Tag Archives: Astronomia

El nostre bloc, El cel dels mites!

Salvete! XAIPETE!

Nosaltres, alumnes de 1r de Batxillerat de grec i llatí, hem creat un bloc el qual el presentarem en el concurs “Es de libro“. El bloc s’anomena el cel dels mites i tracta sobre els estels i les constel·lacions amb referents clàssics i la nostra tutora és la Margalida Capellà Soler.  Aquest bloc serà la base per al treball de recerca de segon de batxillerat. Amb aquest bloc hem ampliat molts conceptes d’astronomia que abans desconeixíem i a més hem après un munt de mites grecs i romans. A més aquest bloc va ser el més actiu de setmana santa, i ho continua sent a Xtec blocs. Esperem que a vosaltres també us agradi, feu-hi una ullada i deleiteu-vos amb l’astronomia i el seu origen mitològic! Ajudeu-nos a ampliar-lo amb els vostres comentaris i suggeriments!

 

Aquí us deixem els nostres vokis on us expliquem que hem fet en aquest treball i les conclusions que hem extret:

Irina i Andrea Balart

1r Batx. C  Grec i Llatí

Astronomia clàssica

Ara que estem estudiant la religió dels grecs i els romans, m’he adonat que molts dels noms dels déus, deesses i altres personatges mitològics comparteixen noms amb molts elements de l’Univers. He fet un recull d’aquestes divinitats i personatges de la mitologia tant grega com romana, buscant la seva relació amb els planetes, astres i altres elements característics de l’astronomia. Si en llegir l’article us engresqueu i voleu saber més sobre el tema, podeu consultar aquesta entrada sobre l’astronomia grega o aquesta altra sobre les Perseides.

  • Apol·lo era el déu del Sol, de la bellesa, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana.

Apol.lo
La missió lunar Apol.lo 11 va ser la primera a posar un home a la lluna.

    Apol.lo

  • Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.

Júpiter
En la mitologia romana Júpiter és el déu suprem del cel i cap del panteó.

    Júpiter

  • Mart és el quart planeta del sistema solar, segons la seva distància al Sol.

Mart
En la mitologia romana era el déu de la guerra.

    Mart

  • Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del Sistema Solar.

Mercuri
En la mitologia romana era el missatger dels déus, protector del comerç.

    Mercuri

  • Venus és el segon planeta en proximitat al Sol.

Venus
En la mitologia romana és una deessa principalment associada amb l’amor i la bellesa.

    Venus

  • Neptú és el vuitè planeta del sistema solar en proximitat al Sol.

Neptú
En la mitologia romana, Neptú és el déu dels mars i dels terratrèmols

    Neptú

  • Plutó és un planeta nan del sistema solar.



Plutó era el senyor del món dels morts, més conegut pel sobrenom del déu grec Hades.

    Plutó

  • Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart més massiu del Sistema Solar.
  • Urà

Era un déu primordial de la mitologia grega, la personificació del cel.

    Urà

  • Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart.

Deimos
En la mitologia grega, Deimos era la personificació del terror. Era fill d’Ares i germà de Fobos.

    Deimos

  • Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart.

Fobos
En la mitologia grega, fill  d’ Ares i germà de Deimos.

    Fobos

  • Cal.listo és un satèl·lit de Júpiter.

Calisto
D’acord amb la mitologia grega va ser una nimfa grega, filla de Licàon.

    Calisto

  • Andròmeda és una constel·lació.

andromeda
En la mitologia grega, va ser filla dels reis Cefeu i Cassiopea i la dona de Perseu.

    Andromeda

  • Els Centaures són una classe de planetes menors que giren al voltant del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú.

Centaure
En la mitologia grega eren unes criatures meitat home, meitat cavall.
Centaure

Coneixeu més personatges clàssics relacionats amb l’astronomia?

Marc Cortés Rios

2n batxillerat

Institut Isaac Albèniz

Els grecs potser foren els primers en veure el cometa Halley

 Aristòtil va escriure en la seva obra Meteorològica el fenomen tot dient que a la mateixa hora que va caure un gran meteorit en el nord de Grècia entre els anys 468 i 466 aC es veia un cometa per l’oest.  Els investigadors de la Universidad Brigham Young (Utah, EE.UU), el filòsof Daniel Graham i l’astrònom Eric Hintz, ho han atribuït al pas del cometa Halley a causa de les dates, de la trajectòria descrita, de la magnitud i del temps que va ser visible, uns 72 dies, i han reconstruït la possible trajectòria del Cometa per tal de veure si coincidia amb les observacions antigues, i els resultats són similars i així ho han publicat a la revista Journal of Cosmology encara que assumeixen que és difícil demostrar-ho. Això sí, diuen que els albiraments de cometes grans són rars, de manera que el Halley és un “candidat ferm”. Les dates, tanmateix, són molt discutides perquè les diverses ciutats estat feien servir el seu propi calendari.

De ser cert, els grecs haurien vist primer, tres òrbites abans que els xinesos que el van veure passar el 240 aC, el cometa Halley que passa al voltant del Sol cada 74  i 79 anys i que porta el nom de l’astrònom britànic Edmund Halley que el 1705  va determinar per primera vegada que una gran resplendor vista el 1682 era en realitat un cometa periòdic i va calcular que tornaria el 1757. L’encert va ser espectacular, ja que només va fallar per un any, però el reconeixement  va ser pòstum perquè el científic no va poder tornar a veure el pas del seu cometa.

Desitjo que el 2061 quan el cometa Halley es torni apropar a la Terra el pogueu veure! Mentrestant, em podria dir què vol dir el mot cometa i quin és el seu origen?

Xisco

Mallorca

Mireu Perseu i veureu caure les Perseides!

 

Ja sabeu que aquesta nit toca mirar el cel. La Margalida l’estiu passat ens ho recordava a El Fil de les Clàssiques! Aquests dies la Terra està interceptant la pols del cometa Swift-Tuttle que va ser observat el 1862 i el 1992. Quan aquestes restes del cometa entren en contacte amb l’atmosfera de la Terra es cremen i donen lloc a les conegudes estrelles fugaces que en aquestes dates s’anomenen Llàgrimes de Sant Llorenç (dia 10 va ser la seva festivitat) o també Perseides (per la constel·lació de Perseu).

Les Perseides es poden veure uns quants dies abans i després al voltant del dia 12 o 13 d’agost, precisament entre el 8 i el 15 d’agost, si els núvols ho permeten.

Segons la SOMYCE (Sociedad de Observadores de Meteoros y Cometas de España), aquest any el màxim es donarà entre la 1 h i 30 minuts de la matinada del 12 al 13 d’agost i les 4 h de la matinada del dia 13.

El punt radiant de les estrelles està situat al voltant de la constel·lació de Perseu, que a les dues de la matinada del dia 13 estarà aproximadament mirant cap al nord-est.

Si no us en voleu perdre detall podeu anar fins als observatoris que aquests dies obren, per exemple el de Costix a Mallorca o el de Pujalt a l’Anoia (93 869 80 22 – 620 136 720 o info@observatoridepujalt.cat, les places són limitades) o al Centre d’Observació de l’Univers a Àge (a la Noguera). També podeu anar en un lloc obert amb poca contaminació lumínica. Això sí, aneu on aneu, no us oblideu d’agafar roba d’abric, tovallola o màrfega, prismàtics, un lot amb llum vermella o embolicat amb paper de cel·lofana vermella i a observar el cel.

Potser és un bon moment mentre espereu que es faci de nit llegir el mite de Perseu a Narracions de mites clàssics o visionar aquest vídeo sobre Perseu i la Medusa que des de fa un parell d’anys podeu trobar a El Fil de les Clàssiques. Enguany a més s’han estrenat dues pel·lícules, no massa fidels, però així us podreu entretenir trobant els errors: Percy Jackson y el ladrón del rayo i Furia de Titanes.

Que tingueu bona sort amb l’observació de les Perseides i no us oblideu de demanar algun desig amb la pluja d’estels! Tampoc us oblideu de mirar la conjunció de Mart, Venus i Saturn! i el pletòric Júpiter i els seus satèl·lits galileans!

Xisco