Institut Miquel Martí i Pol
L’INS de Roda de Ter és un centre petit, però el grup humanístic és, a més de petitó, molt actiu i participatiu. Totes les alumnes han treballat amb il·lusió, i diria, sense por a equivocar-me i sobretot amb molta estima a les clàssiques.
Rocío
Institut Miquel Martí i Pol
Roda de Ter
Institut Maria Aurèlia Capmany
Els alumnes del INS Maria Aurèlia Capmany han col•laborat amb molta il•lusió en “Un Sant Jordi epistolar” i esperen que les seves aportacions us agradin.
A més a més volen agrair l’oportunitat de col•laborar amb INS de Premià de Mar, INS Martí i Pol i INS Anton Busquests i Punset.
Auda Ferrer
Professora de Clàssiques de l’institut Maria Aurèlia Capmany
Cornellà de Llobregat
Nosaltres, els alumnes de 1 de batxillerat de l’Institut Isaac Albéniz vam anar a Girona a veure una obra de teatre anomenada El Soldat Fanfarró de Plaute (Miles Gloriosus en llatí).
Els personatges de l’obra són els següents:
Pirgopolinices (lit: l’arrasador de moltes torres), soldat
Palestrió, (lit: el lluitador), esclau
Artotrogus, (lit: l’endrapador de pa), paràsit
Periplectomen (lit: el que teixeix embolics) vell que viu al costat del soldat
Esceledre, esclau de Pirgopolinices
Filocomàsia, estimada de Pleusicles, raptada per Pirgopolinices
Plèusicles (més o menys el navegant), jove atenès
Acrotelèucia, cortesana
Lurció, criat de Pirgopolínices
Milfidipa, criada d‘Acrotelèucia
L’argument de l’obra es basa en la història d’un soldat anomenat Pirgopolinices, que és molt faldiller i molt ingenu. Tots es burlen d’ell. Pirgopolinices rapta Filocomàsia que és amant de Pleusicles i se l’emporta amb ell, Pleusicles viatja també per intentar tornar amb Filocomàsia.>
Un criat fa un forat al mur perquè els enamorats es puguin veure, passant d’una casa a l’altra casa sense ser descoberts. I així poden estar junts. Però, més tard, un dels criats del soldat descobreix Filocomasia besant-se amb el seu amant. Tothom ho nega i li fan creure que Filocomàsia té una germana bessona.
Tota la trama es basa en aquest joc d’engany de Filocomàsia i d’una cortesana que contracten per fer-se passar per la dona del vell veí.
L’any passat els nostres companys aràcnids de Premià de Mar van anar a veure aquesta obra i tenen opinions molt positives sobre la interpretació que ells van veure. En el nostre cas, l’obra començava des de la platea i sortien els personatges ballant amb una música moderna actual de LMFAO. Els alumnes de l’Albéniz estàvem situats a les llotges, això en època romana significava que teníem un estatus important i una certa riquesa.
Un tret característic molt important que podem veure al llarg de l’obra és que els esclaus van corbats i ajupits. Això significa que els domini sempre van rectes i estan per sobre dels esclaus.
Hi havia actors de diverses edats i d’alguna manera representaven diferents posicions socials.
El diàleg estava molt ben interpretat per tots els personatges i molt ben caracteritzats. Només vam poder observar un petit error, quan un dels personatges es va quedar en blanc i va haver-hi uns minuts de silenci. Però en general, la interpretació va ser molt bona i entretinguda.
L’escenari era molt senzill, però a la vegada pràctic. A l’escena en què Filocomàsia havia de córrer per anar d’una casa a l’altra, el grup havia resolt molt bé la dificultat amb la imatge de la casa que podeu veure en aquesta fotografia.
Lucía Pereira, Dani Maqueda, Carlos Gómez
1.2 batx.
[Mapa de les Guerres Púniques. Font: Wikimedia commons]
Avui m’he llevat molt d’hora. Era al llit i no podia dormir, pensant que el meu fill Marcus tornaria aviat a casa, perquè la guerra contra els cartaginesos s’acabarà. A la VI hora m’he aixecat i he començat a mirar per la finestra, he demanat als déus que el trasllat de Cibele anés bé. Per mi, que el trasllat sortís bé significava que molt aviat tindria el meu fill Marcus als meus braços i podria dir-li quant l’estimo.
A les deu del matí començava la desfilada per portar la deessa Cibele cap a ciutat. El meu marit, Caesar, com sempre, s’ha llevat tard i això ha provocat que ens quedéssim sense veure-la a primera fila. A l’hora nona hem sortit de casa. El meu marit està enfadat perquè no ha esmorzat res i té gana.
Quan hem arribar al lloc de l’esdeveniment, la deessa Cibele era a punt d’arribar. El que més desitjo és que tot surti bé. Davant meu, hi ha uns joves esclaus que no paren de cridar i saltar tota l’estona. Quan la deessa s’ha apropat, tothom crida i plora, però, de sobte, tot aquest enrenou acaba i tot queda en silenci. Els nois de davant meu han començat a comentar que la vestal que va amb la deessa ha tingut un amant i això significa que els déus no ens ajudaran en el seu trasllat. En aquest moment m’he començat a posar molt nerviosa, no sabia què fer, el meu maritCaesar m’ha dit que em tranquil·litzés, però les seves paraules no m’han tranquil·litzat, i si això significava que encara trigaria molts anys a poder abraçar el meu fill?
Quan la deessa ha entrat amb el vaixell al mar, semblava que tot anés bé i que no es produiria cap problema durant el trasllat. Aleshores, he pujat a una barca i he anat darrera la deessa. Quan hem arribat a Roma, ha succeït una cosa horrible. La deessa ha quedat embarrancada i no podia avançar. Aquest moment ha sigut el més amarg de la meva vida. He sortit de la barca i he parlat amb Clàudia, la vestal. M’he adreçat a ella i estava espantada. Jo li he dit, que tant m’era si havia tingut un amant o no, però l’únic que volia era que la deessa Cibele arribés a entrar a Roma. Hem estat una estona intentant treure la deessa però era impossible. Jo no em donava per vençuda. Clàudia en dir-me això, m’he quedat més tranquil·la, ja que he pogut veure en el seu rostre la innocència.
Clàudia ha tornat després d’una mitja hora. Estava disposada a treure la deessa d’allà. Ha agafat una corda, l’ha lligada a la barca, i ha començat a estirar amb totes les seves forces. Al principi semblava que no es movia, que estava igual, però Cibele ha començat a avançar. Tots, en veure això, hem començat a cridar, a animar-la i a plorar d’emoció. Finalment, Clàudia ha tret la deessa. Aquest fet ha estat, tant per a mi com per ella, un alleujament.
Al cap d’uns mesos d’aquesta escena, era a la cuina i van trucar a la porta. Vaig dir a Caesar que anés a obrir-la. El meu marit, molt content, em va demanar que sortís, que hi havia una sorpresa per mi. Era el meu fill Marcus. En veure’l em vaig llençar als seus braços i li vaig fer jurar que mai més ens separaríem.
Irene Berdún Pérez
INS Isaac Albéniz
XAIPETE, Aràcnids! Salvete!
Vull compartir amb vosaltres aquesta nova recerca que em va proposar la Lida, col·laborar amb el projecte Callejeros literarios, amb una tasca col·laborativa com a continuació del meu treball de recerca. Hi han col·laborat els alumnes de 1r de batxillerat de llatí i de grec del nostre centre. La tasca consistia en fer una recerca dels carrers que tinguessin referents clàssics de Barcelona, més específicament aquells que havien deixat una petjada en l’àmbit de l’escriptura, els escriptors clàssics. N’hem trobat de grecs i de romans i així els hem dividit. He de dir que els alumnes de primer han fet una molt bona feina, no només han après a utilitzar Google Maps sinó que també han hagut de lidiar amb el Photobucket per pujar-hi les fotografies de les plaques dels carrers i això és digne de menció!
Veure Carrers de Barcelona: Escriptors clàssics en un mapa més gran
Ara, hauríem de fer un fris cronològic dels autors trobats. Us hi animeu?
Accés a la línia de temps
Núria Yela,
2n de batxillerat Llatí i Grec.
Salvete! XAIPETE!
Nosaltres, alumnes de 1r de Batxillerat de grec i llatí, hem creat un bloc el qual el presentarem en el concurs “Es de libro“. El bloc s’anomena el cel dels mites i tracta sobre els estels i les constel·lacions amb referents clàssics i la nostra tutora és la Margalida Capellà Soler. Aquest bloc serà la base per al treball de recerca de segon de batxillerat. Amb aquest bloc hem ampliat molts conceptes d’astronomia que abans desconeixíem i a més hem après un munt de mites grecs i romans. A més aquest bloc va ser el més actiu de setmana santa, i ho continua sent a Xtec blocs. Esperem que a vosaltres també us agradi, feu-hi una ullada i deleiteu-vos amb l’astronomia i el seu origen mitològic! Ajudeu-nos a ampliar-lo amb els vostres comentaris i suggeriments!
Aquí us deixem els nostres vokis on us expliquem que hem fet en aquest treball i les conclusions que hem extret:
Irina i Andrea Balart
1r Batx. C Grec i Llatí
Estic molt cansada, suposo que deu ser el fet de llevar-nos tant d’hora (a l’hora prima) per poder arribar a l’hora al port d’Òstia. Ja hem sortit de Roma fa estona i la mala sensació que deixava el nostre carro per la ciutat crec que em perseguirà durant bastant de temps…
A Roma, tot eren ulls per la nostra jove companya, Clàudia, que és acusada de cometre un acte en contra de la seva castedat. Se l’acusa de perdre la seva virginitat amb un home misteriós, que ha estat vist diverses vegades prop d’on nosaltres realitzem les pregàries les nits del dissabte. Aquest fet, que no està demostrat, porta Clàudia a judici i, segurament la condemna serà la mort… Em sap tant de greu… Ho sé, sóc una persona indesitjable, mai trobaré el perdó de ningú, ni tant sols dels déus… Però és que aquell home… És encisador, em té bojament enamorada. No vaig poder, puc ni podré mai resistir-me als seus dos xiulets característics quan les vestals passem pel seu costat. Aquesta música em convoca a una trobada nocturna al lloc de sempre, al costat de la font del temple.
Aquella nit, ho vaig fer malament. Sabia que em seguirien, vaig escoltar la companya Júlia dir-li a la companya Teresa que anirien a observar la zona on l’home sempre xiula molestant les nostres companyes, però jo, meravellada per aquest, vaig anar-hi igual: al final de la primera vigília de nit, al costat de la font del temple. Teresa i Júlia van marxar a mitjans d’hora duodècima, fet que va ajudar-me per poder anar amb més tranquil·litat. Llavors, vaig cometre l’error que explica per què avui estem en aquest carruatge, dirigint-nos a Òstia. Vaig anar arreplegant roba de totes les companyes per poder dissimular la meva personalitat, i entre aquestes peces, un mocador de coll de la companya Clàudia.
Vestal Maxima Wikimedia Commons
Quan vaig arribar, ell ja hi era, puntual com sempre. Ens vàrem besar i vam començar a fer el ja clàssic camí per anar al seu domicili. Vam anar xerrant durant tot el camí sobre la meva tècnica de mimetisme per intentar no cridar l’atenció. Li feia gràcia. Llavors, inoportunament, ens vàrem creuar amb Teresa i Júlia, però encara amb més mala sort, ell féu el comentari erroni en el moment erroni.
-Així que un parell de germanetes no et deixen sortir ni reunir-te amb homes eh? Com són aquestes dones vestals, amb la cara ja paguen, na Júlia i na Teresa!
I en un moment, ja les teníem a sobre, cridant al meu home qui era la vestal amb qui ell es veia. Jo vaig començar a córrer tan bon punt les vaig veure, però vaig tenir la mala sort d’ensopegar i perdre molt de temps. Tenia la Júlia damunt, m’agafà del coll per poder veure qui era la vestal traïdora, però jo, hàbil, vaig poder fugir deixant tan sols en les seves mans la bufanda de Clàudia. Vaig tornar ràpidament al lloc on totes passàvem les nits, i al cap d’una hora, van arribar les dues companyes, que convocaren una reunió urgent. Júlia tenia el mocador a la mà i tan sols va caldre preguntar de qui era per acusar a Clàudia i dirigir-nos al judici d’aquesta l’endemà mateix. Ai, si tinguessin coneixement de la veritat…!
I ja som a Òstia, on la principal notícia que rebem és que s’ajorna el judici a Clàudia, ja que un fet ha causat gran impacte en tot el poble romà. La figura de Cíbele s’havia de transportar des de Frígia a Roma, ja que un oracle digué que per acabar la guerra contra els cartaginesos l’havien de traslladar. El vaixell que portava aquesta figura està en perill, ha quedat enganxat entre unes plantes submarines i la sorra del fons del riu.
Tots culpen Clàudia de portar la mala sort i que Cíbele no vulgui saber res d’ella. Pobre Clàudia, què mala persona sóc! Llavors Clàudia tingué una caiguda, davant de totes nosaltres. Una rialleta s’ha escapat de la boca d’alguna de nosaltres. Però aquesta caiguda l’ha fet reaccionar, trobar-se amb el punt de confiança que li feia falta. Ha decidit anar a una xalupa de les que intentaven estirar el vaixell i amb el seu «esforç» fer avançar el vaixell. Ho ha fet, s’ha lligat les cordes a la cintura i a les espatlles i ha començat a estirar. Les meves pregàries no eren poques perquè tant la deessa Cíbele com la meva companya acabessin sanes, ja que tot això és culpa meva… I sí, no se si ha estat gràcies als meus desitjos o bé a la voluntat dels déus, Clàudia ho ha aconseguit. És lliure de qualsevol tipus de sentència perjudicial per a ella o la seva vida. No obstant, això no ha acabat aquí, jo rebré el meu càstig, però seguiré veient allò que tant desitjo, l’home misteriós dels dissabtes.
ROGER NAVARRO
1.2 BTX
INST. ISAAC ALBÉNIZ
El passat dimarts dia 19 de març i dins dels actes de l’intercanvi d’alguns alumnes de 1r de Batxillerat amb alumnes alemanys, es va celebrar una sortida a Tarragona a veure les ruïnes romanes de l’antiga Tarraco.
Després d’un llarg i pesat viatge en autobús, vam arribar a Tarragona i ens van fer una visita guiada en la qual, ens van ensenyar els principals punts d’interès de l’antiga ciutat romana, com l’aqüeducte, el pont del diable, els dos fòrums, el temple, que actualment és la catedral de Santa Tecla, la muralla, que mesurava 4 quilòmetres de llargada per 12 metres d’alçada i estava feta de grans pedres, el circ, que tenia una capacitat per a 25.000 espectadors, mesurava 325 metres de llargada, partia la ciutat en dos i s’hi celebraven tot tipus de curses de cavalls, l’amfiteatre, on es celebraven tot tipus d’espectacles i el teatre, on es celebraven tot tipus de representacions teatrals.
També ens van explicar que Tarragona tenia una població de 40000 habitants, es va fundar al segle III aC per defensar a l’imperi romà dels atacs cartaginesos i era la capital de l’Hispània exterior, per això Tarraco tenia dos fòrums, el ciutadà i el provincial.
En la meva opinió, crec que va ser una sortida molt interessant, ja que ens van explicar moltes coses sobre la ciutat de Tarragona en l’edat antiga i sobre l’època romana en general. A mi em va agradar molt, perquè sempre he trobat molt interessant el món clásic i en especial el romà, tot i que no estudio llatí.
Fotografia de Marga Caballé, professora d'alemany de l'IPM
Víctor Sánchez
1r Batxillerat Grec
Nosaltres som en Martí Palma, Roger Navarro,Irene Berdún, Judith Consentino, Daniel Martín i Víctor Gallardo. Som alumnes de l’1.2 de batxillerat de l’INS Isaac Albéniz de Badalona. Nosaltres us presentarem una sèrie de recreacions situades al Port d’Òstia i que narren, des de diferents punts de vista, la història de Clàudia, la Vestal.
Port of Ostia during a Tempest – 1740-1750 de Leonardo Coccorante – Lowe Art Museum
Tothom parlava d’ella aquells dies. Tots l’assenyalaven i la miraven malament. A la seva esquena li deien de tot, res de bo. La culpaven de l’encallament del vaixell al riu, la culpaven de la guerra; fins i tot, la culpaven de mals que ella no havia sentit mai a parlar, per principalment la culpaven de la guerra. Ja que si aquell vaixell no arribava a port l’estàtua no hi arribaria i la guerra no acabaria, tal com havia dit aquell vell oracle. Jo sóc Lucius, i sóc el que ningú coneix, però tothom considera el seu “amant”. Clàudia i jo no érem amants. Ella és una vestal, i no pot trencar ni trencarà mai el seu vot de castedat. Simplement ens vam enamorar. Clàudia era una veïna meva, vivia a la domus del costat. La vaig veure créixer, els seus pares, patricis els dos, van morir a la guerra, i ella, sola com estava, va donar la seva virginitat a Vesta. Poc temps després que fes el seu vot, la vaig veure un dia amb aquell quitó que li havia regalat. Estava molt guapa. Ens vam mirar i, poc temps després, passàvem tardes junts caminant i xerrant pel fòrum. Alguns dies visitàvem l’àgora, ens encantava anar per allà. Un dia li van dir que havia d’acompanyar l’estàtua de Cíbele cap al port de Roma i ens vam acomiadar. Jo per sorprendre-la, la vaig seguir amb la meva gal·lera. Aquell viatge va durar uns quants dies, però finalment vam arribar al riu. Allà el vaixell va encallar i ella, que anava en un carretó, era la principal culpable. Una vestal companya seva ens va veure per l’àgora ben junts, sense fer res que els déus no volguessin, i aquesta va anar a dir-ho per tot arreu. En poc temps la van culpar de la història del vaixell i de molts actes de la guerra pel fet de trencar el seu vot de castedat. Jo sabia que era fals, però és clar, si deia alguna cosa, sabrien que jo existia i potser l’acabarien enterrant viva igualment. Mentre tots parlaven d’ella, jo l’observava des de la distància i veia el que feia a totes hores. Un bon dia pel matí, vaig seguir-la fins al port, volia dir-li que jo estava amb ella, i que tots dos junts podríem fugir per sempre. I així evitar que l’enterressin viva… Ella però, no em va veure. Va agafar una barca i es va dirigir al vaixell. Des de l’altura del port, veia com amb molt esforç es lligava al cinturó quelcom que semblava una corda i com, per art dels déus, movia aquest vaixell. Ella sola, sense ajuda de ningú, només dels déus, que així van provar que ni ella ni jo érem culpables, que ella no havia trencat el seu vot de castedat. Així doncs, en veure que tot el poble l’aclamava, me’n vaig anar, i per decisió dels déus la vaig deixar en pau, i vaig continuar amb la meva patètica vida sense ella.
MARTÍ PALMA
1.2 BATXILLERAT
INS ISAAC ALBÉNIZ
Si Ciceró aixequés el cap i es trobés amb certs titulars periodístics!
Prodest ja es veu que és una forma del verb prosum (un compost de sum) que vol dir bàsicament “aprofitar, ser útil, beneficiós… “
El titular periodístic Quid prodest? vol dir “Què és útil? Què és beneficiós? Què aprofita?” I la veritat és que té sentit, però un sentit diferent de la força que té la sentència llatina Cui prodest?
que vol dir “A qui aprofita? A qui beneficia?” i pel que diu l’article sembla que és aquest el títol que li correspondria.
En realitat, la cita llatina que ressona darrera d’aquest titular és de la Medea (v. 500-501) de Sèneca i diu: Cui prodest scelus, is fecit que vol dir: “A qui beneficia el crim, aquest és el seu autor”.
Tinc entès que heu tingut la sort de veure i llegir la Medea d’Eurípides que és força igual i força diferent de la Medea de Sèneca, perquè han passat molt anys i els llatins no eren els grecs, evidentment. Sèneca, encara que va escriure una mica de tot i fins i tot tragèdies, és conegut sobretot com a moralista i són cèlebres les seves sentències i aquesta és una d’elles. Sèneca va viure una època de crisi sota l’emperador Neró i no ho va tenir fàcil… nosaltres ara tampoc no ho tenim gens fàcil amb la crisi i la pregunta clau és: Cui prodest?
Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat
