. Esperem que us agradi!

Laia Muñoz Osorio

2n Batxillerat Llatí i Grec