Category Archives: Grec 2n

Κάρπαθος, l’illa de la qual tothom parla

160519160848-egyptair-ms804-plane-full-169Desgraciadament, Grècia torna a ser notícia amb el descobriment de les possibles restes de l’avió MS804 de la companyia Egyptair, desaparegut el passat 19 de maig. El punt assenyalat per l’exèrcit egipci és el sud-est de l’illa grega de Kárpathos.

Kárpathos (Κάρπαθος) és una illa de la mar Egea entre Creta i Rodes. És considerada terra dels Titans i gegants, ja que la tradició diu que Atlas, Prometeu i Epimito, van habitar-la. Segons la mitologia grega, el primer habitant de Karpathos és el tità Iapetos; fill d’Urà (cel) i Gea (Terra). Els ‘telquins‘ van ser els antics pobladors d’aquesta illa, éssers mitològics representats com a meitat home meitat peix, coneguts per ser grans marins i fills de Posidó.
0ed33390dd66e979710b3a0ee608a005
L’illa ha estat profundament influenciada pels habitants de Creta, que van emigrar i es van assentar del II mil·lenni aC, però els pocs documents existents mostren que l’illa de Kárpathos ha estat habitada des del Neolític.

Nombroses troballes de l’Edat del Bronze (2000 aC) mostren l’expansió dels cretencs i el seu domini sobre aquest tram de mar.
Durant l’època de les guerres civils a Grècia, Kárpathos va ser aliada d’Atenes i Delos, però després van passar sota el domini de Rodes.

Kárpathos ha experimentat un gran domini estranger: en l’Edat Mitjana l’illa s’anomenava Sarpantos, i, després dels francs, Kárpathos i Rhodes passaran sota el comandament de Lleó Gavalas, seguit per Andreas i Ludovic i acabant finalment sota el domini turc al segle 16.
L’any 1821, els habitants de Kárpathos participaren en la revolució grega, passant a formar part de l’estat grec el 1823. En 1830 el Protocol de Londres va lliurar l’illa als turcs, mentre que el 1912, va estar sota el comandament italià, igual que totes les illes del Dodecaneso.
Finalment, Kárpathos es converteix en illa grega el 7 març 1948.

Però va ser Homer que va donar a conèixer l’illa en la Ilíada al catàleg de les naus, on l’anomena Carpats.

Laia Costa,

1r de Batxillerat Humanístic

Els sacrificis en El viatge dels Argonautes

“L’Argo”, de Lorenzo Costa

Després d’estudiar a classe de grec la religiositat grega, els cicles mítics i de llegir el llibre El viatge de Jàson i els argonautes, lectura de grec, he decidit obrir apunt sobre un tema el qual es tracta bastant en el llibre, els sacrificis.

Sacrifici, en llatí, és sacrum facere que vol dir “fer sagrat”. En el llibre, apareixen diversos sacrificis, els quals preparen els argonautes per fer banquets als déus en agraïment a l’ajuda que els donen al llarg del viatge.

Bàsicament, em centraré en els sacrificis que ha de fer Jàson, com per exemple, quan Medea l’ajuda, per tal que guanyi la prova que li imposa el rei Eetes, pare de Medea, per poder aconseguir el velló d’or que ha anat a buscar a la Còlquida.

En aquest sacrifici, Medea diu a Jàson que ha de banyar-se dins d’un riu d’aigües inesgotables; embolcallar-se amb una capa negra i excavar un forat. Dins d’aquest forat, preparar-hi una foguera i tot seguit, degollar una ovella i deixar que la seva sang corri i el seu cos es cremi en la foguera. Abans de marxar, li diu que invoqui  Hècate, i un cop invocada, que marxi sense mirar enrere, ja que si no, moriria.

La veritat és que aquest és el que més em va cridar l’atenció, ja que era com una mica misteriós el fet aquest de no girar-se i fer-ho tot perfecte… Ha de ser difícil fer-ho tot bé a la primera per tal que tot surti tal com ha de sortir. Tot i això, Jàson ho va aconseguir i a l’hora de fer la prova, res el va poder aturar.

Que en penseu d’aquests sacrificis? Quin és l’altre sacrifici d’aquest tipus que s’explica en el llibre?

Us ha agradat la lectura del Viatge dels argonautes?  El recomanaríeu? Us atreviu a fer un booktrailer o un booktuber? Què n’opineu?

Mar Cruz, 1r batx. B humanístic

 

La XII Magna Celebratio ja és aquí!

Els dies 28, 29, 30 d’abril i 1 de maig a Badalona es celebrarà la XII Magna Celebratio, festival romà del Museu de Badalona.

Es tracta d’una recreació de la vida quotidiana de la ciutat romana de Baetulo de fa més de dos mil anys, en què podrem gaudir d’una oportunitat única per descobrir els oficis, costums i rituals de l’antiga ciutat de Badalona.

En el Fil de les Clàssiques hi podreu trobar reportatges de les edicions anteriors de la Magna Celebratio, la primera en què hi vam participar va ser la de l’any 2008.

A Aracne fila i fila, també hi trobareu moltes entrades, fins i tot amb la participació activa dels aràcnides.

No us perdeu les entrades que dedica a la Magna Celebratio el bloc-treball de recerca de l’Arnau Lario, premiat altre cop amb un PRJ, i membre del grup de reconstrucció històrica Barcino Oriens, al qual també pertany en Guillem de segon de batxillerat.

Badalona 2016

XII Magna Celebratio. Fotografia de Mireia Sánchez passejant per Badalona

Qui s’hi apunta? Ens veiem a la Magna! Mentrestant mireu el vídeo promocional.

[youtube]https://youtu.be/V7UKBqxYjcY[/youtube]

Vid. programa.

Mireia Sánchez Cano

1r batxillerat- Humanístic IPM

 

Dia de la dona: Kahoot de Dones Gregues!

Companys nostres, per tal de celebrar el Dia Internacional de la Dona, avui 8 de març us hem volgut preparar un Kahoot sobre els diferents aspectes que tenen les dones gregues des del seu naixement.  Per això, hem decidit fer-vos un kahoot, el qual crec que us divertireu molt amb l’objectiu de que aprengueu sobre el món de les dones d’aquella època. Per crear-lo, ens hem proposat fer un grup format per 4 membres, ja que creiem que d’aquesta manera elaborarem moltes més preguntes interessants.

Captura

 

Què us ha semblat el nostre Kahoot? Un cop heu acabat de fer-lo digueu-nos la vostra puntuació. I també us animem a fer Kahoots, ja que és una eina genial per aprendre!

1r Batxillerat, Sandra Mendoza, Laia Costa, Laia Arcas, i Chorouk Regrag.

 

Gimcana mitològica IV: El cicle tebà

Les alumnes de 2n batxillerat de l’Albéniz aquest any ens endinsem de fons en els cicles mítics. I ho fem amb el cicle tebà. Seguint la feina de les companyes de l’any passat, hem elaborat una Gimcana mitològica d’aquest cicle, perquè a part que ens serveix per repassar-ho, també vosaltres podreu aprendre i gaudir d’aquesta història.

Per a algú que sigui una mica desconegut en el món de la mitologia grega aclareixo el dubte i deixo la definició. El cicle tebà és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Tebes (Θῆβαι) i tenen com a protagonista principal Èdip (Οἰδίπους).

Aquesta gimcana consisteix que vosaltres esbrineu a quin episodi o moment del cicle tebà correspon la imatge. Per això, a continuació, teniu una presentació on hi ha un total de nou obres d’art que mostren els diferents moments del cicle, tots ordenats cronològicament, seguint el cicle Tebà.

Abans que comenceu us dono una pista: la majoria d’imatges que hem trobat corresponen als episodis d’Europa, Antígona i Èdip.

La recerca d’imatges no ha estat gens fácil. Hi ha episodis en que prácticament no hi havia imatges o a vegades no trobavem bé les fonts. On més em trobat obres d’art ha sigut en la página de Wikimedia Commons. Allà em trobat una gran quantitat d’imatges i amb totes les dades necessàries.

Esperem que us hagi agradat aquesta gimcana i que hagueu aprés una història més de la complexa mitologia grega, nosaltres també ho em fet!

Abans, però, dir-vos que d’aquí uns dies publicarem les respostes en els comentaris, perquè pogueu comprovar si heu encertat.

Fins el próxim article aràcnides i aràcnids!

Alumnes de 2n batxilerat humanístic Institut Isaac Albéniz.

Marina Ruiz

El brindis grec

1309_-_Catania_-_Castello_Ursino_-_Cratere_attico_con_scena_di_Simposio,_400-390_aC_-_Foto_Giovanni_Dall'Orto_2-Oct-2006Ceràmica amb una escena d’un simposi grec ( 400/390 a.C.). Ubicada al museu Castello Ursino (Catania, Sicília) [Font: Wikimedia  Giovanni Dall’Orto]

Un cop vam acabar de prendre l’àpat principal i el sopar, començava l’hora del simposi. Aquesta vegada em va tocar el lloc situat al fons, al costat de la cantonada i contra la paret, el pitjor de tots perquè t’atenguin o escoltin. De totes maneres, va començar a arribar la beguda en mans d’una esclaves que, en acabar de servir també el vi, es van posar a ballar i delectar-nos amb música relaxant. Xerràvem dels temes de sempre, i com era normal, tots es creien experts en política i filòsofs diplomats, però la veritat és que l’únic que feien era dir el que tothom vol sentir sense arriscar-se a compartir veritablement el que pensen, si és que tenen opinió pròpia. L’únic que volien era demostrar que eren més intel·ligents i que la seva ocupació era millor que les dels altres i a mi tot això, m’avorria en excés. L’únic que fèiem era exposar els coneixements propis sense entrar en cap mena de polèmica, que per mi, seria el que faria la cosa més interessant. Ja era l’hora de la libació en honor de Dionís, els esclaus van retirar i van netejar els mobles i així, per fi, me’n podia anar a casa.

Aquí teniu la meva composició sobre un moment de la vida quotidiana a Grècia. Ara us proposo un joc d’imaginació. Poseu, cara, ulls i sobretot i identitat al personatge que així reflexiona. Definiu el seu perfil psicològic i la visió que té dels altres. No hi ha cap resposta exacta, segur que tots hi podreu dir la vostra.

Irene Ruiz
1r de Batxillerat Grup 1.2
INS Isaac Albéniz

L’adopció a l’Antiga Grècia

Per als grecs, la finalitat del matrimoni era la descendència, tenir un hereu dels béns i de les obligacions religioses de la família.

Però el fet d’estar solter, no haver volgut rebutjar la dona estèril, no haver aconseguit descendència en diferents matrimonis o haver perdut els fills podia deixar l’home grec sense hereu. Tot i així, li quedava el recurs de l’adopció, que s’utilitzava sistemàticament. L’adopció es podia fer en vida o a través del testament. El nostre nom adopció prové del llatí adoptio “adopció, afillament”; en grec, es deia εἰσποίησις i υἱόθετος.

Per altra banda, un pare sense cap altre hereu que una filla casada, podia adoptar el fill d’aquesta, evitant així que algun dels seus propis familiars pogués exigir que es divorciés per a casar-se amb ella, ja que així el nét es convertiria en l’hereu legítim de l’adoptant.

L’adoptat podia assumir aquella condició lliurement si era major d’edat; en el cas contrari, es requeria l’autorització dels seus pares.

En el procés d’adopció hi havia una mena de protocol: si un pare volia donar en adopció el seu fill, el deixava en un vas funerari en un camí i la gent sabia que podia endur-se el nen i assegurar la seva supervivència. Si aquest era recollit era com tornar a néixer, ja que si no podien morir o ser menjats per animals.

La història de Perseu criat per Dictis n’és un exemple en la cultura grega. En coneixeu d’altres?

Família grega. Relleu

L’adopció no és un fet recent. A Grècia ja n’hi havia; després a Roma van sorgir les cases d’acollida i els romans van tenir deliri pels fills adoptats. Adoptar un fill és un altre referent de la cultura clàssica!

Irene Sanz
1r Batxillerat Grec

Concurs Odissea 2016: fem balanç

Salvete!

Aquí teniu un vídeo de les opinions dels companys i companyes de grec de 1r de Batxillerat sobre el Concurs Odissea 2016! I vosaltres què n’opineu? Voldreu participar-hi el curs vinent?

Eloi i Joaquín
1r Batxillerat Humanístic

Cypsela en una escultura de Carles Sentís!

Bonum Diem!!

L’altre dia vaig poder fer una escapadeta a la Costa Brava, un dels paisatges més espectaculars que té la nostra terra. Sempre que hi vaig recorrem un tros del ”Camí de Ronda” que porta de Calella a Tamariu, ho recomano si sou fans del mar i us agrada escoltar les onades trencar contra la roca.

Com tots sabeu els referents clàssics estan per tot arreu, i com us podeu imaginar jo també en vaig poder trobar! Segurament l’indret d’una antiga colònia grega, vora a tocar d’Empúries, Gypsela, Kypsela o Cypsela! Com? En una escultura!

El que em va cridar l’atenció d’aquesta escultura de Carles Sentís és el fet que siguin llibres sobreposats un sobre l’altre, com si es tractessin de tots els llibres que una persona hauria llegit durant la seva vida, tot el coneixement extret d’ells. Sincerament, vaig fer la foto abans de llegir-me el text. Després de fer-ho vaig trobar que a part de ser un monument curiós també era un text que proporcionava coneixements clàssics i que la pila de llibres ara tenia més sentit! Per què? Quins referents clàssics hi trobeu?…

Juls
1r Batxillerat Humanístic

La vida quotidiana, l’economia i el treball a l’antiga Grècia

Companys nostres, us hem volgut preparar un kahoot on puguem repassar de nou el tema de la vida quotidiana de l’antiga Grècia (tema 5 i La vida quotidiana, l’economia i el treball a l’antiga Grècia) i l’economia i el treball dels antics grecs (tema 6 i Les importacions i les exportacions dels grecs).

Captura

Què us ha semblat el nostre kahoot? Un cop heu acabat de fer-lo digueu-nos la vostra puntuació.

1r Batxillerat, Carlota i Chorouk.