Dimarts 13 de març vàrem anar d’excursió al mercat de la Boqueria, mentre teníem temps lliure abans de pujar al taller de Cuina romana de l’Eulàlia Fargas, ens vàrem dedicar a buscar la parada de productes grecs que la Margalida ens havia comentat. La qualitat del reportatge no és massa bona, però volem compartir aquí amb vosaltres la nostra recerca:
Aïda Espasa i Natàlia Espejo
4t ESO Optativa 1 Llatí
(SEMPRONIO va hacia la casa de la vieja alcahueta. Ella lo ve llegar.)
CELESTINA. ¡Elicia,Elicia,ven!
ELICIA. ¿Qué? No puedo salir.
CELESTINA. ¿Por qué?
ELICIA. Porque está aquí Crito.
CELESTINA. ¡Mételo en el cuarto de las escobas! Dile que viene tu primo.
(ELICIA se dirige a su amante.)
ELICIA. ¡Rápido! ¡Escóndete! viene mi primo a verme.
CRITO. Lo haré. No te preocupes.
(Mientras, CELESTINA recibe a SEMPRONIO en la puerta.)
CELESTINA. ¡Sempronio! Dame un abrazo. No has venido en tres días por esta casa. ¡Elicia, Elicia! ¡Mira quién está aquí!
ELICIA. ¿Quién?
CELESTINA. Sempronio.
ELICIA. ¡Maldito seas! ¡Que tus enemigos te mates!…
La Celestina de Fernando De Rojas
Després de llegir aquest fragment del’escena III de l’acte I de La Celestina de Fernando de Rojas, quin paral·lelisme hi trobeu amb L’ase d’or d’Apuleu?
Sergio Fernández
4t E Llatí
Havent preguntat a l’alumnat sobre quina diferència hi ha entre un animal fantàstic i un animal mitològic, la majoria respon que l’animal mitològic és creat pels déus i enviat als homes com a càstig, per a pertorbar-los… la lluita contra ells reflecteix l’esforç de la humanitat per conservar l’harmonia còsmica. Però també és cert que l’home ha gaudit sempre d’una fèrtil imaginació i ha creat uns éssers fabulosos, dignes de qualsevol mite. Tot i així tothom ha coincidit en què se’ls pot considerar uns monstres i i sobretot uns éssers sobrenaturals.
Els alumnes de 4t d’ESO de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, han treballat a l’assignatura de “Plàstica” els animals, el dibuix a llapis i com fer les ombres”. Des del primer moment em vaig posar en contacte amb la Rosa Terradelles, la professora, per a veure si podien deixar volar la imaginació dels alumnes, i sense deixar de banda els nostres objectius, poder treballar entre totes dues els animals mitològics, a partir dels seus animals fantàstics. Em va dir que sí i van començar la feina.
Ecce imagines!!!
Ara a partir del que hem estudiat responeu les següents preguntes:
1) Posar nom als seus animals (cada dibuix té un número) i raonar-lo.
2) Identificar els animals mitològics (podeu consultar l’article de TERESA) del segon vídeo i explicar-los breument.
3) No tots els animals mitològics fan referència a la cultura clàssica. A quines altres mitologies pertanyen ?
Rocío
quod sumus
Setmana sí i setmana també, trobarem referents clàssics en la cartellera d’espectacles. En el teatre Lliure de Barcelona fan Coriolà de William Shakespeare en una adaptació lliure i sota la direcció d‘Àlex Rigola. Què en sabeu, però, del personatge llegendari romà de Coriolà? Quin autor clàssic ens fa coneixedors de Coriolà? Quina actualitat pot tenir avui?…
“En part, no se’ns forma per ser uns veritables ciutadans conscients. I en part no se’ns educa, sinó que se’ns condiciona per manipular i crear una opinió. Allò que anomenem opinió pública és una opinió mediàtica creada per l’educació i els mitjans. Totes dues coses controlades pel poder. Res més. (···) Comunicar-se és indispensable. Ens hem d’unir. Actuar d’acord és indispensable. Cadascú, sol, no és res.” Jose Luis Sampedro
…i vosaltres, aràcnids i aràcnides, què en dieu?
Gaby
Localitzarem en aquest Google maps tots els indrets on va viure l’autor de L’ase d’or Apuleu i amb la portada del llibre localitzarem tots els indrets que visita Luci, el protagonista de L’ase d’or:
Mostra L’Ase d’or en un mapa més gran
Xènia Padrós
4t ESO Llatí Opt.2
Nosaltres com a proposta de treball de L’ase d’or (encara què amb un mica de retard, millor tard que mai). Hem decidit fer una recreació amb Pixton de la història de Tlepòlem.
Aquesta història tracta sobre una noia de nom Càrite, que té un ase que es diu Luci. Càrite i Luci ase són segrestats per una banda de desconeguts. Quan el seu promès Tlepòlem se n’adona, intenta fer el possible per rescatar-la. S’introdueix a la banda dels dolents i una nit mentre dormien, va introduir una mena de substància per endormiscar-los i així va poder salvar la seva estimada i l’ase Luci.
Com comprovareu en el còmic, reflectim aquesta història. Esperem que us agradi:
Victor Barranco i Elisa Moya. (4t B Llatí Opt. 1)
Estimat Luci, no he rebut notícies teves des de fa dues setmanes. En l’última carta mencionaves que havies anat a Tessàlia, perquè volies saber més sobre la màgia i bruixeria d’aquest lloc. Fa tres dies vaig estar cercant informació sobre aquest indret, i només et puc dir que vigilis. Hi ha una famosa bruixa que es decanta més per fer coses dolentes amb la seva màgia que de bones. He sentit a dir que aquesta fetillera ha convertit molts homes en els seus amants, i si aquests es negaven, els convertia en animals o en pedres. La dona és l’esposa de l’amo d’un hostal.
També he sentit a dir altres coses horribles. Es veu que hi ha lladres i bandits que saquegen sense pietat els viatgers que van a la ciutat. He decidit advertir-te perquè estic preocupada. Normalment m’escrius cada tres dies però avui ja fa dues setmanes.
Espero que estiguis bé, aquí tot segueix igual, la mare segueix entestada en què en Gaius sigui guerrer.
De la teva germana,
Helena
Estimada Helena,
Sé que he tardat molt en respondre’t però és que m’han passat moltes coses des que em vas escriure. Per començar em vaig enamorar de la Fotis, la criada de Miló i la seva esposa Pàmfila; pèrò tot va anar malament. I és que com que em volia convertir amb ocell vaig robar un ünguent a Pàmfila i va resultar ser un ünguent per convertir-me en ase. Em van passar moltes coses ja convertit en ase i és que només em podria tornar a convertir en humà si menjava una rosa, i segurament pensaràs que era molt fàcil, però no va ser així.
Em van segrestar, em volien matar, cuinar, etc. Vaig tenir molts amos quasi tots em van tractar malament. Per sort una nit vaig poder escapar-me i vaig demanar a la deessa de la nit que em convertís en humà, ella em va dir que l’endemà farien una processó en nom seu i que portarien unes roses. Jo per suposat hi vaig anar ia la fi vaig poder menjar-me les roses i tornar ser humà.
Des d’aquell dia he estat agraït als déus, i m’he fet sacerdot per poder servir la meva dea en un temple, el temple d’Isis. Ahir a la nit se’m va aparèixer el déu Osiris i em va dir que li oferís els meus coneixements convertint-me en sacerdot, demà empendré un viatge cap al temple d’Osiris. Espero rebre notícies teves.
Del teu germà que t’estima,
Luci
Andrea Balart, Irina Balart & Alba Carrasco
4rt d’ESO Llatí Opt.2
Sabeu a quina obra literària pertanyen? En quin il·lustrador ens hem inspirat per reproduir-les? Recordeu a quina història corresponen? Ens refresqueu la memòria i ens les expliqueu? Seríeu capaços de recrear-les o bé d’enllaçar pàgines interessants a la xarxa sobre aquests episodis?…
Xènia Padrós & Paula Pla
4t ESO Llatí Opt.1
Aràcnids i aràcnides, una nova edició de la Magna celebratio ens espera els dies 27, 28 i 29 d’abril. Si fa dos anys la nostra proposta de col·laboració en aquest festival de reconstrucció històrica de Badalona era més aviat modesta, d’aprenents, el curs passat ens vam proposar fer un pas endavant, objectiu que considero aconseguit amb escreix amb la nostra schola i la gran acollida que va tenir la convocatòria, sobretot per la incorporació a ple rendiment d’un nou centre, l’Escola Vedruna de Gràcia. Penso que juntament amb l’Institut Cristòfol Ferrer i l’Isaac Albéniz vam fer un gran equip que estic segura que enguany encara s’eixamplarà més i funcionarà millor, ja que els alumnes experts podran guiar i acompanyar els novells.
Consolidat el projecte, com ens hem proposat de millorar-lo? Doncs, la presència d’experts en les nostres files marcarà la diferència, atès que enguany tenim el plaer de comptar amb dos nous participants que donaran un toc de rigorositat científica a la nostra schola.
L’Albert Anglès, un apassionat estudiós del món romà, va participar com a voluntari a les excavacions de Vindolanda. Situat als confins de l’Imperi, vora al mur d’Adrià, aquest emplaçament romà és conegut per les seves tauletes de fusta, uns 1400 fragments, que actualment es troben majoritàriament al British Museum de Londres. Els textos que aquestes suporten ens aporten informació impagable sobre la vida al limes britànic. Doncs bé, al nostre ludus podrem aprendre més coses sobre aquest suport d’escriptura i tot el que s’hi relaciona.
Josefet Fuentes és ja conegut en l’entorn del nostre univers aràcnid, des que vam poder gaudir de les seves escultures amb referents clàssics i ens va obrir les portes de la seva Officina litterarum Latinarum. Ben aviat des de l’Institut Premià ens explicaran com evolucionen els papirs que estan conreant per al taller d’escriptura que ell dirigirà per a nosaltres.
Com sempre, a partir d’aquest hi haurà més articles on anirem precisant els detalls organitzatius i prepararem els alumnes participants per al correcte desenvolupament de les jornades, també hi haurà sessions als centres en què vindran a explicar-nos detalls sobre la reconstrucció històrica, de les quals deixarem testimoni al bloc per compartir experiències. No obstant, no hi ha dubte que sense vosaltres, nois i noies, res no seria possible. Necessitem la vostra empenta, la vostra implicació, interès i entrega, l’energia que dóna sentit a aquesta experiència, i per això us convido a deixar en comentari la vostra predisposició a participar-hi, de manera que el professorat de cada centre pugui anar fent la previsió de participants de dissabte i diumenge.
Fa dos anys va ser fabulós, el curs passat va ser increïble. Què ens depara el futur? Quin adjectiu hauré d’utilitzar? No sé què diran els fats, però el que està clar és que entre tots podem pujar un graó més per anar in crescendo….
TERESA
El déu Cronos
vid. Balneum ad Rubricatum