XAIRETE!
L’altre dia, mentre estava mirant la televisó, fullejava una revista de viatges i em vaig trobar amb aquest anunci i em va semblar molt interessant. Què n’opineu? Podríeu esmentar algunes referències clàssiques? Què vol dir “Tarifa diaria Europa, tu mejor compañero para comunicarte cuando viajas”? Argumenteu-lo. No us fa gràcia “piedra Pericletes”?…
Irena Jagustin
1r de batxillerat de grec
La Margalida el curs passat ens va posar al bloc el Chiki chiki en llatí. L’havia traduït un amic seu de Lleida, l’Ignasi Parra, i l’altre dia navegant pel Youtube em trobo amb el Chiki chiki en grec. Mireu, mireu i escolteu com sona en grec modern, ara que comencem a fer grec clàssic per primera vegada:
Eric Sánchez
1r de batx. de grec i de llatí
Aquest estiu he anat de viatge a Istambul, i un dels llocs turístics que vaig visitar va ser La Cisterna. A dins hi havia unes columnes amb el cap de la Medusa (l’ésser mitològic) així que he buscat una mica d’informació sobre aquest lloc.
L’entrada principal de la cisterna (o com es diu en turc “Yerebatan”) està situada davant mateix del museu de Santa Sofía (una de les mesquites mes famoses d’Istambul i una de les 60 més grans, [que per cert ara es troba en obres i costa un ull de la cara entrar i gairebé tot el que veus dintre està en construcció]). Com que no hi havia aigua suficient a l’interior de les muralles que envoltaven la ciutat, durant molt de temps van haver de transportar l’aigua dels rius, però estaven lluny. A les guerres els enemics destruïen els aqüeductes o enverinaven l’aigua, això va portar els turcs a haver de construïr les cisternes on enmagatzegaven l’aigua a llocs subterranis per poder utilitzar-la en cas de necessitat.
Fotografia d'Andrea Sala
Aquest lloc va ser construit l’any 532 en pocs mesos, va ser utilitzat fins al segle XIV. Per a la construcció van utilitzar diversos tipus de columnes romanes de diferents èpoques (té 336 columnes repartides en 12 fileres de 28 cada una, i totes elles situades a 4 metres de distància les unes de les altres). Aquest lloc, que ens recorda un bosc de columnes, ocupa una àrea de 10.000m2 i s’hi pot guardar una capacitat de 80.000m3. Ara s’ultilitza només per al turisme [ens els 30 centímetres d’aigua que té fins i tot hi ha peixos, i la gent i tira monedes perquè els porti sort]. Avui en dia pots arribar a qualsevol lloc de la cisterna, però abans per fer-ho havies d’utlitzar barquetes. Aquest lloc està ambientat amb música clàssica i la llum li dóna un aire místic.
Fotografia d'Andrea Sala
A l’angle esquerre de la Cisterna (Yerebatan) es van descobrir unes columnes escolpides. Els blocs de marbre van ser utilitats com a bases per dos columnes que portaven escolpides la cara de la Medusa. Aquestes columnes criden molt l’atenció del turista, però el més curiós és que no se sap d’on les van treure. Els investigadors tenen diverses teories, opinen que en general aquests blocs van ser escolpits i escollits i portats durant la construcció de la Cisterna només per utilitzarlos com a bases de la columna. Una altra teoria és que, segons la mitologia grega, “Medusa és una de les tres “gorgones”, que són monstres del món subterrani. Una d’aquestes tres germanes, Medusa, amb el cabell format per trenes de serps, tenia el poder de petrificar els que la miraven”. Com que era tradició en aquella època utilitzar les imatges de les Gorgones per protegir llocs d’importància, hi van posar el cap de la Medusa. Una altra hipòtesi és que la “Medusa era una noia molt orgullosa amb els seus ulls negres, el seu cabell llarg i el seu cos harmoniós i estava enamorada de Perseu, el fill de Zeus. Per un altra banda Atena també estimava a Perseu (aquest Perseu devia ser un Casanova.. hahaha) i plena de gelosia va transformar el cabell llarg i suau de la Medusa en una trena de serps, també va fer que les persones que la miressin es petrifiquesin. El mite diu que Perseu va decapitar la Medusa per així adquirir uns poders extraordinaris per vèncer als seus enemics” (vist així la medusa fa llàstima, ja que només per estimar Perseu la van transformar en un monstre i, a més a més, la va matar l’home que estimava). Per això en l’art Bizantí decoren les espases amb el cap de la Medusa.
Es diu que a la Cisterna (Yerebatan) van posar els caps de Medusa al revés o de costat per “evitar” que poguessin petrificar els visitants. Algunes creencies diuen que la Medusa es va convertir en pedra en mirar-se en el reflex de l’aigua.
[NOTA: He tret la informació de Guides of Instambul i de Todaturquia.com]
Andrea Sala
1r batxillerat
IES Isaac Albéniz
Aforismes matemàtics de blocmat
Per culpa de la Margalida, les seves conserves i les lectures dels seus blocs, ha nascut en mi una passió abans desconeguda per Grècia. Ara que està a punt d’estrenar-se Àgora d’Amenábar i que teniu una pila d’apunts i referències a Hipàtia al bloc, i no para de sortir als mitjans de comunicació, he fet per a tots vosaltres aquests versos, ja que la Marga sempre diu que no sap què ha de fer perquè els seus alumnes, és a dir vosaltres, us agradi la poesia i treneu versos. Perdeu la vergonya i tot és començar! Ara bé, potser després no us podreu aturar! Per què no versifiqueu el que penseu de l’aforisme d’Hipàtia, extret de J. Guirado, Infinitum: citas matemáticas?
HIPÀTIA
Ai las Hipàtia!
Devia ser una tarda fosca, callada.
No vas sentir el pas callat de les ombres?
La remor de la lluita aferrissada
Entre la llei del dogma i la ciència?
Ai las Hipàtia!
Dona de bellesa, astrònoma, matemàtica.
El món de la raó s’acaba i en el nou món,
El que tu representes ni hi té cabuda
Ai las Hipàtia!
El temps corre pels carrers de la ciutat.
La nit arriba, roja, implacable.
El riu espès i compacte de la sang
Arrossega el món clàssic, que mort amb tu
Les veus ronques del fonamentalisme
I la barbàrie, t’esclafen, t’esquincen,
T’han mort, t’han mort.
Ai las Hipàtia!
Pepita Castellví
El curs passat també va ser prolífic pel que fa a les produccions literàries. L’alumnat de Llatí de quart va jugar a fer d’Ovidi i intentar imitar l’estil d’aquest gran poeta romà a partir de la lectura de Narracions de mites clàssics. Aquí en teniu tres de ben diferents. Esperem que us agradin i ens agradaria que hi busquéssiu les similituds amb les narracions d’Ovidi.
Malgrat que no estimava cap home, els volia a tots per ella.
Un dia, Cupido la va castigar per ser tan vanitosa i va fer que Gelosia s’enamorés d’un noi que vivia a Terme i es deia Laertes. Aquest noi, però, estava promès amb una noia molt maca de cabells daurats anomenada Kathleen.
Gelosia, plena de ràbia, s’estirava els cabells cada cop que els veia junts; quan es besaven, quan s’abraçaven… Llavors va decidir matar Kathleen.
Venus, en adonar-se de la intenció de la nimfa, no li va permetre destrossar la feliç parella i va convertir Gelosia en un espectre. La nimfa deixà de sentir els peus tocant el terra, els braços es tornaven transparents fins a desaparèixer i el seu bell rostre s’esvaïa com fum emportat pel vent.
Gelosia encara vaga pel món i, per satisfer-se, fa que les noies i els nois se sentin gelosos cada vegada que veuen el seu amor a prop d’una altra persona de manera afectuosa.
Costas però, no era un jove fàcil d’impressionar i va defugir la mirada d’Apol.lo ja que, tot i que el déu li resultava força atractiu, ell estava perdudament enamorat de Lina, una noia del poble.
D’aquesta manera el jove el rebutjà de mala manera ja que era una situació molt violenta per a ell, i va fugir cap a les roques on havia estat buscant petxines. Apol.lo es va enutjar moltíssim per haver confessat el seu amor a un humà i que aquest es cregués capaç de refusar-lo. Així Costas, mentre saltava entre les roques, es va sorprendre del color rogenc que prenia el seu cos, que la seva pell s’endurís i s’enrabià, però quan va voler tombar-se per cridar Apol·lo ja era massa tard, no pogué perquè havia esdevingut cranc i des de llavors viu per sempre entre les roques, retrocedint i caminant cap als costats com si encara busqués petxines.
Tot recollint la crida de l’article Il·lustracions inèdites a la recerca d’un text d’El Fil de les clàssiques, us presento les dues obres que van publicar, en format paper i audiovisual, 4 alumnes de l’Albéniz.
La Carla Asensio, que ja coneixeu d’altres articles, va confeccionar un còmic a partir del mite d’Aracne. Sembla fet expressament per a aquest bloc, no creieu? Si voleu veure’l més clarament cliqueu aquí.
[slideshare id=1323488&doc=arachnee-090421154758-phpapp01]
L’Ana Rosa i la Sara Cañizares, també assídues comentaristes i col·laboradores del bloc, van confeccionar un conte per a un públic més infantil, basat en el mite de Dafne.
La Cristina Maqueda també va adaptar un mite clàssic en forma de conte infantil, aquest cop va ser El rapte de Persèfone.
Esperem que us agradin i que aquest curs sigui igual de fructífer.
TERESA
Us proposo un exercici d’etimologia. Voldria que em comentéssiu l’origen etimològic d’aquests conceptes. Però no us limiteu a esmentar la lletra grega en què es basen, sinó també la relació que uneix els mots amb el seu ètim. Per poder-ho fer, seguiu l’enllaç que amaguen les imatges i trobareu webs especialitzades en la matèria corresponent.
IMATGE 1
IMATGE 2
IMATGE 3
IMATGE 4
IMATGE 5
IMATGE 6
IMATGE 7
IMATGE 8
IMATGE 9
TERESA
Ilioupersis. Louvre. Wiquimèdia
Isabel Carreras, de l’IES Serra de Marina de Premià de Mar, ens ha donat a conèixer aquesta notícia: El Periódico
Què n’opineu?
Jo espero amb candeletes la confirmació per molt increïble que la notícia pugui ser! Què en diria Schliemann si aixequés el cap!
Divendres 9 d’octubre s’estrena l’esperada pel·lícula Ágora, del jove director espanyol Alejandro Amenábar!
He pensat, ja que és una pel·lícula ambientada en temps dels romans que tracta d’una dona sàvia, Hipàtia d’Alexandria, que mor per als seus estudis i per a la seva gran sabiduria, com ja ens apuntava la Margalida en el Dia de les Matemàtiques i aquest estiu la Teresa ens ressenyava el llibre El Jardín de Hipatia d’Olalla Garcia, que seria una bona idea que el dia 14 d’octubre que cau en dimecres, dia de l’espectador, a la tarda podríem anar a veure-la tots plegats, com s’ha fet al Cristòfol Ferrer en altres ocasions fora d’horari lectiu.
Quan hàgiu vist la pel·lícula, m’agradaria que féssiu un comentari aquí, a Aracne, tot dient el que ens ha semblat i si ens portem bé la Margalida ens programarà el xat i la podrem fer petar.
Us convido a veure el tràiler definitiu!!!!!
Qui s’hi apunta?
Carla Domingo Luengo
2n Batxillerat (grec i llatí)
IES Cristòfol Ferrer
P.D.: Vid. Ágora d’Amenábar a La cinta de Νίκη
Per molts anys, Aracne fila i fila! Per molts anys blocaires, alumnes i companys! Tot just avui celebrem el primer aniversari!
Avui fa tot just un any que començàvem el curs 2008-09 i des d’ El Fil de les Clàssiques obria per aleshores els meus alumnes de llatí, de grec i de cultura clàssica des de tercer d’ESO fins a segon de batxillerat aquest bloc, tot convidant-los (la majoria enguany ja han acabat l’ESO o el batxillerat!) a compartir-lo amb altres esdudiants, professors i enamorats del món clàssic d’arreu.
Ahir vàrem començar un nou curs amb cares noves i altres de ben familiars, uns descobríeu per primera vegada el Fil de les Clàssiques i Aracne fila i fila (i us vaig veure sortir de classe amb una il·lusió en el rostre que deia i perdoneu-me: Qui diu que el llatí és una llengua morta?) i altres us sentíeu com a casa. A l’apunt d’ahir a El Fil us deia que depenia de vosaltres, alumnes de l’IES Cristòfol Ferrer i alumnes de l’Isaac Albéniz, i alumnes i professors d’arreu, continuar amb aquest projecte educatiu. A hores d’ara crec que Aracne és un bloc consolidat que, tot i ser d’estudiants, no ha tancat durant l’estiu i s’han fet una pila d’articles i de comentaris. Amb un any entre tots hem escrit 244 apunts, hem fet 1643 comentaris i s’han rebut visites 8387; hem gaudit del centaure d’or 2009 de Chiron i no paren d’arribar col·laboracions d’arreu amb articles i comentaris; entre tots, val esmentar l’IES Isaac Albéniz amb la seva professora de clàssiques i coordinadora pedagògica Teresa Devesa que assegura que aquest curs mantindran una estreta participació en el projecte col·lectiu obert a qui ho vulgui que és Aracne fila i fila, nascut tot just fa un any en què han participat des d’alumnes de primària fins a professors jubilats de les aules. Per tant, no té edat, només un interès comú: l’amor pel món clàssic i la seva actualització en català a la xarxa; tot i que abans de l’estiu hem aconseguit finalment posar-hi un traductor al castellà i a l’anglès perquè ens ho demanaven. Aracne fila i fila som tots els que l’ hem fet possible aquest primer any de vida i espero que pugui fer molts anys més i que altres centres s’hi afegeixen! Els blocaires clàssics del Cristòfol ferrer i de l’Albéniz ara per ara ens trobarem a finals d’octubre al Parc del Laberint i posarem cara als apunts i comentaris i enllaçarem la nostra amistat virtual amb una trobada clàssica. Personalment em fa molta il·lusió i desitjo que a vosaltres també.
No hem d’oblidar que Aracne és un projecte col·lectiu i col·laboratiu i que cal complir unes normes d’estil i de contingut, respecte envers tots i totes, alumnes i professors, i que és una xarxa de clàssiques dintre d’un entorn acadèmic per tant susceptible de ser avaluada. Una qüestió d’estil: els colors de El Fil de les Clàssiques i d’ Aracne fila i fila són els colors de Grècia (blau i verd, sobre fons blanc). El taronja és per als enllaços i per a Chiron. Per remarcar utilitzem el blau. En els vídeos del Youtube el color triat és el verd, així com en les citacions de textos. Aquestes normes serveixen per a tots els apunts i per a tots els editors i editores. Espero que per a una qüestió d’estil tots i totes les porteu a terme.
Es pot comentar independent de qui ho hagi escrit, però s’han d’haver comentat tots els apunts de la categoria del vostre curs (Cultura Clàssica, Llatí 4, Llatí 1r, Llatí 2n, Grec 1, Grec 2) perquè ara, gràcies a l’última actualització de Xtecblocs, podem posar etiquetes i reservar les categories pels grups classe, general o actualitat. Aviat podrem escriure en grec, o això espero, i a veure si ens faciliten desde Xtecblocs l’identificador perquè la majoria d’alumnes no teniu el correu de l’Edu i a finals d’any ja no servirà, a més m’agradaria que disposéssiu d’un corrector en català i que editéssiu els vostres apunts sols tot pujant els vostres muntatges audiovisuals i presentacions al servidor corresponent (trobareu els enllaços a l’apartat Eines de El Fil de les Clàssiques; és a dir, almenys cada trimestre heu de pujar un article sols i heu de comentar el corresponent al vostre curs, sigui de qui sigui: l’IES Cristòfol Ferrer, Albéniz, Serra de Marina, Martí de Riquer, Salesians, …
Moltes gràcies a tots i a totes per fer-ho possible! Tenim, alumnes blocaires, uns blocs col·lectius d’estudiants fantàstics com és el cas de Secretos de Argos que continuen la seva singladura a la recerca de referents clàssics i ens obren camí. Per tant, endavant i molt bon curs! Feliciter!