Category Archives: Llatí 4t

Magna Celebratio MMXIV, t’hi apuntes?

Com en les vuit edicions anteriors, es celebra la Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica romana de Badalona, durant l’últim cap de setmana d’abril (26-27). Aquest l’organitza el Museu de Badalona, i durant dos dies els carrers del voltant es vesteixen de romans per ensenyar a la gent els oficis i la vida quotidiana dels romans. A més, en el transcurs d’aquests dies s’organitzen actes i representacions sobre diferents aspectes de la vida romana.

L’institut Isaac Albéniz (Badalona), l’institut Premià de Mar i l’escola Vedruna de Gràcia (Barcelona) hi participen des de fa molts anys (2013201220112010) des de l’àmbit de l’educació, i s’encarreguen dels jocs (ludi) i l’ensenyament romans (schola). Hi ha quatre espais que treballem: el ludus grammaticus, el ludus literarius, el ludus rethoricus i els jocs romans (ludi). Si voleu més informació podeu mirar aquí.

Enguany canviarem de lloc, i, en lloc d’estar al pàrquing de davant el museu, estarem al parc que hi ha al costat de l’edifici de correus, on no hi haurà tanta acumulació de gent i estarem més tranquils.

Vista general del nou emplaçament

Participar és una experiència que, en el meu cas, és interessant i, en resum, t’ho passes molt bé, ja que ensenyes a la gent com escriure el seu nom en grec, o a presentar-se en llatí, i al final t’ho agraeixen. Per tant, a què esperes? La Teresa, la Margalida i en Jordi us animen a participar-hi!

Deixeu als comentaris quina és la vostra opinió al respecte, si hi voleu anar, o no…

Arnau Lario

1r Batxillerat Grec i Llatí

Referents clàssics a Diaris de vampirs

“Diaris de vampirs” o “Cròniques vampíriques” és una sèrie de televisió de ciència ficció i sobrenatural, emesa per CW el 10 de septembre de 2009 i està  creada per Kevin Williamson i basada en la saga de L. J. Smith.

Quatre mesos després del terrible accident que va matar els seus pares, l’Elena Gilbert una adolescent de 17 anys i el seu germà de 15 , Jeremy, segueixen intentant tirar endavant les seves vides. L’Elena sempre ha estat una estudiant brillant,  popular i molt atenta amb els seus amics , però que ara es troba lluitant per ocultar la seva tristesa al món. L’any escolar comença i l’Elena i els seus amics queden fascinats amb un nou alumne: l’Stefan Salvatore , un misteriós noi que viu amb el seu tiet.  L’Stefan i l’Elena s’enamoren ràpidament. El que l‘Elena no sap  és que el seu novio és un vampir des de fa centenars d’anys, que  intenta viure en pau entre els humans, mentre que el seu germà Damon és la personificació del vampir violent i pervers. Els dos germans,  perseguits pel seu passat amb la Katherine, que és idèntica a l’Elena, entren en guerra per guanyar-se el cor de la noia i el dels seus amics, familiars i veïns de la petita ciutat de Mystic Falls,  a Virgínia .

 La sèrie l’han tornat a emetre per TV3, els dissabtes i diumenges pel matí. Actualment té cinc temporades.

 photo TVD_zps55c3b4e7.jpg

Fotografia dels protagonistes (l’Stefan, l’Elena i en Damon)

Per començar trobem llatí  en els encanteris que fa la Bonnie, amiga de l’Elena i altres bruixes:

Phasmatos Sal Vis Nas Ex Malon, Terra Mora Vantis Quo Incandis, Et Vasa Quo Ero Signos

Aquest encanteri el fan la Bonnie i la seva àvia, que és bruixa per aixecar una tomba on creuen que està la Katherine, una vampira de la qual havien estat enamorats en Damon i l’ Stefan.

Ex Spiritum Intaculum, In Terrum Incendium, Phasmatos Salvis Adisdum! 

 Aquest encanteri el fa la Bonnie per baixar la intensitat de les flames perquè l’Stefan pugui salvar en Damon que està tancat en un soterrani.

Fes matos tribum nas ex viras, Sequitas saguines, Ementas asten mihan ega petous.

Aquest encanteri el fa la Bonnie amb la sang d’en Jeremy, germà de l’Elena, per buscar aquesta.

 photo boniieee_zpsee1872db.jpg

En Jeremy i la Bonnie localitzant l’Elena a través del mobil de la Bonnie.

Phasmatos Ex Solves Exis Pa Unis Animotos Di Conjuncto Sol Facto Fes Matos De Vos Male. “

Aquest encanteri el fa la Bonnie per trencar l’encanteri que va fer una bruixa que va unir els seus fills perquè si un moria moririen tots.

Com podem veure els encanteris en moltes pel·lícules o sèries, agafen paraules en llatí, i d’altres se les inventen. És el cas de Harry Potter, on molts dels encanteris són en llatí (oculus reparo).

A més, a la sèrie, la planta que pot ferir o fins i tot matar els vampirs és la verbenaAlguns personatges duen collars o rellotges amb verbena per evitar que els vampris se’ls hi acostin o els hi poguin convèncer amb els ulls de fer alguna cosa sense el seu permís. La verbena és un gènere de plantes amb flor originària d’Amèrica, que s’usa per produir llet en les glàndules mamàries, per curar ferides (es diu que va curar les ferides de Jesús després de ser crucificat). Els romans la utilitzaven per purificar els altars durant els sacrificis. També serveix per treure els maleficis de sobre, per prevenir el futur o fins i tot pot provocar l’abort.

 

 photo verbena_zps4f42c0df.jpg

       Verbena

Un altre referent és el Grimoriun llibre d’encanteris que utilitza la Bonnie,  l’amiga de l’Elena, per fer encanteris. A l’antiguitat, els grimoris eren llibres que contenien cartes astrològiques, instruccions per fer encanteris, etc. Aquesta paraula ve del francès  grimoire, i aquest al seu torn  ve d’una alteració de grammaire, que vol dir gramàtica. Això es deu en part al fet que, en l’Edat Mitjana, hi havia uns llibres anomenats “gramàtiques  llatines” (llibres sobre dicció i sintaxi del llatí) que eren fonamentals per a l’educació escolar i universitària i els llibres que no eren les “gramàtiques llatines” o no eren llibres eclesiàstics, s’anomenava grimoris, ja que creien que eren plens d’encanteris.  La majoria dels grimoris estaven escrits en llatí, tot i que hi havia alguns que s’inventaven algunes paraules barrejant-les amb el llatí.

 photo bonniehechizos_zpsaaf64072.jpg

La Bonnie amb la seva àvia fent un encanteri

Finalment, es van editar uns pòsters dels personatges en els quals hi ha unes inscripcions llatines.

I vosaltres heu vist aquesta sèrie? Què us sembla? Trobeu més referents clàssics? Pel que fa als encanteris de la Bonnie, creieu que estan en llatí? N’enteneu alguna paraula? Si és així, us atreviu a traduir algunes de les frases dels encanteris?

Andrea i Irina Balart 2n Batx.C

Lliçons d’història grega i romana en la Primavera-Estiu 2014 de Dolce&Gabbana

No t’ho pots perdre!

Quins referents clàssics hi has reconegut? Què t’ha semblat la moda Primavera-Estiu 2014 de Dolce&Gabbana? En què (quins temples, quines monedes…) s’han inspirat?

Camila Arigón

1r Batx. Grec i Llatí

Troben una estàtua d’Apol·lo en el mar de Gaza

Cap de l'Apol·lo de Gaza

Cap de l’Apol·lo de Gaza

Avui dia, a la televisió, en els diaris o revistes, podem trobar notícies que ens poden arribar a impactar, i que fins i tot sempre hi ha un petit lloc amb un “toc” més clàssic. Aquest és el cas. Resulta que llegint un dia una revista, vaig trobar el següent:

noticia

Com ens diu l’article, l’escultura del déu Apol·lo està feta de bronze i data entre els segles V i I a.C. La figura pot considerar-se excepcional perquè no hi ha existència de precedents d’una escultura clàssica a tamany natural que no sigui de pedra o marbre en tot l’Orient Mitjà. Aquesta és l’estàtua en qüestió:

estatua apolo

Fotografia feta pel pescador que la va trobar

Què en penseu? Creieu que aquestes antiguitats s’han de posar posar a la venda? Per què s’han de preservar?

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Llatí

Lemes d’Estat en llatí

Seguint una tasca encarregada per la Margalida, que consistia en buscar i situar lemes d’Universitats en llatí, vaig veure que  moltes es situaven a Amèrica del Nord.

Potser això és degut a la breu història dels Estats Units, que intenten agafar un gran imperi amb la seva llengua per a intentar identificar-se i agrandir la seva magnificència.

Seguint el fil, vaig veure que el lema d’una universitat era igual que el lema del propi estat on pertanyia la universitat. Així, vaig veure que molts, per no dir quasi tots els lemes dels Estats Units, eren en llatí.

Vaig seguir estirant del fil i finalment vaig acabar veient que molts altres estats del món, fins i tot molt a prop nostre, i dins Catalunya també, agafaven el llatí com a lema.

En sabríeu fer la traducció d’aquests lemes? En sabeu algun més?

Eric Andreu
2n Batx. Llatí

UB: “Comicitat i realitat al Miles Gloriosus

El proppassat dia 10 de febrer els alumnes de llatí i grec de 2n de Batx de l’institut Premià de Mar vam visitar la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona per assistir a dues conferències organitzades per la secció catalana de la SEEC. Abans d’això vam tenir el plaer de trobar una escultura d’un escriptor clàssic que conviu amb nosaltres (Sant Isidor de Sevilla) i la placa que la Universitat de Barcelona va dedicar a Salvador Espriu, fer una visita a la biblioteca de Reserva de l’Universitat amb la Teresa. Allà vam poder veure un manuscrit, un incunable i un llibre imprès, aquests eren de Ciceró, Sèneca i un altre autor del Renaixement. També vam visitar la biblioteca del departament de Llatí on l’Esther  ens va ensenyar diverses edicions de llibres de grans autors com Virgili o Ovidi.

La primera conferència a la que vam assistir va ser la de llatí, titulada: “Comicitat i realitat al Miles Gloriosus“, a càrrec del dr.Javier Velaza Frías, professor de Filologia Llatina (UB) . Aquesta obra de Plaute és una de les que entra a la Selectivitat d’aquest curs 2013/14 i en el mes de març anirem a veure-la representada al teatre.

Plaute (Titus Maccius Plautus) va viure entre l’any 254 i el 184 aC en un moment en què Roma adopta Grècia i d’aquesta nova cultura nosaltres em som hereus.  Plaute es va dedicar al teatre gran part de la seva vida fins quedar-se sense diners. Plaute acaba treballant en una fleca movent un molí per fer farina (pistrinum). Les seves primeres produccions no van tenir molt èxit, però després va retornar al món de teatre. Es creu que Plaute va ser el que s’anomena dominus gregis, director d’escena, artístic, productor i actor principal fent tots els papers (de jove d’adulescens i de gran de senex). Actualment coneixem com a definitives, gràcies a Marc Terenci Varró,  21 comèdies (ens han arribat vint comèdies i un fragment), de les més de 130 que en un principi es creien escrites per Plaute. La majoria d’aquestes formen part del subgènere còmic anomenat fabula palliata perquè els actors portaven pallium, la prenda de vestir grega i eren ambientades al món grec.

Plaute

Miles Gloriosus és una de les seves obres més conegudes, és la 3a de Plaute escrita l’any 205 aC. Es va inspirar en una obra ( Alazôn) del comediògraf grec Menandre pel seu personatge principal, ἀλαζών “fanfarró”. El teatre romà viu i beu del teatre grec, s’acostuma a fer una adaptació al criteri de cosmovisió del món romà i ja tenim el riure assegurat que és l’únic que pretén.

L’argument de l’obra plautina  és el següent:
El jove Pleusicles està enamorat i la seva estimada Filocomàsia li correspon. No obstant això, el destí els va separar i la jove va ser lliurada en matrimoni per la seva mare amb un soldat anomenat Pirgopolínices.
Mesos més tard l’esclau de Pleusicles, Palestrión, és raptat per uns pirates i venut casualment al mateix soldat. En arribar, troba  l’antiga estimada del seu amo i després de convertir-se ràpidament gràcies a la seva habilitat i intel·ligència en el favorit del soldat, decideix tramar un rebuscat pla per tornar a unir els dos amants. Per a això fa arribar a Efes el seu antic amo i amb l’ajuda d’un vell veí tractaran d’enganyar el militar.

La finalitat principal d’aquesta obra és la comicitat seguint aquests 4 punts:

– Un argument còmic:
Trobem tres elements que deformen la realitat: l’engany, la falsa  bessona i la falta pretendenta.

– Personatges còmics :

Els personatges, a diferència dels de Terenci, no tenen una profunditat psicològica ni evolucionen el llarg de l’obra. Són personatges arquetips:senex, adulescens… i, a més, tenen noms parlants:

Pirgopolínices (l’arrasador de moltes torres), soldat.
Palestrió (el lluitador),  esclau.
Artotrogos (menja pans), paràsit del soldat
Periplectomen (el que teixeix embolics), vell que viu al costat de l’Escèler, esclau de Pirgopolínices.
Filocomàsia (l’amant de festes), estimada de Plèusicles
Plèusicles (el navegant), jove atenès
Acrotelèutia, cortesana.
Lurció, criat de Pirgopolínices.
Milfidipa, criada d’Acrotelèutia.
Carió, cuiner

– Llenguatge, el més còmic possible :

El llenguatge juga amb els noms, ja que el públic sap que espera dels personatges només amb el seu nom. Apareixen jocs de paraules i efectes fonètics, que només són fàcils d’identificar a l’obra original en llatí.

– Moviments escènics de comèdia :

El moviment escènic presenta entrades i sortides, escenes de cops, escenes de borratxos i complicitat amb el públic gràcies als “aparts”.

·Quines altres comèdies coneixeu de Plaute?
·Tenen les mateixes característiques que el Miles Gloriosus? En quines comèdies plautines surt el personatge del miles?

Quina és l’al·lusió al món real? Amb quin personatge històric es degué inspirar Plaute per fer el del miles?

Fes recerca, busca i comenta l’epitafi de Plaute.

Us va resultar interessant assistir a aquesta conferència com a preparació de l’examen de llatí i de les PAU?

Acta est fabula, plaudite.

Nora Domingo i Yasmina Berkane
2n Batxillerat
Llatí

Per què ens fascinen els homes llop?

[youtube]http://youtu.be/ip1TcDwr_p4[/youtube]

En la mitologia, un home llop és una persona que es transforma en llop, ja sigui utilitzant màgia, involuntàriament o causa d’una maledicció. La transformació està associada a la lluna plena, es diu que quan es transformen es tornen violents, salvatges i no tenen control sobre si mateixos.

A l’època de Grècia i Roma, s’explicaven històries sobre els homes llops i la gent creia en la seva existència. Avui dia s’expliquen moltes llegendes però  els homes llops són protagonistes de moltes sèries i pel·lícules on s’explica la seva vida, i la seva transformació.

En aquest vídeo, expliquem què són, quan es transformen i per què, la seva vida a partir de ser convertits, les llegendes que s’expliquen, les característiques d’un home llop i altres curiositats.

Marta Sánchez i Mar Martínez 4rt Llatí.

Per què totes les grans ciutats tenen una porta d’entrada?

Bonum diem!

Nosaltres som la Judith Caballero, la Paula Contreras, el Luca Fernàndez i la Sara Martín de la classe de llatí de 4t. Com a treball d’oratòria vam elaborar un vídeo per parlar sobre els arcs de triomf de les grans ciutats, que commemoren les victòries de les batalles. Hem descobert moltes coses noves sobre aquests monuments arquitectònics i ens ha agradat molt parlar d’aquest tema.

[youtube]http://youtu.be/_tXUC5sUc34[/youtube]

Valete!

Referents clàssics a Retrum de Francesc Miralles

Després de llegir-nos el primer llibre de Retrum Quan érem morts  i el segon La neu negra de Francesc Miralles, ens vam adonar que, entre les referències culturals, contenien una gran quantitat de referents clàssics i llatinismes. Hem fet una presentació amb Google drive per tal de poder compartir amb tots els aràcnids aquesta recerca, oberta també a la vostra col·laboració. Per què penseu què hi ha tants llatinismes? Què signifiquen? Per què l’autor els utilitza? Per què tants referents clàssics? (enguany tornarà segurament a visitar-nos i li ho podrem demanar  i confirmar així les nostres hipòtesis, a veure qui ho encerta?). N’heu trobat més? Ens ajudeu a buscar-los i a identificar-los?…

Si us pica la curiositat i voleu trobar més referents clàssics podeu visitar el nostre bloc o si en teniu cap referent que volgueu compartir amb la resta del món el podeu deixar aquí en comentari.

Esperem que us hagi agradat i que  trobeu més referents arreu, és qüestió d’obrir bé els ulls i les orelles perquè de ser-hi hi són.

Elisa Moya i F. Xavier Gras Rossell

2 batx.C Llatí