Category Archives: Llatí 1r

Els campaments romans

Per completar el text que vam traduir a classe i que podeu trobar a Castra Romana, així com les diferents cartes que van fer els nostres companys,  la Chaymae ha fet  aquest thinglink.

En Joan i la Júlia aquest altre:

La Iria ha fet aquest thinglink dels antics campaments dels exèrcits romans que perduren avui com a ciutats!

La Iria ha començat a localitzar en aquest Google Maps els campaments romans arreu:

Ens ajudeu a completar-lo? Què n’opineu?

Omaima El Azouan, Joan Barrabino, Júlia Paris, Iria Rael, Chaymae Zaouaghi 1r BATX.D Humanístic

Càsina parla

Un plató il·luminat per milers de bombetes i seients ben còmodes és el que necessitem per a parlar amb qui conversarem el dia d’avui, però abans de res em presentaré. Sóc la veu del vostre cap que us recita tot el que llegiu en la vostra vida, potser vosaltres no em coneixereu en el llarg del vostre cicle vital, però jo cada vegada aprenc més de tots els que m’utilitzeu. No busqueu cap sentit al que us dic en aquest moment, doncs acabareu amb una idea molt diferent a la meva finalitat didàctica.

Acabat aquest petit parèntesi, us dono la benvinguda a un diàleg o entrevista, com preferiu nombrar a aquest experiment totalment real amb uns personatges ficticis, però reals, creats per la mà de Déu i dotats d’intel·ligència i voluntat creadora. No us pregunteu de què parlo, només llegiu-me, parleu-me sense stop ni play, utilitzeu-me per a entendre aquests símbols anomenats lletres. Doncs, no sóc res més que una part de vosaltres i dels vostres ulls.

– Amb tots vosaltres, Lisídam, el vell verd de la vil·la d’aquí el costat gaudirà de la nostra presència, vine, asseu-te al meu costat, si no et fa res.

– Hola a tots i a totes, sobretot a vosaltres, petites nimfes creades per a fer gaudir els meus ulls melancòlics, jutjats per una vella tancada de cames de per vida.

– Et donem la benvinguda, tots i totes, potser notes una certa absència de dones en aquest espai tan gran i ben il·luminat, però que no t’estranyi, elles et defugen com una gallina fuig d’un llop afamat.

Els riures reboten entre les parets de la sala, sembla que l’ancià es proposa dir unes quantes paraules més:

– No passa res home! Només em fan falta uns somriures per aquí i per allà i totes vindran com cotxes, tremolant de l’emoció.

– Què tenim aquí, una mica de mal context històric? Els únics vehicles que pots arribar a conèixer, home de poca pena, són cavalls i troncs en forma de rodes.

– No passa res! És un diàleg fictici, dic cotxes com puc dir aeronaus espacials de motor v-500, propulsats per una barreja insana d’energia nuclear i vapor d’aigua.

Els riures es repeteixen contínuament. Si vols, tu també pots riure, lector, però no fa falta, tothom sap que una imatge val més que deu mil paraules, així que espera’t a que s’estreni aquesta gran obra, potser no en teatres luxosos ni barats, potser es representa en un carrer, ple de brutícia, però ja saps, val més això que res.

– Anem a l’entrevista en qüestió, doncs l’apunt es fa massa llarg. Com podies pensar que tenies alguna possibilitat amb aquella bellesa invisible que rep el nom de Càsina? Potser la volies enganyar amb aquestes dents negres teves?

– Per encantar no fa falta enganys ni veritats, només encant. Orgull, pena i una barba masculina em converteixen en un déu per a elles. Ni Zeus es compara amb mi. Ell potser té múscul, però jo posseeixo els ulls més masculins de tota la vil·la.

– Ja n’hi ha prou, vell depravat sense escrúpols ni consciència. T’acomiadem amb una cordial petada al cul.

Ara et preguntaràs moltes coses, i poques relacionades amb aquest relat sense caps ni peus. No importa, continuem amb el següent, o més ben dit, la següent convidada. Amb tots vosaltres, us prego que rebeu amb un gran aplaudiment a ella, la immillorable Cleòstrata!

Tots vosaltres aplaudiu amb gran èmfasi, però mentalment, per favor, que veure una persona que mou les mans davant una pantalla és d’allò més estrany.

– Benvinguda, Cleòstrata!

– Moltes gràcies per convidar-me.

– Moltes gràcies a tu, però el temps és or i falten molts personatges per entrevistar. Gràcies per la teva presència i fins un altre.

– Però.

– No, res més que afegir- El següent és un personatge molt especial, coneguda pels diàlegs tan profunds i sentimentals, tan, que ens trenca el cor només de tenir-la entre nosaltres. Amb tots vosaltres, Càsina!

El furor envaeix tota la sala, els crits omplen les boques de tots vosaltres.

– Hola Càsina, no fa falta que parlis, ho sabem tot sobre tu. La teva bellesa ens petrifica i ens converteix en esclaus teus. No, no parlis, la teva veu és massa preciada com per a què l’escoltem nosaltres, uns simples mortals. Ens ha agradat molt tenir la teva presència aquí,

– No, abans d’anar-me’n, de no tornar a tastar les vostres paraules amables i plenes de confort i seguretat, haig de parlar. Plaute em va donar el paper, sí, vaig acceptar-lo, també és veritat, em va pagar amb grans riqueses que em suportarien la resta de la meva vida, però haig de dir la veritat, encara que aquesta destrossi tot el que conec.

– Això podrà esperar fins al proper capítols, doncs el temps s’acaba i encara falten dos personatges més.

– Però hi haurà més entregues?

– Clar que no. Una salutació cordial i fins un altre. Els pròxims invitats són ja els últims (gràcies a Zeus). Amb tots vosaltres, els immillorables Olimpió i Calinus!

– Gràcies per invitar-me, o més ben dit de res per donar-vos la meva gloriosa presència, però no entenc perquè està “l’altre” també entre nosaltres.

– Continua, si continua amb les teves “palabras” plenes de fang i cucs “asquerosos”, res m’importen  homosexual de les cataplasmes.

– Oh, un altre cop, no suporto tanta vulgaritat en un sol home, si et puc anomenar home, clar, més bé sembles un simi que ha aprés a caminar sobre dues potes, perquè tan pelut que ets, et confonc cada dos per tres amb un gos del carrer.

– Calma, senyors, com a opinió personal crec…

– A qui li importa l’opinió d’un home que vesteix roba que brilla més que el punyeter sol, aprèn de mi, que elegeixo cada  color amb gran precaució.

– “Eso eso”, no ets més que un “palurdo” més, fuig com les cabretes fan, cabreta!

– El que faltava, quan la ignorància i la “saviesa tot poderosa” s’uneixen, no hi ha qui suporti tal tortura. Bé, això és tot el que tenim per avui, esperem que no hi hagin continuacions d’això, doncs no és ni experiment ni hòsties, només un conjunt de frases i oracions. Ens ha agradat molt tenir la vostra atenció durant…

– Parla per tu, jo ni tan sols surto.

– Mírrina, aquí secundaris no volem, gràcies i adéu.

Així es tanca el teló, encara que no n’hi hagi, ja m’enteneu (espero).

Raül Àlvarez

1r Batxillerat Humanístic

Arran de la lectura de Càsina de Plaute i després de la seva representació al Teatre Joventut d’Hospitalet de Llobregat

Dia Internacional del Teatre

Messalina, un exemple de prostitució a Roma

L’any passat vam fer articles sobre les dones gregues, en canvi, aquest any els fem sobre les dones romanes, jo, he fet una infografia sobre Messalina, que va ser l’encarnació de la feminitat desenfrenada i la prostitució a Roma.

websitewer
easel.ly

Vosaltres creieu que la prostitució és un bé social com els companys de classe, Joan i Júlia?

1426579296

La prostitució actualment és un tema que obre molts debats. Alguns consideren aquest ofici digne com a qualsevol altre, mentre d’altres el consideren un ofici de mala reputació. Què en sabeu de la prostitució a l’antiga Roma? Creieu que se’n feia la mateixa pràctica? On l’exercien? Com es pagava?

Aquí teniu dues infografies del Joan i la Júlia amb tota la informació que us cal saber sobre la pràctica d’aquest ofici en els vells temps.

1426581312

1426668437

Iria Rael, Joan Barrabino i Júlia Paris
1r de Batxillerat Humanístic

Gimcana d’una ciutat d’Hispània romana

Com que aquest any també a les PAU entra el tema de la Hispània romana, he aprofitat per fer-vos aquesta presentació amb una sèrie d’imatges que us seran molt útils i us serviran d’ajut per estudiar i preparar-vos les proves.

Sabríeu respondre les preguntes següents tot observant les diapositives del DRIVE?

1. Quina ciutat de la Hispània romana representen les il·lustracions següents?
2. Quina ciutat de la Hispània romana representa aquesta imatge?
3. De quin monument són aquestes restes?
4. De quin monument són aquestes restes?
5. A quin monument fa referència aquesta imatge?
6. De quin edifici es tracta?
7. Quin nom té l’arc representat en aquesta il·lustració?
8. I per últim, quin nom rep aquest monument?

Ana Mª Falcón Durán.
2n de Batxillerat Humanístic

La presència de la ceràmica romana a Premià de Mar

11083608_878889098842749_6056535244966864958_n

Aquest matí he anat al Museu de l’Estampació a assistir a una conferència impartida per en Ramon Coll i la Marta Prevosti, on ens han explicat l’origen, l’evolució de la forma de les àmfores al llarg del període històric dels edificis del jaciment (des de l’època de la República tardana fins el segle II, ja que després en desapareix la utilització) i les característiques de les diferents “generacions” d’aquests recipients tan típicament clàssics.

Jo hi he anat per curiositat personal, i, tot i que la ceràmica no és l’aspecte que més m’entusiasma de l’arqueologia, m’ha fascinat la quantitat de coses que es poden saber a partir d’aquest tipus de material (sempre que estigui dins el marc d’un jaciment arqueològic). Per exemple, podem saber si hi havia producció de ceràmica en un lloc si hi trobem peces mal fetes, deformades o defectuoses, ja que aquestes no es comercialitzen i, per tant, han estat utilitzades (o llençades) al mateix lloc de producció.

A més, hem d’entendre que el llegat romà de Premià de Mar no es limita a les parets de Can Ferrerons, sinó que el conjunt de troballes comprèn una superfície d’unes quatre hectàrees de terreny, que, si no estassin urbanitzades, ens revelarien un munt d’incògnites que ara tenim sobre l’edifici de planta octogonal i ens mostrarien tot el complex arquitectònic en la seva esplendor. De fet, la majoria de les troballes pel que fa a les àmfores s’han realitzat a la zona de la plaça del doctor Ferran, tant a la Gran Via com a l’espai que ocupen els blocs de pisos de Vall Premià.

Així que, tant als premianencs com als badalonins us convido a visitar i gaudir del patrimoni romà del nostre poble, que tan desapercebut ha passat i que tant important és.

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat Humanístic

Reconstrucció històrica en la inauguració del Museu Romà de Premià de Mar

Diumenge dia 15 de març es va inaugurar la planta octagonal descoberta a finals de l’any 2000, que porta el nom de Museu Romà de Premià de Mar, ubicat al barri de Can Ferrerons. A partir de les 12h del matí es van dur a terme una sèrie de tallers i ambientació romana, a càrrec de Barcino Oriens i Reconstrucció històrica de Badalona, que va aplegar un públic nombrós. A las 13h es va obrir el jaciment romà i vam poder visitar l’espai.

Camila Arigón

2n batxillerat de llatí

God of War 3: La segona Titanomàquia

 

Bon dia, sóc en Carlos Thiriet i en aquest apunt parlaré d’un tema que ja havia explicat una mica i que ara m’agradaria profunditzar més. Haig de dir que aquest apunt pot contenir spoilers de la saga de God of War, sobretot de la tercera part.

El tema sobre el què parlaré és la saga de videojocs God of War, ambientada en l’antiga Grècia o, millor dit, en la Grècia mitològica. Explicaré breument la història (ja que no vull perdre temps tornant a explicar-la), però si voleu entendre- la millor podeu anar a l’apunt d’AracneGod of War, mitologia pura i dura!“.

Com ja sabreu, la història gira al voltant d’un general espartà, Kratos, que sumit en la bogeria pel déu de la guerra Ares, mata la seva família i com a revenja mata el déu amb la ajuda d’Atenea, ja que Ares està destruint Atenes, i dels poders benignes de la caixa de Pandora, fent que els malignes es propagin pel món afectant els déus olímpics. Amb la mort d’Ares, Kratos ocupa el càrrec de déu de la guerra i aconsegueix poders divins. Per desatar la seva ràbia interna, el nou déu comença a arrassar Grècia, i finalment és mort per Zeus, que es desvela com el seu pare, ja que una profecia havia dit que el seu fill el mataria i un guerrer marcat (kratos té unes pintades roges en el seu cos) destruiria l’Olimp. Kratos és ressuscitat per Gea i altres titans supervivents a la titanomàquia, i aconsegueix tornar al passat i evitar que Zeus el mati, encara que provoca la mort d’Atenea.

Llavors Kratos viatja al passat, abans que els titans siguin derrotats en la titanomàquia, i els porta a la seva època. Amb Ares i Atena morts, les possibilitats de derrotar els déus serà major.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=W367nw825sA[/youtube]

Com podeu veure en aquest vídeo, que és el final de God of War 2, Kratos està decidit a acabar amb l’Olimp, i ho intentarà fer amb l’ajuda dels titans. En el següent vídeo veurem com comença God of War 3 i per tant la segona titanomàquia.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=A6PjfrL85cQ[/youtube]

Aquí podem veure una introducció inicial en la qual es veuen els esdeveniments més importants dels jocs anteriors. Llavors es veu a una harpia sobrevolant els dominis dels déus, l’inframón i el mont Olimp, mentre que Zeus els parla de què no han de rendir-se i que és prioritari acabar amb aquella amenaça. Veiem a alguns titans com Oceà, Perses o Gaia pujant al cim del mont.

Zeus llança a la batalla Hades, Hèlios i Hermes, i més tard s’afegeix Posidó, que convoca un hipocamp per ajudar-lo.Entre Kratos i Gaia aconseguiran acabar amb el déu del mar, un dels guerrers més poderosos de l’Olimp.

En el minut 6:30 podem veure l’heroi Hèracles, qui dirigeix l’exèrcit dels déus. Aquest tindrà una gran batalla amb Kratos, ja que estava molt indignat amb l’elecció del seu mig germà com a déu de la guerra, i morirà pels cops que li donarà al cap l’espartà amb la seva pròpia arma, els punys de Nemea.

Hèracles i Kratos es troben abans de la batalla

Després de la mort de Posidó, Kratos i Gaia aconsegueixen arribar al cim de la muntanya, però són derrotats per Zeus, que els llança un raig. Gaia perd una mà i no ajuda a Kratos, que cau al riu Estígia, on perd els seus poders de déu de la guerra. La corrent del riu el porta cap a l’inframón, on es troba amb l’esperit d’Atena i decideix acabar amb Hades. Durant la seva travessia per l’inframón, Kratos troba Píritoo, al qual crema per aconseguir el seu arc. En aquest vídeo, a partir del minut 5:10 podrem veure l’escena completa.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=eyWSW0U16h8[/youtube]

A mesura que els déus van morint a mans de Kratos, es van desatant al món una sèrie de desastres (mort de Posidó, inundacions, mort d’Hèrmes, plagues, mort d’Helios, desaparició del sol) fins que s’arribi al caos absolut amb la mort de Zeus.

Amb la traïció de Gaia, Kratos es pren la guerra com un assumpte personal i comença a matar déus i titans, fins i tot el propi Cronos, que va ser assassinat per l’espartà al Tàrtar. La deessa Afrodita es va salvar, ja que va tenir sexe amb ell, i altres déus com Artemisa es desconeix si van sobreviure al desastre. No posaré vídeos ni imatges de les morts perquè són bastant violentes i sanguinàries, especialment les de Cronos i Hèlios.

Kratos es troba amb Cronos

Finalment, Kratos aconseguirà matar el rei dels déus a dins del cos de Gaia, que també va morir quan Kratos li travessà el seu cor. Després de derrotar l’esperit de Zeus, va aparèixer l’esperit d’Atena, que li demanà els poders de la caixa de Pandora per dominar el món. Es veu que el plan d’Atena era ajudar Kratos a fer l’apocalipsi olímpica per després manar en solitari a la humanitat. Kratos es nega i se suïcida per donar el poder de l’esperança a la humanitat, fet que li dóna molta ràbia a Atena.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=9vpRVJwzzgk[/youtube]

Després dels crèdits, es pot veure el lloc on estava mort Kratos buit, i una imatge d’un au Fènix al terra, el que significaria que Kratos podria tornar a la vida, fet bastant probable ja que ha escapat tres vegades de l’inframón.

El món en caos amb la mort de Zeus i la resta de déus

La confirmació d’un nou God of War confirma la teoria de què Kratos no està mort, i potser el veurem matant déus d’altres mitologies com la nòrdica o l’egípcia. Què us semblaria aquest canvi? Heu jugat a algun dels jocs de la saga? Què penseu de l’armagedòn de la mitologia grega a mans del fantasma d’Esparta?

Carlos Thiriet, alumne de grec de 1r de Batxillerat.

Referents clàssics a “Preguntados”

Fa un temps va aparèixer una app per el mòvil anomenat “Apalabrados“, semblant al Scrabble, però que es juga online. El joc consisteix en col·locar peces amb lletres a un tauler, intentant formar paraules. Guanya qui tingui més puntuació.

Doncs ara, els creadors d’aquesta aplicació, han creat una nova app anomenada “Preguntados“. Aquest joc de preguntes i respostes consisteix en posar a prova els teus coneixements i jugar amb els teus amics.

El joc té sis categories: Geografia, Història, Art i Literatura, Ciència i Tecnologia, Entreteniment i Esports. Per guanyar, s’han d’aconseguir tots els personatges, a base d’anar responent unes preguntes. Hi ha una roda i a l’atzar surt una de les categories i toca una pregunta relacionada amb la categoria que ha sortit.

I com sempre diem a classe, trobem referents clàssics a tots els llocs, fins i tot al “Preguntados”. Aquí us deixo un Thinglink amb les preguntes que m’han anat sortint sobre la cultura grega i romana.

 

Hi jugueu vosaltres? Quines preguntes us han sortit a vosaltres relacionades amb el món clàssic i la seva pervivència?

Ariadna Zarkos

1r Batx. Grec

La Guerra de les Gàl·lies, quan Roma va posar el peu al nord

Un dels conflictes bèl·lics més coneguts dels romans és la guerra ocorreguda durant el segle I aC entre les forces de la República Romana (encapçalades per Juli Cèsar i les tribus de la Gàl·lia (territori entre l’atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) arran de les intencions de conquesta de Roma sobre aquest territori.

Quadre que representa la rendició de Vercingetòrix, de Lionel Royer

Aquí teniu un Dipity fet ad hoc amb els esdeveniments més rellevants d’aquest conflicte:

Arnau Lario Devesa 2n Batxillerat Humanístic

Carles Riba, llatinista

Al suplement Cultura diari EL PUNT AVUI publicat divendres 13 de març, que casualment es titula “Duel de Titans”, hi he trobat un fantàstic article que no puc deixar de presentar i recomanar. Es tracta d’un avançament editorial del llibre Resum de literatura llatina, de l’eminent poeta i hel·lenista Carles Riba, a cura d’Eusebi Ayensa. Aquest doctor en filologia romànica, segons l’article, però també llicenciat en filologia clàssica, ha reeditat l’opuscle que servia per apropar la literatura llatina a les alumnes de l’Escola Superior de Bibliotecàries i hi ha incorporat una tria de textos per il·lustrar el que s’hi explica.

Portades del “Resum de literatura llatina” i “Nocions de literatura llatina” de Carles Riba [Font: Historias no académicas de la literatura]

En la versió en paper s’ofereix el pròleg íntegre del llibre, però amb la versió digital que aquí us enllaço n’hi ha prou per fer-se una idea del seu contingut i respondre les qüestions que us proposo a continuació.

  • Què us sembla que diria Tit Livi si llegís les paraules de Riba amb què comença l’article?
  • Repassem Història? Què era la Mancomunitat?
  • En quina obra lloava Virgili “la primavera perpètua”?
  • Destaqueu, de tots els autors i obres esmentats al llarg de l’article, aquells que coneixeu per haver-los treballat en un o altre moment del curs. No es tracta de buscar informació externa, sinó de buscar-la en la vostra pròpia ment.

Per complementar-ho, aquí teniu un destacat del diari en paper, que expressa tan bé les idees que des de principi de curs us intento comunicar en relació a la literatura llatina, que m’agradaria que ho llegíssiu i em diguéssiu quines són. Si me les sintetitzeu i em poseu exemples del que s’hi diu, em fareu contenta va… I, alumnes de Premià, estic segura que la Margalida coincidirà amb mi.

TERESA