UB: “Comicitat i realitat al Miles Gloriosus

El proppassat dia 10 de febrer els alumnes de llatí i grec de 2n de Batx de l’institut Premià de Mar vam visitar la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona per assistir a dues conferències organitzades per la secció catalana de la SEEC. Abans d’això vam tenir el plaer de trobar una escultura d’un escriptor clàssic que conviu amb nosaltres (Sant Isidor de Sevilla) i la placa que la Universitat de Barcelona va dedicar a Salvador Espriu, fer una visita a la biblioteca de Reserva de l’Universitat amb la Teresa. Allà vam poder veure un manuscrit, un incunable i un llibre imprès, aquests eren de Ciceró, Sèneca i un altre autor del Renaixement. També vam visitar la biblioteca del departament de Llatí on l’Esther  ens va ensenyar diverses edicions de llibres de grans autors com Virgili o Ovidi.

La primera conferència a la que vam assistir va ser la de llatí, titulada: “Comicitat i realitat al Miles Gloriosus“, a càrrec del dr.Javier Velaza Frías, professor de Filologia Llatina (UB) . Aquesta obra de Plaute és una de les que entra a la Selectivitat d’aquest curs 2013/14 i en el mes de març anirem a veure-la representada al teatre.

Plaute (Titus Maccius Plautus) va viure entre l’any 254 i el 184 aC en un moment en què Roma adopta Grècia i d’aquesta nova cultura nosaltres em som hereus.  Plaute es va dedicar al teatre gran part de la seva vida fins quedar-se sense diners. Plaute acaba treballant en una fleca movent un molí per fer farina (pistrinum). Les seves primeres produccions no van tenir molt èxit, però després va retornar al món de teatre. Es creu que Plaute va ser el que s’anomena dominus gregis, director d’escena, artístic, productor i actor principal fent tots els papers (de jove d’adulescens i de gran de senex). Actualment coneixem com a definitives, gràcies a Marc Terenci Varró,  21 comèdies (ens han arribat vint comèdies i un fragment), de les més de 130 que en un principi es creien escrites per Plaute. La majoria d’aquestes formen part del subgènere còmic anomenat fabula palliata perquè els actors portaven pallium, la prenda de vestir grega i eren ambientades al món grec.

Plaute

Miles Gloriosus és una de les seves obres més conegudes, és la 3a de Plaute escrita l’any 205 aC. Es va inspirar en una obra ( Alazôn) del comediògraf grec Menandre pel seu personatge principal, ἀλαζών “fanfarró”. El teatre romà viu i beu del teatre grec, s’acostuma a fer una adaptació al criteri de cosmovisió del món romà i ja tenim el riure assegurat que és l’únic que pretén.

L’argument de l’obra plautina  és el següent:
El jove Pleusicles està enamorat i la seva estimada Filocomàsia li correspon. No obstant això, el destí els va separar i la jove va ser lliurada en matrimoni per la seva mare amb un soldat anomenat Pirgopolínices.
Mesos més tard l’esclau de Pleusicles, Palestrión, és raptat per uns pirates i venut casualment al mateix soldat. En arribar, troba  l’antiga estimada del seu amo i després de convertir-se ràpidament gràcies a la seva habilitat i intel·ligència en el favorit del soldat, decideix tramar un rebuscat pla per tornar a unir els dos amants. Per a això fa arribar a Efes el seu antic amo i amb l’ajuda d’un vell veí tractaran d’enganyar el militar.

La finalitat principal d’aquesta obra és la comicitat seguint aquests 4 punts:

– Un argument còmic:
Trobem tres elements que deformen la realitat: l’engany, la falsa  bessona i la falta pretendenta.

– Personatges còmics :

Els personatges, a diferència dels de Terenci, no tenen una profunditat psicològica ni evolucionen el llarg de l’obra. Són personatges arquetips:senex, adulescens… i, a més, tenen noms parlants:

Pirgopolínices (l’arrasador de moltes torres), soldat.
Palestrió (el lluitador),  esclau.
Artotrogos (menja pans), paràsit del soldat
Periplectomen (el que teixeix embolics), vell que viu al costat de l’Escèler, esclau de Pirgopolínices.
Filocomàsia (l’amant de festes), estimada de Plèusicles
Plèusicles (el navegant), jove atenès
Acrotelèutia, cortesana.
Lurció, criat de Pirgopolínices.
Milfidipa, criada d’Acrotelèutia.
Carió, cuiner

– Llenguatge, el més còmic possible :

El llenguatge juga amb els noms, ja que el públic sap que espera dels personatges només amb el seu nom. Apareixen jocs de paraules i efectes fonètics, que només són fàcils d’identificar a l’obra original en llatí.

– Moviments escènics de comèdia :

El moviment escènic presenta entrades i sortides, escenes de cops, escenes de borratxos i complicitat amb el públic gràcies als “aparts”.

·Quines altres comèdies coneixeu de Plaute?
·Tenen les mateixes característiques que el Miles Gloriosus? En quines comèdies plautines surt el personatge del miles?

Quina és l’al·lusió al món real? Amb quin personatge històric es degué inspirar Plaute per fer el del miles?

Fes recerca, busca i comenta l’epitafi de Plaute.

Us va resultar interessant assistir a aquesta conferència com a preparació de l’examen de llatí i de les PAU?

Acta est fabula, plaudite.

Nora Domingo i Yasmina Berkane
2n Batxillerat
Llatí

21 thoughts on “UB: “Comicitat i realitat al Miles Gloriosus

  1. Pingback: Isidor a la UB! | Aracne fila i fila

  2. Clara Serrano

    Salve!
    He estat llegint aquest article i l’he trobat molt interessant, a més pel que he vist ha sigut una molt bona excursió!

  3. Marta Verde

    Salve!
    Coneixem altres comèdies de Plaute com: la comèdia de l’olla (Aulularia), la comèdia dels ases (Asinaria), la comèdia del cistell (Cistellaria), la comèdia del bagul (Vidularia), la comèdia del fantasma (Mostellaria) o les tres monedes (Trinummus) entre moltes altres.
    Per exemple l’Aulularia és una comèdia de Plaute ambientada a Atenes i amb personatges grecs, es tracta doncs, d’una típica fabula palliata, com el Miles Gloriosus. Aquest tret és comú a totes les comèdies de Plaute i s’explica per l’ambivalent visió que els romans tenien dels grecs (d’una banda, els admiraven; d’altra se’n burlaven).
    I la Vidularia és coneguda com la comèdia del bagul. L’argument era: el jove Nicodemo, víctima d’un naufragi, treballa en la casa de Dinia, un home gran que després resulta ser el seu pare, fet que sabrà quan recupera del mar un bagul on hi ha objectes seus que faciliten el seu reconeixement.

  4. Irina

    Salve!!

    Com hem vist les comèdies de Plaute s’assemblen força entre elles. Per començar trobem que tenen arguments similars. Per exemple, trobem bessons en diverses comèdies com “Els Menecmes” o “El Miles Gloriosus”. També tenim enganys per part de criats, en el cas del Miles Gloriosus trobem l’engany del forat, el de la falsa pretendenta o el de la falsa bessona. Tots aquests elements ens porten a una comicitat.

    Pel que fa als personatges, molts d’ells són intercambiables, com Pirgopolinices o els criats. La majoria de personatges de Plaute tenen noms relacionats amb els seus caràcters.

    En totes les seves comèdies Plaute fa jocs de paraules, efectes fonètics, arqueismes, neologismes…

    Finalment, trobem moltes escenes de cops (escena en que Pirgopolinices és apallissat per adúlter), escenes de borratxos, moltes entrades i sortides de personatges i aparts que fan possible aquesta comicitat.

    Coneixo les obres dels Menecmes i El Miles Gloriosus.

    Pel que fa a Pirgopolinices, es va inspirar amb Escipió, militar que va aconseguir aturar l’exèrcit cartaginès a la Península Ibèrica.

  5. Andrea Balart

    Salve!

    Enhorabona Nora i Yasmina per aquest article que recull molt bé la conferència que ens va fer en Javer Velaza sobre la comicitat i realitat al Miles gloriosus.

    L’any passat vem anar a veure la comèdia de Plaute dels Bessons (Menaechmi) i em va agradar molt perquè hi havien dos bessons que havien estat separats de petits i quan ve un dels dos a on està l’altre la gent és pensa que és l’altre i els confonen.

    Tant en aquesta com en altres comèdies de Plaute com l’ Aulularia, l’Asinaria o la Vidularia trobem les mateixes característiques que en el Miles gloriosus. Veiem que l’argument és ple d’embolics, que els noms ja designen com són els personatges, utilitza el mateix tipus de personatges (són arquetips),surten escenes de cops , etc.

    L’epitafi de Plaute és aquest traduït: Des que la mort es va dur a Plaute, / la comèdia està de dol, / l’escenari està desert; / per això Riure, el joc i la Broma, / i els Ritmes interminables / han plorat junts “.

    La xarrada ens va resultar molt interessant i útil i ens ha servit per preparar-nos l’examen del tercer trimestre de llatí i ens servirà per prepara-nos la selectivitat.

    Vale!

  6. Andrea Balart

    Salve!
    He trobat l’epitafi en llatí:

    postquam est mortem aptus Plautus, Comoedia luget,
    scaena est deserta, dein Risus, Ludus Iocusque
    et Numeri innumeri simul omnes conlacrimarunt.
    Since Plautus is dead, Comedy mourns,
    Deserted is the stage; then Laughter, Jest and Wit,
    And Melody’s countless numbers all together wept.

  7. Camila Arigón

    Pirgopolínices, un soldat, rapta a Filocomàsia; a més, rep com a regal d’uns pirates a Palestrió, criat del jove atenès Plèusicles, que estava enamorat de Filocomàsia. Pléusicles intenta recuperar a Filocomàsia, i s’allotja a la casa del costat a la del militar. El criat fa un forat en la paret, perquè els enamorats puguin veure’s. Escèler, un dels criats del militar descobreix a Filocomàsia i Pléusicles besant-se, però ells i Palestrió ho neguen, i els fan creure que ha arribat d’Atenes la germana bessona de Filocomàsia.

    Periplectomen, el vell veí del soldat, Plèusicles i Palestrió planegen un pla contra el soldat, fent-li creure que la dona del veí està enamorada d’ell. Palestrió aconsella al militar que abandoni a Filocomàsia, que la deixi marxar-se a Atenes amb la seva germana bessona i que a més li regali les seves joies. Plèusicles fingeix ser un capità que ve a buscar a Filocomàsia. El militar allibera a Palestrió en agraïment pels seus serveis, i aquest es marxa amb Plèusicles i Filocomàsia. Quan el soldat entra a casa del vell, aquest l’acusa d’adúlter, i fa que la seva cuinera li pegui fins que Pirgopolínices promet no prendre represàlies contra ningú pels assots rebuts.

    El passat dijous vam anar a veure l’obra de teatre de “El Soldat Fanfarró”. Va ser una representació molt divertida, molt ben elaborada i amb molt bons resultats. Penso que qui va interpretar millor el seu paper amb diferència va ser l’actor que feia de Pirgopolínices. Les escenes més divertides van ser les que es posaven a ballar, per exemple “Baila Casanovas” o “Cuando tu vas” i quan l’esclava es va posar a cantar una cobla. En general, m’ho vaig passar molt bé gaudint de l’obra i hi repetiria segur! Enhorabona pels actors i tots els que han ajudat a fer aquesta obra de teatre!

  8. Camila Arigón

    La trama de les comèdies de Plaute es pot reduir a un esquema simple: l’acció es concentra al voltant de la disputa de diners o bé d’una noia. La disputa es resol a favor d’aquell que ha fet més mèrits per merèixer-ho.

    A les comèdies plautines els personatges principals pateixen un seguit d’entrebancs per aconseguir els seus objectius. Els més usuals són els que impedeixen l’amor entre dos joves: per culpa d’un rival (ex. Miles Gloriosus) o pel deler de guanyar diners que té l’amo de la noia (ex. Pseudolus) o perquè les diferents condicions socials dels enamorats impedeixen les seves noces (ex. Cistellaria). Sovint l’adversitat es resol gràcies el descobriment del veritable origen de la noia disputada que resulta ésser una ciutadana lliure. No és estrany que sigui familiar d’algun dels personatges principals de la comèdia. La noia ha estat segrestada per malfactors o pirates i que ha viscut com una esclava (ex. Poenulus).

    Les comèdies de Plaute han inspirat molts comediògrafs com Shakespeare, Molière. La pel·lícula Golfus de Roma va parodiar dues d’aquestes comèdies, Miles gloriosus i Pseudolus.

  9. Irina Balart

    Salve!
    Ja que Plaute va cultivar la comèdia romana, jo us en parlaré amb més detall:

    La comèdia romana sorgeix a partir del 240 a.C. Tot i així, abans dels 240 a.C sembla ser que amb motius de celebracions i festes, ja s’havien representat farses improvisades. (breus representacions a base de succecions d’escenes sense una acció coherent, amb cants i dançes). Un exemple seria la Fabulla Atellana, de carácter burlesc. La primera comèdia es va representar a Roma al 240 a.C per Liv Andrònic, que va agafar elements dels grecs.

    La comèdia llatina té tres formes:
    – La fabulla palliata, comèdia d’ambient grec i inspirada en obres d’autors grecs . Els actors usaven vestimenta típicament grega , el pallium .
    – La fabulla togata, comèdia d’ambient romà . Els actors vestien els vestits típicament romà , la toga . El tema principal d’aquestes obres eren la vida i el medi ambient de les classes socials de Roma i les ciutats itàliques . Es caracteritzava per tenir una acció més senzilla i per ser més obscena i satírica .
    – fabula trabeata : comèdia típicament romana , igual que la togata , en la qual s’incloïa a la classe noble ( la Trabea era el mantell que utilitzaven els cavallers ) .
    El temes principals són: el malentès d’una situació , el desconeixement de la veritat i l’antítesi entre realitat i aparença. La comèdia llatina no va ser un reflex de la societat del seu temps , sinó una mena d’evasió : pretenia exposar un món diferent i oposat al seu i això els alliberava de la realitat circumdant . Les situacions en què els esclaus enganyen als seus amos i les heteres estafen als seus amants , que a Atenes eren molt més versemblants , produïen al públic romà un efecte alliberador, ja que a Roma eren molt més estrictes. Per això , Plaute i Terenci van acudir a les comèdies gregues. Per tant, hi ha una mescla d’elements grecs i romans: tot i que l’acció escènica es desenvolupa sempre en ciutats gregues , principalment a Atenes , apareixen també localitats i santuaris romans ; tot i que els personatges són grecs , invoquen déus romans ; encara que els esdeveniments segueixen un ordre grec , se citen lleis i pràctiques judicials romanes

    Pel que fa als personatges, es poden clasificar en tres grups: els personatges d’alta qualitat humana (el pare humà i liberal i la hetera culta i educada ) , els personatges còmics i el tipus de l’esclau o paràsit intrigant i trampós . Els personatges de Plaute són protòtipcs, per contra, Terenci utilitza alguns dels seus personatges però amb molta més profunditat psicológica. Alguns eren intercambiables entre si, per exemple el Miles Gloriosus, de “El soldat fanfarró”, el trobem en diverses obres d’altres comediògrafs.

    Les obres es representaven en els teatres, llocs públics d’oci. A més, es feia servir un llenguatge coloquial, en el cas de Plaute (doncs anava adreçat a tots els públics) o més culte, en el cas de Terenci (docns anava adreçat a la aristrocràcia).

    Plaute i Terenci van ser els comediògrafs mes importants, les seves obres més importants van ser: de Plaute “ El soldat fanfarró”, “Vidularia”, “Anfitrió”, entre d’altres i de Terenci “Els germans”.

  10. Andrea Balart

    Salve!

    Jo també us parlaré de la comèdia romana:

    La comèdia llatina va sorgir al 240 a.C. La primera comèdia va ser la fabulla Atellana, que eren obres improvisades per part dels actors. Liv Andrònic va ser el primer comediògraf i va representar la primera comèdia a Roma, el 240 a.C.

    Per començar, hi ha tres tipus de comèdia llatina:
    – La fabulla palliata, comèdia d’ambient grec i inspirada en obres d’autors grecs . Els actors usaven vestimenta típicament grega , el pallium .
    – La fabulla togata, comèdia d’ambient romà . Els actors vestien els vestits típicament romà , la toga . El tema principal d’aquestes obres eren la vida i el medi ambient de les classes socials de Roma i les ciutats itàliques . Es caracteritzava per tenir una acció més senzilla i per ser més obscena i satírica .
    – fabula trabeata : comèdia típicament romana , igual que la togata , en la qual s’incloïa a la classe noble.

    Els principals autors de la comèdia llatina són Terenci i Plaute. El primer, tenia com a objectiu fer una reflexió moral, és per això que utilitzava uns personatges amb profunditat psicológica, mentre que el segon, pretenia fer riure al públic, per aixo exagerava els trets dels personatges, que eren prototips (el bo, el dolent, l’esclau). Algunes de les obres més importants de Plaute són: “ El soldat fanfarró”, “Vidularia”, “Anfitrió”, “Els Menecmes”; et.c I de Terenci “Els germans”.

    Pel que fa als personatges, es poden clasificar en tres grups: els personatges d’alta qualitat humana (el pare humà i liberal i la hetera culta i educada ) , els personatges còmics i el tipus de l’esclau o paràsit intrigant i trampós . Els personatges de Plaute són protòtipcs, per contra, Terenci utilitza alguns dels seus personatges però amb molta més profunditat psicológica. Alguns eren intercambiables entre si, per exemple el Miles Gloriosus, de “El soldat fanfarró”, el trobem en diverses obres d’altres comediògrafs.
    A més, es feia servir un llenguatge coloquial, en el cas de Plaute (doncs anava adreçat a tots els públics) o més culte, en el cas de Terenci (docns anava adreçat a la aristrocràcia). Les obres es representaven en els teatres.

  11. Imad

    Salve!

    He estat llegint aquest article i l’he trobat molt interessant, La trama de les comèdies de Plaute sòn un simple esquema: l’acció es concentra al voltant de la disputa de diners o bé per un amor. La disputa es resol a favor d’aquell que s’ho mereix més.

    A les comèdies plautines els personatges principals pateixen un seguit d’entrebancs per aconseguir les seves fites . Els més normals són els de l’amor impossible entre dos persones: per culpa d’un rival (ex. Miles Gloriosus) o pel deler de guanyar diners que té l’amo de la noia (ex. Pseudolus) o perquè les diferents condicions socials dels enamorats impedeixen les seves noces (ex. Cistellaria). Sovint l’adversitat es resol gràcies el descobriment del veritable origen de la noia disputada que resulta ésser una ciutadana lliure. No és estrany que sigui familiar d’algun dels personatges principals de la comèdia. La noia ha estat segrestada per malfactors o pirates i que ha viscut com una esclava (ex. Poenulus).

    Les comèdies de Plaute han inspirat molts comediògrafs com Shakespeare, Molière. La pel·lícula Golfus de Roma va parodiar dues d’aquestes comèdies, Miles gloriosus i Pseudolus.

    Vale!

  12. Xènia Sánchez Hernández

    comèdies de Plaute:
    la comèdia de l’olla, Aulularia.,
    la comèdia dels ases, Asinaria.
    la comèdia del cistell, Cistellaria.
    la comèdia del bagul, Vidularia.
    la comèdia del fantasma, Mostellaria.
    les tres monedes, Trinummus.
    Aquestes són algunes entre les moltes d’altres que té.

  13. Judit Gimenez

    Moltes felicitats per l’apunt!
    No conec altres comèdies de Plaute més que el soldat fanfarró. És l’única que he llegit i la vaig veure representada el 10 d’abril a Tarraco. Comparteix similituds amb el Miles Gloriosus perquè fan ús de personatges arquetip, cada personatge representa tot un col·lectiu, és un símbol. Comparteixen també el mateix tipus d’arquetips. A més, els personatges sempre tenen conflictes per aconseguir els seus objectius, normalment diners i amor.
    El soldat fanfarró explica la història d’un soldat que rapta a Filocomàsia, el seu criat, però, s’enamora d’aquesta. Plèusicles intenta enamorar-la i s’instal·la a l’habitatge del costat. Escèler, un dels criats, els descobreix besant-se i l’intenten convèncer de l’error dient que no és ella, sinó una germana bessona. Dissenyen un pla, Plèusicles fa veure que és un capità i que ve a buscar a Filocomàsia. El militar l’allibera juntament amb Palestrió i marxen tots plegats.

    Plaute va inspirar a molts escriptors posteriors. Sheakspeare, per exemple, es va inspirar en Plaute per fer “La comèdia dels errors”.

    “Des que la mort es va endur Plaute,
    la comèdia està de dol,
    l’escenari està desert;
    per això el Riure, el Joc i la Broma,
    i els Ritmes inacabables
    han plorat plegats”
    Això va escriure Plaute abans de morir per al seu propi epitafi.
    Aquí hi ha un enllaç a una web que explica molt detalladament Plaute i els seus teatres.

  14. Chaymae Zaouaghi

    Aquest article resumeix la vida de l’autor de la obra que vem veure en el teatre represebtada per els alumnes velencians que ho van representar molt be.
    Aquesta obra narra la història d’un soldat que rapta a Filocomàsia, però, el seu criat s’enamora d’ella. Plèusicles intenta enamorar-la i s’instal·la a l’habitatge del costat. Escèler, un dels criats, els veu mentre estava buscant a una mona, besant-se i l’intenten convèncer de l’error dient que no és ella, sinó una germana bessona. Dissenyen un pla, Plèusicles fa veure que és un capità i que ve a buscar a Filocomàsia per part de la seva mare i la seva germana. El militar l’allibera juntament amb Palestrió i marxen tots plegats, mentre el soldat s’adona de que l’javien enganyat.

  15. Pingback: Referents Clàssics a la UB | A cada passa referents clàssics!

  16. xenia.sanchez

    Salve!
    Aquest article resumeix la biografia de l’autor de l’obra que vàrem anar a veure al teatre!
    L’obra narra la història d’un soldat que rapta a Filocomàsia. El seu criat s’enamora d’ella. Plèusicles s’instal·la a l’habitatge del costat amb l’objectiu d’enamorar-la. Escèler que és un dels criats, els veu mentre buscava una mona, els veu justament quan es besaven i l’intenten convèncer de què s’equivoca dient-li que no és ella, sinó la seva germana bessona. Dissenyen un pla, Plèusicles fa veure que és un capità i que ve a buscar a Filocomàsia de part de la seva mare i la seva germana. El militar l’allibera juntament amb Palestrió i marxen tots plegats, mentre el soldat s’adona que ha sigut enganyat.

  17. Marina Cañas

    Salve!
    Aquest article és molt interessant, resumeix la vida de Plaute, jo mai havia sentit el nom d’aquest autor. L’única obra que he llegit d’aquest autor és la de Miles Gloriosus i també la vaig poder veure representada al teatre romà de Tarragona. Podem trobar que les seves obres tenen arguments semblants. Per exemple, trobem bessons en diverses comèdies com “Els Menecmes” o “El Miles Gloriosus”. També tenim enganys per part de criats, en el cas del Miles Gloriosus trobem l’engany del forat. La majoria de personatges de Plaute tenen noms relacionats amb els seus caràcters. Els personatges també tenen conflictes per aconseguir els seus objectius, normalment diners i amor.

    La representació que vam anar a veure va ser molt divertida, hem va agradar molt més la de Miles Gloriosus que no pas l’altre.

    Vale!

  18. barroso.rebeca

    Salvee!!!

    Primer de tot moltes felicitats per aquest article, considero que és un treball molt complet i interessant. Aquest article ens diu que Plaute va viure entre l’any 254 i el 184 aC i es va dedicar al teatre gran part de la seva vida fins quedar-se sense diners. Plaute acaba treballant en una fleca movent un molí per fer farina (pistrinum). Les seves primeres produccions no van tenir molt èxit, però després va retornar al món de teatre.
    L’única obra que he llegit d’ell ha sigut “Miles Gloriosus” i també la vaig veure representada al teatre de tarragona.
    La trama de les comèdies plautines es pot reduir a un esquema molt simple: L’acció es concentra al voltant de la disputa de diners o bé d’una noia. La disputa es resol a favor d’aquell que ha fet més mèrits per merèixer-ho. Les comèdies plautines els personatges principals pateixen un seguit d’entrebancs per aconseguir els seus objectius. Els més usuals són els que impedeixen l’amor entre dos joves: per culpa d’un rival (ex. Miles Gloriosus) o pel deler de guanyar diners que té l’amo de la noia o perquè les diferents condicions socials dels enamorats impedeixen les seves noces.

  19. Pingback: Kahoot: Plaute i el Miles Gloriosus | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *