Category Archives: Llatí 4t

Història de Roma al nostre abast!

Com ja sabeu, vivim dins d’un gran llibre ple d’històries i, per tant, de referents per arreu, i especialment clàssics, que mai són molts!

Bé, com vaig posar en un comentari, vaig veure Cleòpatra (Cleopatre) de Cecil B. de Mille (1934) i que em va agradar molt perquè tot el que està relacionat amb el món egipci sempre m’ha cridat l’atenció. També vaig afirmar que és molt segur que, encara que passi el temps i les pel·lícules de ciència ficció no deixin de tenir audiència i tinguin cada cop més repertori al que dedicar-se a parlar, les pel·lícules clàssiques i històriques continuaran sent tant o més importants amb els anys, segons es vagi descobrint més i més informació sobre els mateixos fets històrics.

Recordo també que vaig veure (i a més vaig tornar a veure-les fa molt poc) totes les pel·lícules de la Mòmia. Les recordeu? És un arqueòleg (Brendan Fraser) que va descobrint tombes i lloc secrets i molt antics que són molt importants per poder entendre l’antic Egipte i la cultura i vida dels egipcis. Recordo que amb tot, vaig aprendre molt sobre com vivien i quines eren les seves tradicions més importants: el déu Ammon Ra, déu sol i més important; què feien amb els morts; tot l’important que eren els faraons; i, pobres, que es passaven tota una vida els treballadors per edificar una nova piràmide, temple o altres edificacions meravelloses que han passat a la història tot i haver estat construïda única i exclusivament amb la força dels humans. Les pel·lícules ens ajuden a entendre el passat per viure el present i encarar millor el futur, com diu la nostra magistra. És per tant possible estudiar la història de Roma amb el cinema i si encara en teniu dubtes, passeu-vos pel nostre bloc de cinema i referents clàssics La cinta de Νίκη, obert a col·laboracions.

Una altra manera d’aproximar-nos a la història romana de manera lúdica és a través de la reconstrucció històrica i nosaltres, els alumnes de llatí de quart de l’IPM, hem tingut reconstrucció històrica a la mateixa aula gràcies a la part pràctica del treball de recerca Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia de l’Arnau Lario, també al carrer el dia de la inauguració del Museu Romà de Premià, a la Magna Celebratio, aquestes dies a Tàrraco viva, el Festival Laietània…

Com a curiositat, també volia comentar que des de ja fa dies, el meu pare m’està insistint contínuament en què està llegint Les garres de l’àliga (Simon Scarrow), el tercer llibre d’una gran col·lecció anomenada Águila en el que s’explica la història de Roma però d’una manera amena i divertida, de tal forma que el lector pugui gaudir d’una bona lectura i que a més aprengui com eren els romans! No crec que quedi massa perquè me’l llegeixi jo, a més!

I vosaltres, coneixeu algun lloc on s’expliqui la història clàssica d’una manera subtil? Cap anunci potser? Per cert, recordeu-ho!

 Noelia Nistal García, 4t. C. Llatí Optativa 3.

Referents de Perseu

PERSONATGE MITOLÒGIC, CONSTEL·LACIÓ, BIBLIOTECA DIGITAL D’OBRES DE CLÀSSICS GRECOROMANS DE LA UNIVERSITAT DE TUFTS (EUA), AUTOCARAVANA (FIAT PERSEO 590) I FILM DE CHRIS COLUMBUS (PERCY JACKSON Y EL LADRÓN DEL RAYO) (2010)

Per quina gesta és conegut Perseu?

Francesc Franquet Yerro

Referents de Ganimedes

PRÍNCEP TROIÀ RAPTAT PER ZEUS, SATÈL·LIT DE JÚPITER, EUNUC AL SERVEI DELS DARRERS FARAONS PTOLOMEUS I ASSOCIACIÓ D’INVESTIGADORS DE FILOLOGIA CLÀSSICA i SICO sistema de repartiment de menús als hospitals.

Què en sabeu del mite de Ganimedes? Coneixeu més representacions pictòriques o escultòriques d’aquest mite?

Francesc Franquet Yerro

L’onzena Magna Celebratio

Aquest cap de setmana he participat de nou a aquest esdeveniment organitzat pel Museu de Badalona, però a diferència dels companys baetulonenses i barcinonenses ho he fet vestint de soldat i com a membre del grup Barcino Oriens, que s’encarregava tant del campament militar com dels tallers de pentinats (que sé que moltes de vosaltres heu visitat al llarg d’aquestes dues edicions), i de nou he gaudit de la reconstrucció històrica, com ho ha fet la gent que ha visitat el festival, tot i que he remarcat un lleu descens de visitants (com a mínim en el meu cas).

Tot i els contratemps que han viscut els organitzadors de la Magna, els canvis en l’estructura jeràrquica del Museu i els ajustaments econòmics que ha patit aquest esdeveniment, tant els voluntaris, participants com els organitzadors han sabut mantenir l’esperit d’allò que es va iniciar l’any 2004.

Pel que fa a mi, aquest any he pogut comptar amb la companyia d’en Guillem Acien, company de 1r de Batxillerat de l’IPM, que s’entrenava en una Magna set anys després que jo ho fes, i ha gaudit aquesta experiència tant o més que un servidor, com podeu veure en aquesta foto amb en Ricard Llop, director de Barcino Oriens i praefectus castrorum de la Legio II Traiana Fortis, que és el nom que té la secció militar del grup:

Arnau Lario

2n Batxillerat Humanístic

Cursus Honorum

El Cursus honorum (en llatí, “successió de magistrats”), era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l’antiga Roma, tant en l’època republicana com durant l’Imperi.

A l’Imperi es podia ser vigintivir amb 18 anys, tribú militar amb 20 anys, qüestor amb 25 anys, edil o tribú amb 27 anys, pretor amb 30 anys i finalment es podia arribar a cònsol (32 anys), prefecte, propretor, procònsol, comandant de legió o prefecte de la ciutat.

A continuació, veureu una escala que va de menys a més, és a dir, a la cúspide es troba el càrrec més rellevant de l’antiga Roma i a sota de tot es troba el càrrec amb menys importància.

-Successió de magistrats (de menys a més importància)

Qui s’encarrega d’administrar les finances públiques? Quins eren els representants més directes del poble al qual defensaven dels abusos de la resta de magistrats patricis? Qui fou realment a partir del segle I dC qui va governar de manera absoluta l’Imperi?…

Imad Tmara i Sergio Fernández
2n Batx. Humanístic

Les restes arqueològiques de Can Ferrerons al MEP

Durant les vacances de Setmana Santa vaig voler aprofitar un diumenge per anar a veure l’exposició de les restes arqueològiques, que es troben dins del Museu de l’Estampació de Premià de Mar. La visita va ser bastant interessant, ja que vaig poder fotografiar i observar amb claredat totes aquelles restes arqueològiques dels jaciments romans de Premià, entre els qual cal destacar Can Ferrerons que quinze anys enrere va ser descobert i acaba de ser inaugurat com a Museu Romà de Premià. Em va agradar molt veure in situ el mil·liari romà trobat a Premià.

Penso que és una sort tenir una vil·la romana en el nostre poble, així que el següent pas seria gaudir col·lectivament d’aquest magnífic llegat d’època romana.

Aquí us deixo una presentació d’emaze que recull totes les imatges que vaig fotografiar:

Powered by emaze

Si encara no heu visitat aquesta exposició, hi heu d’anar per tal de conèixer el passat romà de Premià.

Boutaina Anzaui
4t ESO Llatí optativa 3

Les vies romanes

Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l’Imperi Romà i van ser molt importants per a l’expansió política i militar de Roma.

Ara bé, vosaltres heu de fer un redactat de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el següent tema: La xarxa viària romana (amb quins objectius es va construir i tècnica constructiva emprada; definició del terme mil·liari; monuments que es trobaven habitualment en els marges de les vies d’entrada i sortida de les ciutats; nom de la via romana més important que travessava l’actual territori català, origen i final d’aquesta via i denominació que tenia abans del segle I dC; monuments del patrimoni arqueològic català que encara es conserven en l’accés nord de la ciutat de Tarragona; nom d’alguna altra via o ramal que encara es conservi a Catalunya oa la península Ibèrica i recorregut que tenia en època romana).

Aquí teniu un exemple del redactat de l’examen de selectivitat de llatí dels anys 2009-2010:

“Les vies romanes o les  xarxes viàries, en la mesura que comunicava els diferents indrets de l’imperi va tenir una funció militar, ja que servia per a desplaçar les tropes ràpidament; una funció econòmica, per facilitar els intercanvis comercials, i, finalment, una funció cultural, per facilitar l’intercanvi d’usos i costums. 

La tècnica constructiva consistia a traçar el recorregut previst, excavar dos canals i delimitar-los amb dues fileres de pedres verticals, que en determinaven l’amplada; a continuació, s’omplia el forat intermedi amb una capa de pedres mitjanes sense res que els servís d’unió; després, cobrien aquesta primera capa amb un conglomerat espès de sorra o de grava lligada amb morter i, finalment, ho revestien tot amb una capa de pedra triturada o de grans lloses de pedra.

Un mil·liari és un senyal de pedra gravada que s’usa per indicar les distàncies recorregudes en una via. A l’entrada i a la sortida de les ciutats, les vies romanes estaven vorejades dels monuments funeraris de les necròpolis. La via més important de Catalunya era la  via Augusta coneguda abans del s. I dC com a via Herculea; sortia de Roma i acabava a Cadis; en el seu traçat vora Tarragona, s’ha conservat un monument funerari (torre dels Escipions) i un arc (arc de Berà). A Catalunya es conserva en molt bon estat part d’un ramal de la via Augusta (via de Capsacosta) que servia per comunicar la plana de l’Empordà amb la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir. Una altra via ben conservada a la Península Ibèrica és l’anomenada tradicionalment “Via de la Plata”, que anava de Mèrida a Astorga.”

Què creieu que estan fent? Quin tipus de columna és?

Tots els camins encara duen a Roma?

Clara Serrano Jiménez, 2n batxillerat C.