Les alumnes de 2n batxillerat de l’Albéniz aquest any ens endinsem de fons en els cicles mítics. I ho fem amb el cicle tebà. Seguint la feina de les companyes de l’any passat, hem elaborat una Gimcana mitològica d’aquest cicle, perquè a part que ens serveix per repassar-ho, també vosaltres podreu aprendre i gaudir d’aquesta història.
Per a algú que sigui una mica desconegut en el món de la mitologia grega aclareixo el dubte i deixo la definició. El cicle tebà és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Tebes (Θῆβαι) i tenen com a protagonista principal Èdip (Οἰδίπους).
Aquesta gimcana consisteix que vosaltres esbrineu a quin episodi o moment del cicle tebà correspon la imatge. Per això, a continuació, teniu una presentació on hi ha un total de nou obres d’art que mostren els diferents moments del cicle, tots ordenats cronològicament, seguint el cicle Tebà.
Abans que comenceu us dono una pista: la majoria d’imatges que hem trobat corresponen als episodis d’Europa, Antígona i Èdip.
La recerca d’imatges no ha estat gens fácil. Hi ha episodis en que prácticament no hi havia imatges o a vegades no trobavem bé les fonts. On més em trobat obres d’art ha sigut en la página de Wikimedia Commons. Allà em trobat una gran quantitat d’imatges i amb totes les dades necessàries.
Esperem que us hagi agradat aquesta gimcana i que hagueu aprés una història més de la complexa mitologia grega, nosaltres també ho em fet!
Abans, però, dir-vos que d’aquí uns dies publicarem les respostes en els comentaris, perquè pogueu comprovar si heu encertat.
Fins el próxim article aràcnides i aràcnids!
Alumnes de 2n batxilerat humanístic Institut Isaac Albéniz.
Marina Ruiz
χαίρετε!
Molt bon article Marina 🙂
M’agradat molt fer aquesta gimcana i he après molt més sobre el cicle tebà.
AVE!
He estat revisant el fil de les clàssiques i he vist aquest treball, m’ha semblat interessant i e descidit comentarlo. La veritat es que no he pogut esvrinar a quins episodis corresponen aquestes imatges, però el trevall es nota que esta molt elavorat i pel que he llegit els hi ha sigut dificil trobar aquestes imatges, així que bona molt feina!!
IN PROXIMUM!!
αίρετε!
1. Fundació de Tebes
1. El primer quadre correspon al rapte d’Europa. Hi observem Zeus, metamorfosejat en un toro, que du la princesa Europa al llom. Uns amorets (ἔρωτες) acompanyen el déu i la dama. El fet se situa en els precedents del cicle mitològic tebà. Els precedents són, en els cicles mitològics, aquells fets que se situen en el seu origen i que en justifiquen i n’expliquen la trama.
2. Laios
2. La segona imatge representa el rapte de Laios per part de Crisip. A l’esquerra, després d’haver executat l’acció, Zeus castiga Laios amb una maledicció: podrà tenir un fill però, si el té, serà assassinat per ell.
3. Èdip
3. Observem en la tercera imatge un pastor alletant un bebè, que és Èdip. La imatge correspon al salvament d’aquest per part de pastors del Citeró. El nen havia estat abandonat pel seu pare Laios, el rei de Tebes.
4. La quarta imatge representa l’assassinat de Laios per part d’Èdip, un fet que marcarà la vida d’aquest últim. Un fill mata el seu propi pare sens saber-ho. Posteriorment, Èdip serà castigat per aquest fet. La maledicció de Zeus s’ha acomplert.
5. La cinquena imatge representa Èdip responent el doble enigma que l’Esfinx li presenta:
5.1. “¿Quin és l’ésser que camina amb dues, amb tres o amb quatre potes i que,
contràriament a la llei general, és més feble com més potes té?”
Èdip respon: “el dia.”
5.2. “Són dues germanes, una de les quals engendra l’altra i, al seu torn, és engendrada
per la primera.”
El llegendari rei de Tebes va donar aquesta contestació: <>.
El quadre que representa Èdip i l’esfinx és neoclàssic; el seu autor és J. B. Ingres, que el va pintar l’any 1808.
Èdip es troba en mig d’un camí i, al fons del quadre, veiem Tebes.
6. La següent imatge representa un Èdip trist, desafortunat, cec, en el palau de Corint. Ha descobert la veritat: ha matat el seu pare i s’ha casat amb la seva mare.
4. Etèocles i Polinices
7. L’altra ens mostra Polinices assassinat per Etèocles. Com a conseqüència d’una sèrie d’ultratges patits a mans dels fills, Èdip els va maleir, successivament, a no trobar mai la pau; a batallar entre ells i a repartir-se l’herència amb l’espasa. Aquestes prediccions van resultar irrevocables. Per intentar d’evitar-les, Etèocles i Polinices van decidir repartir-se el poder un any un un any l’altre, però, quan, passat un any, va tocar a Etèocles el moment de cedir el poder al seu germà, s’hi va negar. Després de suplicar-li-ho amb bones paraules, Polinices va anar cap a Argos, on es va casar amb Argia, la filla d’Adrast, el rei d’aquesta terra. Al final, Polinices va aconseguir el consentiment d’Adrast per organitzar una expedició contra Tebes. Quan Polinices i sis altres guerrrers argius van arribar a les portes de la ciutat de Tebes, Polinices i sis guerrers tebans els van presentar combat. La batalla va acabar amb la defunció de tots els cabdills argius, d’Etèocles i de Polinices. Els últims dos es van donar la mort mútuament.
El quadre que representa l’escena és barroc i va ésser elaborat per Giovanni Battista Tiepolo (1696-1770), pintor italià
8. La següent imatge retrata la mort d’Èdip a Colonos, lloc de naixement de Sòfocles, autor d’una tragèdia que tracta sobre el tema (Οἰδίπους ἐπὶ Κολονῷ). Observem, en l’escena, que tan sols una de les filles d’Èdip va acompanyar el seu pare a l’exili; era Antígona.
El quadre que representa l’escena és neoclàssic. EL seu autor és un tal Fulchran Jean-Harriet.
Χαίρετε!
9. L’última imatge ens mostra la princesa davant de Creont. L’heroïna tràgica confessa que ha estat ella qui ha tractat d’enterrar Polinices. No demana pietat i és conscient que la seva acció la pot portar a la mort, segons una llei del rei de Tebes. Aquest, finalment, decideix enterrar-la en una tomba i deixar que mori allà.
En conclusió, crec que l’article és una magnífica recorregut en imatges dels principals punts del cicle mitològic tebà.
Χαίρετε!
Xaipe!!
Un apunt molt ben pensat, i el fet d’aprendre o repassar-ho amb una gincama, m’ha semblat molt original. És cert que hi havien imatges les quals no havia vist mai, però gràcies al Pau, en el comentari anterior, ho he pogut reconèixer.
Felicitats!
Hola!
1. Representa el rapte d’Europa en mans de Zeus, convertit en toro.
2. El rei Pèlop despedint-se del seu fill Crisip i Laios, ja que se’n van als jocs de Nemea.
3. Representa al pastor que va acollir a Èdip alimentant-lo.
4. Èdip matant el seu pare Laios, en una creuada camí a Tebes.
5. Representa Èdip amb l’Esfinx.
6. Representa Èdip ja sent cec amb els seus fills.
7. Representa Etèocles i Polinices, fills d’Èdip.
8. Èdip amb la seva filla Antígona, qui l’acompanya a tot arreu per la seva ceguesa. Sobre aquesta representació hi ha una obra que es diu Èdip a Colonos de Sòfocles.
9. Antígona demanant a Creont que li permeti enterrar els seu germà. Hi ha l’obra d’Antígona de Sofocles.
hola!
1. Es tracta de Zeus, transformat en toro, quan segresta Europa.
2. Damunt del carro es troben Laois i el fill del rei Pelòps, i el del costat és el rei Pelòps.
3. L’estàtua representa quan un pastor despenja a Èdip, l’alimenta i el porta a Corint, on els reis l’adoptaran.
4. Aquest oli representa quan Èdip mata a Laois, sense saber que era el seu pare, en una creuada.
5. En aquesta imatge podem veure a Èdip amb l’Esfinx, resolent l’enigma.
6. Aquesta imatge representa Èdip cec, després de descobrir la veritat.
7. Surten Eteòcles i Polinecies, després d’anys governant un any cadascú, un dels dos germans vol fer-se amb el poder i no cedeix el tro, per això s’enfronten i els acaben morts.
8. En aquesta imatge surten Èdip i la seva filla Antígona, quan Èdip es retira a Atenes després de descobrir la veritat.
9. Surt Antígona demanant a Creont si podia sepultar, com es mereixia, el seu germà.
Χαίρε!
Diapositiva 1:
hi apareix Europa muntada en bou. Pertany a l’episodi del rapte d’Europa on Zeus convertit en bou va veure Europa jugant a la platja de Tir. Europa es va asustar en un començament però finalment va acariciar el bou i es va asseure sobre el seu llom.
Diapositiva 3:
Hi apareix un pastor amb Èdip nadó als seus braços. Pertany a l’abandonament d’Èdip, que Laios el llença a
l mar fins que és recollit per la reina Peribea i finalment és rescatat pers uns pastors corintis.
Diapositiva 4:
Hi apareix Laios i Èdip amb una mena de bastó. És quan Èdip mata al seu pare després que li insultés cuelment.
Diapositiva 5:
Hi apareix Èdip a la dret i l’Esfinx. És el moment quan Èdip es disposa a resoldre l’enigma de l’Esfinx, on finalment consegueix respondre’l correctament.
Diapositiva 6:
Hi apareix un quadre que pertany al moment quan Èdip és proclamat rei degut a la mort de Pòlib.
Diapositiva 8:
Aquest quadre pertany a la matança d’Eteòcles i Poliníce, ambdós fills d’Èdip, que es van enfrontar cos a cos.
Diapositiva 9:
Hi apareix Antígona, filla d’Èdip.
Χαίρε!
Χαίρετε!
1- Aquest quadre representa el rapte d’Europa en el qual Zeus, transformat en toro, se la va emportar i van tenir tres fills.
3-Estàtua que mostra com el pastor que va trobar a Èdip l’alimenta.
4- En aquest quadre es mostra com Èdip mata a Laios, el seu pare biològic, tot i que no ho sap, complint amb la primera part de l’oracle.
5-Aquesta representació mostra la trobada d’Èdip amb l’Esfinx, la qual li presenta un enigma que, després de resoldre’l, provoca que el monstre se suïcidi i no mati més tebans.
6-Aquest quadre mostra el moment en que Èdip descobreix la veritat, ha complert amb l’oracle i ha matat el seu pare i ha comés incest amb la seva mare, amb la qual ha tingut fills, que són els que estan al seu costat.
7- En aquesta representació ens mostra Èdip amb la seva filla Antígona, després que el primer s’hagi quedat cec i hagi estat desterrat.
8- Aquest quadre mostra l’enfrontament entre els fills d’Èdip, Etèocles i Polinices, per aconseguir el tro i ser rei.
9- Aquesta representació en ceràmica mostra l’episodi en què Antígona demana a Creont que li permeti enterrar al seu germà.