Ceràmica amb una escena d’un simposi grec ( 400/390 a.C.). Ubicada al museu Castello Ursino (Catania, Sicília) [Font: Wikimedia Giovanni Dall’Orto]
Un cop vam acabar de prendre l’àpat principal i el sopar, començava l’hora del simposi. Aquesta vegada em va tocar el lloc situat al fons, al costat de la cantonada i contra la paret, el pitjor de tots perquè t’atenguin o escoltin. De totes maneres, va començar a arribar la beguda en mans d’una esclaves que, en acabar de servir també el vi, es van posar a ballar i delectar-nos amb música relaxant. Xerràvem dels temes de sempre, i com era normal, tots es creien experts en política i filòsofs diplomats, però la veritat és que l’únic que feien era dir el que tothom vol sentir sense arriscar-se a compartir veritablement el que pensen, si és que tenen opinió pròpia. L’únic que volien era demostrar que eren més intel·ligents i que la seva ocupació era millor que les dels altres i a mi tot això, m’avorria en excés. L’únic que fèiem era exposar els coneixements propis sense entrar en cap mena de polèmica, que per mi, seria el que faria la cosa més interessant. Ja era l’hora de la libació en honor de Dionís, els esclaus van retirar i van netejar els mobles i així, per fi, me’n podia anar a casa.
Aquí teniu la meva composició sobre un moment de la vida quotidiana a Grècia. Ara us proposo un joc d’imaginació. Poseu, cara, ulls i sobretot i identitat al personatge que així reflexiona. Definiu el seu perfil psicològic i la visió que té dels altres. No hi ha cap resposta exacta, segur que tots hi podreu dir la vostra.
Irene Ruiz
1r de Batxillerat Grup 1.2
INS Isaac Albéniz
M’ha agradat molt, Irene, la teva recreació (del tema “simposi” sols en tenim una altra!) i sobretot la teva proposta de treball. A veure si els alumnes de grec de l’IPM també s’hi apunten!
Xaipe…
És increïble la manera de celebrar dels antics grecs.
Quan es tractava de festivitats sempre posaven el millor per aconseguir el millor .
Aquesta copa és el clar exemple del que s’esforçaven per al treball i així aconseguir un gran brindis i una bona festa.
Eis ygeia¡¡¡
Xaipe!!
Basicament el personatge sembla ser una persona que prefereix la solitud que la companyia d’altres homes que sota el seu punt de vista són personas ignorants que parlen per parlar de cosas que no saben, em sembla que te un complexe de superioritat i creu que és una ment superior que no te perquè escoltar a ments inferiors. Finalment dire que em sembla que el to en el que parla ens fa pensar que no gaudeix del simposi i que esta allà per formalitat i obligacio.
Xaipete!
És un personatge que observa als seus amics en un simposi i veu que parlen de coses que ni ells mateixos saben, que es creuen persones que ho saben tot però en relaitat no saben res, ell creu que es superior a ells i més llest i no vol escoltar el que diuen aquells ignorants, per acabar auqell personatge em transmet incomoditat amb la seva companyia i no es troba a gust amb els demes.
Xaipe!!
Aquest fragment sobre la vida quotidiana dels grecs, m’ha agradat molt, ja que he pogut posar-me en el paper de la persona que ho recita. Els grecs celebraven molt i els agradava parlar de coses quotidianes i problemes que els tenien pensatius. També escoltaven música i disfrutaven veient ballar a les esclaves.
És un fet que avui en dia es segueix mantenint i serveix per a les celebracions de qualsevol tipus.
XIAPETE!!
El personatge principal, per a mi, és un home que té clares les seves idees, rebujta el món exterior plagat d’hipocresia, assisteix a actes socials per pura imatge i tot i no creure’s superior als altres si que pensa que està per sobre de la falsetat. Crec que aquest home distingeix el que el vol del que necessita, sap el que li convé en cada moment i com ha d’actuar segons la situació en la que es trobi. Sembla ser un home solitari, que gaudeix d’aquesta solitud en el seu temps lliure, no s’ho passa bé estan en companyia ni tan sols sembla que vulgui formar part del simposi.
M’agradaria felicitar l’alumne que ha fet la recreació, ja que encara que sigui una recreació curta es suficient per fer-te una idea de com és aquest personatge. Felicitats!
Xaipe!!!
El personatge és un home, que no li agradat el lloc on li ha tocat seure. Ell es creu superior els altres, ell pensa que els homes amb els qual sopar, no tenen ni idea sobre el que parlen, i que no diuen lo que verdaderament pensen. També pensava que lo més interessant de la conversa era que entressin en una petita baralla. I per últim ell tenia moltes ganes de anar-se.
Xaipe!
M’ha agradat molt aquest fragment de la vida quotidiana grega! M’ha permès fer-me una idea de l’escena i els pensaments de l’home. És curiós com escenes tan antigues siguin tan similars a les actuals… serà que l’ésser humà no ha canviat tant la seva mentalitat com ens pensem.
XAIPETE!
Un text molt ben pensat amb una gran descripció dels fets i en primera persona, el protagonista, en la meva opinió, és un personatge peculiar, que diu el que pensa i va amb la veritat pel davant, des del meu punt de vista, al llegir-ho sembla el pensament d’un noi jove, que critica la hipocresia de la societat al pensar i tenir poca personalitat al comentar, ja que només diuen el que els altres volen escoltar, és a dir, mateixes opinions, mateixos temes… En general una bona idea de fragment de text, suposo que es generalitza molt els pensaments d’un noi a l’adolescència.
Xaipe!
Felicitats Irene Ruiz per l’apunt!
M’ha agradat molt aquest fragment sobre la vida quotidiana, ja que he pogut veure el pensament real d’un grec, no molt diferent de l’actual, ja que molts no s’atrevien a opinar subjectivament sobre política.
Tots volien aparentar que la seva posició era millor i semblar més interessants del que realment eren.
Pel que explica el narrador, puc deduir que és un home i que està en una reunió amb altres homes però que realment no l’interessava gens!
XAIPETE!
Primerament, felicitar a la Irene Ruiz per aquest fragment on s’explica breument la vida quotidiana grega. Penso que és molt interesant fer petites composicions perquè ens permeten reflexionar sobre la vida a Grècia i ens permet posar-nos en la pell de els antics ciutadans grecs; a més a més, és una manera de combinar l’art d’escriure amb les clàssiques. És curiós com en aquest breu text,on és descriu el simposi, és pot veure clarament la mentalitat dels homes d’aquella època, que tot i que ens sembli molt diferent i allunyada de la nostre mentalitat actual, és veritablement molt similar. Les homes seguim sent homes i, desgraciadament, sembla que no hem après gaire dels errors dels nostres avantpassats.
Xaipe!
M’imagino que el personatge principal és un home que no té massa interès en destacar entre la gent que l’envolta. Admet que seure al fons és el pitjor lloc on seure en un simposi, però de totes maneres no hi presta massa atenció ni li dona importància. Aparentment, aquest home sembla un pèl solitari però no sembla que li suposi cap problema ni preocupació, a la inversa, penso que gaudeix de ser com és.
Opina que els homes que l’envolten són bastant hipòcrites ja que l’únic motiu pel qual assisteixen al simposi és per a quedar millor que cap altre i per pura imatge. En canvi, el nostre protagonista no sembla tenir aquest tipus d’intencions, sinó que assisteix al simposi pel simple fet de que ha d’anar-hi. Realment quan hi va s’avorreix perquè sempre debaten els mateixos temes i mai entren en cap tipus de polèmica, sinó que es dediquen a procurar quedar el millor possible. Quan la libació acaba el nostre protagonista se sent alleujat i content per poder marxar, per fi, cap a casa.
Personalment m’ha agradat aquest petit relat, pots entendre millor que és un simposi si et poses en la pell d’un antic grec a través d’una historia en primera persona. M’ha semblat un text curiós perquè la mentalitat del protagonista és molt més pròxima a la nostra del que pot semblar aparentment. Crec que per molt que els anys passin, per molt que la societat canviï i evolucioni, la mentalitat de l’ésser humà sempre ha tingut pinzellades comunes.
Xaipe!
Llegint aquest fragment i intentant imaginar el narrador, m’ha vingut a la ment la imatge d’un home no molt gran, ja que m’ha donat la sensació de què no hi havia estat molts cops en un simposi. Es veu clarament que no li agrada estar allà i manifesta un alleujament a l’hora de marxar. De les altres persones deixa clar el seu pensament, creu que actuen per agradar els altres i els critica, però no s’adona que ell també ho està fent, anant a un lloc on no li agrada estar i simulant que està còmode. No ho critico, crec que nosaltres també hem d’actuar així moltes vegades, ens agradi o no, no li pot agradar a tothom el mateix.
Molt bon apunt!
Xaipete!!
Felicitats per la recreació a la Irene esta molt bé!
Sembla que el personatge estigui cansat i que prefereixi estar sol que acompanyat de gent que es un vol però no pot. Segurament deu estar cansat de la forma de pensar que sembla que tots en tingui la mateixa ja que no s’atreveixen a parlar de veritat perquè regna la por.
Penso que vol gaudir del simposi però la companyia li ho impedeix, un fet curiós es que no parla del esclaus amb menyspreu com es feia habitualment, realment el que desitja es que hi hagi algú lo suficientment valent per poder parlar de política com a ell li agrada, com aquesta persona o apareix el simposi sembla ser que se li fa etern.
XAIPE!
Que xulo que és aquest petit fragment. El personatge és un home que sap el què es diu, és un home interessant, i que el lloc on està l’avorreix, ja que no parlen de res interessant, i per això espera tota l’estona per poder marxar a casa.
Xaipe!!
Tenir petits fragments de recreacions de la vida quotidiana de l’antiga grècia és molt interesant, et pots possar al paper del mateix narrador, pots imaginar-te a tu en aquella època i en situacions quotidianes.
Intueix-ho que el personatge és un home, un home molt segur de sí mateix perqé expressa les seves opinions de manera oberta. . Crec que aquest home distingeix el que el vol del que necessita, sap el que li convé en cada moment i com ha d’actuar segons la situació en la que es trobi. Sembla ser un home solitari, que gaudeix d’aquesta solitud en el seu temps lliure, no s’ho passa bé estan en companyia ni tan sols sembla que vulgui formar part del simposi.
Χαίρετε!
Em dic Τούλλιος. Vaig néixer l’any 475 a.C a Atenes, en el si d’una família benestant. Sóc alt, tinc els ulls foscos, els cabells bruns i curts. M’he casat amb una dona de bona estirp, Ἰσμήνη, i tenim un fill: Ἀλέξις. El meu ofici és el servei de les armes, sóc general de l’exèrcit atenès. És molt dura, la meva feina! Sovint em criden a files. Per això, quan puc, vaig de festa amb els meus amics. M’agrada fer gresca a les nits i anar a la hisenda de Πλάτος, que sempre té menjar a taula, beguda i esclaves servicials. Però, la veritat, em molesten molt els simposis (συμπόσιον). Quan es parla de política, tothom tracta sobre els típics temes morals conservadors. Surten els mateixos temes sempre: honor, família, treball… Però si els meus amics són rics terratinents, no han de treballar, tots tenen propietats, al nord d’Atenes, amb molts esclaus per cultivar-les! Que callin, si no fan el que propugnen! Jo ja en tinc prou de xerrameca buida i de soroll. Me’n torno a casa, amb Ἰσμήνη. Això sí, la setmana que ve, altra vegada, a sopar a la hisenda de Πλάτος!
Passo al vas ceràmic tot seguit: l’autor és desconegut. S’hi representa un conjunt de persones en un simposi o συμπόσιον (en grec, “beguda en comú”), una mena de sobretaula en la qual els homes parlaven de filosofia, de política, de literatura, d’art o de ciències. Sovint, hi havia músiques, ballarines o acròbates que amenitzaven l’ambient. El vas ceràmic representat és, concretament, una cratera acampanada, en el qual es mesclaven l’aigua i el vi. Aquesta és l’explicació general. Ara, centrant-nos en el vas, observem una escena quotidiana: dos homes i dues dones bevent i conversant, en el marc d’un simposi. La imatge està delimitada per una sanefa a baix, que ens indica que l’escena és humana. Les dues dones presents en el simposi duen els cabells recollits, símbol de castedat, honor i pudor. La seva peça de roba és un peple (πέπλον), túnica de llana, sense mànigues i oberta als costats. En un principi (segle V a.C.), aquest era el vestit habitual de les dones d’Atenes de condició baixa. Més endavant (després de l’expedició contra Egina), es va prohibir el seu ús, i es va obligar totes les ateneses a portar quitó. En canvi, les espartanes portaven peple, independentment de la seva condició social. Aquest punt l’explica Heròdot (Ἱστορίαι, V, 87). En conclusió, la imatge, ens fa entrar en la vida domèstica i en el context dels àpats a l’antiga Grècia. Veiem que aquests no es limitaven a la funció alimentària, sinó que tenien un important component de vida social. És curiós destacar que la cratera devia ser usada per als simposis domèstics, ens mostra la imatge d’una escena simposíaca: és com una càmera que entra dins de casa i immortalitza una escena.
Χαίρετε!
Irene, ja veus que no et pots queixar de l’acollida que ha tingut la teva suggeridora narració. És d’agrair que l’alumnat de Premià hagi deixat anar la seva imaginació i hagi posat cara, ulls i caràcter al teu inconformista simposiasta. Com diu la Margalida, fins ara els aràcnids s’havien inclinat més aviat per la vida de la dona, o fins i tot dels nens, però gràcies a tu ja tenim dos simposis i potser algú s’animarà a afegir-ne un altre ben aviat. De fet, la primera part del comentari del Pau ja és una recreació en si mateixa. Un bon comentari iconogràfic és també la segona part.
En primer lloc, moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! Veig que heu captat l’essència del personatge que volia descriure i, a través d’això, en què consistien els simposis grecs partint de la base del punt de vista tan crític i l’actitud individualista, oberta i sense filtre (com tan bé esmenteu) del protagonista. Vull destacar també l’ampliació d’en Pau Molar sobre la vida personal d’aquest home grec tan peculiar, i el comentari sobre la ceràmica molt ben detallat, el qual n’estic segura de que em servirà com a model per a futurs exercicis.
Xaipete!
Quin article més interessant sobre la vida quotidiana dels antics grecs!
Un simposi és una mena de sobretaula en la qual els ciutadans parlaven de filosofia, política, ciències, art o literatura amb l’acompanyament de ballarines o acròbates.
La composició m’inspira un home jove que sap molt bé el que vol, i com ha d’actuar en cada moment. No obstant no pot gaudir del simposi per la companyia que té. Creu que tothom que l’envolta són uns hipòcrites, perquè fan les coses per agradar a la resta i molts cops no saben ni que fan, ni de que parlen.
La ceràmica de la imatge és una cratera acampanada que retracta un col·lectiu durant un simposi.
Aquest tipus de ceràmica servia per barrejar l’aigua i el vi.
Xaipete!
Em semblen molt interessants aquests petits retalls sobre la vida quotidiana! Així podem observar el dia a dia que portaven o els seus pensaments sobre múltiples accions o situacions.
En aquest fragment trobem a un home que no sembla gaire còmode amb les persones del seu entorn. Pel que expressa aquest home podríem pensar que potser és un intel·lectual o algú amb esperit crític i un nivell cultural alt, per tant, al lloc on es troba no hi ha gent amb qui pugui intercanviar opinions o pugui posar coses en comú. La gent del seu entorn resulta una mica simple, ja que només segueixen converses on ningú entra en conflicte i diuen coses que a tothom els hi agrada.
La ceràmica que trobem a l’imatge, i més avall al text, és una cratera acampanada en la qual servien hidromel, que és una barreja de vi amb aigua. Normalment estaven decorades.
Χαίρετε!
Un relat molt ben escrit, Irene!
El teu personatge me’l imagino com un home que s’estima més estar sol que estar mal acompanyat, que és el que li passa. Un home molt segur, que sap el que vol i que també sap quan actuar i quan no. És a dir, en aquest relat prefereix no intervenir perquè li semblen patètiques les intervencions dels seus companys i no vol parlar perquè potser no entendrien el que diria, ja que tots només posen en manifest els seus coneixements i no els seu pensaments, que és el més important, segons el narrador. El personatge també és un home que li agrada una mica la polèmica perquè espera que en aquesta xerrada es parlin de temes i s’expressin pensaments que podrien potser, perjudicar a les persones d’allà. Una persona intel·ligent i culte.
χαίρετε!
Molt bon article Irene sobre la vida quotidiana 🙂
Jo crec que l’home que explica això és un home de mitja edat que esta present en un menja que es fa en honor al déu Dionís. Pel que fa a la personalitat d’aquest personatge és mostra com un home una miqueta hipòcrita ja que és molesta molt quan a l posen en un lloc a que el no li agrada. Però també es mostra com un home solitari al qual no li agraden gens les converses normals si no més revolucionaries en les quals ell podria aportar molta informació o ideologies segons les seves paraules. Ell no accepta una opinió pròpia d’altres persones si no només la seva. I quan per fi havia terminat la cena ell és va posar molt content ja que no lli agradava gens trobar-se amb altres persones.