Category Archives: Llatí 2n

Tots els cotxes es volen dir Phaeton

Durant la nostra visita al museu Mercedes Benz d’Stuttgart vam trobar un cotxe que portava per nom Phaeton. Arrel d’aquest fet, vam decidir fer un apunt sobre l’automòbil en qüestió, però, quina va ser la sorpresa que, en posar-nos a la cerca d’informació vam descobrir un munt de marques que li havien atorgat als seus cotxes el nom del fill del Sol. Des de carruatges de cavalls, fins als darrers models de la marca Volkswagen, us presentem el mite de Phaeton dins l’extens món de l’automòbil.

Malgrat tot, no se’ns fa estrany que moltes marques hagin donat el nom de Phaeton a alguns dels seus models. Com ja sabem, Faetont presumia de ser el fill d’Helios i, per demostrar-ho, va demanar al seu pare de portar el carro del Sol. Però, no va ser capaç de governar-lo i va morir en el seu gran acte de gosadia.

Així, els fabricants dels primers carros de cavalls van agafar el nom d’aquest personatge del mite de Les Helíades. Avui en dia, encara existeixen cotxes de cavalls model Phaeton. Com el que s’utilitza cada juny durant l’aniversari de la reina Elisabeth II per la desfilada reial, un carro d’ivori fet l’any 1842 per a la seva rebesàvia. També se’n va utilitzar un per a la pel·lícula del 1995, Sentit i sensibilitat , basada en una novel·la de Jane Austen.

Podeu veure més curiositats de Faetó aquí i aquí.
Coneixeu més referents clàssics en el món dels transports?

Sílvia Espinach García i Oriol S. López Cerezo
Llatí i grec de 1r de batxillerat

La fugida d’Eneas en l’art

43 Replies

He escollit de l’Eneida de Virgili i d’ Ab Urbe Condita de Tit Livi, l’episodi en el qual el troià Eneas, fill d’Anquises i de Venus, fuig de Troia, un cop destruïda i saquejada, portant el seu pare a les espatlles i el seu fill Ascani.

Eneas portant el seu pare Anquises a les espatlles

A més dels exemples que jo he inclòs en el meu muntatge d’aquesta escena, també trobem representacions en gemmes i pintures pompeianes, a vegades en forma de caricatura (com les d’Herculà). Si en trobeu imatges, no dubteu de deixar l’enllaç en un comentari i de comentar per què aquest episodi de la fugida ha tingut tanta pervivència en l’art.

Lina Velasco Sandoval

2n Batxillerat Llatí

Conferències de llatí i grec a les Terres de l’Ebre

1 Reply

El passat dimecres dia 2 de febrer, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat que cursem les assignatures de llatí i/o grec, vam traslladar-nos fins a Tortosa amb la finalitat d’escoltar unes conferències destinades al currículum de selectivitat d’aquestes dues matèries. Les conferències van tenir lloc, més concretament, a l’Institut Joaquin Bau, l’alumnat del qual també hi va asistir juntament amb els alumnes d’altres centres. El professor de grec i llatí del nostre centre Francesc Franquet ens va acompanyar amb la professora Amparo Pallàs.

Les conferències es van dur a terme des de les 12h. fins a les 14h. La primera conferència va ser realitzada per la professora Mònica Miró, adreçada a la matèria de llatí. Va ser molt interessant ja que va relacionar els orígens de Roma amb la història de l’art, basant-se en el conjunt de llibres escrits per Titus Livi. La següent confeència la va oferir la professora de grec Montserrat Reig en la qual va establir una relació entre la literatura i les formes de govern a l’antiga Grècia.

Van ser dues conferències realment interessants i l’alumnat es va mostrar prou complagut en sortir del centre.

Sara Cano Roselló
2n Batxillerat-E
INS Ramon Berenguer IV
Amposta

pic_1111

Llatí, llengua mare

5 Replies

El meu treball de recerca, Llatí, llengua mare ha estat tutorat per la Teresa Devesa i és un treball d’àmbit clàssic en què em plantejo per què les llengües romàniques actuals tenen diferències, si totes provenen de la mateixa, el llatí.

Ara que ja he acabat el meu treball de recerca i l’exposició, el presento. L’objectiu quan vaig començar amb aquest treball va ser veure com el llatí havia canviat en el temps en les diferents llengües romàniques i buscar-ne la causa. Per veure aquest canvi vaig decidir escollir la morfologia verbal d’una selecció de llengües romàniques que es parlen en l’actualitat i fer una comparació amb el llatí. Les llengües que vaig escollir han estat el català, castellà, francès, portuguès, italià i el romanès; aquest últim el vaig escollir per tal de poder demostrar que la proximitat geogràfica influïa en la semblança o diferència de la llengua amb el llatí.

Vaig escollir una sèrie de temps verbals, no els vaig fer tots, només els que vam treballar l’any passat a llatí, és a dir, el present d’indicatiu, l’imperfet, el futur imperfet, el pretèrit perfet, el plusquamperfet i el futur perfet. Tots els verbs en veu activa, ja que encara no havíem estudiat la passiva.

Com es veu a la presentació de powerpoint que vaig utilitzar per a l’exposició, el meu treball tenia un apartat teòric en què s’explicava la història de la llengua llatina i de les llengües romàniques. Aquest apartat va servir per saber d’on provenien exactament les llengües actuals, del llatí vulgar, el que parlava el poble i els soldats romans, els qui realment van ser els colonitzadors i els divulgadors de la llengua arreu d’Europa.

Un cop feta la comparació, vaig arribar a una sèrie de conclusions, les quals en un principi ja em plantejava però amb incertesa. Aquestes conclusions van ser, com ja he dit, la influència de la proximitat geogràfica amb el lloc de naixement del llatí, que com ja sabeu sorgeix a Itàlia, al Laci concretament. Llavors la lògica permet abans de fer la comparació, saber que l’idioma amb més semblances amb el llatí hauria de ser l’italià, ja que el lloc on es parla en l’actualitat i l’origen del llatí és el mateix. D’altra banda, fent la comparació, vaig detectar que la llengua més allunyada és el romanès, pel fet de la seva llunyania del nucli de l’imperi i per la colonització de la Dàcia, la més tardana. Aquests fets fan que la llengua que arriba a aquesta zona sigui un llatí vulgar més vulnerable, ja que els diferents colonitzadors, és a dir, els milites Romani, no tots provenien de la regió italiana, sinó d’arreu de les conquestes de l’Imperi.

A continuació podeu visualitzar el powerpoint que vaig utilitzar per dur a terme l’exposició:

Llavors plantejo les següents preguntes:

Si el català i el castellà provenen ambdues del llatí, per què presenten diferències? Quina creieu que és la més fidel al llatí? Per què?

Jessica Llavero

2.2 batxillerat

Cupido a “Romeu i Julieta”

5 Replies

Encara que vaig amb un dia de retard, ja que el dia de Sant Valentí era ahir, us publico aquest article de Romeu i Julieta, una de les històries d’amor més conegudes de tot el món.
He trobat en aquesta obra de Shakespeare, versionada per Miquel Desclot de l’editorial Proa, un referent clàssic que es repeteix diverses vegades: Cupido.
Aquí us deixo els fragments on s’esmenta aquesta deïtat romana.

Romeu: De veres, bon cosí, estimo una dona.
Benvolio: Veient-te enamorat, a això apuntava.
Romeu: Tens bona punteria! I bella, que és.
Benvolio: Un bell fitó és més fàcil d’encertar.
Romeu: Erres el tret: no la podrà encertar la fletxa de Cupido; ella és Diana, i armada amb una castedat segura els trets del dèbil arc d’amor atura.
Defuig el setge de galants paraules i resisteix l’assalt d’uns ulls guerrers, i a l’or que els sants abat no obre la falda: oh, és molt rica en bellesa, només pobra perquè la mort sabrà marcir aquella obra.

Benvolio: Ja no és bon temps per la loquacitat: no tindrem cap Cupido embenat d’ulls, amb el seu arc de fusta pintadet, com un fantotxe d’espantar senyores (…)

Mercutio: Tu manlleva les ales a Cupido i t’alçaràs per sobre de tothom.
Romeu: Tan endins m’ha ferit amb el seu dard que no em pot aixecar amb les seves ales, ans em lliga amb la corda del dolor (…)

A l’Empremta d’Orfeu, una companya de 2n de Batxillerat ha posat un fragment de la pel·lícula de Romeu i Julieta. És l’escena en que fan el ball on els dos protagonistes es besen per primera vegada.

Recordeu uns dibuixos animats que de segur miraveu de petits anomenats “Les tres bessones”? Varen fer un capítol on les tres nenes anaven a parar a la història de Romeu i Julieta, i gràcies a la meva companya Sílvia Espinach, he pogut posar aquestes dues fotografies on, en una, es veuen els dos enamorats juntament amb Cupido, i a l’altra la noia amb Cupido també.

Hi ha dues pel·lícules de Romeu i Julieta. Serieu capaços de trobar algun fragment en què s’esmenti Cupido?
A quina pel·lícula l’heu trobat?

Cristina Álvarez
1r de batxillerat Grec i llatí

Les Sibil·les paganes

28 Replies

Fa unes setmanes, l’Uri i jo vam fer una exposició per Història de l’art, on analitzàvem la volta de la Capella Sixtina. Sabíeu però, que aquesta obra de Miquel Àngel és una fusió del cristianisme i el món pagà? Doncs sí, als triangles laterals es poden apreciar profetes de la religió cristiana i les Sibil·les paganes.

Les sibil·les són profetisses, sovint d’origen oriental, que emetem oracles sota la inspiració d’Apol·lo. Els seus dictàmens eren recollits a les coleccions d’oracles sibil·lins, als quals s’acudia en casos de necessitat. Entre les més famoses Sibil·les hi ha la d’Eritrea a l’Àsia Menor, i la cumana a Cumes, prop de Nàpols. Aquesta última va ser a la que va acudir Eneas abans de baixar als inferns. A més es creu que Apol·lo va prometre-li que el seu oracle seria inexorable si accedia a ser l’amant de qualsevol que hi anés. A canvi, ella va demanar viure tants anys com grans hi ha en un grapat de sorra, però oblidà demanar al propi temps la joventut. De tal manera que, transformada en una vella, acabà per desitjar la mort.

[youtube]https://youtu.be/7_FRV4i4Guw[/youtube]

Aquí us deixo un fragment de l’Eneida de Virgili (VI, 1-12) que explica el moment en què Eneas consulta la Sibil·la cumana:

Sic fatur lacrimans, classique immittit habenas et tandem Eubocis Cumarum adlabitur oris. Obverunt pelago proras; tum dente tenaci ancora fundabat navis et litora curvae praetexunt puppes. Iuvenum manus emicat ardens litus in Hesperium; quaerit pars semina flammae abstrusa in venis silicis, pars densa ferarum tecta rapit silvas inventaque flumina monstrat. At pius Aeneas arces quibus altus Apollo praesidet horrendaeque procul secreta Sibyllae, antrum immane, petit, magnam cui mentem animumque Delius inspirat vates aperitque futura. Iam subeunt Triviae lucos atque aurea tecta.

“Així parla Eneas plorant, i abandona les regnes al seu estol, i finalment aborda a les ribes eubees de Cumes. Els troians giren les proes cap al mar; tot seguit, amb llurs dents tenaces, les àncores subjecten els vaixells, i les popes corbades orlen el litoral. Una colla ardorosa de joves es llança damunt la costa hèsperia; els uns cerquen les sements del foc amagades dins les venes del sílex, els altres irrompen en els boscos, cau atapeït de les feres, i assenyalen els corrents d’aigua que troben. Però el pietós Eneas ateny el cim de la carena on senyoreja el temple elevat d’Apol·lo, i, a alguna distància, el redós, ple d’horror sagrat, de la Sibil·la, un antre immens, on el déu profètic de Delos li inspira la seva gran ànima i la seva voluntat, i li descobreix el futur”.
Traducció de J. Sariol, S. Cucurella i C. Moncau

[youtube]https://youtu.be/LKNPDcdkJiY[/youtube]

En la tradició cristiana, les Sibil·les anuncien l’arribada de Crist i desenvolupen, per a San Agustí, un paper paral·lel al dels profetes de la Bíblia: el món pagà ha contribuït així a l’anunci del missatge cristià. (Vid. El cant de la Sibil·la)

Us he preparat aquest muntatge:

Laura Galán

2n batxillerat

Grec

Amor d’autoajuda

16 Replies

Ahir va ser el dia dels enamorats i he trobat la inspiració en un fragment d’ Ars amatoria d’Ovidi, concretament, el que correspon als versos 34-40. Algú s’anima a traduir-ho? Els de 2n no tenim excusa, ja ho vam fer en el seu moment!

[De la puella reperienda, exoranda, tenenda]

Principio, quod amare velis reperire labora

qui nova nunc primum miles in arma venis!

Proximus huic labor est placitam exorare puellam;

tertius: ut longo tempore duret amor.

Hic modus. Haec nostro signabitur area curru;

haec erit admissa meta premenda rota.

He fet un vídeo per actualitzar una mica els consells que ens dóna el savi Ovidi en la seva obra, a veure què us sembla!

Laura Galán

2n batxillerat

Llatí

Lucrècia, pervivència de la proverbial fidelitat

33 Replies

Lucrècia, segons Tit Livi Ab Urbe Condita llibre I (57-60), va ser l’esposa de Luci Tarquini Col·latí. La seva història explica que durant el regnat de Tarquini el Superb, els joves de la reialesa es van reunir per celebrar un banquet a casa de Sext Tarquini, aquell dia també hi sopava Tarquini Col·latí, fill d’Egeri. Mentre bevien i xerraven, la conversa va recaure sobre les esposes. Tots els homes van ressaltar, amb elogis, les seves esposes, fins i tot es van arribar a discutir; però Col·latí, ben seré, va dir que tot allò no calia que tant bon punt arribés la seva dona veurien com superava en bellesa totes les altres Van decidir anar a comprovar quina de les dones era la més bella i també la més virtuosa. Van muntar a cavall i es van dirigir cap a Roma. Quan van arribar, van trobar Lucrècia entregada a les feines de la casa acompanyada de les seves esclaves, en comptes de passar temps en banquets i jugar com les nores del rei. Tant el seu marit Col·latí com la resta d’homes van ser rebuts per ella amb gran hospitalitat. Va ser aleshores quan Sext Tarquini va començar a desitjar Lucrècia, encisat per la seva bellesa i castedat. Quan va acabar la nit, tots van retornar al campament.

Al cap d’uns dies, Sext Tarquini es va dirigir a Col·làcia amb un sol acompanyant sense saber-ho Col·latí. Allà va ser rebut amb hospitalitat, el van convidar a sopar i després el van conduir a la cambra dels hostes. Més entrada la nit, quan ja no sentia ningú pels passadissos, va anar cap a la cambra de Lucrècia amb l’espassa desembeinada, disposat a forçar-la. Amenaçada de mort, Lucrècia es va negar a cedir a les intencions de Sext Tarquini. Entre súpliques i amenaces, Tarquini va acabar per amenaçar el seu honor dient-li que si no cedia als seus desitjos quan fos morta posaria al seu costat un esclau nu degollat, en senyal de que l’havien morta per cometre adulteri. Aquesta amenaça va superar la seva puresa obstinada i Tarquini va profanar el seu orgull. Una vegada va transcórrer aquest fet, Lucrècia va enviar un missatger a Roma que avisés al seu pare i un altre a Àrdea, per avisar al seu marit. A la carta demanava que cadascú hi anés amb un amic de confiança i que a poder ser hi anessin el més aviat possible ja que havia passat una desgràcia. Una vegada es van reunir tots, Lucrècia va explicar l’intent de violació que havia estat a punt de patir per part de Sext Tarquini i que havia perdut la seva honra. Tots els homes de la casa la consolaven i li deien que ella no n’havia tingut cap culpa, ja que no es peca de cos sinó de cap. Tot i així la pena de Lucrècia era tan gran que va decidir acabar amb la seva vida clavant-se un ganivet que portava amagat al cor. En aquell moment, Brutus jurà que venjaria la mort d’aquella dona tan pura.

La proverbial fidelitat de Lucrècia ha estat un tema preferit per als artistes i literats de tots els temps, un exemple literari a casa nostra seria el menorquí Joan Ramis i Ramis amb Lucrècia o Roma libre (1769), publicada a Les eines, Proa el 2008 a partir de la troballa del manuscrit original de l’obra al 1999. Consta de cinc actes i és considerada el gran clàssic teatral de la literatura catalana setcentista.

Nuria Yela

2n batx. Llatí

La biblioteca d’Alexandria

20 Replies

Què en sabem de la biblioteca d’Alexandria? i de la de Pèrgam? vid. reportatge de Sàpiens, maig del 2010, del nostre col·laborador, periodista i filòleg clàssic, Antoni Janer.

[youtube]https://youtu.be/zuFQZWNQUXA[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/OORYXWXUdBk[/youtube]

El saber avui en dia on es troba? En quin format?… Què n’opineu?

Origen de les grafies: tendències enfrontades

25 Replies

Partint de l’article De l’alfabet grec, els alfabets europeus, el meu treball de recerca ha consistit en saber quin tipus d’alfabet fan servir les llengües indoeuropees actuals, veure quina és la diferència entre elles i esbrinar per què hi ha grafies modificades en cada llengua.

Es tractava de mirar llengua per llengua totes les grafies per crear unes taules de comparació i buscar quan i on van sorgir les diferències entre elles. Per dur a terme aquesta feina, vaig buscar informació a pàgines web d’Internet sobre diverses teories dels filòlegs actuals, i vaig agafar en préstec alguns llibres d’auto-aprenentatge per veure les regles bàsiques que segueixen i trobar la “naturalesa” de la llengua, ja que també s’ha de valorar la vessant fonètica com a possible responsable dels canvis gràfics.

Vaig començar la meva investigació amb les primeres representacions escrites dels sons produïts pels humans, datades de l’any 5.000 aC aproximadament, fins arribar a l’alfabet fenici (l’alfabet primitiu per excel·lència) i les variants grega, ciríl·lica i llatina.

Imatges extretes de la pàgina especialitzada en l’origen dels alfabets guiada per la universitat de Maryland, a càrrec del professor Robert Fradkin.

Aquí us deixo la presentació del meu treball. Si voleu visualitzar-la més còmodament cliqueu el símbol de l’Slideboom.

La versió en PDF del meu treball es troba en aquest enllaç, espero que us agradi i que trobeu coses a comentar sobre les grafies i el seu desenvolupament! Trobeu alguna grafia que sigui impactant? Com veieu aquests canvis al llarg dels segles? D’on provenen la ñ i la ç, segons el que comento al meu treball?

Carla Asensio R.
2n Batxillerat
Institut Isaac Albéniz